Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 17 de desembre de 2012

LES JOGUINES DE REIS A L’AULA

Els matins dels dies de Reis de la meva infantesa van ser els despertars més meravellosos d’aquella etapa però també n’hi van haver de tristos i amb grans decepcions.
La màgia dels Reis de l’Orient la vaig gaudir quasi fins els nou anys i els últims van ser els més complicats perquè ja començava a fer-me preguntes i no entenia alguns fets.

Recordo quan, amb vuit anys, totes les tardes de dissabte, al “cau” de l’Agrupament Escolta, compartia cançons acompanyades de la música d’una guitarra en mans d’una jove cap de les “daines”.
Aquell instrument em fascinava i quan va ser el dia d’escriure la carta els Reis hi vaig demanar únicament una guitarra, perquè sabia de l’austeritat necessària del moment.
La vaig esperar amb nervis, m’imaginava tocant les cordes i fent anar amunt i avall els meus dits pel mànec de fusta mentre sonaven els acords.
En despertar el sis de gener, la guitarra no havia arribat a casa. Estava en mans de la meva amiga i veïna, de família econòmicament més solvent, que me l’ensenyava amb emoció.
S’haurien equivocat de casa en descarregar-la al meu carrer? Per què a mi no? No m’havia portat prou bé? Únicament em consolava quan ella, sense recança, me la deixava i compartíem estones de grinyols i provatures musicals.
Ella va ser capaç d’entendre les meves emocions, jo vaig ser capaç d’aprendre a renunciar i ens vam donar l’oportunitat de gaudir juntes de la guitarra. Vam compartir i vam aprendre a conviure!
Aprendre’n és un procés llarg que costa un temps i requereix un aprenentatge, ja que compartir no és una característica innata de l'ésser humà i, de fet, ens costa molt fins i tot d'adults. 
Hi ha escoles on hi arriben els Reis Mags deixant-hi jocs i joguines per jugar-hi a la classe. Els infants saben que són per a tothom i, generalment, els és més fàcil compartir-les.


En sortir de l’ambient escolar els nens i les nenes han d'aprendre, que les coses tenen un propietari i que, quan es vol una d’elles, cal demanar permís, o que ens han de demanar permís si són nostres. A més, han d'entendre que ens poden dir que no i d'aquesta experiència aprendre a respectar l'altre i, en cas contrari, sentir l'agraïment  davant la generositat.
A l’Educació infantil ensenyar a compartir és un repte. Si els infants es troben a l’Escola Bressol implica molta constància; ja que és l’edat en que sempre afirmen: “és meu” i evolutivament encara no sempre poden entendre les emocions i els desitjos dels altres.


Des dels 3 fins els 5 anys, és quan s’han de donar oportunitats per aprendre’n i crear situacions que permetin experimentar les emocions i les actituds que comporta donar i rebre. Posar-los en conflicte sobre la possessió de les joguines és una oportunitat per educar respecte aquest tema; perquè és cap els 6 anys quan descobriran que és millor i més divertit compartir activitats, jocs i joguines.
Portar les joguines de Reis a l’escola pot ser un d’aquests dies; encara que jo moltes vegades em qüestiono si alguns infants, en veure les joguines dels altres, sentiran la mateixa tristesa que jo vaig sentir al veure la guitarra a casa d’una altra i, aleshores, recordo les bones estones passades al compartir-la.
Per aquest motiu, crec que no es pot improvisar aquesta activitat i se n’ha de fer una planificació acurada, per anticipar totes les emocions que puguin sorgir.
Aquesta activitat potencia, entre d’altres, la capacitat de l’Educació Infantil: Aprendre a conviure i a habitar el món.
Objectius:

·        Reconèixer les emocions pròpies i les dels altres.

·        Aprendre a compartir.

·        Respectar les normes.

·        Gaudir amb el joc i les joguines.



Proposta d’activitats:
El primer dia, després de les vacances, feu la rotllana per conversar sobre les festes. Segurament, el tema central seran les joguines noves i les ganes d’ensenyar-les portant-les a l’escola.
Es pot aprofitar per mostrar i explicar el conte que els Reis hagin deixat a l’aula, dirigit a parlar sobre les actituds que cal tenir en portar les joguines a l’escola i la bellesa de cadascuna d'elles per senzilla que sigui.



Seguidament, expliqueu els dies que es podran dur les joguines a la classe i repartiu als infants una nota, que caldrà portar a casa amb un text similar al següent:

Benvolguts/des pares i mares:
Us comuniquem que fins el  divendres 11 de gener, els vostres fills i filles podran portar joguines per COMPARTIR amb els companys/es de la classe durant les estones programades a l'aula o el temps de lleure al pati.  
                                                                    Cal posar-hi el NOM
L’escola no es pot fer responsable del deteriorament que pugui provocar el seu ús.
Moltes gràcies

Llegiu-la en veu alta, expliqueu-la i, segons el nivell, podeu deixar espais buits en el text perquè els infants hi copiïn o hi  escriguin alguna paraula, la data, etc.
És possible que no tots els nens i les nenes vulguin portar a la classe les joguines noves dels Reis. Els infants tenen les seves pors amb els seus objectes com les tenim els adults, i és important respectar-los.
Qui mostri desconfiança, és millor deixar-lo que expliqui les seves raons, oferir-li la possibilitat de portar una joguina vella que sí  vulgui compartir i deixar que decideixi el moment de portar les noves si cal, més endavant.
En arribar els infants amb les seves joguines, aprofiteu perquè individualment mostrin la joguina i expliquin el seu funcionament. 
Si algun infant no porta cap joguina de casa, animeu-lo a triar-ne una de la classe per fer l'activitat.
Després, demaneu que la deixin en el racó de l’aula que s’hagi habilitat amb anterioritat.
Actituds que s’han de recordar abans d’iniciar l’activitat de joc lliure:
- Compartir les joguines sense “rondinar”.
- Respectar les seves joguines i les dels altres infants.
- Fer torns si una joguina està molt sol·licitada.

Les joguines de Reis a la Classe dels Dofins (Benaula)
En finalitzar, elogieu-los per haver compartit les joguines i respectat les normes: 
"M’agrada molt com heu jugat i la manera com compartiu les vostres joguines. Felicitats!”
Si no ha anat prou bé, comenteu els aspectes a millorar i doneu una altra
oportunitat de joc per resoldre els conflictes, perquè... 


...dels errors sempre se'n pot aprendre.

20 comentaris:

  1. Totalmente de acuerdo contigo, es una actividad que me encanta hacer con ellos. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una gran oportunidad para aprender a gestionar las emociones, la frustración y así compartir los juguetes con ilusión.
      ¡Feliz "última" semana de clase!
      Besitos

      Elimina
  2. Carme com sempre una entrada molt bona i complerta, plena de bones reflexions !!!!!!
    Els nens i nenes han d'aprendre a compartir, a gestionar les seves emocions però també les seves frustracions i això no és fàcil !!
    Amb les joguines dels reis com bé dius és una bona oportunitat per anar treballant tots aquests aspectes !!!!
    Molts petonets guapa !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc ens és fàcil als adults, oi?
      És un aprenentatge que dura tota la vida i hi ha qui mai n'aprèn :D
      Petonets i ànims que ja s'acaba!

      Elimina
  3. Molt interessant!
    Estic d'acord amb les finalitats i objectius a treballar amb aquestes activitats.
    Tindré en compte alguns criteris aquella primera setmana després de vacances de Nadal. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Anna, per deixar un comentari a Fer de Mestres.
      Petonets

      Elimina
  4. Quina lliçó més bona que ens proposes. Estic totalment d'acord amb tu, a les escoles cal transmetre als infants que les joguines cal compartir-les amb respecte i generositat. No sempre ho podem tenir tot, oi? Potser si som capaços d'entendre-ho, serem capaços d'afrontar moltes situacions que ens presenta la vida quotidiana.

    Com m'agrada llegir els teus posts, sempre n'aprenc. Ets una font d'inspiració i de coneixements. Molts petonets! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens, Joel!
      Saber tolerar la frustració ens ajuda a viure. Jo estic segura que la meva infantesa plena d'austeritat i renúncies, em va preparar per ara viure amb calma la meva situació personal plena de limitacions.
      Com m'agrada compartir!!!
      Petons

      Elimina
  5. COMPARTIR SEMBLE QUE COSTE PERO LO INTENTAREM COM A MESTRES SI VOLEM XIQUETS DERPERTS PER EL DEMÀ
    GRÀCIES DESDE ALZIRA CARME

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Empar!
      Fer de Mestres també implica ensenyar habilitats socials i emocionals perquè són les que serveixen per afavorir les relacions interpersonals i així formar persones lliures i justes.
      Un fort beset cap a Alzira!

      Elimina
  6. Es una buena idea porque a esas edades compartir les cuesta un mundo. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprender a compartir, es aprender a convivir.
      ¡Comparto unos besazos!

      Elimina
  7. M'agrada molt la teva entrada. És molt reflexiva i estic molt d'acord en què l'escola fa un gran treball respecte al tema de compartir i d'afavorir les relacions entre ells, entre d'altres. Gràcies per compartir-la. Petons

    ResponElimina
  8. Em sembla una reflexió encertada, no només perquè és considera la necessitat d'aprendre a compartir sino també la necessitat de respectar a qui en un moment donat no vol compartir la seva joguina.

    Afegir que, com a professional de l'escola bressol, puc afirmar que en la meva experiència és possible ja ensenyar aquestes pautes de respecte i valoració d'allò que em pertany, d'allò que pertany als altres, d'allò que és comú a tots i de com gestionar els conflictes que poden sorgir. En la meva experiència he après i segueixo aprenent, que si l'adult és capaç de donar pautes diverses i opcions els petits n'aprenen molt ràpid, tan a compartir com a manifestar que no volen compartir; i els altres aprenen a assumir-ho sabent que també ells seran respectats.

    Gràcies per aquesta interessant reflexió que has proposat al blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per deixar el teu comentari.
      La teva experiència a l'escola bressol és inqüestionable i segur que, com dius, hi ha mestres que dia a dia treballen aquests aspectes que s'hauran de seguir treballant tota la vida.
      Cada vegada és més difícil saber pensar en els altres quan un dels valors imperants és l'individualisme.
      Una forta abraçada!!!
      Carme

      Elimina
  9. Molt interessant el post Carme! Moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves idees i opinions:)
    Sóc mestra (actualment no exerceixo com a tal) i directora de lleure en temps de vacances. Durant èpoques de casal em pregunto fins a quin punt cal obligar o no a compartir. M'agrada que els infants sàpiguen que al casal tot és de tots, però hi ha moments en els quals els infants els costa veure que han de deixar de jugar al que els agrada per passar-ho a un altre company (en cas de que es tracti d'un joc individual o no s'avinguin molt entre ells dos per jugar-hi). Fins a quin punt cal obligar-los a compartir o fins a quin punt cal "deixar-los fer" lliurement?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esmeralda,
      escolta la teva intuïció i reflexiona. Tu coneixes les necessitats de cadascun dels infants amb qui comparteixes tants de dies i saps quin aprenentatge els cal fer.
      Hi haurà qui necessiti gaudir del joc sense compartir-lo i qui ja comença a ser hora que socialitzi les estones de les joguines. Respecteu i estima'ls!!!
      Un petonàs joganer
      Carme

      Elimina
  10. Teniu totes moolta rao...pero a mi tmb em preocupen els nens qe no ls hi han passat cap joguina. Es molt trist tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les circumstàncies econòmiques no fan albirar que aquest problema desaparegui :(

      Elimina