Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 17 de juliol de 2015

ALTES CAPACITATS, DOCUMENTAL CICATRIUS

Quan arriba l’estiu, les vacances són tema de conversa de molta gent i, sovint, aquestes es relacionen amb l’oci, els viatges, la platja...
A mi, com a altres mestres, m’agrada aprofitar part d’aquest temps per a la introspecció i la reflexió sobre aquells temes que les presses i les obligacions no ho han permès de fer durant el curs i que són importants per a millorar en la tasca de Fer de Mestres.
Per aquest motiu, les Escoles d’Estiu són vives i en les xarxes socials es troben articles i reflexions que ajuden a entendre millor el món emocional dels infants i a actuar amb respecte vers ells.
Fa unes setmanes vaig poder veure en la gran pantalla Cicatrius, un curtmetratge del jove documentalista Aitor Romero.
Una història autobiogràfica molt emotiva, on en tretze minuts s'explica molt bé la incomprensió que ha sentit un jove amb altes capacitats i alta sensibilitat.
També mostra el procés de superació d’una complicada malaltia, a pesar de la seva solitud, la importància del suport de la família i de les persones de l’entorn per a recuperar-se de les ferides del seu cos i aixecar la seva autoestima, i sobretot,  la capacitat de resiliència, de no defallir davant de les dificultats que li ha comportat ser diferent.
Em va impactar com una de les seves mestres no va ser capaç d’entendre la seva visió de la realitat i, sense voler-ho, va deixar-li una de les seves primeres cicatrius emocionals.
Aquesta escena, va fer interrogar-me sobre quantes n'hauré deixat jo en els infants, com a mestra, pels meus prejudicis, per la ignorància de moltes situacions personals, per les presses en realitzar una activitat, per oblidar la diversitat a l’aula enfront les retallades,... i aquest dubte em va trencar el cor.
Fer de Mestres va més enllà de les programacions, dels continguts i de les avaluacions. També implica comprensió, acompanyament, estimació, recolzament, empatia i temps de dedicació als infants.
A continuació, us deixo el documental on les emocions flueixen amb sinceritat.

Cicatrices from Aitor Romero Bonet on Vimeo.


Així que, per evitar algunes d’aquestes doloroses cicatrius us dic: 
que l’urgent no us prengui mai el temps per l’important.
Hi pensareu?
Bon estiu!!!


Per saber-ne més: 

11 comentaris:

  1. Acabo de ver el documental y cuesta no emocionarse.
    Este cortometraje rezuma sensibilidad y hay que felicitar al autor por su capacidad para superar las abversidades.
    Es cierto que a lo largo de nuestra vida dejamos cicatrices y estoy segura que algunas son evitables.
    Me gusta la frase final y la quiero recordar durante el curso ;)
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias Mercedes!
      Le felicitaremos ;)
      Besazos
      Carme

      Elimina
  2. Hola Carme!
    M'ha fet molt il·lusió que publiquis ja que et trobem a faltar ;)
    Espero que et trobis millor i desconec aquest curtmetratge, però ara mateix hi faig una ullada.
    Un petonet,
    Txell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Txell!
      Si ja has vist el documental, hauràs entès l'absència ;)
      Espero que t'hagi agradat el documental i que la llavor per a la reflexió estigui sembrada.
      Muac's
      Carme

      Elimina
  3. cuando se tienen presiones administrativas, escolares, familiares y personales, es muy difícil hacer bien de maestros-as, te lo aseguro. 23 niños-as en una clase no son el ratio más apropiado para hacer algo más que evitar conflictos, mantener la calma del aula o iniciar en el aprendizaje de algunos conocimientos. Te paras y cada vez que piensas que las clases no pueden ni deben ser así, llega alguien que te obliga a que sean así.
    Triste, pero real.
    EStupenda reflexión, Carme, pero hacer de maestra, algunas veces, es un acto imposible.

    Me alegra verte activa. miles de achuchones, te echaba en falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanca,
      comprendo tus razonamientos y tu tristeza. Aqui hacer de maestros tampoco es fàcil...
      Aunque conocièndote dudo que tus clases no sean geniales.
      Musus
      Carme

      Elimina
  4. Eres genial Carme. Gràcies per compartir tantes i tantes vivencies i reflexions que ens ajuden a creixer en aquesta professio. Bon estiu,
    Luisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Luisa,
      em fas enrojolar...
      Moltes gràcies per les teves paraules; faig el que puc amb tot allò que m'ofereix la vida.
      Petonets acalorats
      Carme

      Elimina
  5. Un cortometraje precioso, Carmen. Gracias por compartirlo. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      me alegra que lo hayas disfrutado a pesar de estar en lengua catalana.
      Por las peticiones recibidas, el director tiene previsto subtitularlo en breve.
      Bicos
      Carme

      Elimina
    2. Ana,
      hoy han llegado a mis manos los 13 minutos de documental Cicatrius (cicatrices) subtitulado.
      Ahora ya lo he actualizado ;)
      Unha aperta

      Elimina