Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 23 de novembre del 2015

US DIC ADÉU...

Us dic adéu...
... amb serenor; doncs des de que vaig escriure la primera paraula en el blog Fer de Mestres sabia que aquest dia no seria gaire lluny i avui ha arribat. La meva vida s’ha complicat força i el temps ja no és únicament meu.

Us dic adéu...
... per coherència. Els textos ja no els puc desenvolupar com em vaig proposar el primer dia. Una paraula, una idea, motivava hores de reflexió, setmanes de recerca de recursos de qualitat, imatges engrescadores; sempre intentant provocar la reflexió i la transformació de la quotidianitat de mestres i infants.

Us dic adéu...
... amb el cor ple d’estimació. Cadascuna de les vostres paraules en llegir els comentaris de cada entrada m’han acaronat dia a dia i han donat sentit al camí de Fer de Mestres.
Il·lustració d'en JoAn TuRu
Us dic adéu...
... per no entrar en contradicció al deixar-me endur per la vanitat en veure créixer el nombre de seguidors i en augmentar la quantitat de visites diàries. Aleshores, podria escriure textos buits de contingut i de fràgil consistència pedagògica.

Us dic adéu...
... agraint a la Montse i a la Neus la seva paciència en acollir els meus textos, a la Lluïsa, a les companyes de l’Escola Gitanjali i a la Carme de la Llar d’infants pel seu suport incondicional, a la Clara i a la Núria pels consells musicals. També a les amigues i els amics bloguers per la seva companyia.

Us dic adéu...
... sabent que aquí us deixo el meu discret llegat de tots els anys en que he fet de mestra que espero sigui, en algun moment, font d’inspiració a les noves generacions de mestres.

Us dic adéu...
... amb la incertesa de prendre una decisió, potser  equivocada. Us trobaré a faltar i us desitjo bona sort!

Sí, avui us dic adéu o areveure!!!

79 comentaris:

  1. Et felicito per tota la feina feta. De ben segur que el teu blog serà font d'inspiració pels mestres; per que ja ho és, i no només pels novells. A part del contingut didàctic, per a mi sobretot, pel teu tarannà i el respecte que es respira envers els infants, aquesta empremta és la que més cal en l'escola d'avui. Per això mateix, no diguis mai nunca jamás... Ara més que mai necessitem com més mans i més cor millor...
    Una abraçada gran i moltes mercis per l'agraïment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus, moltes gràcies per les teves aportacions!
      Saps que has estat un puntal "sintàctic i ortogràfic" per a Fer de Mestres.
      Petons

      Elimina
  2. Hola Carme,
    veig que has pres una decisió difícil i irrevocable.
    Cuida't molt i només et vull comentar que m'has fet sentit recolzada en la blogosfera i en la meva tasca diària a l'escola. Et trobaré molt a faltar ;(

    Agrair-te...
    - els consells que ens has fet arribar
    - les reflexions que ens has fet provocar
    - les grans i creatives idees que ens has aportat
    - la pila d'hores que has dedicat per millorar la nostra feina
    - la teva manera d'ensenyar-nos a fer de mestr@s

    Gràcies,
    Txell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Txell,
      com m'agrada el teu tarannà de reflexions en el blog La maleta del precinema a Infantil; encara que sóc conscient que aquestes entrades són les que tenen menys acollida i menys visites.
      T'animo a no deixar d'interrogar-te mai sobre la teva feina, et farà millor mestra; potser incòmoda per a algunes persones ;) però millor professional i persona.
      Gràcies per les estones que hem xerrat en la blogosfera.
      Muac's

      Elimina
  3. Moltes gràcies per tot, Carme.
    Pels teus consells, i la teva vocació.

    Un petonet ben gran! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anabel,
      recullo el teu petó amb alegria perquè m'ajudarà en aquests moments difícils.
      Gràcies per ser aquí!
      Besets

      Elimina
  4. Carme, et trobaré a faltar. Com ja t'he dit alguna vegada, les teves entrades em fan reflexionar i aprenc un munt de tot el que ens regales des d'aquest espai. Tants anys de vocació docent i tantes ganes de transmetre d'una manera o altra el que saps. Moltíssimes gràcies per tot. Ha estat un plaer i un honor llegir-te. Et desitjo el millor. Una molt, molt, molt forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elisabet,
      quina sort haver-te trobat; heu estat una inspiració "per entretenir i ajudar a que creixin feliços" els petits de casa.
      Gràcies!!!
      Tonets

      Elimina
  5. Carme...moltes gràcies per la teua dedicació durant anys i per compartir les teues idees i experiències desinteresadament...molta sort i una forta abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Caseta ha estat un lloc especial també per a mi.
      Formeu part dels meus blogs amics i una gran font de recursos.
      Us desitjo llarga vida ;)
      Besets

      Elimina
  6. Hola Carme, has sigut una font d'inspiració i reflexió amb moltes per no dir totes les entrades que has fet. Et dic adéu i MOLTA SORT!. Una abraçada i GRÀCIES!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica,
      gràcies a tu per seguir, amb fidelitat, tots aquests anys Fer de Mestres. M'ha agradat veure com creixeu professionalment i sé que ets una gran mestra.
      Un petonàs!

      Elimina
  7. Encara que solc respondre, avui ho he de fer! Gràcies, gràcies, gràcies... mil GRÀCIES per les idees, reflexions, les paraules dolces i la generositat de compartir la teua saviesa amb nosaltres, que comencem...
    I moltíssssssiiiiima SORT en tot allò que mamprengues a la vida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies... mil GRÀCIES per seguir les entrades del blog.
      Fer de Mestres va néixer pensant en vosaltres, les noves generacions; ja que les persones que venien de pràctiques a la meva classe em demanaven recursos. Sé que sempre heu estat en molt bones mans perquè a la blogosfera hi ha blogs genials que jo també segueixo.
      Recorda: Malgrat la boira cal caminar...
      Una besada

      Elimina
  8. Queeeeee???!!! M'has deixat bojaaaa!! Sé q segur tens les teues raons i les respecte per damunt de tot. Però no puc evitar sentir llàstima i tristor perquè el món blogger perd una gran professional i més gran persona!
    Recorde quan vas acudir a mi als teus principis amb dubtes i incertesses, i et vaig ajudar a tirar endavant amb el projecte. Des del primer moment sabia que seria molt enriquidor i ja es notava la teua gran voluntat i el teu bonfer. Així ha sigut!
    Dir-te que encara que no he interactuat massa per falta de temps, t'he seguit sempre i m'has fet millor mestra amb els teus complets i reflexius articles. Per a mi sempre seràs un referent a seguir, una companya, una amiga...
    Te trobaré a faltar moooooooolt!!! Sempre seràs benvinguda al meu raconet d'Idees Magistrals! I ho saps!! T'esperaré ;)
    Moltes gràcies de cor per tot el que ens has donat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Princesa,
      la meva inspiradora amb les teves Idees Magistrals ;)
      T'agraeixo molt el teu suport incondicional durant aquests anys i el teu treball a la blogosfera.
      Jo també espero trobar-nos en alguna ocasió en el teu blog; tot i que ara és força complicat :(
      Fins aviat!
      Besets

      Elimina
  9. Hola: se que tomas esta decisión después de mucha reflexión y no a la ligera y te deseo la mejor suerte del mundo en la vida. A ti y a los tuyos. Nos has ayudado mucho a ver la educación del mejor color posible. Tu trabaja vale oro!!! Un besazo amiga!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miren,
      AMIGA, sí es cierto que lo he pensado mucho pero no podemos cerrar los ojos ante las circunstancias de la vida, hay que ser valiente y tomar decisiones.
      Sé que siempre que se cierran unas puertas es para abrirse otras :)
      Muchas gracias por tus preciosas palabraras y espero que la educación la véais como yo: de los colores del arco iris.
      Besitos

      Elimina
  10. Sí, és una llàstima. Et seguia amb molt d'interès i ni tan sols sé com et dius (Carme, veig que et diuen). Ens has donat molt i no t'ho he dit mai. Moltes gràcies. Ara, has establert altres prioritats i deuen ser importants. Endavant en tot el que vulguis emprendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lena, sí sóc la Carme ;)
      Sé que hi ha hagut força visites que han passat en silenci però us sentia prop meu i també em donaveu l'impuls per a seguir.
      Tancar el teclat ha estat una decisió complicada però, com dius, és per motius personals i familiars importants, molt importants!
      Una forta abraçada

      Elimina
  11. Carme al final aquest dia que totes dues sabiem ha arribat. N' hem parlat moltes vegades i jo sempre et deia que volia seguir al teu costat al llarg d ' aquest camí durant molt de temps!!!
    Entenc la teva decisió però sento una gran tristor ja que per a mi has estat una gran amiga i una gran mestra. Ets un gran referent i les teves entrades del blog m'han fet reflexionar moltíssim i creixer com a mestra.
    Jo avui no et vull dir adeu sinó fins aviat !!!!!
    Espero i desitjo que no perdem la nostra amistat bloguera !!!!!
    Moltes gràcies per a tot Carme de tot cor.
    Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda,
      a mi també em sap greu haver de deixar-vos. En realitat, ja fa temps que us he deixat; doncs com hauràs comprovat fa molts de dies que estic absent de la blogosfera.
      Som i serem amigues blogueres perquè les emocions viscudes són per sempre. Gràcies per haver-me fet costat!
      Petons farcits d'afecte

      Elimina
  12. Carmeeeeee, hauries d'haver vist la meva cara al llegir la noticia pel facebook. Com si t'assabentessis que el teu grup preferit de música no farà cap cançó nova ni cap CD nou més.

    Ets un gran referent per mi i sempre trobo inspiració en les teves entrades. Sens dubte un exemple a seguir i un manual d'instruccions de com fer funcionar l'educació amb la il·lusió i la vocació que transmets. Espero que els motius siguin per una bona causa.

    M'agradaria que et quedessis amb la sensació que has deixat petjada no només en els teus alumnes sinó també als alumnes de les teves seguidores, així que imagina't com s'ha multiplicat la teva inspiració.

    Gaire bé quan començava el blog de labutxacadelamevabata (que per falta de temps també el tinc abandonadet) em vas escriure un comentari dient que et senties molt identificada a mi i que teniem una manera de fer molt semblant. Doncs... espero que a dia d'avui també et sentissis així, ja que de gran jo vull ser com tu :)

    GRÀCIES i... fes-nos un favor... no marxis del toot del toot si us plau... Encara que sigui un hola a l'any pel facebook o un pint inspirador de tant en tannnt... jiji

    Saps que sempre seràs convidada d'honor a la butxaca.
    Un petonet gegant,

    Laia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laia,
      m'has fet enrojolar amb les coses tan boniques que has escrit. Moltes gràcies!
      Espero que de gran siguis molt millor mestra que jo; així voldrà dir que has pogut fer un pas més enllà i que l'escola és oberta, crítica, respectuosa, afectuosa i innovadora.
      Gaudeix de fer de mestra a cada instant i sent que tens el privilegi de veure créixer els infants.
      Ens retrovem!
      Muàaa!

      Elimina
  13. Estimada Carme,
    no et conec en persona, però m'has ajudat tant i tant amb els teus consells , els teus recursos i moltes coses més que em sembla mot de greu que ens hagis de deixar.
    Et trobarem molt i molt a faltar !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mia,
      quina alegria saber el teu nom encara que sigui l'últim dia :D
      Moltes de les visites són anònimes, com la teva, però he sentit el vostre suport des del primer dia.
      Gràcies, gràcies, gràcies... jo també us trobaré a faltar!
      Una forta abraçada

      Elimina
  14. Una decisió valenta.
    Moltes gràcies per compartir els teus articles i reflexions.
    Et trobarem a faltar,segur.
    Una forta abraçada.
    Mariangels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariangels,
      una decisió més que valenta ha sigut difícil, molt difícil.
      Per a mi ha estat terapèutic escriure el blog; així que sóc jo qui us ha de donar les gràcies per la vostra acollida.
      Besets

      Elimina
  15. Quina llàstima! Els teus textos són de gran utilitat pels mestres que venim. Gràcies i molta sort!

    Andrea

    ResponElimina
    Respostes
    1. Andrea,
      moltes gràcies!
      El blog seguirà obert per a poder-hi consultar les 138 entrades per a qui ho consideri i a les persones seguidores us convido a fer una ullada als interessants blogs educatius que trobareu a la xarxa.
      Petons

      Elimina
  16. Carme, quina llàstima no poder seguir llegint més entrades teues, ens has ensenyat tant amb cada una d'elles...Gràcies per compartir la teua experiència amb nosaltres. Com deia Laia uns comentaris més dalt...

    - DE MAJOR VULL SER COM TU!


    Et desitge sort en els teus nous projectes i mil voltes més gràcies per acompanyar-nos en els nostres aprenentatges com a docents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Luisa,
      com li deia a la Laia, vosaltres heu d'anar més enllà del que jo he anat en el món educatiu i crear noves fites, nous camins, nous projectes que us facin sentir la sensació de fer feliços als infants mentre apreneu i ensenyeu tots junts. No deixeu escapar l'oportunitat!
      Gràcies per ser aquests anys amb Fer de Mestres
      Besets

      Elimina
  17. Gràcies a tu per ser tan generosa. Mil petons.
    fins aviat preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      ja saps que el teu assessorament en alguns temes del primer cicle de 0-3 ha estat imprescindible per a Fer de Mestres.
      Ens veiem aviat!
      Petonassos

      Elimina
  18. Carme, gràcies per compartir tantes coses amb nosaltres.
    Que vagi tot molt bé

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maite,
      quina il·lusió llegir el teu comentari.
      Jo sóc la que t'ha de donar les gràcies per la teva confiança en Fer de Mestres.
      També espero que tot vagi bé ;)
      Petons plens d'esperança

      Elimina
  19. Gràcies, Carme, per tot el que has compartit amb nosaltres. Et comprenc: un blog porta molt de temps, molta mirada cap a fora... i a vegades no hi ha temps ni ganes de "fer veure" res. Crec que això ens passarà a tots nosaltres. És bo donar passes a la vida i acceptar els canvis que venen, si els deixem sentir i créixer dins nostre.
    Una abraçada ben forta i arreveure!
    Inês

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inês,
      quantes entrades compartides. Gràcies per ser-hi!
      Has entès perfectament el procés pel que he passat i després de rumiar-ho molt vaig deixar de pensar i vaig escoltar el meu cor. Ara el més important són els meus...
      Um beijo

      Elimina
  20. Oh Carme!!.... Yo no te digo adiós, prefiero hasta luego o hasta siempre.
    Entiendo muy bien lo que nos cuentas en esta entrada y debes hacer lo que sientes. Quizá algún día decidas retomar, o si realmente es definitivo, seguro que si lo sientes así está bien hecho.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maribel,
      gracias por tu comprensión y ¡hasta siempre!
      Besitos

      Elimina
  21. Carme, cada cosa té el seu temps, i aquest ha estat, sobretot, generós. Felicitats i gràcies pel què has aportat al món educatiu. Montse Homs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      és cert que cada cosa té el seu temps, el problema és que costa veure-ho i, encara més, prendre decisions. El meu temps a la blogosfera ha acabat i ara inicio un nou camí personal i familiar que espero sigui feliç.
      Moltes gràcies per deixar un comentari.
      Una abraçada

      Elimina
  22. No m'ho puc creure... Mai he comentat res però els teus coneixements han estat molt enriquidors per mi! Moltes gràcies per la GRAN feina feta!! Jo també et desitjo MOLTA BONA SORT!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per decidir-te a deixar un comentari i per les teves encoratjadores paraules.
      Petonets

      Elimina
  23. Moltíssimes gràcies pel.gran llegat que deixes i per ajudar- nos a reflexionar sobre l'acompanyament i el respecte vers els infants. Et desitjo el millor. Una càlida abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inski,fantàstic!!!
      Aquest era l'objectiu del blog Fer de Mestres: reflexionar sobre l'acompanyament i el respecte vers els infants.
      Quina il.lusió saber que ha arribat el missatge, moltes gràcies!
      Petons emocionats

      Elimina
  24. Respostes
    1. Alba,
      moltes gràcies, jo també us trobaré a faltar a vosaltres!
      Muac's

      Elimina
  25. Doncs només puc dir-te GRÀCIES!! Has estat tot un referent per molts mestres, i has deixat petjada en nosaltres i en els nostres alumnes, no ho dubtis. Una forta abraçada i molta sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      em queda el record d'un dia que anant pel carrer vaig veure com uns infants sortien de l'escola amb un barret que havia suggerit en el blog aquella setmana de castanyada. Aleshores, vaig saber que Fer de Mestres estava arribant a molta gent i vaig notar el pes de la responsabilitat.
      Moltes gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  26. Acabo de veure-ho i malgrat saber que aquest moment arribaria la sorpresa ha estat molt sobtada. El comiat és quelcom que mai he sabut portar, tot i no conèixer-nos en persona ocupes un lloc molt valuós en el meu dia a dia, per això se'm fa tan difícil.
    T'envio tota la força que et calgui per aconseguir els teus anhels i et dono les GRÀCIES per tot el que tú ens has donat, SORT !!!
    Tonets
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, és un sentiment compartit.
      Sé que entens perfectament aquests moments en els quals moltes coses perden la força inicial i passen a segon terme. Ara m'ha tocat a mi.
      Recullo amb un gran cabàs la força que m'envies, la necessitaré!
      Ets una gran mestra i el teu blog m'encanta. ENDAVANT!
      Com dius tu: Tonets

      Elimina
  27. Mil gracias por tus reflexiones y por inspirar mi día a día y el de much@s educador@s. Te deseo mucha suerte y que todo vaya bien. Un abrazo grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isabel,
      preciosas palabras de despedida ¡Gracias!
      Sabes que tu blog también me ha enriquecido con tus aportaciones y reflexiones.
      Besazos

      Elimina
  28. Carme,
    Hauria preferit un "a reveure", un " tancat per descans del personal". Les gràcies te les he de donar a tu. Gràcies per la teva generositat en compartir les teves experiències. Gràcies per mostrar-nos que aprendre i ensenyar són les dues cares de la mateixa moneda. Gràcies per fer-nos partícips dels teus coneixements, la teva visió pedagògica i el teu talent. Fer de mestres ha estat un espai on professionals de l'ensenyament, joves i no tan joves, hem trobat serenes i sàvies reflexions al voltant de l'escola i el dia a dia de l'aula. Ens has acompanyat a voler ser cada dia una mica millors en aquesta professió que tant ens agrada.
    Com sempre et dic, tot això no pot quedar aquí. A veure si algun/a editor/a s'hi engresca!
    Una abraçada, de cor.
    Montse Munells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, Montse!
      Saps que la decisió ha estat meditada i molt possiblement no hi haurà un areveure en aquest format :(
      Han passat quatre anys des de que vaig deixar les aules i no voldria fer allò al que tantes vegades em vaig oposar: parlar des de la llunyania dels infants, dels/de les mestres i de les escoles. La meva realitat ara hi té poc a veure...
      El format llibre no ho descarto per a la nostra biblioteca domèxtica. Enquadernar Fer de Mestres pot ser un bonic regal per als meus; per a què en un futur sàpiguen que la Carme companya, mare, tieta... va voler contribuir, amb el seu granet de sorra, a fer per a una escola millor.
      Moltes, moltes gàcies pel teu recolzament desinteressat durant aquests anys, he après molta llengua catalana ;)
      Una forta abraçada
      Carme

      Elimina
  29. Hola, Carmen, Me da muchísima pena que te despidas del blog porque desde que lo descubrí no pude dejar de pasarme por aquí. Pero si consideras que debes hacerlo, te apoyo en tu decisión. Sólo darte las gracias por tantas y tan buenas entradas que has compartido con todos nosotros y que sepas que aquí tienes una amiga "virtual" incondicional para lo que quieras o necesites. Mi correo es rey.m.m.a@gmail.com. Te deseo muchísima suerte en esta nueva etapa que comienzas. Un gran abrazo, amiga mía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ana, muchas gracias!
      Sé que eres una incansable y fiel amiga de muchos blogs, esto te honra.
      Te siento muy próxima a fer de Mestres y no lo dudes: algún correo mío te va a llegar. No puedo decir cuando porque ahora en casa todo es complicado :(
      Biquiños
      Carme

      Elimina
  30. Bueno, Carme. Es difícil expresar en un breve comentario todos los sentimientos encontrados de pena y alegría que siento por el cierre de tus "ventanas digitales". Pena porque no podré leer esas estupendas entradas llenas de corazón, vivencias y filosofía pedagógica que forman parte de tu buen hacer como maestra. Y alegría porque pienso que tomar esta decisión, aunque difícil, en este momento es lo que necesitas, y tu felicidad y tranquilidad es lo que más me motiva para dejar una sonrisa de forma escrita.

    Yo, que también he disfrutado de tu blog Fer de Paper, no quiero dejar de verte y volveré y volveré a leer tus entradas y a intentar adquirir la cuarta parte de sabiduría que enseñas.

    Sé que nada es fácil y que esta decisión ha sido muy meditada, como todo lo que haces, pero estoy segura de que cuando las condiciones cambien podremos disfrutarte de nuevo.

    Mi esperanza está puesta en ese día, el día de tu vuelta.

    Un abrazo muy cariñoso, un beso con todo el corazón y un deseo... cuídate mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanca, mi preciosa compañera de blogosfera y mi referente online :)
      Como sabes y también he ido contando en los anteriores comentarios mi vida se ha complicado y mi tiempo ya no es mío, ahora es de los míos. Así que, es el momento de deciros adiós.
      Cuando todo termine estoy segura que empezaré otros proyectos; tal vez no tengan nada que ver con la escuela pero estoy segura que sí iran directos al corazón.
      Muchísimas gracias por tu apoyo en estos años blogueros.
      Musus
      Carme

      Elimina
  31. Hola Carme, no saps el greu que em sap que ens deixis!! M´ha agradat moltíssim el comentari que has deixat al meu blog. La veritat és que jo tampoc puc fer gaires entrades ara al meu també per circumstàncies alienes a la meva voluntat però la vida és així, a vegades hem de prioritzar. Espero que el teu adéu sigui un fins aviat, qui sap si d´aquí a un temps et tornarem a veure entre nosaltres!!!
    Vull donar-te les gràcies per les entrades tan meravelloses que has fet, pel teu seguiment al meu blog i perquè és maco veure que des de la distància i sense veure´ns podem arribar a tenir un sentiment d´amistat i companyerisme vers una altra persona.
    Sigues molt feliç
    Una abraçada,
    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva,
      fins aviat! ;)
      Jo tampoc imaginava que el món de la blogosfera forgés amistats tan sòlides i molt reals. Us he anat coneixent a través de les entrades, comentaris i respostes en els vostres blogs i a Fer de Mestres. Ara us trobaré a faltar!
      Petonets
      Carme

      Elimina
  32. oh Carme! Moltes gràcies pels consells que ens has donat, per les teves idees i propostes, i per tota la feina feta per a l'educació.

    Et trobaré a faltar, però seguiré visitant la pàgina, mirant les entrades antigues i seguint agafant idees.

    El primer és el primer. Endavant amb el que toca ara.

    Salutacions,
    Caterina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caterina,
      espero poder seguir llegint les teves meravelloses entrades, dolces i salades; encara que sigui sense temps per a deixar un comentari. Com es complica la vida algunes vegades...
      Gràcies per estar amb mi aquests anys!!!
      Una forta abraçada
      Carme

      Elimina
  33. Venia a buscar una mica de llum, en un d'aquells dies foscos que a vegades tenim els mestres...i em trobo les persianes abaixades, quin greu. Sort que tot el que has compartit fins ara ens seguirà acompanyant, desat en algún raconet dins nostre. Gràcies per la teva generositat. Fins aviat. Clara P.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clara,
      aquests dies foscos acostumen a ser la guspira per a la troballa de la llumeta creativa perquè inspiren la recerca. Malaguanyats aquests mestres que mai tenen dies foscos, poca reflexió potser? :(
      Ja saps que el teu coneixement musical ha estat una gran llum per a Fer de Mestres i per a qui l'ha llegit, GRÀCIES!
      Un petonet de tieta
      Muà!

      Elimina
  34. Alguna vegada he anat a para en aquest blog de manera anònima, buscant i trobant solucions.
    Avui, que m'hi fixo més de ple, veig un acomiadament.
    Desitjo que la teva situació personal i familiar millori. Primer tu i els teus.
    Rep una forta abraçada

    Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat,
      quina il·lusió que t'hagis decidit a deixar-te "veure", heu estat molt importants totes les persones que de manera anònima us heu acostat a Fer de Mestres.
      Moltes gràcies pel teu desig. Tens raó: primer els meus!
      Petons
      Carme

      Elimina
  35. Em van recomanar aquest blog fa molt temps i tenia pendent mirar-lo.
    Entro avui i veig que dius que plegues...quina llàstima!!

    Em llegiré cada racó del teu blog....només amb els agraïments que et fan tanta gent segur que hi trobaré coses molt interessants.

    Gracies per compartir els teus pensaments!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaby,
      m'agrada que hagis deixat un comentari just quan ens acabem de conèixer, GRÀCIES!
      Desitjo que a Fer de Mestres hi trobis idees, emocions, recursos... que facin "dansar les teves neurones" ;)
      Una abraçada
      Carme

      Elimina
  36. Hi ha tant i tan bo a aquest lloc que tornarem una i mil vegades i sempre descobrirem coses noves. Sempre et trobarem als teus llocs virtuals. Et quedes perennement present en cada racó del bloc, del pinterest, del FB... Molta sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sharita!
      Em sap greu haver deixat desenes d'entrades iniciades a l'arxiu de l'ordinador però em satisfà saber que en els diversos racons del blog Fer de Mestres es pot trobar la inspiració ;)
      Petonets agraïts
      Carme

      Elimina
  37. Carme encara estic païnt la teva marxa, des que ho vas posar al facebook, que em fa molta pena. Per manca de temps potser no he interactuat com jo hagués volgut, però que sàpigues que sempre he estat a prop.
    Et desitjo de tot cor que les teves circumstàncies vagin a millor, i vull donar-te les gràcies per tants i tants posts d'una maduresa i qualitat immillorables.
    Besitos bonica!!

    Mireia Torrent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mireia,
      gràcies a tu per estar al meu costat en tantes ocasions de la blogosfera.
      Un fort petonàs!
      Carme

      Elimina
  38. vaya! Me encanta tu blog, tus trabajos, tus ideas, un placer haber compartido y leído todo este tiempo tus entradas.
    Más que placer, un honor.

    Que grandes que eres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miriam,
      muchas gracias por tus hermosas palabras, me has emocionado.
      Besazos ruborizados
      Carme

      Elimina
  39. Carme que puc dir!! Entenc la teva decisió només puc donar-te les gràcies per estar al meu costat quan ho he necessitat. Sap que aquest any, no ha estat fàcil per mi i que encara no estic recuperada. Has demostrat ser una gran professional i companya blocaira. Segur que ens tornarem a trobar.
    Ha estat tot un plaer compartir amb tu aquests quatre anys. Una forta abrazada y fins aviat!!

    Esperança de Plastiquem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espe,
      quantes paraules compartides i, encara millor, quants colors gaudits ;)
      El teu blog ha estat referent a gran part dels docents de la meva família i, encara ara, hi passen a recollir idees. Moltes, moltes gràcies per compartir!
      Deixo enrere una etapa amb els ulls ben oberts per no deixar escapar les noves possibilitats que en aquest complicat dia a dia es poden presentar.
      Saps on em pots trobar pel que necessitis.
      Petonassos artístics
      Carme

      Elimina
  40. Carme t'he descobert avui i m'has enamorat a l'instant i uns minuts després llegeixo que ja no segueixes, quina tristor! Tan de bo tornis algún dia!
    Per cert, ets de Badalona? Jo vaig treballar un temps al Gitanjali i ara estic al Betúlia, seria increïble poder-te conèixer en persona!
    GRÀCIES PER TANT!

    ResponElimina