Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimarts, 16 desembre de 2014

QUÈ PASSA AMB LA COEDUCACIÓ?

Mirava un catàleg de joguines per a triar els regals dels petits de casa quan m’he quedat sorpresa pels rols de gènere que malauradament encara, es perpetuen en les seves pàgines.
Les imatges dels jocs de construcció són plenes de nens, futurs arquitectes, fent torres amb peces de fusta i de plàstic. Deuen pensar que a les nenes no els interessa descobrir les seves possibilitats creatives mentre experimenten en l’espai constructiu.
El blau era el color que predominava en aquells fulls mentre el rosa es desbordava entre nines i cotxets conduïts per nenes que podrien ser les mares del futur i, sembla ser, que mai passejaran els seus fills i filles els pares de les criatures.Tampoc imaginen que hi haurà infants que tindran dos papes o dues mames i que alguns nens en un futur gaudiran empenyent el cotxet o cuinant.

Com que sóc de la generació que va viure l’ensenyament franquista en una escola separada per sexes i de la que va haver de reivindicar repetidament la relació com a iguals entre totes les persones; la indignació inicial es va transformar en la recerca de recursos per a la coeducació, sobre els quals us animo a reflexionar-hi mentre llegiu Fer de Mestres.
Segons la sociòloga Marina Subirats, “l’escola coeducativa ha d’integrar els coneixements necessaris per abordar els rols masculins i femenins i transmetre a tota la població, nens i nenes, un conjunt de capacitats indispensables amb independència del sexe, que els permeti a elles i a ells l’autonomia, tant en els aspectes econòmics com en els personals i domèstics”.
Em pregunto si tots aquests anys, a les escoles, haurem estat desenvolupant un ensenyament mixt sense arribar mai a coeducar i, sense ser-ne conscients, hem perpetuat el currículum ocult que transmet els prejudicis i els rols diferenciadors.
Per exemple, a l’Educació Infantil, els contes son un gran recurs però en alguns dels que expliquem a les nostres aules apareixen certs valors que cal revisar.
Les protagonistes mostren el rol convencional de les dones: cuinen (Ventafocs), cusen o filen (Bella dorment), netegen (Blancaneus), ... i el final feliç consisteix en casar-se amb un Príncep.
Ells, igualment condicionats, es veuen obligats a lluitar, viatjar,...es mostren independents i valents (no poden plorar!).
No es tracta de deixar-los d’explicar, sinó d'encetar una conversa per analitzar-los amb els infants, veure què en pensen dels personatges i amb quins s'identifiquen. Com a mi em passava, trobareu força nenes interessades en ser com els prínceps desitjant viure moltes aventures i nens decidits a tenir una vida tranquil·la mostrant les seves emocions.
Proposar el canvi de rols dels contes, pot ser una activitat per afavorir el desenvolupant del pensament crític: si el Príncep preparés el sopar mentre que la Ventafocs construís la carrossa, què passaria? 
També, us engresco a ampliar el repertori de la biblioteca amb contes diferents anomenats coeducatius. 
A mi m’agrada molt el conte Rosa Caramel que em va encisar pel text i les seves il·lustracions quan era una jove estudiant de magisteri que treballava a les tardes. Sobresortia en una de les lleixes dels contes i, sovint, les dues nenes a qui feia de cangur em demanaven que els el llegís abans d’adormir-se.
Clica si vols veure el conte.
Podeu trobar la guia didàctica del Conte Rosa Caramel d'Adela Turin i Nella Bosnia, clicant aqui! 
A partir d’aquest conte podeu iniciar La setmana de color rosa.  Aquesta interessant activitat la vaig descobrir en els materials Contra el currículum ocult (pàgina 20) coordinats per Ma. Ángeles Calero Fernández clica aqui! 
“Té com a principal objectiu intentar qüestionar i/o trencar, de forma lúdica, la barrera social que fa que els nens no s’hi sentin atrets i en tinguin, molts cops, perjudicis. Respecte les nenes, els objectius són visualitzar un color amb el que se senten molt vinculades i fer que el percebin com un color no exclusivament femení i com quelcom que té valor en sí mateix.”
Algunes idees per treballar:
Elements de la naturalesa que siguin o continguin el color rosa (flors, núvols, papallones, flamencs, porcs, maduixes, etc.). Davant cada imatge es faran preguntes com les següents: Són les flors de les nenes? O són de tothom que les vulgui mirar i olorar? Són els núvols de les nenes? O són de tothom que els vulgui mirar?
Elements de color rosa relacionats amb la infància (llibres, dvd, imatges de dibuixos animats, personatges infantils, etc.). Plantejarem preguntes com: Què us semblaria que els nens no poguessin mirar els dibuixos de la Pantera Rosa? O que les nenes només poguessin llegir contes amb pàgines rosa?
Al final d’aquesta activitat es plantejaran directament les preguntes: “Per què el color rosa es diu que és de nenes? S’ho va inventar algú? Sempre ha estat així? Pot canviar algun dia?
Un altre recurs que pot esdevenir coeducatiu, és els racons de  joc simbòlic; perquè serveixen als infants per experimentar els rols socials i es converteixen en un espai on desenvolupar-hi les capacitats sense estereotips ni prejudicis.
Imatge del blog SAND AND WATER TABLES Clica aqui!
Us animo a observar si hi ha qui sempre representa les mateixes accions sense canviar de rol i crea contextos de nens i de nenes; doncs és un indicatiu que cal cercar noves estratègies per seguir treballant els valors coeducatius amb els infants.
I vosaltres com ho feu?
Per saber-ne més: