Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 24 de febrer del 2014

FEM UNA ROTLLANA

Les meves primeres rotllanes les vaig fer al cau; ja que, en temps de dictadura, a l’escola tothom s’asseia irremeiablement en les incòmodes cadires dels pupitres de fusta alineats davant de la pissarra.
Recordo aquelles rotllanes, les tardes de dissabte, plenes de rialles i cançons, sovint acompanyades per la música de les cordes de les guitarres que es fregaven amb harmonia.
Em sentia alegre de poder escollir, en cada ocasió, on volia seure i amb qui ho volia fer; mentre veia les expressions en els rostres de la resta dels infants i m’hi podia comunicar amb una mirada, un somriure, un gest, una ganyota...
A més, en ser inquieta, sabia que si s’allargava l’estona de la rotllana podria canviar de postura sense fer enrenou, estirar o creuar les cames i trepitjar fort a terra amb les meves velles xiruques.
Les nostres rotllanes eren plenes de jocs, contes i converses; parlàvem dels nostres pensaments i escoltàvem els dels altres infants. Apreníem a respectar-nos i moltes decisions eren preses per majoria; fet que en aquells anys ens apropava a la desconeguda participació democràtica.
També van ser unes rotllanes de foc de camp sota els cels estrellats, lluny de casa, on es relataven històries d’intriga amb finals plens de sorpreses que després complicaven el retorn al descans i centraven els engrescats comentaris dels dies posteriors.
Moltes persones de la meva generació ens vam formar en els valors que havíem après en aquelles rotllanes i, aleshores, ens preguntàvem per  què no les podien fer a les nostres escoles.

Convençuda de tots els aspectes positius que potencia, si seguiu el blog Fer de Mestres, us haureu adonat que, a més de danses, la majoria de les activitats que us proposo es presenten en la disposició del grup en forma de rotllana.
A l’Educació Infantil fer una rotllana ben feta, inicialment, no és una tasca fàcil i cal trobar estratègies per reconèixer-les primer i per reproduir-les després.
El concepte de rotllana, els infants més petits el relacionen amb les rodones i a mida que van descobrint les figures geomètriques ho fan amb els cercles i les circumferències.
Per aquest motiu, és interessant fer activitats que permetin integrar el concepte i, així, poder reconstruir-la quan en fer-la, estirant per aquí o per allà, perdi la forma circular.
Entre les moltes activitats possibles a realitzar, en destaco tres:
Jugar amb cèrcols per vivenciar amb el cos la seva forma.

Estampar per visualitzar la circumferència.

Fer una rotllana d’objectes sobre la línia d’una circumferència per entendre la posició dels infants en ella.

A moltes aules s’ha optat per tenir-la dibuixada a terra en l’espai de les rutines (passar llista, el temps...) Aquest recurs pot ser molt útil per als infants més petits, en ser la construcció de la rotllana ràpida i evitar alguns conflictes.

L'Ametller, Escola bressol municipal de l'Ametlla del Vallès

A mida que els infants adquireixen autonomia és un bon moment per fer la rotllana sense marques a terra i, d’aquesta manera, potenciar les habilitats organitzatives i la cohesió del grup.
Per facilitar-ho, algunes cançons ens poden ajudar a memoritzar les consignes:
La rotllana
Fem una rotllana
com una magrana.
Les mans agafades,
mirem bé les cares.
Els peus quiets... shhht!
Un, dos, tres
La rotllana
1, 2, 3, 4 i 5 Com els indis ens seiem!
La rotllana, la rotllana és un cercle molt ben fet.
La rotllana, la rotllana, la farem en un moment.
1 Ja hi som tots. 2 Ens mirem. 3 Ens agafem
4 En rotllana. 5 Ara seiem
1, 2, 3, 4 i 5 Com els indis ens seiem!

També és un bon recurs fer una filera agafant-se de les mans per, finalment, unir el principi amb el final i girar per aconseguir una bonica rotllana.


La rotllana a terra o dempeus, en coixins o en cadires és un espai tancat obert a la comunicació, no us la perdeu!
Per saber-ne més:

diumenge, 16 de febrer del 2014

EL RACÓ DE LA CLÍNICA VETERINÀRIA

Fa unes setmanes, vam tenir a casa un preciós cadellet de gos mentre la protectora d’animals li trobava una llar on viure-hi definitivament.
Els primers moments no van ser fàcils; ja que encara no estava vacunat i, en cap cas, podia sortir al carrer. Per aquest motiu, calia estar molt alerta fins el dia de portar-lo al veterinari.
En visitar la clínica veterinària, mentre estàvem a la sala d’espera, un nen estirat a terra, als peus del seu pare, obria la boca al seu gos, li aixecava les orelles, li fregava la panxa i, després d’una estona de masegar-lo, molt seriós va dictaminar que per curar-lo li haurien de donar un xarop amb gust de pinso.
Una rialla general va omplir aquella sala i l’orgullós pare va comentar que al seu fill li agradaven molt els animals i a casa jugava sovint a fer de veterinari.
Aquesta activitat lúdica d’imitació on els infants s’expressen, comprenen el món que els envolta, desenvolupen la creativitat i avancen en la seva pròpia autonomia s’anomena joc simbòlic
A l’Educació Infantil, per les característiques dels infants, és molt important oferir espais, normalment, estructurats per racons o per ambients, on desenvolupar-hi el joc simbòlic.
Aprofitant l’interès que provoquen els animals en els infants, podeu presentar el Racó de la Clínica Veterinària després d’iniciar un projecte de la visita a una granja, de l’excursió al Zoo...
També pot ser una motivació el treball sobre les professions que es pot iniciar amb uns minuts d'algun vídeo on es mostri quina és l’activitat dels veterinaris i les veterinàries.

Capacitats
1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius
  • Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes d’una clínica veterinària.
  • Conèixer el desenvolupament habitual de les praxis habituals, els instruments i les seves característiques.
  • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional per enfrontar situacions diverses.
  • Col·laborar en el joc amb d'altres companys i companyes, assumint un rol.
  • Desenvolupar el respecte i l’estimació vers els animals.
  • Proposta del racó
  •   No m’estendré explicant el  funcionament i l’organització del racó de la clínica veterinària; ja que és similar al racó de l’hospital (Cliqueu aquí!) però aquesta vegada els pacients seran animals de peluix o de plàstic. 
Cliqueu aquí!
El racó el podeu ambientar amb prestatgeries que simulin la zona dels animals ingressats a la clínica amb els seus complements habituals.


Decorar el racó amb cartells d’animals i els seus noms pot afavorir el treball de lectura i escriptura. Per seguir treballant aquest aspecte del llenguatge verbal, podeu incloure el full d’acollida que caldrà omplir a la recepció abans de la visita veterinària. Els podeu imprimir des d’aquí!

Animals from Fer de Mestres

També una petita farmaciola per tractar les diverses patologies veterinàries. Si teniu taula de llum la podeu aprofitar per mirar-hi les radiografies d'animals que tingueu.
Cliqueu aquí!
Explicades les normes del racó, no tingueu una actitud directiva en el joc dels infants, deixeu que actuïn espontàniament i que voli la imaginació!!!

divendres, 7 de febrer del 2014

A RITME DE CARNAVAL

Parlar del Carnaval és rememorar la festa, les disfresses, les rues i la música amb ritme, molt de ritme.
Durant uns anys, vaig treballar en una escola on, a més del ball de cada classe on es lluïa la disfressa, el professorat preparava una coreografia per oferir a tota la comunitat educativa en la festa del Carnaval; amb els meus problemes de lateralitat us podeu imaginar que, per a mi, era un malson.
Ensenyar una dansa als infants sempre m’ha representat molt d’esforç per aprendre-la jo primer i per ensenyar-la després. Com que la meva constància m’ha conduit a l’èxit final poca gent s’ha assabentat del periple.
En els inicis de fer de mestra, anava amb papers i paperets per les butxaques on hi detallava les passes de la coreografia i, així, aprofitava tots els moments possibles per memoritzar-les.
Amb el pas dels anys, buscava les gravacions en cintes de vídeo i, a casa, una vegada i una altra, les assajava davant del televisor fins que l’aprenia jo i, per repetició, la meva família...
Per sort meva, aquell costum de fer coreografies el dia de Carnaval no està gaire estès en els centres escolars i, en deixar aquell col·legi, vaig poder tornar a gaudir de la música a ritme de carnaval.
Les cançons que marquen el ritme d’Educació Infantil en aquests dies acostumen a ser les tradicionals que s’han cantat i ballat any rere any.

Ara arriba el Carnestoltes



Carnestoltes quinze voltes




El Tio fresco



Dijous gras


Com que en els nostres cicles, molts infants escolten aquestes cançons per primera vegada i d’altres encara les gaudeixen en repetir-les, sovint en programar no es cerquen altres alternatives musicals per ampliar el repertori.
La meva curiositat va fer que, després de molts anys de cantar les mateixes cançons de Carnaval, necessités fer un canvi de ritmes i melodies.
Aleshores, a poc a poc, vaig anar recollint noves propostes que avui us presento per si no les coneixeu; doncs han passat els anys i amb la xarxa s’han difós ràpidament.

Visca el nostre rei


Carnestoltes



Pel febrer el carnestoltes 



El febrer a l'inrevés




Cançó del Carnestoltes del Pol Petit


Us desitjo que grans i petits gaudiu d'aquestes cançons i moltes més a ritme de carnaval.

Per saber-ne més:

dilluns, 3 de febrer del 2014

EL COLOR CARN

Fa uns dies, a la pàgina de l’artista JoAn TuRu, sempre reivindicativa i plena de sensibilitat, hi vaig trobar aquesta il·lustració que em va recordar unes reflexions que vull compartir amb vosaltres.
El negre també és color carn!
Després d’uns anys treballats a l’escola concertada, el meu primer destí a l’escola pública va ser en un centre on hi havia infants de moltes procedències.
Aleshores, fa vint-i-cinc anys, no era habitual i els nens i les nenes es sorprenien de veure els diferents tons de pell dels infants nouvinguts.
Entre ceres i papers, era molt interessant escoltar les reflexions dels infants sobre el color amb què s’havia de pintar la pell de l’Ibrahim, de la Meggy o de la Penda.
Has pintat a la Penda amb el color negre com en Mohamed i ella és marró, censurava la petita del grup.
L’Ibrahim és més claret que ells. A l’estiu jo també sóc marró però la Meggy sempre la veig rosa fluixet, observava el més trapella.

Així, en aquella aula, després d’una llarga conversa, el mal anomenat color carn havia deixat de ser el color de la pell per a tothom i per votació va passar a ser el rosa fluixet; la nostra gamma del color carn es va ampliar notablement!


Des d’aleshores, sempre estaven disponibles els diferents colors amb els quals pintàvem la pell de les persones i com que les tonalitats de les pintures eren limitades,  vam gaudir fent barreges.

Ara, en algunes aules es poden trobar els colors multiculturals que s’han comercialitzat. En ells hi ha des del blanc fins al negre passant pels diversos tons de marró que en afegir-los als colors convencionals de les aules amb facilitat cadascú troba el seu color carn.

En vols comprar? Clica!
En necessites? Clica aquí!
Penseu que en formar part del procés educatiu dels infants, com a mestres, un dels nostres objectius importants és vetllar pel respecte a la diversitat.
Us animo, des de la reflexió en els vostres claustres, a posar el gra de sorra per eliminar els estereotips que omplen la nostra quotidianitat i compartiu-ho en les reunions de pares i mares per donar coherència als petits canvis que ens portaran grans emocions.

I a la vostra classe, teniu color carn?

Per saber-ne més: