UN INFANT INVIDENT A P3

Sovint em comenten que la capacitat de resiliència que tenim a casa nostra és extraordinària. Tot i les moltes dificultats que la vida ens posa en el camí, com el fènix, ressorgim amb força.

Sempre he pensat que ho vaig aprendre al costat de la meva iaia Antònia. Vivia a casa i, com que la mare treballava fora moltes hores, la meva criança la va fer ella. Aquest fet ens va crear un vincle molt especial, màgic.

Poc temps després de celebrar els cinquanta anys, a causa d’una malaltia, l’àvia va perdre la visió; però tot i la tristesa inicial, va aprendre a viure en la foscor i a gaudir de la seva quotidianitat amb alegria: cuinava, planxava, teixia amb les agulles de mitja... i m’acaronava buscant la meva expressió amb aquells llargs dits que cada dia eren més sensibles.

Jo admirava profundament la seva capacitat de superació i poc imaginava que, uns anys després, en ser jo diagnosticada de la Síndrome de Fatiga Crònica, el record de la seva valentia em faria a mi més forta.

Ella va morir sense haver-me vist gaudint de fer de mestra i sense saber que lluitaria incansablement per l’escola inclusiva, convençuda que enriqueix les persones i que tothom, amb limitacions o sense,  pot progressar.

Il·lustració d'en JoAN TurU

Recordo amb emoció un matí quan, abans d'iniciar un claustre, la mestra d’Educació Especial es va apropar per proposar-me ser la tutora d’un infant invident que arribava a l’escola. Fou llavors quan va reaparèixer tota la tendresa que havia sentit acompanyant els anys de ceguesa de l'àvia.

Era un repte compartir el curs amb un alumne invident però sabia que, com va ser amb la iaia, el vincle amb els infants d'aquell curs seria màgic.

La meva experiència no era en l’àmbit escolar i, paral·lelament a les gestions administratives que iniciava l’Equip Directiu, l’Equip Docent es va  posar en contacte amb el CRP Joan Amades (ONCE) per recollir informació.

També es va considerar convenient trobar-nos amb l’EAP, la mestra de la llar d’infants de procedència i la família per, conegudes les característiques, poder establir el Pla d’adaptació. 

La família, sempre, va participar amb molta implicació en tot el que l’escola requeria i va facilitar molt la tasca de tutoria.

Pla d’adaptació a l'escola

Uns dies abans d’iniciar el curs, per les característiques de l’infant, es va decidir anticipar amb ell els diversos espais de l’escola, els recorreguts, l’aula... 

Per potenciar l'autonomia, el mobiliari de la classe es va adaptar amb elements de diferents textures: la cadira, el penjador, la taula, etc.

Cadira amb element de textura rugosa.

A l'escola, l’adaptació es realitza a partir d’un pla d’acollida en petit grup. Cliqueu aquí! 

Per facilitar-li l'orientació i el desplaçament per l'escola, ell arribava 15 minuts més tard que la resta de nens i nenes, de manera que podia dirigir-se a l’aula fent el recorregut amb tranquil·litat i reconeixent, sense presses,  els elements de l’entorn.

Organització escolar

Recursos personals:

La tutora disposava d’una persona de reforç a l’aula.

La mestra d’Educació Especial planificava una sessió setmanal per a treballar aspectes individuals.

La tutora del CRP Joan Amades (ONCE) assessorava sobre dinàmiques i materials durant un matí quinzenalment.

Recursos materials:

El CRP Joan Amades (ONCE) va proporcionar el material específic.

L’escola va destinar una part del pressupost per als materials necessaris per a les adaptacions.

Aspectes curriculars:

Les activitats a l’Educació Infantil en fonamentar-se en l’observació, l’experimentació i la manipulació van facilitar la participació activa de l'infant invident en la dinàmica escolar.

El llenguatge verbal del grup es va veure molt enriquit en haver de verbalitzar totes les situacions farcint-les de detalls. Alhora, es va ampliar l'estimulació sensorial (auditiva, tàctil, del sentit del gust i de l'olfacte) i els aspectes que fomenten la cohesió de grup. 

Les activitats en paper calia adaptar-les amb diferents elements i textures que les fessin significatives.

Fitxa adaptada amb elements significatius del lleó.

Com a tutora em preocupava no trobar la paraula adequada en aquell conte, no haver-li anticipat aquell soroll que l’espantava, no tenir la textura per aquella fitxa, no poder deixar de pensar: com ho faré?...  però, sens dubte, gaudir dia a dia dels seus aprenentatges, dels seus somriures i de les seves abraçades va ser màgic!

Per saber-ne més:

Educació ONCE

Informació Deficiència visual