Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dissabte, 26 d’abril del 2014

BESSONS, JUNTS O SEPARATS?

La vida sovint ens planteja reptes que ens obliguen a posicionar-nos, a prendre decisions que ens poden crear incertesa i haver de  reconèixer que aquestes, en algunes ocasions, no van ser encertades. 
Un d’aquests desafiaments va arribar quan, en fer de Cap d’Estudis, em vaig trobar ocupant les responsabilitats de la Direcció per la sobtada malaltia del company que exercia el càrrec.
Era l’època de matriculació dels infants, d’entrevistes amb els pares i mares; a més de llargues reunions de gestió.
Un matí vaig rebre al despatx a una mare de bessones idèntiques, impacient de saber si les seves filles estarien juntes o separades a l’aula.
Des del protocol que es seguia en el centre i amb la informació rebuda en la formació acadèmica, sense conèixer les nenes, li vaig comunicar que per promoure el seu desenvolupament individual i per afavorir la independència personal estarien en grups separats.


Recordo la mirada trista d’aquella jove i el silenci obligat per la submissió al poder del saber dels especialistes.
Segurament, li hagués agradat defensar que a les seves bessones no calia separar-les, que havien anat a la llar d’infants juntes, que mai havien presentat una dependència excessiva, que es donaven suport en alguns moments importants per a elles i que no calia afegir cap altra ansietat a la de l’adaptació a P3.
Aleshores, fa vint anys, la separació en grups diferents era habitual quan els infants bessons s’incorporaven a una escola de dues o més línies i jo no em vaig plantejar cap altra alternativa per  aquelles nenes.
Passat els anys, vaig treballar en escoles d’una sola línia on els infants bessons irremeiablement anaven al mateix grup i vaig comprovar que això, no sempre era un inconvenient. 
Tenir en una classe infants bessons no idèntics, facilitava al grup la identificació física. La socialització es presentava com la d’una relació pròpia de germans; moments de gelosia,  d’estimació, de cooperació... i  es mostraven amb les seves característiques personals, igual que la resta dels infants.
Si eren bessons de diferent gènere, la seva relació fraternal els unia però, com que acostumaven a tenir amistats diferents a l’escola, també vivien experiències diverses que potenciaven hàbits i actituds d’autonomia personal.
Els infants bessons idèntics, a més d’haver de viure la situació de compartir aula essent germans, es trobaven amb la dificultat d’haver de ser identificats pels companys, que no sempre els distingien. Aquest fet però, es resolia en portar tothom el nom a la bata i no sempre es mostraven dependents entre ells.
Per altra banda, la meva experiència, amb infants bessons que han estat assignats a grups diferents, m’ha demostrat que l’adaptació és diversa. Alguns infants es mostraren feliços de viure l’experiència i s’adaptaven al grup amb facilitat.
També, va haver-hi els qui la tristesa de la separació els va produir actituds d’angoixa a l’aula i a casa. Aquestes mostres van anar desapareixent amb els dies, les setmanes o els mesos.
En aquestes reflexions no vull oblidar un dels més difícils entrellats, quan a l’escola arriben trigèmins, a qui es separa si únicament l’escola disposa de dues línies?

Aquests últims anys, la certesa sobre la decisió de la separació física dels infants bessons s’està esvaint per les conclusions dels diversos estudis sobre el tema. 
La Doctora Nancy L. Segal, de la Universitat de Fullerton (Los Àngeles) estudiosa de la psicologia dels bessons, confirma que la separació no sempre és el més adequat . Pot estar justificada en l’inici escolar, únicament, en casos concrets, com diferències neuromaduratives significatives, dependències excessives o alteracions en el comportament.Clica aquí si vols llegir l’entrevista!
També podeu veure les reflexions sobre les diverses experiències viscudes.


Aleshores, si l’administració delega la decisió al centre escolar, no seria millor, en cada cas, prendre la decisió després de valorar els informes de la llar d'infants i d'escoltar els pares i les mares que tenen un coneixement profund dels infants i la seva relació? 

Tu què en penses?

dijous, 3 d’abril del 2014

PER SANT JORDI, UN LLIBRE!

El pare es deia Jordi; així que, el dia 23 d’abril era celebrat en família. Ell sempre portava la rosa a casa i l’ acompanyava amb un llibre per a cadascuna de nosaltres.
En obrir la porta, la mare, la meva germana i jo; el rebíem emocionades mentre li oferíem els regals i les felicitacions. Ara que ens ha deixat, som les seves filles qui mantenim la tradició de la rosa i el llibre per a la mare.
La Diada de Sant Jordi també és festa grossa a moltes escoles i es segueixen programant activitats que són significatives: la rosa Clica! realitzada amb alguna tècnica plàstica  o un petit llibre pintat, retallat, plegat... sobre la llegenda de Sant Jordi per portar-ho a casa. 
Clica si vols imprimir un llibre de la llegenda de Sant Jordi!
Fa uns anys, en compartir el curs amb un nen invident Clica! vam decidir fer uns petits canvis en la nostra programació del dia de Sant Jordi i representar la llegenda tot el Cicle d’Educació Infantil. També, cada grup crearia un llibre ple de textures per al racó de la biblioteca.
Capacitats:
  • Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma: Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials; Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
  • Aprendre a pensar i a comunicar: Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: verbal i plàstic.
Objectius:
  • Representar uns personatges imaginaris amb el suport del llenguatge plàstic i amb el domini de la motricitat final.
  • Experimentar amb els recursos bàsics d’expressió verbal i de plàstica.
  • Interpretar la informació donada per la mestra.
  • Reconèixer el llenguatge verbal i el plàstic com a instrument de comunicació.
  • Gaudir en l’experimentació del llenguatge verbal i plàstic.
Temporització:
  • 3 sessions per  inventar el conte i crear els rodolins.
  •  Sessions dels tallers de plàstica setmanals realitzats des del 1r trimestre fins a la Diada de Sant Jordi.
Proposta d’activitats:
Aquell curs, a l’escola, s’havia escollit la figura i obra d’Apel·les Mestres com a fil conductor de les activitats literàries i nosaltres havíem aprofundit en la cançó Festa de rates. Clica! 
A la nit quan tot reposa
el gat dorm vora els fogons,
les ratetes bigotudes
van sortint en processó.
Si el gat dorm, les rates vetllen,
si el gat dorm, les rates no.


Immersos en la difícil convivència entre els gats i les rates que exposa la lletra de la cançó, no va ser difícil motivar els infants a imaginar aquests animalons en altres situacions:
Les ratetes corren per la casa! Tenen més amics animals! Els animals estan en els patis i jardins! El gat és bo! S’escapen en avió pels núvols...
En rotllana, el diàleg i l’exposició d’idees va fluir; en poca estona s’havia arribat a l’acord que les rates i el gat, en el nostre llibre, es farien amics.
Aclarit el desenllaç, es van dedicar la resta de sessions a establir els paisatges que farcirien les pàgines i el títol que li donaria entitat.


Les ratetes bigotudes
El més difícil va ser pensar les paraules que determinarien els rodolins del text però, amb imaginació i una mica d’ajuda, van quedar força aconseguits. Es van escriure en lletra de pal i braille.
Finalitzat el text del conte, els tallers de plàstica van servir per fer, en petit grup, les pàgines del llibre.
A la nit hi ha d’haver una lluna! El jardí ha de tenir flors i abelles! El cau el tenen en una paret, oi?
Pensant en el company invident, van voler que les ratetes fossin com una joguina amb la que passejar per les pàgines i crear noves històries cada dia.
Com que les ratetes serien un element mòbil, es va decidir que es farien de pasta de modelatge amb orelles de goma eva.


Per afavorir la comprensió del conte de l’infant invident, les pàgines estaven farcides de textures diferents fetes en els tallers amb tècniques plàstiques i materials diversos. Acabat el conte es va enquadernar amb una gran espiral. 
En veure el bonic resultat, la direcció del centre va creure adient de presentar el llibre de Les ratetes bigotudes al Premi Lola Anglada de Contes i Narracions Il·lustrats, certamen nascut per fomentar i difondre els treballs dels nois i noies de la meva ciutat. Per sorpresa, va ser premiat!!!




Us animo a fer per Sant Jordi, un llibre!