Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 23 de maig del 2013

PENSANT EN FER ELS INFORMES


Era un dissabte de juny de 1968, aleshores pels matins s’anava a l’escola. Totes les nenes sortíem amb el sobre blanc, on hi havia les notes d’aquell curs, a dintre de la carpeta.
Jo tenia set anys i, amb la impaciència de l’edat, abans d’arribar a casa, el vaig obrir per veure quin estiu m’esperava aquell curs: tranquil a la platja i amb tardes de cinema o ple de matins amb deures inacabables.
Encara recordo la tristesa que vaig sentir en llegir el comentari final: “Su rendimiento escolar y madurez están muy por debajo de su edad”
Em va costar no posar-me a plorar pel carrer; doncs, jo m’esforçava molt i treballava encara més. No entenia res!
Ja d’adulta, vaig comprendre el que a l’escola no havien estat capaços de fer, els meus problemes de lateralitat van marcar no només el meu rendiment escolar; sinó també, la meva autoestima.
Passats els anys es va repetir la situació, aquesta vegada en català, en un informe del meu fill que també té la lateralitat creuada. Per sort, ell no l’havia obert!



Fer els informes dels infants sempre m’havia evocat la meva experiència personal i m’apareixia la necessitat de saber comunicar amb encert l'experiència educativa, poder fer visibles els processos, la relació que mantenen amb els altres i la seva activitat a l’escola.
La informació a les famílies té una gran importància i els informes escolars; a través dels quals l'equip de mestres informa sobre el procés educatiu, cal que siguin curosos en el contingut i en el llenguatge emprat.
La preocupació de fer els informes prou entenedors per a les famílies i evitar frases estereotipades, en les que molts pares i mares no hi reconeixen els seus infants, porta sovint  a preguntar-se quin tipus d'informe és l’adient.
Ens els quasi 30 anys d'experiència docent, he fet a l'Educació Infantil informes de totes menes i amb freqüències diferents, dos o tres cada curs, segons les diferents escoles on he treballat.
El primer informe de cada curs a mi m'agradava fer-lo el mes de febrer, sobre tot si era al Primer Cicle d’Educació Infantil o a P3. D’aquesta manera, es deixa enrere el procés d'adaptació i, així, es poden explicar més aspectes de l'infant a les seves famílies. 
D’informes n’hi ha de molts tipus i formats: amb creus que marquen la frase escollida, amb ítems subratllats, els que són redactats a mà, els que es fan amb programes d’ordinador... 
Informe per marcar ítems amb una creu.

Tots ells poden ser útils a l’Educació infantil si es té en compte els següents criteris que he anat recopilant al llarg dels anys:
  • La normativa estableix que cada tutor o tutora ha de coordinar les activitats d'avaluació pròpies amb les realitzades pels mestres que intervinguin en el procés d'ensenyament.
  • Els informes sempre han d’anar recolzats pels registres de les observacions continuades a l’aula i per la reflexió posterior sobre les aptituds, actituds i habilitats.
  • Els ítems o frases s’han de referir de forma concreta a les capacitats, als objectius treballats de les diverses àrees, de les experimentacions, de les emocions... i als criteris d’avaluació. Es redactaran com afirmacions, no sexistes, i en positiuPer exemple: “Li costa força comptar els nombres treballats” substituirà a “No sap comptar”.
  • Els comentaris finals han de fer un resum de l’informe. Aquestes observacions han de ser entenedores, remarcant els punts forts de l’infant, els aspectes a millorar i les estratègies per aconseguir-hoPer exemple: “En Joan manté una bona relació amb els seus companys i companyes i també amb els adults, estima i es fa estimar. És força sensible i, de vegades, li costa una mica enfrontar-se a les dificultats, encara que va guanyant confiança. Doneu-li petites responsabilitats per mostrar-li la vostra confiança en la seva autonomia. És interessant aprofitar situacions quotidianes: jocs de taula, comptar objectes, jugar a comprar i vendre,... per reforçar els conceptes matemàtics treballats a l’aula.”
  • Quan es detectin algunes informacions sensibles (absentisme, maltractaments, risc social...) és interessant comunicar-les a la direcció de l’escola per contrastar la possibilitat de fer-les constar a l’informe o deixar-ne constància en altres documents.

Finalitzats els informes, m’agradava parlar-ne amb cadascun dels infants abans de lliurar-los a la família:
Joan, en l’informe he explicat al pare i a la mare que tens molts amics i amigues amb qui t’ho passes bé.
Com que t’estàs fent gran, cada vegada pots fer més coses tu sol i segur que aquest estiu t’agradarà ajudar a casa i jugar a comptar...”
Penseu que tot allò que escrivim queda per a sempre i així també, els informes. Per tant, els comentaris i les apreciacions, que feu des del vostre punt de vista i per escrit, han de deixar ben clar que fan referència a un temps en concret i són susceptibles de canvis constants, dins de tot el llarg procés d’aprenentatge.  

Fer informes no és fàcil, deixeu que la vostra sensibilitat els farceixin!


Per saber-ne més:

diumenge, 19 de maig del 2013

PREMIS THE VERSATILE BLOGGER AWARD i LIEBSTER AWARD


Les persones que llegiu habitualment Fer de Mestres, sabeu que les noves tecnologies encara són un misteri per a mi. Diàriament descobreixo les seves prestacions i, algunes vegades, em comporten agradables sorpreses. 

No fa gaires dies, per casualitat, vaig descobrir un raconet desconegut al facebook de Fer de Mestres: una safata d’entrada anomenada otros. 

Com si de la famosa pel·lícula es tractés, los otros havien estat invisibles per a mi encara que hi eren...
En obrir-la, entre d’altres missatges, hi vaig trobar la comunicació dels Premis The Versatile Blogger Award i Liebster Award que havia restat allà des del novembre del 2012 i que la Inês havia fet arribar des del bloc


Mamà recicla és un bloc genial amb molts de recursos útils per a l'escola. Com diu Inês, en la seva presentació, a casa ho guarda tot per reciclar-ho després. A l'hospital de Vall d'Hebron, on va haver de passar molts mesos amb el seu fill gran, el Màgic Andreu li deia "mamà recicla" per tot el que creaven plegats. Així, fou com va néixer el seu bloc, amb la idea de compartir algunes de les seves magnífiques creacions. 

Moltes gràcies Inês!!!


Més tard, la Laura de Ses meves feienetesla Vanessa de Les petites emocions  i la Sílvia de Pensaments de colors de mestr@ també el van atorgar a Fer de Mestres.
Moltes Gràcies!!!
Aquests premis tenen com a objectiu donar a conèixer blocs minoritaris triats pel mateix "blocaire" entre els seus preferits, establint així una cadena entre blocs petits (de menys de 200 seguidors) que no tinguin fins comercials. 
Les condicions que s’accepten en rebre el premi són:
· Anomenar la persona o el bloc que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç.
· Posar l’etiqueta del Premi.
· Passar el Premi a cinc blocs amb menys de 200 seguidors/es.
· Informar als blocs premiats deixant-hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç.
 És molt difícil triar entre els blocs que segueixo; ja que tots en són mereixedors i tothom hi dedica temps i il·lusió a compartir les seves troballes, reflexions i recursos. A més, m'acompanyen en els meus complicats dies i els ho vull agrair.

  Després de pensar-hi molt, sabent que em deixo molts blocs amics en el calaix, reben els Premis The Versatile Blogger Award i Liebster  Award :


Enhorabona!!!


dissabte, 11 de maig del 2013

LA CAPSA DELS PETONS

Un petó és, en moltes ocasions, la primera mostra afectiva que es rep en arribar a aquest món.
Recordo com, en tenir per primera vegada el meu fill en els braços, l’emoció per donar-li la millor benvinguda em desbordava i, únicament, li vaig saber fer un suau petó. Ell va obrir els seus ullets. I pels meus van lliscar unes llàgrimes, quan el seu pare emocionat ens va besar als dos. Quanta estimació farcien aquells petons!
Els petons són una mostra d’afecte que ens acompanyarà en molts moments importants de la nostra vida.
En català els petons es fan, no es donen i, fixeu-vos com n’és de capriciós el llenguatge que, en fer-los donem la benvinguda, l’adéu-siau, la tranquil·litat, la pauta de la passió…

Per desgràcia, no tothom accedirà a una vida afectiva equilibrada i, alguns infants, no podran gaudir de massa petons; donat que  hi ha entorns familiars molt complicats. Per sort, a l’escola, sempre hi haurà petons per a tots els nens i les nenes!

Jo he estat una mestra afectiva i petonera, un beset per fer oblidar el plor, un petonet per curar la ferida, una besada per crear una rialla i molts, molts petons d’estimació.
També m’ha agradat que els infants mostrin i es mostrin el seu afecte. “Un petó i una abraçada” va ser la frase que més vaig pronunciar, durant el meu temps de docència, en la resolució de conflictes, en els aniversaris,  en les salutacions…
A més de les situacions espontànies i quotidianes que es succeixen a l’escola, per potenciar l’afecte i no oblidar el treball de les emocions, els sentiments i el valors cal programar activitats per a l’Educació Emocional.
La capsa del petons és un bon recurs que facilita el reconeixement, l’expressió i l’acceptació dels propis sentiments i els dels altres; a més de crear un ambient d’afecte i alegria.
Objectius
  • Reconèixer les emocions en relació a l’afecte.
  • Expressar les emocions i sentiments en relació a l’afecte.
  • Acceptar dels propis sentiments i els dels altres.
Proposta d’activitats
La millor manera d’introduir La capsa dels petons és que,en rotllana, expliqueu un dels molts contes que parlen de petons que podeu acompanyar amb el suport de titelles, imatges...
Alguns dels contes que, si no teniu a les vostres escoles, podreu trobar en les biblioteques són:

La provisió de petons de la Zea 
Michel Gay

Mare, de quin color són els petons? 
Elisenda Queralt i Carla Pott
Per saber-ne més, clica aquí.
Quina col·lecció de petons! 
Marta Romera
Per saber-ne més, clica aquí
Petons perduts 
Carlota Valls i Andra Zayas
Per saber-ne més, clica aquí.
Els personatges i les històries explicades en aquests contes, i en els molts d'altres que podeu trobar, aniran creant un ambient relaxat i afectuós del qual en podreu gaudir convidant els infants a fer un petó fort, un de suau, un de volador per a tothom...
Per tal que els petons que es facin a l’aula no s’escapin, mostreu la capsa dels petons que haureu fet amb anterioritat i expliqueu que en ella els endreçareu tots per anar-ne a buscar sempre que se’n necessitin.
Els petons de la capsa animaran quan s’estigui trist, tranquil·litzaran davant de la inquietud, en enyorar-se alegraran i sempre seran un dolç consol.
Clica aquí si vols accedir a la plantilla de la Capseta dels Petons.
En una nota per portar a casa demaneu que cada infant porti un pintallavis on s’hi haurà enganxat una etiqueta o una tira d’esparadrap amb el nom escrit.
Per fer els petons, prepareu uns fulls o unes cartolines blanques per a cadascú. Després de pintar-se els llavis, per higiene és millor que tothom tingui el seu, demaneu que hi estampin els seu petó i després hi escriguin el seu nom.
Imatge del Bloc Les petites emocions. Clica per accedir-hi!

Si els infants són del Primer Cicle d’Educació Infantil podeu preparar els fulls amb la fotografia o escriure-hi vosaltres el nom.
Finalitzada l’estampació del petó, demaneu que cada nen i nena el posi a la capsa, expliqueu on la deixareu a la classe perquè la tinguin a l’abast i que quan vulguin hi podran agafar els petons que necessitin.
També podeu planificar una sessió de plàstica per a fer una capsa de petons per a cada infant i portar-la a casa ben plena per regalar-ne a la família. 
Experiència a P3 CEIP MIgdia de Girona. Clica aquí!

Com que és un recurs que aporta tranquil·litat i consol, es pot portar a colònies plena de petons de casa.
Amb aquesta activitat podreu reconèixer els infants que els costa mostrar-se afectius i els que gaudeixen sent-ne. També es poden detectar aquells infants que no accepten les mostres d’afecte i els incomoden. Si aquestes conductes són recurrents caldrà
esbrinar-ne els motius i intervenir quan es detecti alguna problemàtica personal o familiar.
Avui no hi ha una altra manera més adient d’acomiadar-se que dient:
Petons, besets, besades, bicos, musus, kisses, تقبيل, целующий, चुंबन

Per saber-ne més:

dijous, 2 de maig del 2013

GOMES ELÀSTIQUES, UN GRAN RECURS!

Fa unes setmanes, la Maribel del bloc B aprende en casa  presentava una imatge sense títol i ens convidava a imaginar que podria ser. Sense dubte, eren unes gomes elàstiques!
Imatge del bloc B aprende en casa. Clica aquí! 
Aleshores, vaig recordar les estirades de cabells que em feia la mare en treure-les de les dues cuetes que em feia cada matí abans d’anar a l’escola.  Per evitar-me els plors, va decidir tallar-me-les i fer-me portar el cabell ben curt durant molts anys.
El meu disgust va ser extraordinari i quan vaig poder triar el meu pentinat, els cabells van créixer anys i anys sense passar-hi les tisores.
Il·lustració de Marcus Romero
Per sort, amb el temps, aquelles gomes elàstiques han passat a ser material per a fer activitats escolars i poques persones les utilitzen pels seus cabells.
Quan estava a l’aula sempre en portava unes quantes a la butxaca de la bata i quan trobava alguna jaqueta o bata per terra perquè no tenia beta,  passava una goma elàstica per dintre de l’etiqueta i penjava la peça de roba al seu penjador.


La motivació que els infants mostraven vers aquest recurs material i la dificultat que tenien quan em volien ajudar a realitzar aquesta activitat, en va fer buscar alguns recursos per treballar la motricitat fina amb les gomes elàstiques.
Les Capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són:
Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
Potenciar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.
Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.
Gaudir de les activitats i de les produccions.

Proposta d’activitats amb gomes elàstiques:
Decorem ampolles d’aigua: Deixeu a l’abast dels nens i de les nenes unes ampolles petites plenes d’aigua (així es mantenen millor dretes) i una safata amb gomes elàstiques.
Demaneu als infants que decorin l’ampolla posant-hi les gomes elàstiques de colors.
També podeu fer l’exercici invers si demaneu que treguin les gomes elàstiques de l’ampolleta d’aigua.


Fem música! Les gomes elàstiques quan són fregades fan uns sons que conviden a imaginar-se una guitarra.
Per fer el vostre instrument musical, podeu aprofitar un envàs de plàstic del tipus que es veu en la fotografia i unes gomes elàstiques.
Convideu els infants a posar-les a l’envàs i a comprovar la seva sonoritat en fregar-les. 

Pintem? Aprofitant  les habilitats motrius treballades en l’activitat anterior, demaneu els infants que posin gomes elàstiques en safates planes o bases de capses de cartró on hi col·locareu un paper de pintura.
Poseu unes gotes de pintura a les gomes elàstiques i moveu-les per esquitxar-ne el paper.
Clica aquí!
Alerta! En fer aquesta activitat s’esquitxa més enllà del paper...

També podeu demanar que omplin una peça de fusta o tub de cartró amb gomes elàstiques.  Amb les peces mullades en pintura es poden estampar diverses línies i amb els tubs utilitzant-los com un corró. 

Geoplà: Les figures planes són un dels continguts que més es treballa de la geometria a l’educació infantil. Per reproduir-les, un recurs molt útil és el geoplà que, a més de les gomes elàstiques, consta d’una superfície plena d’uns piuets situats en forma quadrada, triangular i circular.

Geoplans
Demaneu que amb les gomes elàstiques facin formes i figures geomètriques. Després les podeu copiar sobre paper.
Si a l’escola no teniu geoplà el podeu fer amb una placa de suro i unes xinxetes de piu.
Inventar jocs amb el geoplà com aquest laberint que ens proposa la Inma del bloc Para mi Peque con amor  afavoreix la creativitat i el pensament lògic.

Clica aquí!
Ja veieu com unes senzilles gomes elàstiques són un gran recurs!

Per saber-ne més: