Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 3 de febrer del 2014

EL COLOR CARN

Fa uns dies, a la pàgina de l’artista JoAn TuRu, sempre reivindicativa i plena de sensibilitat, hi vaig trobar aquesta il·lustració que em va recordar unes reflexions que vull compartir amb vosaltres.
El negre també és color carn!
Després d’uns anys treballats a l’escola concertada, el meu primer destí a l’escola pública va ser en un centre on hi havia infants de moltes procedències.
Aleshores, fa vint-i-cinc anys, no era habitual i els nens i les nenes es sorprenien de veure els diferents tons de pell dels infants nouvinguts.
Entre ceres i papers, era molt interessant escoltar les reflexions dels infants sobre el color amb què s’havia de pintar la pell de l’Ibrahim, de la Meggy o de la Penda.
Has pintat a la Penda amb el color negre com en Mohamed i ella és marró, censurava la petita del grup.
L’Ibrahim és més claret que ells. A l’estiu jo també sóc marró però la Meggy sempre la veig rosa fluixet, observava el més trapella.

Així, en aquella aula, després d’una llarga conversa, el mal anomenat color carn havia deixat de ser el color de la pell per a tothom i per votació va passar a ser el rosa fluixet; la nostra gamma del color carn es va ampliar notablement!


Des d’aleshores, sempre estaven disponibles els diferents colors amb els quals pintàvem la pell de les persones i com que les tonalitats de les pintures eren limitades,  vam gaudir fent barreges.

Ara, en algunes aules es poden trobar els colors multiculturals que s’han comercialitzat. En ells hi ha des del blanc fins al negre passant pels diversos tons de marró que en afegir-los als colors convencionals de les aules amb facilitat cadascú troba el seu color carn.

En vols comprar? Clica!
En necessites? Clica aquí!
Penseu que en formar part del procés educatiu dels infants, com a mestres, un dels nostres objectius importants és vetllar pel respecte a la diversitat.
Us animo, des de la reflexió en els vostres claustres, a posar el gra de sorra per eliminar els estereotips que omplen la nostra quotidianitat i compartiu-ho en les reunions de pares i mares per donar coherència als petits canvis que ens portaran grans emocions.

I a la vostra classe, teniu color carn?

Per saber-ne més:

26 comentaris:

  1. Carme! Gracies per la teva entrada!!! Tan de bo a tot arreu s'acabes parlant del color rosa fluixet i no del color carn. El meu blog si vols tambe esta en català...a la dreta hi trobaras enllaç per si prefereixes redireccionar-lo a català.
    salut i gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per compartir la vostra experiència!
      Cal fer molt de camí encara per deixar enrere tots els prejudicis que ens han acompanyat a les aules durant molt de temps; però segur que ho aconseguirem!
      Petonets
      Carme

      Elimina
  2. Que bonic Carme! És veritat que hem de deixar de parlar del color carn a les aules. Amb aquesta entrada m'has fet recordar un conte que es diu: "Home de color" i parla de la mania que tenim d'anomenar així a les persones que tenen diferent color de pell que nosaltres. Sembla que dir el seu color real estigui malament. Quants prejudicis!
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quants prejudicis!
      No coneixia aquest conte, el buscaré a la biblioteca; ja que m'ha semblat molt interessant la proposta. Gràcies!
      Petonassos
      Carme

      Elimina
  3. Hola, me encanta esta entrada, en mi clase que también hay variedad de nacionalidades hace mucho que desapareció el color carne y pase a ser "color arena", Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miren,
      suerte que en Valencia no hay arena negra como en Lanzarote sinó volvíamos a tener un problema ja,ja,ja.
      Bromas a parte, os felicito por haber hecho desaparecer el color carne de vuestro vocabulario cromático.
      Besets plens d'estimació!
      Carme

      Elimina
  4. Carme,

    Un artículo excelente. Cuánta razón tienes !

    Si me lo permites, en breve publicaré un artículo em mi blog haciendo referencia a la entrada has publicado. Creo muy necesario concienciar a los profesores sobre este tema..

    Muchas gracias. Emilia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emilia,
      encantada que hagas referencia a Fer de Mestres ¡Me gusta compartir!
      Estoy muy de acuerdo que es necesario hablar sobre este tema y muchos más.
      Hay tanto trabajo en las aulas que no queda tiempo para reflexionar y, ésto, empobrece nuestra profesión.
      Besitos agradecidos
      Carme

      Elimina
  5. Una gran entrada para hacernos reflexionar, Carme. En mi clase te puedo decir que tanto pintamos con el color carne, como con el rosa o el naranja. Y a veces también usamos el marrón. Ya ves que tenemos variedad. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      muy acertado motivar a tus alumnos a pintar a las personas con sus distintos colores de piel.
      Lo más divertido es pensar y consensuar un nombre para el mal llamado color carne: color arena, color salmón, color rosa pálido...
      Biquiños
      Carme

      Elimina
  6. Genial aquesta entrada Carme.
    Cada vegada trobem a les aules més nens i nenes d'arreu del món, per tant és important treure el color carn del nostre vocabulari. Nosaltres tenim un munt de colors carn a l'escola.
    Una molt bona reflexió per fer amb els meus companys/es !!!!!
    Com sempre una entrada "estupenda".
    Petonets encara amb virus ufffff !!!!!!!!
    Ahir vaig anar al metge i em va allargar la baixa, o sigui que uns quants dies més de repòs.
    Bona setmana guapa !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda,
      quin greu que encara estiguis engripada però uns dies de repòs sempre ajuden.
      Després tornaràs amb molta energia que aquest trimestre és llarg i la necessitaràs.
      Què bé que aquesta entrada us pugui ajudar a reflexionar en el claustre, ens queda tant per fer...
      Petonassos
      Carme

      Elimina
  7. Carme, conozco a Turu desde hace algún tiempo y siempre me ha gustado su forma de ver las cosas y la educación. Gracias por compartir el color carne. Nosotras decimos color carne a todos los posibles, pero cuesta acostumbrarse. un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi me pasa igual con JoAn TuRu ¡Me encanta su obra y manera de ver la vida!
      Cuesta acostumbrarse al tener que desaprender lo que nos enseñaron en una época de pensamiento único.
      Si les enseñamos a l@s peques que no hay color carne único, ell@s lo tendrán más fácil.
      Besitos
      Carme

      Elimina
  8. Quanta raó Carme!
    he de reconèixer que sóc de les que encara diu "color carn", potser perquè fa bastants anys que no tinc cap petit nouvingut que m'hagi fet reflexionar en aquest aspecte, però la teva entrada m'ha servit per tenir-ho present i treballar-ho a la classe a partir de demà mateix.
    Reitero la meva convicció de que la xarxa és un immens recurs per compartir però també per aprendre dia a dia.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      comparteixo que aprenem cada dia un munt de coses anant per la blogosfera. La xarxa una gran descoberta!!!
      Petonets
      Carme

      Elimina
  9. Es una entrada muy buena y muy para reflexionar... Gracias por compartir. Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Isabel.
      Siempre he pensado que la reflexión es una de las herramientas imprescindibles para mejorar en nuestra profesión.
      Besitos
      Carme

      Elimina
  10. Molt bona reflexió. Intentaré transmetre la diversitat del color carn. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ho faràs i molt bé!
      Si no hi ha infants de diferents procedències al nostre voltant, els contes sempre ens poden ajudar.
      Muac's
      Carme

      Elimina
  11. M'encanta aquesta entrada, és una molt bona reflexió !!! A classe del David hi ha diverses tonalitats de pell: marró fosc, marró claret, rosa princesa ....ell és dels més clarets , sembla lleteta, sobretot al costat dels nens africans i magrebis . Però a més de la pell , és fascinant veure la diversitat de forma d'ulls, de cabell, de faccions .... Com aquell lema de fa tants anys : Tots iguals, tots diferents.
    Un gran enriquiment !!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Camino,
      ha passat el temps, el lema segueix vigent i, desgraciadament, encara s'ha de reivindicar.
      Besets
      carme

      Elimina
  12. Bon dia! M´ha encantat aquesta entrada, jo soc la venedora d´aquests colors pell, tinc una nena adoptada de Etiopia i ser la importancia que tenen aquests colors i aquestes reflexions a les escoles, grácies a la vostra entrada, s´han venut encara més colors pell ( el google analityc així ho diu) Així que moltissimes grácies per la difusió y per aquest article tant bo. Neus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus, moltes gràcies per deixar el teu comentari.
      M'alegra que aquest text hagi servit per a reflexionar a les escoles i veure la importància d'oferir als infants els colors de la pell.
      Petonets agraïts
      Carme

      Elimina
  13. M'encanta que hi hagi mestres amb qui no s'hagi de batallar per aquestes coses... que diferents dels de la nostra escola!! http://madredemarte.wordpress.com/2010/10/28/color-carne/

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit l'entrada del teu blog sobre el color carn i m'entristeix que encara hi hagi mestres amb aquestes prejudicis. En fi...
      En relació al conte que esmentes, jo l'he llegit i únicament hi ha una pàgina sobre aquest tema.
      Gràcies per deixar el teu comentari!
      Carme
      .

      Elimina