Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimecres, 10 de setembre del 2014

FEM UN BON EQUIP!!!

Abans d’emmalaltir(Clica!), en arribar els últims dies d’agost, sovint començava a notar les papallones a l’estómac com una jove enamorada, enamorada de la seva professió: fer de mestra.
M’anunciaven l’emoció dels primers dies de setembre(Clica!) de retrobar els companys i les companyes de l’escola en arribar a l’aula i rebre la llista dels noms dels infants del nou grup i les seves fotografies.
Aquelles carones desconegudes, moltes d’elles expectants davant la càmera, sempre em recordaven l’obligació de fer-los feliços mentre iniciaven el camí vers els nous aprenentatges.
M’agradava de rumiar activitats per cohesionar el nou grup d’infants, per afavorir les relacions afectives entre ells i elles, tot essent un bon equip.


També, degut al meu caràcter, sentia la necessitat de crear un bon ambient en l’equip docent i m’enginyava petits detalls(Clica!) que obrissin el camí de l’afecte entre mestres.
A la majoria d’escoles, en els seus claustres, es considera imprescindible el treball en equip: els equips docents, les comissions, els departaments, etc. per a poder reeixir els projectes educatius amb èxit, enmig de tota la problemàtica social que avui ens toca viure.
Aquestes últimes setmanes, hi ha mestres que arriben per primera vegada a l’escola i no sempre troben fàcil la integració als diferents equips docents.
Degut a la seva importància, cal reflexionar sobre aquest aspecte i quines actituds personals i de claustre cal tenir per afavorir la vinculació al grup.
He de reconèixer que no sempre he estat una companya còmode per als equips docents; la meva motivació per a la recerca em duia a fer noves propostes que, moltes vegades, desfermaven incomoditat. Com en els infants, també a les escoles, les rutines donen seguretat i davant de la incertesa dels canvis les avortaven tot dient: sempre ho hem fet així!
Ara sé que el meu entusiasme i determinació tampoc ajudaven donat que s’entenia com a una actitud d’imposició i creava certa resistència que no facilitava la comunicació:  de fora vindran que de casa et trauran....
Els anys em van ensenyar a ser prudent. A adonar-me que en arribar per primera vegada a una escola, cal deixar un temps per adaptar-s’hi, esforçar-se per conèixer el seu funcionament, mostrar respecte per la tasca pedagògica i crear vincles, sense prejudicis, amb els companys i les companyes; sabent que el procés és més enriquidor si des dels centres escolars també es mostra una actitud oberta i acollidora.
Així, en ser Cap d’Estudis vam redactar un protocol d’acollida per a mestres nouvinguts que va ajudar a crear relacions personals i va facilitar la integració.

Cal entendre que no és l’homogeneïtat la que facilita l’eficàcia dels equips de treball, sinó el compromís ferm d’involucrar-se en un projecte i la diferència de rols que ajuden a aconseguir els objectius comuns. Així, us animo que escolteu les idees de qui sempre proposa innovar, que engresqueu a qui li agrada organitzar, que seguiu a qui no defalleix davant les dificultats, que aprofiteu l’experiència, que gaudiu de la sensibilitat, que no perdeu la paciència, que aprengueu dels errors, que us respecteu... i formeu un bon equip!


Bon curs 2014-15!  

22 comentaris:

  1. Bona nit Carme, com sempre és un plaer llegir els teus articles, perquè la teva manera d'escriure em transmet molt i sempre em fa pensar. Gràcies per tot el que comparteixes amb tots ii totes nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Saray!
      Aquest text el vaig escriure pensant en tu al llegir els teus missatges; tranquil·la arribar a una escola nova sempre crea certa inquietud.
      Espero que la meva experiència t'ajudi a iniciar aquest curs amb serenor; ets una mestra novell però molt valuosa, Creu-t'ho!!!
      Petonets de Diada
      Carme

      Elimina
  2. Ay qué identificada me he sentido jejee. Te deseo un buen año (curso escolar) aunq ya no esté en la escuela

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja,ja... Siempre he pensado que tenemos rasgos comunes, hay experiencias personales que imprimen caràcter ¿verdad?
      ¡Muchas gracias, Miren!
      Espero que tus deseos se cumplan pues como sabes estamos pasando por unos momentos muy complicados.
      Buen curso 2014-15
      Besitos
      Carme

      Elimina
  3. Hola Carme!
    quina il·lusió poder tornar a comptar amb tu per aquí, ja trobava a faltar les teves experiències. Espero que tu i la teva família estigueu bé i que podem seguir gaudint de la teva companyia.
    Pel que al treball en equip, com no, totalment d'acord, nosaltres també tenim un protocol d'acollida per els mestres nouvinguts i els resultats són molt i molt positius.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      com li deia a la Miren estem passant per uns moments difícils a casa que em tenen allunyada de la xarxa.
      El vostre suport m'anima a buscar moments per a reflexionar i escriure alguns texts per a Fer de Mestres.
      Hauràs de perdonar que no deixi comentaris al teu blog encara que el visiti sovint.
      Petonets esperançats
      Carme

      Elimina
  4. Hola Carme!!!
    Estic molt contenta que hagis publicat aquesta entrada ja que és molt encertada i ens pot animar en el procés d'adaptació que fem quan aterrem a una escola nova.
    T'envio molts ànims i una forta abraçada.

    Un petonet.
    Txell
    PD: Espero impacient la teva propera entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Txell,
      ja veus que la vida ens regala oportunitats per a créixer encara que vagin acompanyades de moments de dolor i tristesa.
      Recordo una entrada al teu blog on expressaves la teva experiència en arribar a una escola nova, segur que ara ho abordaries completament diferent: en vas aprendre!!!
      Em sap molt de greu no poder gaudir de les nostres tertúlies pedagògiques on-line, espero reiniciar-les en breu ...
      No sé amb quina freqüència podré publicar però segur que ens podrem anar llegint.
      Muac's de Diada
      Carme

      Elimina
  5. Hola Carme!!!
    He estat un temps força llarg desconnectada del món virtual i ara que hi torno veig il·lusionada com ha crescut el teu raconet, que segueix tan fantàstic com sempre. Ja trobava a faltar les teves paraules, tan encertades i encoratjadores! Per a una mestra interina com sóc jo, acostumada a voltar d'una escola a una altra, aquesta entrada és una bona injecció d'ànims i esperança. Una forta abraçada!! M'alegra tornar a llegir-te :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria veure que tornes a estar per la blogosfera!
      Com ja saps he anat passant pel teu blog esperant retrobar-.te i ara que jo estic absent de la xarxa arribes... Sort que avui hem coincidit! ha, ha,ha.
      Espero que tot et vagi fantàstic per seguir recollint recursos "A dins de l'aula" ;)
      Una abraçada
      Carme

      Elimina
  6. Carme quina il.lusió tornar a llegir una entrada teva. Com sempre fantàstica d'una gran mestra i d'una persona meravellosa.
    Espero que ben aviat totes dues podem retrobar-nos en aquest camí virtual que ha fet que ens coneixem, ja saps que et considero una gran amiga bloguera.
    Nosaltres també estem passant per una situació complicada a nivell familiar que em va tenir apartada una temporada del bloc i que ara intento reprendre encara que costa i molt !!!!!!!
    Molts ànims, molta força i molta energia positiva !!!!!!!
    Un petonàs i una forta abraçada !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda,
      el millor de la blogosfera ha estat poder compartir emocions amb bones amigues com tu.
      Sé que també tens una situació complicada i espero que tot vagi millorant; però, com em dic a mi mateixa, el primer és el primer i el blog pot esperar!
      Et faig arribar molta energia positiva !!!
      Muac's
      Carme

      Elimina
  7. Son unas palabras muy ciertas y estàn cargadaa de afecto. Besos y buen comienzo de curso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isabel,
      crear un buen equipo de maestr@s siempre es difícil pero se complica todavía màs cuando el profesorado llega por primera vez a un centro escolar; hay que poner mucho afecto ;)
      Besitos
      Carme

      Elimina
  8. Una gran entrada. Muy feliz curso para ti también. Un abrazo.

    ResponElimina
  9. M'encanta el que expliques, Carme! Especialment encertat l'últim fragment, perquè el més important d'un equip és que cada membre pugui treure el millor de si mateix i oferir-ho als altres, a la comunitat educativa, que és qui se'n beneficiarà: igual com amb els nens, la riquesa rau en la diferència, que ens fa créixer i ens enriqueix, omplint-nos de punts de vista i de possibilitats.
    Una abraçada i feliç curs (encara que sigui virtual).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngela, em sap greu haver trigat a contestar però la situació familiar es complicada i passo poc per la xarxa.
      Una vegada més, estic completament d'acord amb les teves reflexions :)
      Petonets esperançats
      Carme

      Elimina
    2. Espero que la situació millori, Carme. I no calen justificacions, ni disculpes, faltaria més. Hi ha un moment per a cada cosa, i una cosa per a cada moment.
      Petonets carregats de força, espero que ben aviat puguis tornar a la vida 2.0 i amb bones notícies.

      Elimina
  10. Una entrada per "sucar, xuclar i guardar el pa", com diu ma mare! Suculenta i alimentosa!

    ResponElimina
  11. Welcome to Harrah's Casino Resort | JT Hub
    Come 김천 출장샵 join us 창원 출장안마 at Harrah's 성남 출장샵 Resort and Hotel in Biloxi and experience the hospitality 속초 출장마사지 of Harrah's for 24/7 action-packed 밀양 출장안마 gaming, dining and exciting

    ResponElimina