Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 31 de desembre del 2012

FELIÇ ANY 2013!!!


I per aquelles persones que prefereixen 12+1


divendres, 28 de desembre del 2012

"LLUFES" I SIMETRIA

El dia 28 de desembre es celebra el dia dels Sants Innocents. L’origen, com en moltes de les nostres festes, és religiós. Vol recordar la matança d’infants a Betlem que va ordenar Herodes per matar el “Nen Jesús, en creure que ell amenaçava el seu regnat.
A l’edat mitjana es va fer coincidir aquesta commemoració amb la “Festa dels bojos” on es feien bromes i sembla ser que a partir d'aquest moment es van barrejar els costums pagans i religiosos.
També es creia que en aquests dies de final d’any, uns esperits semblants a les fades, les llufes, rialleres i trapelles buscaven innocents per espantar-los. Així, aquella creença va esdevenir en el costum de fer bromes (innocentades)  i penjar “llufes” a la gent el dia 28 de desembre.
Les llufes són uns ninots de paper, generalment de diari, a les que s'hi penjava un fil amb una agulla de cap corbada; així es posava amb rapidesa a l’esquena de l’abric de qui passava pel carrer. Ara s’ha adaptat als temps i es fa amb cinta adhesiva.
Recordo com l’avi, després del dinar de Sant Esteve, ens portava a taula el paper de diari, uns llapis i la capsa de cosir de la mare, on hi trobàvem la resta de materials per fer les “llufes”.
Passàvem una llarga estona entre torrons, neules, papers i fils. En acabar-les, ens dedicàvem a penjar-les a tota la família, per comprovar que ho sabíem fer sense punxar a ningú i d’aquesta manera la tarda sempre finalitzava amb grans rialles.
La mare guardava les "llufes" en un calaix per repartir-les, abans de sortir al carrer, el dia 28 de desembre.
El dia dels Sants Innocents, els infants no estan a l’escola ja que gaudeixen de les vacances de nadal, fer “llufes” a casa pot ser una activitat creativa per aproximar-los a la simetria i poder traslladar aquesta descoberta a l'escola.
Per fer-les únicament s’han de plegar petits rectangles de paper on els infants dibuixaran la meitat de la figura, si voleu podeu fer una plantilla amb cartolina i que la ressegueixin.

Després, demaneu que retallin per la línia, obriu la figura de paper plegada i oh! ja teniu la “llufa”! Si voleu, podeu decorar-la amb pintures o retoladors.

Imatge del bloc Petita Maria
La curiositat dels nens i nenes els farà preguntar perquè dibuixant únicament la meitat ha aparegut el cos sencer. Aleshores, podeu reflexionar i experimentar sobre la simetria dels cossos retallant altres formes en uns papers plegats.
Us pot ajudar tenir elements naturals prop vostre, perquè els puguin tallar i comprovar que les dues parts són iguals i simètriques. Són molt útils les taronges, pomes, xocolata, etc.
És interessant fer observar que no sempre quan dividim els cossos en dues parts són simètriques. Quan en són?
Si us engresqueu a seguir experimentant podeu fer-ho amb pintura. Agafeu un full, plegueu-lo per la meitat i poseu-hi pintura en un costat. Plegueu-lo una altra vegada, premeu fort i obriu-lo de nou: què ha passat?
 Simetria feta amb pintura i purpurina.
Si teniu un mirall i peces de les construccions podeu experimentar, les diverses simetries, observant com es reflexa al mirall si posem en contacte les dues superfícies com mostra la fotografia.
Deixeu que els infants observin, experimentin i sobretot gaudeixin de totes aquestes descobertes.
Ah! De tant en tant, mireu-vos l’esquena no fos cas que en aquesta estona haguéssiu sigut massa innocents!

dimecres, 26 de desembre del 2012

PREMI TEACHING BLOC ADDICT

La Magda des del Bloc Els petits infants i el Joel des de l’Educació i les TIC, han atorgat a “Fer de Mestres” el  Premi Teaching Bloc Addict.


Teaching Blog Addict és un bloc que va néixer l’any 2011 amb la intenció de crear un espai que proporcionés l’accés directe als recursos dels blocs d'ensenyament de tot el món, de tots aquells que estiguessin plens de consells pedagògics creatius i de divertits recursos educatius.

Clica la imatge per accedir-hi.

Al mateix temps van obrir una pàgina de facebook on hi mostren nous recursos educatius.

Clica la imatge per accedir-hi.
En algun moment d'aquests anys,  l’etiqueta que es rep en fer la inscripció al bloc de llengua anglesa, va passar a ser un premi entre blocaires del nostre país.
Segons el bloc original, són candidats a rebre l’etiqueta aquells/es blocaires que segueixin aquests criteris:
  1. Tenir somnis on hi apareguin blocs.
  2. Pensar:  "Puc aturar en qualsevol moment la meva participació a la xarxa... però per què hauria de fer-ho?"
  3. Sentir que pot ser comprès millor pels amics blocaires que pels amics de sempre.
  4. Arribar tard a algun lloc perquè una gran idea, inspirada mentre s’estava a punt de sortir, s’ha de publicar abans que s’oblidi.
  5. Convertir els àpats en l'hora del bloc.
  6. Parlar del bloc als pocs minuts de conèixer a algú.
  7. Verificar, diàriament, les estadístiques blocaires .
  8. Fer una festa en arribar als 100 subscriptors, 50.000 visites, 500 comentaris...
  9. Tenir un temor secret a que el bloc s'elimini accidentalment.  Podria ser el pitjor moment de la vida!
  10. Imaginar poder participar en un bloc de blocs d’ensenyament i sentir una gran emoció.  

Després de pensar-hi poc, perquè conec uns blocaires que responen a alguna de les condicions esmentades, tot i que ja tenen aquest premi, Fer de Mestres atorga el Premi Teaching Blog Addict  a:


Enhorabona!
Aprofiteu aquestes festes per desconnectar de la xarxa, si podeu...


dilluns, 17 de desembre del 2012

LES JOGUINES DE REIS A L’AULA

Els matins dels dies de Reis de la meva infantesa van ser els despertars més meravellosos d’aquella etapa però també n’hi van haver de tristos i amb grans decepcions.
La màgia dels Reis de l’Orient la vaig gaudir quasi fins els nou anys i els últims van ser els més complicats perquè ja començava a fer-me preguntes i no entenia alguns fets.

Recordo quan, amb vuit anys, totes les tardes de dissabte, al “cau” de l’Agrupament Escolta, compartia cançons acompanyades de la música d’una guitarra en mans d’una jove cap de les “daines”.
Aquell instrument em fascinava i quan va ser el dia d’escriure la carta els Reis hi vaig demanar únicament una guitarra, perquè sabia de l’austeritat necessària del moment.
La vaig esperar amb nervis, m’imaginava tocant les cordes i fent anar amunt i avall els meus dits pel mànec de fusta mentre sonaven els acords.
En despertar el sis de gener, la guitarra no havia arribat a casa. Estava en mans de la meva amiga i veïna, de família econòmicament més solvent, que me l’ensenyava amb emoció.
S’haurien equivocat de casa en descarregar-la al meu carrer? Per què a mi no? No m’havia portat prou bé? Únicament em consolava quan ella, sense recança, me la deixava i compartíem estones de grinyols i provatures musicals.
Ella va ser capaç d’entendre les meves emocions, jo vaig ser capaç d’aprendre a renunciar i ens vam donar l’oportunitat de gaudir juntes de la guitarra. Vam compartir i vam aprendre a conviure!
Aprendre’n és un procés llarg que costa un temps i requereix un aprenentatge, ja que compartir no és una característica innata de l'ésser humà i, de fet, ens costa molt fins i tot d'adults. 
Hi ha escoles on hi arriben els Reis Mags deixant-hi jocs i joguines per jugar-hi a la classe. Els infants saben que són per a tothom i, generalment, els és més fàcil compartir-les.


En sortir de l’ambient escolar els nens i les nenes han d'aprendre, que les coses tenen un propietari i que, quan es vol una d’elles, cal demanar permís, o que ens han de demanar permís si són nostres. A més, han d'entendre que ens poden dir que no i d'aquesta experiència aprendre a respectar l'altre i, en cas contrari, sentir l'agraïment  davant la generositat.
A l’Educació infantil ensenyar a compartir és un repte. Si els infants es troben a l’Escola Bressol implica molta constància; ja que és l’edat en que sempre afirmen: “és meu” i evolutivament encara no sempre poden entendre les emocions i els desitjos dels altres.


Des dels 3 fins els 5 anys, és quan s’han de donar oportunitats per aprendre’n i crear situacions que permetin experimentar les emocions i les actituds que comporta donar i rebre. Posar-los en conflicte sobre la possessió de les joguines és una oportunitat per educar respecte aquest tema; perquè és cap els 6 anys quan descobriran que és millor i més divertit compartir activitats, jocs i joguines.
Portar les joguines de Reis a l’escola pot ser un d’aquests dies; encara que jo moltes vegades em qüestiono si alguns infants, en veure les joguines dels altres, sentiran la mateixa tristesa que jo vaig sentir al veure la guitarra a casa d’una altra i, aleshores, recordo les bones estones passades al compartir-la.
Per aquest motiu, crec que no es pot improvisar aquesta activitat i se n’ha de fer una planificació acurada, per anticipar totes les emocions que puguin sorgir.
Aquesta activitat potencia, entre d’altres, la capacitat de l’Educació Infantil: Aprendre a conviure i a habitar el món.
Objectius:

·        Reconèixer les emocions pròpies i les dels altres.

·        Aprendre a compartir.

·        Respectar les normes.

·        Gaudir amb el joc i les joguines.



Proposta d’activitats:
El primer dia, després de les vacances, feu la rotllana per conversar sobre les festes. Segurament, el tema central seran les joguines noves i les ganes d’ensenyar-les portant-les a l’escola.
Es pot aprofitar per mostrar i explicar el conte que els Reis hagin deixat a l’aula, dirigit a parlar sobre les actituds que cal tenir en portar les joguines a l’escola i la bellesa de cadascuna d'elles per senzilla que sigui.



Seguidament, expliqueu els dies que es podran dur les joguines a la classe i repartiu als infants una nota, que caldrà portar a casa amb un text similar al següent:

Benvolguts/des pares i mares:
Us comuniquem que fins el  divendres 11 de gener, els vostres fills i filles podran portar joguines per COMPARTIR amb els companys/es de la classe durant les estones programades a l'aula o el temps de lleure al pati.  
                                                                    Cal posar-hi el NOM
L’escola no es pot fer responsable del deteriorament que pugui provocar el seu ús.
Moltes gràcies

Llegiu-la en veu alta, expliqueu-la i, segons el nivell, podeu deixar espais buits en el text perquè els infants hi copiïn o hi  escriguin alguna paraula, la data, etc.
És possible que no tots els nens i les nenes vulguin portar a la classe les joguines noves dels Reis. Els infants tenen les seves pors amb els seus objectes com les tenim els adults, i és important respectar-los.
Qui mostri desconfiança, és millor deixar-lo que expliqui les seves raons, oferir-li la possibilitat de portar una joguina vella que sí  vulgui compartir i deixar que decideixi el moment de portar les noves si cal, més endavant.
En arribar els infants amb les seves joguines, aprofiteu perquè individualment mostrin la joguina i expliquin el seu funcionament. 
Si algun infant no porta cap joguina de casa, animeu-lo a triar-ne una de la classe per fer l'activitat.
Després, demaneu que la deixin en el racó de l’aula que s’hagi habilitat amb anterioritat.
Actituds que s’han de recordar abans d’iniciar l’activitat de joc lliure:
- Compartir les joguines sense “rondinar”.
- Respectar les seves joguines i les dels altres infants.
- Fer torns si una joguina està molt sol·licitada.

Les joguines de Reis a la Classe dels Dofins (Benaula)
En finalitzar, elogieu-los per haver compartit les joguines i respectat les normes: 
"M’agrada molt com heu jugat i la manera com compartiu les vostres joguines. Felicitats!”
Si no ha anat prou bé, comenteu els aspectes a millorar i doneu una altra
oportunitat de joc per resoldre els conflictes, perquè... 


...dels errors sempre se'n pot aprendre.

dimecres, 12 de desembre del 2012

LA CANTADA DE NADAL

La meva relació amb la música i les paraules és entranyable, podria mostrar cada etapa de la meva vida amb una cançó.
A casa, la ràdio està connectada a totes hores!
Com que pateixo d’insomni, també l’escolto de nit, però mai poso el dial en les emissores de programes musicals perquè m’agrada la musicalitat de les paraules, que m’expliquin coses i saber del món.
Per altra banda, a l’escola,  he estat una gran cantaire!
A l’aula, durant els anys de fer de mestra (vaig passar de les gravadores de cintes de “cassette” als mp3), l’aparell de música quasi sempre estava reproduint alguna cançó i sinó, era jo qui  les cantava.
He fet el “bon dia” cantant, he anat i tornat del pati amb “el tren petitó”, els dies de la setmana els he ensenyat  amb “la masovera”, he felicitat els aniversaris amb melodies festives, he donat instruccions cantant, els projectes els he il·lustrat amb lletres de cançons de lleons, dofins, castells... i, en arribar nadal, he gaudit amb els infants,  de la Cantada.

La Cantada de Nadal és un moment de trobada i d’emoció col·lectiva. Hi participa tota la comunitat educativa; fins i tot, en algunes escoles, els pares i les mares pugen a l’escenari a cantar una nadala i desitjar unes bones festes.
Es dóna solemnitat a l’acte anant al teatre del barri, s’engalana l’escenari, els infants vesteixen els seus millors vestits i es canta amb il·lusió.
Petits i grans gaudeixen i, per fi, apareixen aquells instruments que durant la resta de l’any estan oblidats en un racó: les panderetes i les simbombes.
El costum de les escoles de fer una Cantada per nadal és una gran oportunitat perquè,  cantar cançons, ajuda a conèixer la cultura dels pobles, potencia el sentit musical, estimula el ritme, amplia el vocabulari... En fi, és un gran recurs per desenvolupar les capacitats i els aprenentatges, no només els del llenguatge musical, sinó també els emocionals i els curriculars. 

Objectius de la Cantada de Nadal per a l'Educació infantil:

  • Conèixer les cançons i els instruments populars de nadal.
  • Possibilitar que els infants gaudeixin d’una jornada musical, lúdica i d’amistat.
  • Adquirir uns bons hàbits de comportament per a qualsevol actuació o espectacle en directe.
  • Aprofitar el fet musical per educar en valors i en la sensibilitat.
  • Gaudir cantant cançons i acompanyant-les amb instruments.

Cantar, com diuen els especialistes, és un procés difícil i complex, ja que requereix la discriminació i memòria auditiva, el control de l'aparell respiratori i fonador, la tècnica vocal...
A l'escola, en seleccionar una cançó per ensenyar a l'aula, s’ha de valorar que sigui motivadora i que s’adapti a les característiques dels infants. Les nadales són molt engrescadores perquè evoquen el món màgic i el de les emocions.
A l'hora de preparar les cançons per la Cantada es requereix una planificació d’estratègies i de temps.
A l'hora de programar les activitats d'ensenyament-aprenentatge de les cançons, penseu en dedicar-hi algunes sessions respectant el ritme dels infants.

Com fer-ho? A continuació ho teniu pas a pas:

  1. Feu l’audició de la cançó enregistrada per tenir un model correcte i afinat.
  2. Interpreteu la cançó diverses vegades realitzant els gestos que l’acompanyen. En aquest moment, és molt important que els infants observin el gest que feu i que us imitin.
  3. Reciteu el text rítmicament per frases o estrofes i animeu els infants a repetir-lo en forma “d’eco". Expliqueu el seu significat.
  4. A mida que, els infants, es van aprenent el text, uniu-lo per fer la cançó sencera.
  5. Afegiu els gestos i l’acompanyament amb instruments musicals.
  6. Canteu la cançó completa.
Quan els infants saben la cançó, en ser la Cantada de Nadal un projecte d’envergadura, també s’han d’assajar les entrades, la distribució dels infants a l’escenari i les sortides, per tal que tot surti bé. 
Escola de Música del Morell
En acabar la Cantada de Nadal, es felicitarà els infants per la seva actuació i, dies després, es valorarà conjuntament per comentar els aspectes a millorar.
Segur que en les vostres escoles no hi faltaran les cantades de nadales, els poemes, les cartes als Reis, els tions,  les felicitacions i els bons desitjos. Com tampoc vull que us faltin a vosaltres: Que tingueu unes Bones festes!



Per saber-ne més:

diumenge, 9 de desembre del 2012

PREMI DARDOS

Quan Fer de Mestres iniciava el seu camí, inesperadament, va rebre d’Idees Magistrals els seu primer “premi”. Aquell dia, l’emoció va ser desbordant perquè, en no tenir quasi comentaris a les entrades, pensava que estava fent una tasca anònima.
Després va arribar el Premi Liebster blog, molt important per aquest bloc, ja que en venir d’uns blocs molt visitats diàriament, la difusió de Fer de Mestres va augmentar i, en poc temps, es va fer una mica més conegut.


L'origen d’aquest premi és desconegut, però s'han trobat les primeres mencions tant a Portugal com a Brasil.
És atorgat en reconeixement a la creativitat, l'esforç i la dedicació que hi posem en escriure els nostres blocs. També vol afavorir el valor del reconeixement i l’amistat entre blocaires.
Les condicions en rebre’l són:
·       Incloure la imatge del Premi Dardos.
·       Esmentar el bloc o blocs que l’han atorgat i fer-hi un enllaç.
·       Repartir-lo a 15 blocs, els quals es considera que reuneixen les característiques esmentades anteriorment, comunicar-lis i enllaçar-s’hi.
Estic molt agraïda a aquests blocs amics que han pensat en Fer de Mestres perquè són blocs on emmirallar-s’hi.
Sé que els hauria de retornar el premi; ja que, són creatius, s’esforcen per fer-ho cada dia millor i amb la seva dedicació ho aconsegueixen!
Però aquest premi que he de repartir, com un dia em va passar a mi, voldria que servís per fer difusió dels diferents blocs que formen part del meu dia a dia i que, tot i la seva qualitat són menys coneguts.
Segur que els meus blocs amics ho entendran!
Probablement seré injusta, em deixo molts blocs fora de la llista, però únicament el puc repartir a quinze!
La llista, per ordre alfabètic, dels blocs que reben el Premi Dardos des de Fer de Mestres són:
13.  Petit món 

Enhorabona a tohom!!!

dimarts, 4 de desembre del 2012

LA CARTA ALS REIS DE L'ORIENT

La meva infantesa va ser alegre i càlida però molt austera. La il·lusió de rebre joguines noves es desbordava quan, cada any, escrivia la “Carta als Reis de l'Orient”.
La mare insistia en que havia de ser curta, un parell o tres de joguines, perquè el món era ple d’infants i calia deixar-ne pels altres. També ens recordava que calia portar-se molt bé per rebre-les.
Amb l’avi, entre papers encerats, espelmes usades i trossos de pals d’escombra, fèiem el fanalet per anar a rebre els Reis de l’Orient a la Cavalcada que s’iniciava prop del mar. En tornar a casa, cantàvem pel passadís una cançó i ells ens avisaven de la seva proximitat fent caure caramels del sostre. Quanta màgia!
La impaciència feia difícil de passar les hores de la Nit de Reis, i a casa sabíem que ja havien arribat perquè notàvem la seva olor; una olor intensa i especial que avui encara m’evoca aquelles emocions.
Uns anys després, a l’adolescència, vaig descobrir que l’olor dels Reis de l’Orient era la de la pintura que el pare havia utilitzat unes hores abans, amb presses, per restaurar la cuineta que, invariablement, cada any em portaven amb una mica de fireta de ceràmica i llautó. 

A l’escola, aprofitant que durant els dies previs, els infants escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, podem incorporar aquesta activitat a la nostra programació per motivar el treball de motricitat fina (estripar, punxar, retallar i enganxar), el de lectura de la imatge i el d’escriptura (treball analític de les paraules).

Les capacitats són:
·        Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
·        Aprendre a conviure i a habitar el món.
Objectius:
·        Compartir converses sobre les joguines.
·        Treballar les habilitats de la motricitat fina.
·  Reconèixer les lletres de les paraules com unitats, a més de tenir una representació global.
·        Iniciar-se en el procés de l’escriptura en lletra de pal.
·        Gaudir en fer les activitats.
Material:
·        Catàlegs de joguines 
·        Cola i tisores o pelfes i punxons.
·        Lletres mòbils o pissarra i lletres magnètiques
·        Llapis i retoladors
·        Fotocòpies de la Carta en fulls A4 blancs o de colors

Carta als reis
Proposta d’activitats de motricitat fina i de lectura de la imatge:
Uns dies abans deixeu uns catàlegs de joguines al racó de la biblioteca de la vostra aula perquè els infants els mirin i els comentin.
Si a l'aula hi ha alumnes invidents o de baixa visió, s'hi poden deixar joguines perquè recullin informació des de la percepció tàctil i de les converses amb els altres infants.
Escola Bressol a P2:
La maduresa dels infants determinarà l’activitat a fer perquè la diferència d’edat, d’estímuls, d’ambient familiar... defineixen les seves habilitats.
El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants i que triïn les joguines. Alguns nens i nenes, els més madurs, poden començar a punxar sobre la línia; així, després que us assenyalin la joguina del catàleg que volen incloure a la seva carta, feu-hi una línia pel contorn i que hi punxin a sobre.
Una altra opció seria demanar que estripin el full fins aconseguir la joguina per enganxar-la a la carta.
Si els infants no poden fer cap de les activitats anteriors, retalleu vosaltres les fotografies de les joguines desitjades i que us ajudin a enganxar-les.
Educació Infantil 3-6:
El dia que decidiu fer la carta als Reis, oferiu els catàlegs als infants o deixeu-ne sobre les taules. A més de les propostes anteriors, podeu demanar que amb les tisores cadascú retalli dues o  tres fotografies de les joguines que voldrien rebre dels Reis i feu que les enganxin amb cola en el full.
És possible que trobeu infants amb força dificultat per utilitzar les tisores, haureu d’ajudar-los a col·locar correctament els dits i el paper; a més d’ensenyar-los a fer el gest per obrir-les i tancar-les correctament.
Cal tenir cura perquè els nens i les nenes esquerrans utilitzin tisores adequades a la seva lateralitat. Hi ha al mercat tisores que tenen el tall neutre i les pot utilitzar tothom.
Els alumnes invidents o de baixa visió faran la carta oralment i, després, es transcriurà al braille.
Proposta d’activitats d’escriptura:
Abans d’iniciar aquesta activitat cal preparar el material d’escriptura tenint present  el que s’explica a l'entrada: “El llapis: Quan? Quin i com?” (agost 2012)”
P3:
Com que la carta als Reis es fa a finals del primer trimestre, en finalitzar l’adaptació a l’escola, segurament els infants ja reconeixen el seu nom i aquesta activitat pot ser l’eix motivador per iniciar el treball d’escriptura.
A la majoria de taules d’Educació Infantil s’hi enganxen els noms dels infants, aquests es poden utilitzar com a referent en confegir-lo amb lletres mòbils.
Repartiu les lletres mòbils del nom de cadascú i demaneu que les posin a sobre de les iguals del referent. 
En finalitzar, animeu que ho copiïn al darrera del full; ja que, com que el domini del traç és poc acostumen a fer-ho de mida gran i necessiten espai.
És possible que molts infants encara no siguin capaços de reproduir el nom lletra per lletra però sempre els felicitarem, perquè tots sabem que l’error forma part de l’aprenentatge: “Has treballat molt, felicitats!”
P4 i P5:
En aquests nivells, cada infant amb les lletres mòbils confegirà el nom de la joguina que vol encolar a la Carta als Reis.
Demaneu que reflexionin i que decideixin la paraula que volen escriure al costat de la imatge (camió, diana, etc) i les lletres que necessitaran per fer-ho. 
Escriptura diferenciada
En acabar, ja poden encolar les fotografies i escriure les paraules en el full.
Respecteu les produccions dels infants encara que les paraules no estiguin escrites amb correcció; doncs, la construcció del llenguatge té les seves etapes i, en el procés d'aprenentatge, s'aniran succeint .
Escriptura sil·làbica
Podeu afavorir el treball en parelles; ja que d’aquesta manera l’aprenentatge serà des de la cooperació.
Aquesta activitat pot servir per avaluar l’etapa de l’adquisició de l’escriptura en què es troba cadascú.
El dia dels Reis és un dels més màgics de la infantesa de moltes persones, encara que no podem oblidar als nens i a les nenes que per circumstàncies diverses la viuen amb tristor. Des de l'escola, o privadament, es pot participar en les campanyes solidàries perquè cap infant es quedi sense joguina.


Per saber-ne més: