Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 17 de juliol de 2015

CICATRIUS

Quan arriba l’estiu, les vacances són tema de conversa de molta gent i, sovint, aquestes es relacionen amb l’oci, els viatges, la platja...
A mi, com a altres mestres, m’agrada aprofitar part d’aquest temps per a la introspecció i la reflexió sobre aquells temes que les presses i les obligacions no ho han permès de fer durant el curs i que són importants per a millorar en la tasca de Fer de Mestres.
Per aquest motiu, les Escoles d’Estiu són vives i en les xarxes socials es troben articles i reflexions que ajuden a entendre millor el món emocional dels infants i a actuar amb respecte vers ells.
Fa unes setmanes vaig poder veure en la gran pantalla Cicatrius, un curtmetratge del jove documentalista Aitor Romero.
Una història autobiogràfica molt emotiva, on en tretze minuts s'explica molt bé la incomprensió que ha sentit un jove amb altes capacitats i alta sensibilitat.
També mostra el procés de superació d’una complicada malaltia, a pesar de la seva solitud, la importància del suport de la família i de les persones de l’entorn per a recuperar-se de les ferides del seu cos i aixecar la seva autoestima, i sobretot,  la capacitat de resiliència, de no defallir davant de les dificultats que li ha comportat ser diferent.
Em va impactar com una de les seves mestres no va ser capaç d’entendre la seva visió de la realitat i, sense voler-ho, va deixar-li una de les seves primeres cicatrius emocionals.
Aquesta escena, va fer interrogar-me sobre quantes n'hauré deixat jo en els infants, com a mestra, pels meus prejudicis, per la ignorància de moltes situacions personals, per les presses en realitzar una activitat, per oblidar la diversitat a l’aula enfront les retallades,... i aquest dubte em va trencar el cor.
Fer de Mestres va més enllà de les programacions, dels continguts i de les avaluacions. També implica comprensió, acompanyament, estimació, recolzament, empatia i temps de dedicació als infants.
A continuació, us deixo el documental on les emocions flueixen amb sinceritat.

Clica la imatge!

Així que, per evitar algunes d’aquestes doloroses cicatrius us dic: 
que l’urgent no us prengui mai el temps per l’important.
Hi pensareu?