Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 24 de febrer de 2014

FEM UNA ROTLLANA

Les meves primeres rotllanes les vaig fer al cau; ja que, en temps de dictadura, a l’escola tothom s’asseia irremeiablement en les incòmodes cadires dels pupitres de fusta alineats davant de la pissarra.
Recordo aquelles rotllanes, les tardes de dissabte, plenes de rialles i cançons, sovint acompanyades per la música de les cordes de les guitarres que es fregaven amb harmonia.
Em sentia alegre de poder escollir, en cada ocasió, on volia seure i amb qui ho volia fer; mentre veia les expressions en els rostres de la resta dels infants i m’hi podia comunicar amb una mirada, un somriure, un gest, una ganyota...
A més, en ser inquieta, sabia que si s’allargava l’estona de la rotllana podria canviar de postura sense fer enrenou, estirar o creuar les cames i trepitjar fort a terra amb les meves velles xiruques.
Les nostres rotllanes eren plenes de jocs, contes i converses; parlàvem dels nostres pensaments i escoltàvem els dels altres infants. Apreníem a respectar-nos i moltes decisions eren preses per majoria; fet que en aquells anys ens apropava a la desconeguda participació democràtica.
També van ser unes rotllanes de foc de camp sota els cels estrellats, lluny de casa, on es relataven històries d’intriga amb finals plens de sorpreses que després complicaven el retorn al descans i centraven els engrescats comentaris dels dies posteriors.
Moltes persones de la meva generació ens vam formar en els valors que havíem après en aquelles rotllanes i, aleshores, ens preguntàvem per  què no les podien fer a les nostres escoles.

Convençuda de tots els aspectes positius que potencia, si seguiu el blog Fer de Mestres, us haureu adonat que, a més de danses, la majoria de les activitats que us proposo es presenten en la disposició del grup en forma de rotllana.
A l’Educació Infantil fer una rotllana ben feta, inicialment, no és una tasca fàcil i cal trobar estratègies per reconèixer-les primer i per reproduir-les després.
El concepte de rotllana, els infants més petits el relacionen amb les rodones i a mida que van descobrint les figures geomètriques ho fan amb els cercles i les circumferències.
Per aquest motiu, és interessant fer activitats que permetin integrar el concepte i, així, poder reconstruir-la quan en fer-la, estirant per aquí o per allà, perdi la forma circular.
Entre les moltes activitats possibles a realitzar, en destaco tres:
Jugar amb cèrcols per vivenciar amb el cos la seva forma.

Estampar per visualitzar la circumferència.

Fer una rotllana d’objectes sobre la línia d’una circumferència per entendre la posició dels infants en ella.

A moltes aules s’ha optat per tenir-la dibuixada a terra en l’espai de les rutines (passar llista, el temps...) Aquest recurs pot ser molt útil per als infants més petits, en ser la construcció de la rotllana ràpida i evitar alguns conflictes.

L'Ametller, Escola bressol municipal de l'Ametlla del Vallès

A mida que els infants adquireixen autonomia és un bon moment per fer la rotllana sense marques a terra i, d’aquesta manera, potenciar les habilitats organitzatives i la cohesió del grup.
Per facilitar-ho, algunes cançons ens poden ajudar a memoritzar les consignes:
La rotllana
Fem una rotllana
com una magrana.
Les mans agafades,
mirem bé les cares.
Els peus quiets... shhht!
Un, dos, tres
La rotllana
1, 2, 3, 4 i 5 Com els indis ens seiem!
La rotllana, la rotllana és un cercle molt ben fet.
La rotllana, la rotllana, la farem en un moment.
1 Ja hi som tots. 2 Ens mirem. 3 Ens agafem
4 En rotllana. 5 Ara seiem
1, 2, 3, 4 i 5 Com els indis ens seiem!

També és un bon recurs fer una filera agafant-se de les mans per, finalment, unir el principi amb el final i girar per aconseguir una bonica rotllana.


La rotllana a terra o dempeus, en coixins o en cadires és un espai tancat obert a la comunicació, no us la perdeu!
Per saber-ne més:

15 comentaris:

  1. Es una entrada fantástica, como todas las que compartes. Me apunto las canciones y alguna cosilla más. Gracias por el aporte. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Isabel por tu elogio ¡Eres un encanto!
      No sé si la letra de las canciones traducida al gallego rimaran mucho; aunque puedo asegurar que encuentraráss la manera de cantarlas con tus renacuajos.
      Biquiños
      Carme

      Elimina
  2. El cau és un espai únic per crèixer i viure valors.
    Et llegeixo sovint i m'ha agradat veure que tu també hi havies anat, ha estat una bonica sorpresa!
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Núria, també vaig créixer en el cau!
      Fa quaranta anys, no era molt habitual anar-hi; però els meus pares van entendre que m'havien d'oferir altres valors diferents als imperants en aquella fosca societat i jo els ho agraeixo.
      Petonets dels que estan sempre a punt! :D
      Carme

      Elimina
  3. Una entrada molt bonica, jo sempre utilitzo la rotllana per les rutines, per presentar les activitats i per jocs en grup, per mi és el lloc preferit de la classe!
    M'encanta saber que tu també vens del cau, el meu millor record són les rotllanes a la nit o ben dinat amb les guitarres sonant de fons... Gràcies per transportar-me en aquell moment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ana!
      A mi la rotllana també sempre m'ha agradat i molts matins els passàvem en aquesta disposició; ja que, el centre es convertia en pissarra :)
      En "els caus" es viuen els valors de la pedagogia, el respecte, l'empatia, la solidaritat, la Pau... que són una font inesgotable de mestres, oi?
      Bona setmana!
      Carme

      Elimina
  4. Com m'agrada quan expliques coses de la teva infantesa. Jo també vaig estar al cau, però de cap, així que entenc perfectament els valors dels que parles.
    La rotllana té quelcom més, molt important: significa igualtat: tots ens veiem, no hi ha ningú que destaqui per la seva posició , ni està més alt, ni més baix .... Una visió democràtica 100%.
    A l'escola bressol del David tenien les seves fotos a terra , va cuidar molt al costat del qui s'asseien perquè si no es podien passar tot el matí separant als es " xixaven" jeje. Estratègia pura.

    Petonets guapa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Camino, quan ja tens una edat, els records d'infantesa són batalletes de iaia ha,ha,ha.
      El meu pas pel cau va ser des de daina a cap on vaig descobrir que volia Fer de Mestra.
      És cert que la rotllana és una disposició democràtica encara que seure al costat de la mestra és un petit privilegi, o no? Segurament pels trapelles NO! ha,ha,ha.
      Petonets de fulards amb nus de colors
      Carme

      Elimina
  5. para mí los corros eran una parte de la socialización con otros amigos o conocidos, los fuegos de campamento, los juegos colectivos, los bailes... gracias por la entrada, me ha encantado conocer cosillas vivenciales. un besote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanca,
      por suerte se siguen haciendo en las asambleas de clase; ya que, permiten la comunicicación, la sociabilización, etc.
      Musus
      Carme

      Elimina
  6. En el meu cas, des de sempre, totes les activitats comencen a la rotllana. Des de les rutines matinals: passar llista, el temps, el calendari, la conversa, passi de Bits..., passant pel desenvolupament de moltes activitats, fins a les prèvies de qualsevol tipus d'activitat. La rotllana és el punt de partida de tot el que fem a l'aula, i per mi té un paper molt important e indispensable.
    Moltes gràcies Carme per afegir un enllaç a Petit món.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que tenen els infants de la teva classe, ets una mestra magnífica!
      Una forta abraçada
      Carme

      Elimina
    2. Gràcies pels teus elogis, és un immensa satisfacció rebre'ls d'algú com tu.
      Només procuro posar en pràctica el que he après i vaig aprenent a partir de la meva experiència, de les suggerències de companys, i del que vaig descobrint dia a dia, sempre pensant en els petits i en la meva responsabilitat com educadora, i tinc la gran fortuna de fer el que més m'agrada i sempre he volgut fer: SER MESTRA.
      Tonets

      Elimina
  7. Oh, Carme, quina reflexió més interessant. Reconec que és un recurs que cal treballar i explotar, i al que a vegades no se li dóna suficient importància. És un bonic recurs. Ens asseiem, ens veiem i, d'aquesta manera, ens coneixem i ens mostrem com som.
    Petons en rotllana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngela, has fet uns síntesi perfecte!
      Muac's
      Carme

      Elimina