Ha estat tanta la passió i la vocació
per fer de mestra que no puc recordar l’instant en que vaig desitjar de fer-ho
com a professió.
Un dels jocs recurrents d’infantesa era
asseure les nines en els sillonets de vímet, tots ben col·locats en filera,
davant la pissarra que havia fet el pare, i d’aquesta manera alliçonar-les amb
les lletres, els nombres i alguns esquemes imaginaris.
Més tard, a l’escola, era el comodí de
les mestres dels “caganers” i si alguna havia de sortir de l’aula demanava a la
meva mestra que em deixés anar a substituir-la i fes cantar alguna cançó
coneguda als infants o els distragués amb algun joc mentre tornava amb
rapidesa.
A mi m’agradava de fer-ho i per aquest
motiu quan vaig haver de plantejar-me fer algun treball per col·laborar a
l’economia familiar, mentre estudiava, els cangurs
i les classes particulars van ser l’opció escollida; a més de participacions
esporàdiques en algunes escoles com a persona de reforç per a les sortides.
En iniciar els meus estudis a l’Escola
Universitària del Professorat, esperava amb impaciència el curs on hi havia els
mesos de pràctiques (fa més de trenta anys l’organització era força diferent) i
quan vaig arribar en aquella petita escola de poble l’entusiasme em sobreposava
al pànic inicial.
Era una escola rural amb dues aules,
cadascuna per a dos cicles junts i, clar, amb infants de diverses edats.
Jo havia de formar-me a la classe dels
més petits (educació infantil i cicle inicial) on sempre hi havia feina; ja que
els nivells eren molt i molt diferents.
La mestra que hi vaig trobar, em va
acollir amb sensibilitat, sabent de les meves mancances per la inexperiència i,
alhora, va saber contagiar-me la seva rigorosa professionalitat.
Cada dia em deixava un petit grup per
tutoritzar. Cinc minuts abans d’obrir les portes, ella s’asseia amb mi i els
dedicava a anticipar-me els continguts, les activitats de les quals m’ensenyava
les estratègies i els recursos per treballar.
En acabar la jornada sempre hi havia un
temps per comentar el dia i oferir reflexions de les quals aprendre.
Aquestes petites estones de dedicació
em van mostrar una de les moltes maneres de fer de mestres i vaig creure trobar
algunes de les estratègies claus per a la meva professió: dedicació, planificació, reflexió i recerca de recursos.
Quan amb els anys jo vaig passar a ser
la mestra de pràctiques, el model que jo havia tingut em va ser molt útil i
vaig intentar que els/les estudiants que arribaven a l’aula es sentissin
còmodes, s’impliquessin i actuessin com a mestres, reflexionessin sobre la seva tasca i, al
final, s’enduguessin la bossa molt plena
d’experiències.
Per aquest motiu, els/les implicava en
totes les tasques d’ensenyament-aprenentatge i de gestió; ja que, les
pràctiques en centres escolars han de complementar els aspectes de la teoria
que s’han assolit en els centres universitaris i han d’acompanyar l’adquisició
de les competències que permetin desenvolupar, en finalitzar els estudis,
l’acció tutorial.
L’observació és una de les formes que
tenen per aprendre les dinàmiques escolars però us asseguro que les grans
descobertes es realitzen a partir de la interrelació amb els infants i mestres.
Moltes gràcies a l’Adrià, estudiant d’Educació Infantil, per cedir-me la
fotografia.
|
Fer de mestres implica tenir
iniciativa, saber actuar en les situacions quotidianes que ens sorprenen dia a
dia, potenciar els aspectes educatius i de valors.
Fa uns anys, es detecta amb més
freqüència en cada curs que passa, que l’entusiasme inicial de les joves
generacions es va esvaint poc a poc i la implicació en les activitats de
l’escola minva.
Vull
imaginar que les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar
fan que no vegin un futur clar i la desesperança provoca la seva actitud.
Joves estudiants,
us animo a no defallir, a gaudir del meravellós projecte d'educar els infants
en cadascuna de les escoles on esteu de pràctiques implicant-vos en les
activitats del dia a dia i a sentir
intensament l'emoció de fer de
mestres.
Quants dies sense llegir-te !!
ResponEliminaQue bonic i emotiu tot el que expliques, m'has fet emocionar, és preciós !!
Tant de bo arribi a molts docents per que els esperoni en la seva feina i en la seva vocació!!
Una abraçada molt gran !!!
Intento fer una entrada setmanal, però porto uns dies una mica "xepi-xepi" i no estic massa creativa; poc a poc tornaré a l'acció!
EliminaTant de bo s'espolsin les estores del desànim i els/les mestres no es deixin perdre els moments màgics que ens permet viure la nostra professió.
Petonets
Carme
Ohh m'encanta! Genial! Quins bons records de les practiques! És on aprens, on dius ah clar allò que vaig llegir té sentit, allò que tan m'han explicat.. ho estic sentint! És quan realment reafirmes la teva vocació! I és molt important que la mestra es senti còmode i no observada i faci participar i ho comparteixi tot amb l'estudiant! Genial entrada!
ResponEliminaTens molta raó que l'actitud dels/de les mestres és fonamental per afavorir l'aprenentatge durant les pràctiques. He vist mestres a qui costa cedir el seu espai a l'aula que dificulten la implicació dels estudiants que es queden, únicament, en observadors.
EliminaTambé he vist mestres esforçant-se en implicar els/les practicants sense poder aconseguir-ho.
En fi, cada persona és un món i per tenir un gran ventall d'experiències és interessant canviar d'aula i d'escola cada curs de pràctiques.
Besets
Carme
Totalment d'acord amb tu. Col·laborar en la formació dels practicants és una feina intensa i molt agraïda, però que requereix també un gran exercici d'autoexigència i autocrítica.
ResponEliminaMolts petons!
Tenir estudiants en pràctiques a l'aula a mi sempre m'havia agradat; ja que m'obligava a reflexionar sobre la meva tasca i a millorar-la. Saber que seràs el referent de qui està aprenent és una responsabilitat i una gran oportunitat. Alhora, el seu jove entusiasme és una font de motivació.
EliminaUna forta abraçada
Carme
Només he pogut fer de mestra en temps de pràctiques a la universitat, ja que els temps que corren no deixen lloc a les escoles per a les noves generacions... Tot i així no perdo els ànims, sé que estic feta per aquesta professió i tinc moltes moltes moltes ganes de tenir un grup de nens i nenes a qui dedicar el meu dia a dia! He tingut molta sort amb els meus tutors de pràctiques a les escoles i és per això que vull fer possible el meu somni de ser mestra.
ResponEliminaGràcies per aquesta entrada... molt emotiva!
Besets!
Sandra
Sandra,
Eliminano defalleixis ben aviat hi haurà moltes jubilacions; ja que mestres de la meva generació hi ha un munt.
M'alegra veure que ets una mestra amb molta vocació, aprofita aquests anys per formar-te i tenir força recursos quan puguis exercir.
Muac's
Carme
Gràcies! Sóc una d'aquestes estudiants en pràctiques. Estic realitzant-les a una escola i tot el treball que estan fent amb nosaltres és genial, personalment m'estic emportant moltes coses tant de les mestres com dels infants i estic aprenent moltíssim. És una experiència molt bonica.
ResponEliminaM'encantaria tenir en un futur el meu grup classe i ensenyar-lis tot el que se. Tot i que el futur és incert tal i com estan les coses actualment no perdo els ànims i m'agradaria seguir formant-me.
Gràcies per aquesta entrada :)
Molts petons!
Rosa
Rosa,
Eliminam'agrada molt que hagis deixat el teu comentari.
És una sort ser tan positiva i saber valorar l'important aprenentatge que són les pràctiques.
Com molt bé dius, el millor en aquests temps difícils és seguir formant-te; ja que cada vegada Fer de Mestres és més complicat.
Bon cap de setmana!
Carme
M'ha agradat molt la teva entrada Carme, aquest és el meu 5è any que sóc mestra i el 1r que tindré una noia de pràctiques... Em fa molta il·lusió però també he de confesar que em fa bastanta por, ja que aprendrà d'algú que encara té molt per aprendre, però intentaré posar-hi moltes ganes i involucrar-la en el projecte i en la meva gran passió! M'has fet reflexionar sobre la meva actitud i m'has donat bones idees, gràcies!
ResponEliminaAna.
Ana, per molts anys que facis de mestra mai s'acaba d'aprendre!!!
EliminaEncara que et sentis insegura, tu pots oferir el teu entusiasme, la teva experiència, els teus recursos... i seguir aprenent amb l'estudiant en pràctiques; ja que, t'obligarà a reflexionar sobre la teva tasca. Genial!
Molts petonets!
Carme
Carmeeeeeeee quina entrada tant fantàstica !!!!!!
ResponEliminaM'encanta com expliques les tevés experiències , però això ja ho saps, i disfruto moltíssim perquè puc llegir les paraules d'una gran mestra.
N'estic aprenent molt de tu, amiga i només vull dir-te una sola paraula: GRACIES !!!!!!
Mil petons bonica i a cuidar-se moltíssim !!!!!!!
MUAC'S
Magda, gràcies per les teves dolces paraules. Ets un solete!
EliminaJa veus, les batalletes de les "velles glòries" de l'ensenyament ha,ha,ha.
Una forta abraçada!
Carme
¡Qué bonita entrada, Carme! Me ha emocionado. Menuda mano tienes para escribir. No se podría contar mejor. Un abrazo.
ResponElimina¡Muchas gracias, Ana!
EliminaSiempre me gustó escribir y ahora que lo hago desde la añoranza del día a día en la escuela parece que las palabras se escriben solas.
Biquiños
Carme
Que entrada tan emotiva... :)
ResponEliminaMuchas gracias por compartir.
Un beso :)
Isabel, gracias por tu comentario.
EliminaBesitos
Carme
totalmente de acuerdo. Tus entradas son tan... tan... que me emocionan siempre. un besote, corazón.
ResponEliminaEskerrik asko, Blanca!
EliminaMusus
Carme
Realment emociones quan expliques coses de la teva professió. Segur que molts nens han gaudit de la teva companyia i de la teva vocació. Felicitats per aquest esperit que traspúes fins i tot després d'haver deixat les aules. Una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaImagino que passat el dolor d'haver de deixar les aules per malaltia, he trobat la manera de seguir en elles encara que sigui virtualment ha,ha,ha.
M'ho he passat tant bé "Fent de Mestra" que no ho puc explicar de cap altra manera.
Petonets agraïts
Carme
Tens un premi al meu blog!!! http://petitesemocions.blogspot.com.es/
ResponEliminaPetonets!
Quina il·lusió!
EliminaAra mateix passo a recollir-lo.
Besets
Carme
Bona nit Carme,
ResponEliminaes nota que la teva professió ha estat quelcom que has estimat i estimes.
Jo he tingut la sort de poder-te tenir a tu i la Lluïsa de tutores de pràctiques i tinc un record MERAVELLÓS d'aquells dies.
Sempre ens veu tractar com unes companyes més i vaig aprendre moltíssimes coses.
Gràcies per tot el que escrius.
Saray,
Eliminagràcies per deixar el teu comentari.
La sort va ser nostra de poder gaudir d'una estudiant en pràctiques molt implicada a l'escola i amb veritable vocació.
Petonets enyorats
Carme