LES JOGUINES DE REIS A L’AULA

Els matins dels dies de Reis de la meva infantesa van ser els despertars més meravellosos d’aquella etapa però també n’hi van haver de tristos i amb grans decepcions.

La màgia dels Reis de l’Orient la vaig gaudir quasi fins els nou anys i els últims van ser els més complicats perquè ja començava a fer-me preguntes i no entenia alguns fets.

Recordo quan, amb vuit anys, totes les tardes de dissabte, al “cau” de l’Agrupament Escolta, compartia cançons acompanyades de la música d’una guitarra en mans d’una jove cap de les “daines”.

Aquell instrument em fascinava i quan va ser el dia d’escriure la carta els Reis hi vaig demanar únicament una guitarra, perquè sabia de l’austeritat necessària del moment.

La vaig esperar amb nervis, m’imaginava tocant les cordes i fent anar amunt i avall els meus dits pel mànec de fusta mentre sonaven els acords.

En despertar el sis de gener, la guitarra no havia arribat a casa. Estava en mans de la meva amiga i veïna, de família econòmicament més solvent, que me l’ensenyava amb emoció.

S’haurien equivocat de casa en descarregar-la al meu carrer? Per què a mi no? No m’havia portat prou bé? Únicament em consolava quan ella, sense recança, me la deixava i compartíem estones de grinyols i provatures musicals.

Ella va ser capaç d’entendre les meves emocions, jo vaig ser capaç d’aprendre a renunciar i ens vam donar l’oportunitat de gaudir juntes de la guitarra. Vam compartir i vam aprendre a conviure!

Aprendre’n és un procés llarg que costa un temps i requereix un aprenentatge, ja que compartir no és una característica innata de l'ésser humà i, de fet, ens costa molt fins i tot d'adults. 

Hi ha escoles on hi arriben els Reis Mags deixant-hi jocs i joguines per jugar-hi a la classe. Els infants saben que són per a tothom i, generalment, els és més fàcil compartir-les.

En sortir de l’ambient escolar els nens i les nenes han d'aprendre, que les coses tenen un propietari i que, quan es vol una d’elles, cal demanar permís, o que ens han de demanar permís si són nostres. A més, han d'entendre que ens poden dir que no i d'aquesta experiència aprendre a respectar l'altre i, en cas contrari, sentir l'agraïment  davant la generositat.

A l’Educació infantil ensenyar a compartir és un repte. Si els infants es troben a l’Escola Bressol implica molta constància; ja que és l’edat en que sempre afirmen: “és meu” i evolutivament encara no sempre poden entendre les emocions i els desitjos dels altres.

Des dels 3 fins els 5 anys, és quan s’han de donar oportunitats per aprendre’n i crear situacions que permetin experimentar les emocions i les actituds que comporta donar i rebre. Posar-los en conflicte sobre la possessió de les joguines és una oportunitat per educar respecte aquest tema; perquè és cap els 6 anys quan descobriran que és millor i més divertit compartir activitats, jocs i joguines.

Portar les joguines de Reis a l’escola pot ser un d’aquests dies; encara que jo moltes vegades em qüestiono si alguns infants, en veure les joguines dels altres, sentiran la mateixa tristesa que jo vaig sentir al veure la guitarra a casa d’una altra i, aleshores, recordo les bones estones passades al compartir-la.

Per aquest motiu, crec que no es pot improvisar aquesta activitat i se n’ha de fer una planificació acurada, per anticipar totes les emocions que puguin sorgir.

Aquesta activitat potencia, entre d’altres, la capacitat de l’Educació Infantil: Aprendre a conviure i a habitar el món.

Objectius:

·        Reconèixer les emocions pròpies i les dels altres.

·        Aprendre a compartir.

·        Respectar les normes.

·        Gaudir amb el joc i les joguines.

Proposta d’activitats:

El primer dia, després de les vacances, feu la rotllana per conversar sobre les festes. Segurament, el tema central seran les joguines noves i les ganes d’ensenyar-les portant-les a l’escola.

Es pot aprofitar per mostrar i explicar el conte que els Reis hagin deixat a l’aula, dirigit a parlar sobre les actituds que cal tenir en portar les joguines a l’escola i la bellesa de cadascuna d'elles per senzilla que sigui.

Seguidament, expliqueu els dies que es podran dur les joguines a la classe i repartiu als infants una nota, que caldrà portar a casa amb un text similar al següent:

Benvolguts/des pares i mares:

Us comuniquem que fins el  divendres 11 de gener, els vostres fills i filles podran portar joguines per COMPARTIR amb els companys/es de la classe durant les estones programades a l'aula o el temps de lleure al pati.  

                                                                    Cal posar-hi el NOM

L’escola no es pot fer responsable del deteriorament que pugui provocar el seu ús.

Moltes gràcies

Llegiu-la en veu alta, expliqueu-la i, segons el nivell, podeu deixar espais buits en el text perquè els infants hi copiïn o hi  escriguin alguna paraula, la data, etc.

És possible que no tots els nens i les nenes vulguin portar a la classe les joguines noves dels Reis. Els infants tenen les seves pors amb els seus objectes com les tenim els adults, i és important respectar-los.

Qui mostri desconfiança, és millor deixar-lo que expliqui les seves raons, oferir-li la possibilitat de portar una joguina vella que sí  vulgui compartir i deixar que decideixi el moment de portar les noves si cal, més endavant.

En arribar els infants amb les seves joguines, aprofiteu perquè individualment mostrin la joguina i expliquin el seu funcionament. 
Si algun infant no porta cap joguina de casa, animeu-lo a triar-ne una de la classe per fer l'activitat.
Després, demaneu que la deixin en el racó de l’aula que s’hagi habilitat amb anterioritat.

Actituds que s’han de recordar abans d’iniciar l’activitat de joc lliure:

- Compartir les joguines sense “rondinar”.

- Respectar les seves joguines i les dels altres infants.

- Fer torns si una joguina està molt sol·licitada.

Les joguines de Reis a la Classe dels Dofins (Benaula)

En finalitzar, elogieu-los per haver compartit les joguines i respectat les normes: 
"M’agrada molt com heu jugat i la manera com compartiu les vostres joguines. Felicitats!”

Si no ha anat prou bé, comenteu els aspectes a millorar i doneu una altra
oportunitat de joc per resoldre els conflictes, perquè... 

...dels errors sempre se'n pot aprendre.