Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 24 de març del 2014

LI HEM DE POSAR NOM A LA CLASSE?

L’escola de la meva infantesa va ser la de la dictadura, basada en la memorització, l'autoritat, la por i la culpa.
Hi havia l’escola dels nens i, en unes altres instal·lacions, la de les nenes i no es coincidia mai. En cada escola s’estava separat per grups d’edats que s’anomenaven pels ordinals del curs:
¡Las de primero que empiecen a hacer la fila!
Eren els dissabtes, que en arribar al cau de l’agrupament escolta, es respirava aire fresc i la rígida nomenclatura numèrica dels grups canviava pels noms d’alguns animals:
Les daines i els llops, tot a punt?
En arribar els nous corrents educatius que obrien la possibilitat de canviar la severitat dels centres escolars, moltes de les persones que havien crescut en els caus d’arreu, per la seva vocació pedagògica, van decidir Fer de Mestres.

Aleshores, les escoles van acollir alguns dels costums dels agrupaments escoltes i moltes de les classes, especialment les d’Educació Infantil, van deixar el nombre per rebre un nom.

La classe dels conills de l'Escola Eiximenis. Clica!
El nom de la classe sovint és un referent per a infants i mestres que els serveix per identificar el grup en diverses situacions educatives i lúdiques on, per ser pràctics, no es pot anomenar a cada infant individualment:
Colla de la classe dels conills, pugem a l’aula!


Pertànyer a un grup dóna seguretat, i a més, afavoreix el desenvolupament de les potencialitats individuals però hem de ser conscients que aquest sentiment no el dóna el nom, sinó la vinculació emocional que es crea entre tots. Així, els infants d’una classe sense nom poden experimentar amb intensitat la pertinença al grup.

Tradicionalment, els noms de les classes també han servit com a excusa per iniciar els projectes de treball de l’inici del curs escolar; tot i que, per a fer projectes no calen excuses, oi?
Projecte de la classe dels arquitectes. Clica aquí!
En aquests últims anys, normalitzat l’ús del nom de la classe es comencen a escoltar veus que plantegen si realment són necessaris, qui els ha de triar, quin ús se n’ha de fer i el tipus de noms que s’han d’usar: Espai blau? La classe dels somriures? Pàrvuls? La classe dels cargols? El canvi de curs ha d’obligar a canviar el nom de la classe si es tracta del mateix grup d’infants? A continuació en podeu llegir uns exemples:

Potser no ho acabo d'entendre però llegeixo sovint expressions com "Els cargols surten d'excursió" o "Els elefants pinten amb pinzells" i dubto si estic davant un reportatge de natura... Per què definim els nens i les nenes, els infants, amb noms d'animals on tots es diuen igual? On queda la individualitat que els fa únics i irrepetibles?

Sempre que el nom del grup el triïn ells, penso que és molt positiu. Sobretot a principi de cicle; ja que, els infants es poden sentir desubicats. Designant un nom per al grup dónes identitat i promous la cohesió.
Reflexions del Facebook Fer de Mestres


La reflexió està oberta, tu què en penses?

diumenge, 16 de març del 2014

BerenART!

Aquesta setmana ha fet dos anys que, motivada per l’enyorança de fer de mestra, vaig arribar al món dels blogs després de rebre la incapacitat per malaltia. 
En el primer text, mostrava que la meva tristesa era immensa, no únicament pel patiment que impliquen la Síndrome de Fatiga Crònica i les seves conseqüències, sinó perquè havia de deixar enrere la meva vocació. Clica aquí!
Aquells dies grisos, les noves tecnologies em facilitaven seguir en contacte amb el món i de la manera més inesperada la blogosfera em va ajudar a seguir fent i aprenent de mestra.
En aquest món virtual he trobat grans companys i companyes de camí que s’han convertit en imprescindibles, i a qui visito sovint per aprendre de tot el que comparteixen amb nosaltres. 

Fa unes setmanes, la Miren del fantàstic blog La clase de Miren (clica!) explicava com havien pintat sobre llesques de pa i em va recordar els acolorits berenars artístics que feia a l’escola amb els nens i les nenes.


A l’Educació Infantil, generalment, apropem el món de l’art als infants des de les obres de Kandinsky, Miró, Mondrian, Van Gogh... Les presentem, les observem, les reproduïm i, finalment, els infants realitzen les seves creacions a l'estil d'aquests artistes.
Kandinsky a l’School at St George Place
El berenART és una divertida proposta per crear obres d’art, però un art efímer; ja que es convertiran en el nostre àpat de mitja tarda.

Capacitats
  • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:

Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
  • Aprendre a pensar i a comunicar:

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Objectius
  • Apropar els infants al món de l’art.
  • Crear consciència de la importància dels aliments i de tenir cura per a no fer-los malbé.
  • Crear una "obra d'art efímera”
  • Respectar les obres pròpies i les dels altres infants.
  • Gaudir del berenART col·lectiu.

Proposta d’activitat
Aquesta activitat es pot programar com a cloenda després d’haver treballat un/a pintor/a o pel goig de pintar gaudint del color i d’un berenar diferent.

Necessitem:
·        Pa de motlle
·        Llet 
·        Colorants alimentaris i xocolata desfeta (color marró)
·        Envasos i pinzells nous de diferents gruixos.
·        Plats i culleretes
·        Càmera fotogràfica

Prèviament disposeu les taules en petits grups i prepareu un plat per a cada infant.
Repartiu, entre els grups de taules, els envasos, els pinzells, els plats i  les llesques de pa.
Llet amb colorant alimentari
En rotllana, expliqueu l’activitat i en els envasos feu les barreges de la llet amb els colorants alimentaris. Si heu comprat tres colors bàsics (groc, vermell i blau) podeu dedicar una estona a descobrir com fareu el color verd, el taronja, el violeta...
Doneu les consignes que considereu adequades al grup d’infants a qui van dirigides:
  • Els pinzells han d’estar sempre en el mateix color que el trobeu.
  • Cal tenir cura amb els aliments, recordeu que serà el nostre BerenART.
  • Pinteu en les llesques de pa sense remullar-les massa perquè es poden desfer.
  • En acabar de pintar-les deixeu-les en el plat perquè no es trenquin.


Fetes les obres d’art, si els infants són molt petits feu vosaltres les fotografies de cadascuna d’elles i no oblideu les del procés creatiu.
Si els nens i les nenes dominen l’ús de la càmera, oferiu-la, deixeu que facin fotografies per imprimir-les després i fer una exposició del BerenART.

Mmmmm, quin berenar de colors més bo!!!

Des de l’experiència:
  • Si teniu infants intolerants a la lactosa utilitzeu algun tipus de llet vegetal. Igualment s'haurà de vigilar el tipus de pa si hi ha infants celíacs.
  • Els pinzells, per evitar residus de pintura, és millor que siguin nous o prèviament rentats i bullits en aigua. És millor que siguin gruixuts.
  • Podeu posar un potet amb xocolata per pintar de color marró, fer línies,... i, així, donar més sabor al berenar; ja que el pa amb llet és poc gustós.
  • Com que hi ha infants que; tot i està avisats utilitzen gran quantitat de llet i els queda el pa molt tou és millor tenir unes culleretes preparades per a poder menjar-lo millor quan s’esmicoli.
  • Aneu amb cura amb el menjar i aprofiteu a crear consciència sobre la importància de no fer malbé els aliments.
  • Hi poden haver infants que no vulguin menjar els seus quadres, no els obligueu!
  • Si aquesta activitat la feu a casa, podeu posar el pa una estona al forn per menjar-ho torradet i calentó!
                                 Bona exposició i bon profit, ARTISTES!

dilluns, 10 de març del 2014

ELS RETOLADORS FLUORESCENTS

Moltes persones seguidores de Fer de Mestres han crescut amb els marcadors, retoladors de tinta fluorescent, en el seu estoig i veuen aquest invent amb la indiferència que dóna la quotidianitat.
Imatge @ Broken Sphere
La primera vegada que vaig tenir entre les mans un d’aquests retoladors tenia dotze anys, feia poc que havien sortit al mercat, i ens admiraven els seus colors mentre ens alliberaven del regle i el llapis per subratllar els continguts importants. Aleshores, també van començar les disputes amb el pare i la mare per a poder-los utilitzar com a subratlladors.
A casa, les primeres setmanes de setembre, eren tardes de gomes d’esborrar i llibres usats. La mare ens feia repassar les pàgines dels llibres que es podien reutilitzar, a esborrar-hi tot el que s’havia subratllat amb el llapis i revisar els folres per deixar-los a punt de tornar a l’escola un curs més.
I com que jo sóc la petita de les germanes i el que volia era estrenar llibres, no m’agradava gens fer-ho i em va alegrar força descobrir els marcadors; ja que, pensava que m’estalviaria la feina de cada setembre i tindria llibres nous.
A la família es va encetar la discussió, en molts dels claustres encara dura; ells defensaven que s’embrutaven les pàgines dels llibres i nosaltres que els llibres de text eren material de treball podent-se marcar com ho faríem amb els apunts. Finalment, van deixar la decisió final a l’opinió del professorat de l’escola.
Han passat els anys i, ara, no podem oblidar aquest recurs per treballar a les nostres aules; fins i tot, a les d’Educació Infantil.
Passejant per Pinterestfa uns dies, vaig veure una imatge que em va recordar les activitats que fèiem en el nostre cicle amb els retoladors fluorescents i vaig comprovar que en altres països són les mateixes. 
A l'escola una companya ens va animar a usar-los; ja que, en ser de colors molt vistosos i en no caldre fer gaire pressió sobre el paper per fer-los pintar, infants o adults els podríem utilitzar per a treballar l’escriptura, el grafisme, l’observació, etc.
Per a introduir l’escriptura i altres grafismes escriviu les paraules o dibuixeu el traç del grafisme a treballar amb retolador fluorescent i demaneu els infants que els ressegueixin amb el llapis.
És un recurs molt interessant per a utilitzar-lo a P3 alhora d’introduir l’escriptura del nom propi.
Fitxa de treball del nom propi a P3
En el taller de grafisme, a més dels llapis i colors, per treballar sobre el paper poseu-hi retoladors de diferents gruixos i entre ells uns quants de fluorescents. És un recurs molt motivador!
Resseguint triangles amb retoladors fluorescents!
Per a introduir les  pautes Montessori que s'usen en algunes escoles per fer la "lletra lligada". En d'altres, s'introdueixen aquestes pautes per a les activitats de traç.
Per a fer-les entenedores, després d'explicar bé les consignes, podeu ressaltar les línies amb els marcadors.
Grafisme en pauta Montessori a P5

Per a delimitar els espais on escriure en algunes activitats dels nostres racons de treball es potencia el control del traç escrivint en alguns espais tancats. Per facilitar la visualització dels límits, resseguiu el contorn d'aquests espais amb els marcadors.
Escrivint nombres i lletres
Mots encreuats a P4
Per a definir les línies a punxar o retallar podeu marcar vosaltres el contorn o, si els infants tenen prou habilitat, demaneu que ho facin ells abans de l'activitat.
Retallar a P5
Per a petits i grans dibuixar gaudint de la llum negra!
Activitat a l'Escola Bressol Ribes. Clica!

Des de l'experiència:
  • Quan els usin els nens i les nenes, procureu que siguin retoladors aptes per als infants, amb tintes de base aquosa no tòxica i fàcilment rentables amb aigua.

dissabte, 1 de març del 2014

ELS TITELLES

Imaginar les meves aventures posant-hi veu a tots els personatges, com us vaig explicar a l’hora del conte, era una de les activitats preferides en  la meva infantesa.
"D’aquells dies, em resta la facilitat per modular la veu en les narracions, i així, crear  força expectació. Puc fer que tots els titelles en tinguin una de pròpia, de veu. Fer-la greu, molt greu, quan és la  d’un gegant,  o aguda per convertir-la en la d’una fràgil erugueta"
Ara penso que hagués estat una bona titellaire; ja que sempre m’ha agradat tenir els titelles com a recurs educatiu i els infants m’han demostrat que es fascinen amb la seva participació. Tant és així que, entenent com eren de significatius els titelles a la meva classe, les famílies en  marxar de l’escola em van fer de record “el titella de  la Carme”

Creació de Cartrons Artesania  

A la meva classe, especialment amb els infants més petits, els titelles eren presents cada dia i des de la capsa màgica ens presentaven les activitats diàries i ens explicaven els contes
Altres vegades, els infants els agafaven per fer les seves pròpies històries però, sovint en ser personatges comercialitzats, recreaven els contes sense vergonya.

Els titelles a la classe ajuden a:
Millorar la capacitat de comprensió
Escoltar històries i contes amb atenció fa millorar les habilitats de comprensió dels infants; ja que, es centren en entendre l’argument, amplien el vocabulari del relat i escolten els diàlegs de cada personatge.
Desenvolupar el llenguatge oral
Quan els infants són els protagonistes dels titelles inventen històries, creen situacions i desenvolupen els diàlegs dels personatges de forma més ajustada en cada ocasió.
Aquesta activitat els obliga a trobar les frases adequades, les paraules concretes i l’entonació adient a cada situació.
Potenciar la imaginació
Inventen situacions, diàlegs, les resolucions dels conflictes són imaginatives... sovint mostren una imaginació increïble.
Disminuir la timidesa
Comunicar-se a través de la personalitat del titella pot alleujar, en els infants més tímids, l’ansietat per parlar davant d'un grup.
Entenen que és el titella qui parla, s’escolten  i els facilita l’expressió oral.
Descobrir les emocions
En manipular els personatges dels titelles han d’actuar com ells ho farien: han de pensar en com es sentirien i reaccionarien; han de reconèixer les emocions i saber comunicar-les.
Les seves pors, frustracions i problemes emocionals els poden expressar a través dels titelles.
Els titelles són un recurs amb el qual es crea tanta fascinació que no cal usar un teatret, ni canviar la veu, ni tenir-ne de sofisticats per gaudir de l’experiència.
A l’Educació Infantil el teatret de titelles sovint és un obstacle; ja que la finestreta acostuma a ser petita i, amb vint-i-cinc alumnes, resulta complicada la visualització de l’obra. A més, els de fusta quan els utilitzen infants molt petits, en ser poc estables, poden ser insegurs.
Si s’utilitzen amb infants més grandets, poden sorgir conflictes per la manca d’espai.
És millor tenir una capsa, un bagul de titelles o similar; agafar-ne un, posar-hi la mà i actuar!


Aquests contenidors es podeu oferir als infants perquè n’escullin un per jugar o crear diàlegs amb els dels altres infants.
No cal tenir titelles comercialitzats; ja que, fer un titella pot ser una activitat artística i creativa.
Les nostres mans són els titelles més senzills de fer, ja que, sense dificultat poden ser humans o animals, portar camisa o cua…
Jocs scout
Una vegada pintades les figures, demaneu-los que es presentin sense deixar de moure’s. Veureu com capten l’atenció dels infants.
Si us animeu a pintar els personatges als nens i a les nenes sentiran el goig de veure’s actuar amb els seus propis dits.
Imatge del blog spoonful
Si voleu, un dibuix realitzat en un paper rígid on s’hi hagin deixat dos forats per posar-hi els dits, ens pot servir per explicar belles històries.

Si vols descarregar la plantilla, clica aquí!
També els podeu convertir en divertits titelles de pal i si els substituïu per fotografies retallades que trobeu en els catàlegs o llibres trencats, podeu fer els personatges dels vostres projectes.

Imatge del blog handmadecharlotte
Els Titelles són un recurs inesgotable tant si són de guant, com fets amb llargs mitjons, o utilitzant material de rebuig... de fils, de dit o de pal. 
Tots ens obriran el món de la imaginació!!!
Per saber-ne més: