... amb serenor; doncs des de que vaig
escriure la primera paraula en el blog Fer de Mestres sabia que aquest dia
no seria gaire lluny i avui ha arribat. La meva vida s’ha complicat força i el
temps ja no és únicament meu.
Us dic adéu...
... per coherència. Els textos ja no els
puc desenvolupar com em vaig proposar el primer dia. Una paraula, una idea,
motivava hores de reflexió, setmanes de recerca de recursos de qualitat,
imatges engrescadores; sempre intentant provocar la reflexió i la transformació
de la quotidianitat de mestres i infants.
Us dic adéu...
... amb el cor ple d’estimació. Cadascuna de les vostres paraules en
llegir els comentaris de cada entrada m’han acaronat dia a dia i han donat
sentit al camí de Fer
de Mestres.
... per no entrar en contradicció al deixar-me
endur per la vanitat en veure créixer el nombre de seguidors i en augmentar la
quantitat de visites diàries. Aleshores, podria escriure textos buits de
contingut i de fràgil consistència pedagògica.
Us dic adéu...
... agraint a la Montse i a la Neus la
seva paciència en acollir els meus textos, a la Lluïsa, a les companyes de
l’Escola Gitanjali i a la Carme de la Llar d’infants pel seu suport
incondicional, a la Clara i a la Núria pels consells musicals. També a les
amigues i els amics bloguers per la
seva companyia.
Us dic adéu...
... sabent que aquí us deixo el meu
discret llegat de tots els anys en que he fet de mestra que espero sigui, en
algun moment, font d’inspiració a les noves generacions de mestres.
Us dic adéu...
... amb la incertesa de prendre una
decisió, potser equivocada. Us trobaré a faltar i us desitjo bona sort!
El mes de novembre
a casa és un temps d’aniversaris i, per a qui som més grans, també de
records i enyorances.
Fa pocs
dies, la mare es mostrava sorpresa de la rapidesa en què havien passat els
anys. Recordava com acotxava a dues nenes petites quan anaven a dormir i com les
seves filles, ara, s’havien transformat en dues dones. Cada nit fèiem un tranquil ritual i el que més m’agradava
d’ell era l’estoneta en que ella, amb paciència, feia aparèixer al sostre algunes
simpàtiques figures d’ombres mentre jugava amb les mans i el focus de llum de
la tauleta de nit.
Imatge de google
Aquest curs, podreu aprofitar per gaudir de l'experiència de fer ombres amb els infants; ja que, del 13 al 22 de novembre se celebrarà a Catalunya la 20a
Setmana de la Ciència i es celebraran activitats d’experimentació científica. Els
temes centrals de l’edició d’enguany són la llum i els sòls amb motiu de la celebració, aquest
2015, de l’Any Internacional de la Llum
i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.
Clica!
Com he
explicat en anys anteriors, l’objectiu concret és aconseguir divulgar,
mitjançant l’experimentació, el mètode científic. Aquest mètode es pot aplicar
en totes les àrees curriculars i es desenvolupa segons uns passos determinats:
·Intuïció
i formulació d’un problema ( Pregunta)
·Formulació
d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta)
·Disseny
d’una recerca i possible experimentació
·Recollida
de dades
·Interpretació
de dades
·Conclusions
:
1.Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una
de nova
2.Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza
amb la comunicació dels resultats.
A l’escola
s’ha d’intentar dissenyar les preguntes adreçades a cada nivell de manera
motivadora.
Els passos
a seguir són:
·Lectura
de la pregunta
·Què
en sabem? Formular hipòtesis
·Quin
experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar la hipòtesi (experimentació) i posar-ho en
pràctica
·Observar
els resultats, recollir les dades i comprovar si verifiquen la hipòtesi
·Buscar
més informació en altres fonts
·Què
hem après? Conclusions
·Elaborem
un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés.
Us deixo
alguns enllaços on trobar la inspiració per formular interrogants sobre
la llum i la seva absència. Cliqueu sobre les paraules per accedir-hi.
Si aquest
text t'arriba tard, perquè la Setmana de la Ciència ja ha passat, no deixis escapar l'oportunitat de proposar alguna d'aquestes activitats i gaudeix del plaer de veure il·luminats
els rostres dels infants.
La Castanyada és
una festa amb un sabor dolç i flaire a bosc.
Moltes de les aules es transformen
en obradors i els/les mestres intenten organitzar als petits cuiners i a les
petites cuineres per a poder realitzar els panellets, les coques de fruits
secs, les roques de xocolata...
A mi m’agradava que
els infants s’organitzessin en petits grups i mentre uns remenaven amb grans culleres de fusta el contingut de les cassoles,
els altres feien activitats diverses en el racons de la classe.
Una d’elles era el racó de l’ordinador on
un senzills jocs complementaven alguns continguts treballats; doncs els jocs on-line poden ajudar l’infant a ser més autònom en el treball i a potenciar l’adquisició dels nous aprenentatges.
Us deixo alguns enllaços a uns programes senzills de jugar-hi, només cal tenir un domini bàsic del ratolí.
Objectius:
§Gaudir de jocs on-line amb elements de la Castanyada.
§Impulsar el treball
de les habilitats de pensament.
§Treballar les
habilitats motrius relacionades amb l’ús de les TIC.
La Castanyada
En aquest joc, els nens i les nenes
reconeixeran els elements tradicionals de la Castanyada i els arrossegaran cap
el cabàs.
Clica a la imatge per jugar!!!
L’armari
de la Castanyera
Els infants, arrossegant el ratolí, hauran de
vestir la castanyera agafant les diferents peces que hi ha als penja-robes
o als calaixos.
Clica a la imatge per jugar!!!
Els panellets
Per treballar la coordinació òculo-manual utilitzant el ratolí, mentre es classifica, s’haurà de posar cada panellet a la seva
capsa.
Clica a la imatge per jugar!!!
Castanyes
Els nens i les nenes clicaran sobre la
castanyera, abans que s’amagui darrera de les castanyes.
Clica a la imatge per jugar!!!
Creacions de tardor
Per deixar anar la creativitat, poden elaborar un
collage amb elements de tardor
amb diferents tipus de fulles, fruits i animalons.
El pare i la mare van
iniciar la seva vida en comú a mitjans dels anys cinquanta. Eren temps difícils,
com els d’ara, vivíem amb els avis per compartir despeses i havien de treballar
moltes hores per poder acabar els mesos sense massa deutes.
Compaginaven dues
feines cadascun. En una d’elles, el quiosc de premsa, també hi col·laboràvem les
dues filles en les nostres hores lliures; així ja no ens calia jugar a
botiguetes.
Em desagradava sortir
d’escola i haver d’anar a fer els deures entre diaris i revistes mentre les
meves companyes jugaven al parc. Encara sento l’olor de la tinta de la premsa quan
arribava acabada d’imprimir en les linotípies i com els meus dits se m’embrutaven
en agafar els diaris per posar-los als prestatges.
El que m’agradava era
cobrar. Em feia sentir gran i les sumes, en calcular els preus, i restes, en
tornar el canvi, eren com un joc per a mi. Obria el calaixet de fusta amb parsimònia
i comptava les monedes amb cura; ja que no volia equivocar-me i rebre una
reprimenda del client si li tornava malament el canvi.
Aquella activitat, em
va ajudar a trobar un munt d’estratègies de càlcul que, encara ara, em són molt
útils; especialment, per facilitar el canvi en les compres o potser no... perquè
observo amb incredulitat com les persones de les caixes enregistradores dels
supermercats no ho saben fer si la màquina no els marca amb exactitud la quantitat. Què ha passat amb el càlcul
mental o potser amb l’expansió de les calculadores ja no cal exercitar-lo?
El càlcul forma part
de la resolució dels problemes matemàtics que alhora fomenten la concentració, la
comprensió i l’expressió verbal, el
raonament i la creació d’estratègies mentals; capacitats imprescindibles també per
a resoldre les situacions noves.
Fer càlcul mental
a l’Educació Infantil és un repte; ja que per les característiques dels infants
requereix haver treballat primer la sèrie numèrica, la descomposició del nombre,
l’estimació, les operacions amb suport material per a poder fer posteriorment
l’abstracció de les quantitats.
Una de les
estratègies metodològiques que m’han ajudat a assolir els objectius anteriors
ha estat treballar amb tot el grup, diàriament, uns minuts a la rotllana
situacions quotidianes on els infants han de posar, treure i repartir amb el
suport de material i sense ell.
Activitats
prèvies:
Exemples
per comptar:
-Comptem quants nens es
queden a dinar avui? i quantes nenes?
-Comptem quants infants
porten sabates? i quants s’han posat vambes?
-etc.
Exemples
per fer estimacions:
-Quants botons us sembla que
hi haurà en aquesta safata? (després d’anotar les respostes, verifiqueu-les)
-Quantes peces té aquest puzle?
-etc.
Exemples
per calcular:
-Mireu els dos pinzells que
té la... i el que porta en... Quants n’hi haurà si els posem junts al pot?
-Si en el racó de pintar sempre
en sou 5 i avui no ha vingut en... quants en sereu?
-etc.
Exemples
per a la descomposició del nombre:
-Aquestes cinc fitxes de
quantes maneres diferents les puc agrupar?
-Tinc dos titelles i en vull
tenir tres, quants me’n falten?
-Tinc una xapa i en vull
tenir tres, quantes n’he d’anar a buscar?
-etc.
Activitats de càlcul mental:
A l’escola, després de fer uns assessoraments amb l’autor, sempre hem treballat sistemàticament el càlcul mental a partir d’un material que us recomano:
En els seus dossiers gratuïts donen les pautes metodològiques que vosaltres podreu adaptar als vostres infants d’Educació Infantil.
Agraeixo
a Eduard Connolly del blog Es racó del PTel recull que ha fet de tot
el material de El quinzet (per
descarregar-ho us haureu de donar d’alta gratuïtament de Calaméo)
Problemes graduats pel tractament del càlcul global
Aquests dies els passadissos de les
escoles s’omplen de corredisses de mestres amunt i avall mentre preparen el nou curs.
El so de les taules i de les cadires que fan en ser arrossegades per trobar-les-hi el seu nou emplaçament certifica que l’escola ja està
en marxa.
Les llistes dels infants que formaran
els diferents grups col·lapsen els fulls de les impressores, els materials
s’amunteguen en les lleixes de les diferents aules i mestres, prou agosarats per innovar les activitats de la seva programació, cerquen nous recursos per la xarxa.
Quan vaig començar com a mestra, la
recerca de recursos implicava temps, força temps. Es centrava en la visita a
biblioteques o en l’intercanvi entre companys i companyes.
Ara per sort, la
blogosfera facilita aquesta tasca i les xarxes socials difonen amb rapidesa la
majoria de les activitats.
Aprofitant que ara tinc temps per a
fer reculls de recursos per a les meves companyes, he anat
ordenant-los en forma de taulers a Pinterest i, com ja sabeu algunes persones
que seguiuFer de Mestres, amb un sol clic! es troben a l’abast
de tothom.
El meu fill fill és un
gran lector però poques vegades el veig amb un llibre a les mans.
Ell llegeix davant d’una pantalla el diari, els assajos literaris, les
novel·les, els diccionaris, la bibliografia dels seus treballs... en fi, el món
digital ha arribat amb força com a suport a la quotidianitat de molts joves.
Per a mi, la lectura
va lligada al plaer de tocar el paper dels fulls, a l’olor de la tinta que
dibuixa les paraules, a veure envellir les tapes que han exercit sobre mi un
poder d’atracció incontrolable, a sentir entre les mans el pes de les històries
d’altres vides,... i a la meva aula la lectura anava lligada als contes.
He estat una mestra
que ha explicat i llegit molts de contes. També m’ha agradat tenir sempre molt
actiu el racó de la biblioteca a l’aula i, a l’escola, l’espai de lectura dels
infants més petits.
Per alguna raó desconeguda,
hi ha contes que exerceixen una fascinació inexplicable en els infants. Moltes
vegades, no són els més bonics, ni els més interessants, però sovint són els que
no es troben mai a les lleixes i sempre van de mà en mà amb emoció.
El seu ús
constant, els porta a envellir amb rapidesa però el sentiment vers ells fa que
costi molt posar-los al contenidor de reciclatge de paper.
Per aquest motiu, a l’escola,
teníem un petit hospital de llibres, una capsa o cistella, on els nens i les
nenes hi deixaven aquells exemplars que perdien uns fulls o que se’ls estripava
una pàgina, els que s’embrutaven o aquells que necessitaven algun petit adobament o retoc.
Després en petits
grups, els joves doctors i doctores del
cicle superior m’ajudaven a posar-los-hi una tira de cinta adhesiva, a encolar
els lloms dels llibres o a esborrar les petites taques.
No sempre, el pas per
l’hospital dels llibres podia solucionar els problemes en alguns d’ells i amb
enginy vaig creure que els hi podia trobar altres alternatives per a
reciclar-los.
Què
podeu fer amb els contes vells?
Targetes
de llengua oral
Retalleu les
il·lustracions dels contes i enganxeu-les en petites targetes fetes amb
cartolines de colors.
Aquestes targetes les
podeu usar com a motivació per escriure paraules, inventar i explicar històries,
ampliar el vocabulari, etc. Us seran molt útils a l’hora de planificar les
activitats de llenguatge verbal.
Imatge de Pinterest
Titelles
de pal
Demaneu els infants
que retallin les il·lustracions dels llibres i les encolin en uns cartronets o en
paper on s’hi pugui enganxar, amb cinta adhesiva pel darrera, un bastonet de
broqueta.
Si voleu fer contes i
us manquen personatges els infants els poden dibuixar i pintar per a completar
la narració amb els titelles.
Els contes on hi
trobeu pàgines amb text us poden servir per utilitzar-les com a base per fer-hi
dibuixos i pintures; segur que seran unes belles creacions.
Imatge de Google
Aquestes pàgines amb
text les podeu utilitzar com a paper per a fer manualitats diverses. Què en
penseu d’una rosa per a Sant Jordi?
Imatge de Pinterest
Els llibres de contes
ens evoquen emocions i cal trobar la manera de fer que aquestes perdurin en els
records encara que sigui en petits bocins i en formes diferents.
Les persones que
estem més enllà dels cinquanta anys recordem les cartilles per aprendre a
llegir i les llargues estones de fer cantarelles unint cada consonant amb les
vocals:
“Eme
con a, ma. Eme con e, me. Eme con i, mi...”
Imatge de Google
Aquesta activitat no
es limitava únicament a l’escola, també a casa, la mare, cada tarda, ens feia
passar estones davant d’aquells avorrits fulls repetint les síl·labes.
Com que jo sóc la
filla petita, a base d’escoltar la meva germana mentre ella llegiaal meu costat, vaig anar associant els
dibuixos de cada pàgina a la síl·laba que ella deia. Així, en alguna ocasió,
vaig fer pensar que ja sabia llegir quan en obrir la cartilla jo feia la cantarella, però no! únicament era qüestió de
memòria.
Uns anysmés tard, vaig haver de passar pel mateix
tràngol que ella, hores i hores de repeticions per aprendre a llegir i a
escriure.
Quan vaig iniciar la
meva tasca com a mestra, les cartillas
s’usaven poc a les escoles i al treballar a partir del so dels fonemes vaig
haver d’aprendre a fer tots els sons consonàntics sense cap vocal associada.
Imatge de Google
Per a mi era un
problema pronunciar alguns d’aquells sons; ja que en fer-los per a uns em
sobrava llengua i per a d’altres el paladar se’m feia petit. Per sort, pels
infants era més senzill; però a mida que avançava el curs, em vaig adonar que
la senzillesa inicial no era tal, que calia posar-hi atenció i fer algunes activitats
de pràxies
bucofonatòries per desenvolupar els moviments que afecten als òrgans
articulatoris i així evitar dislàlies.
Com que aquestes
activitats requereixen treballar en petits grups (racons) per a poder fer un bon seguiment individualitzat, molta constància
i paciència, cada vegada a l’escoles es realitzen menys habitualment. Tampoc
veig massa interès vers aquest tema en les noves generacions de futurs mestres
quan parlo amb elles dels seus Treballs de Final de Grau i em preocupa pensar
que es deixaran de fer.
Per parlar, al igual
que per menjar, utilitzem la llengua, les dents, els llavis, la mandíbula... Actualment,
ens trobem que molts infants arriben als tres anys utilitzant el xumet, prenent
biberó i menjant farinetes a casa. Així, els seus aparells bucofonadors son
febles i poc desenvolupats.
A més, amb la
diversitat lingüística que trobem a les aules segueix sent molt important fer
aquestes pràxies; ja que després de realitzar-les es podrà començar a fer les
posicions per articular els sons de la nostra llengua d’aprenentatge.
Sons, alguns dels quals, que no es troben en les altres i, en realitzar-les
sistemàticament, es poden evitar desajustos en la fonètica que reverteixen posteriorment
en problemes amb la llengua oral i escrita.
Objectius:
·Potenciar l’agilitat, mobilitat,
pressió i tancament labial.
·Adquirir control, tonicitat
i força lingual, labial, bucal i de respiració.
·Facilitar l’ajust fonètic dels
sons significatius de la llengua d’aprenentatge
Proposta
dels racons
La finalitat dels
racons de pràxies és aconseguir una millor mobilitat dels òrgans buco-facials
per millorar la competència comunicativa dels infants; a més de conèixer i aprendre
a dominar el seu aparell bucofonador per a poder iniciar amb seguretat el
treball d’articulació dels fonemes.
Les activitats han de
ser curtes i variades per evitar la rutina i la monotonia que podria portar, els
nens i nenes, a la desmotivació.
Els paper dels
mestres ha de ser d’orientadors en les activitats i les dificultats que van
presentant els infants. També faran de dinamitzadors quan els infants
necessitin motivació.
Cal tenir un mirall
per tal que es puguin observar i rectificar els exercicis quan calgui.
Racó
del buf
L’objectiu d’aquest
racó és aprendre a controlar la bufada i la respiració que facilitarà la
producció dels sons.
Com que hi ha
material que s’ha d’utilitzar en diverses sessions, per higiene, cal que sigui
individual. Un bon recurs és fer la cistella
del buf.
Us deixo una proposta
Racó
dels llavis
En aquest racó es
treballarà l’agilitat per a poder fer els diferents moviments labials que
facilitaran la pronuncia dels diversos sons.
A mi m’agrada
relacionar aquests exercicis amb l’expressió de les emocions i els sentiments.
Imatge de Google
Racó
de la llengua
L’objectiu d’aquest
racó és adquirir agilitat per poder fer els diferents moviments linguals, per
tal de sensibilitzar els punts d'articulació dels fonemes.
Als infants agraden
molt els exercicis amb caramels tous o de pal. No deixeu de llegir l'activitat que va fer l'Eva del blog El pavelló d'infantil.
L’objectiu d’aquest
racó és afavorir la majoria dels sons significatius de la parla mitjançant onomatopeies
i l’ús del llenguatge oral en contextos significatius.
Un dels recursos més
usats son els contes i les cantarelles infantils.
