FER DE MESTRES

Fa uns dies que els infants han començat el seu curs escolar i els informatius de la majoria de mitjans de comunicació com cada any, han obert els seus espais amb imatges de la notícia.

Hem vist infants amb els ulls plorosos en el seu primer dia d’escola, cares alegres dels nens i nenes més grandets al retrobar-se amb la resta de la classe, pares i mares acomiadant-se des de la porta amb alegria, la consellera justificant les retallades, els representants sindicals reivindicant millores i mestres, molts mestres, a les seves aules.

La distància de l’activitat docent, que donen les hores de repòs en els meus dies complicats, em va fer aturar en una d’aquestes últimes imatges: una mestra asseguda sobre la taula gronxant les cames alhora que anava preguntant als infants com els havia anat l’estiu.

Ells, amb la timidesa de saber-se objectiu de la càmera de televisió, responien asseguts a les seves cadires ordenades en formació quasi militar. 

Aleshores em vaig interrogar, quina actitud mostrarà aquesta mestra si un d’aquests infants s’asseu com ella sobre el seu pupitre en iniciar la classe?

http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Les experiències dels meus anys de mestra es van desbordar en el meu pensament i la reflexió amb una certa tristesa em va acompanyar uns dies, fins avui que m’he decidit a compartir-la amb vosaltres.

Sabem que la major part de la conducta dels infants s’aprèn per observació i imitació; així, és tan important el modelatge que des de la psicologia també s’aplica com a tècnica terapèutica.

Sabem que els diversos estils dels mestres influencien en la dinàmica  dels seus grups. Com exemple, us explicaré que en començar a fer de mestra, una companya em va dir: “Per agafar un grup després d’un curs que tu has portat, cal posar-se les piles. No paren, vénen tan actius i amb tanta curiositat!” Ella ho va dir segurament per afalagar-me però a mi em va deixar moixa i em va fer pensar.

Era cert que el meu tarannà inquiet i curiós el traspassava als infants. Cada curs fèiem projectes, tallers, racons, teatre, experimentacions... i no hi havia cap proposta amb la qual no ens engresquéssim  fent un munt d’activitats.

Ella en ser una persona amb força experiència, molt tranquil·la, de veu dolça i modulada creava un ambient relaxat a la seva aula mentre s’assolien igualment els objectius del curs proposats.

Aquell comentari va fer  que iniciés el meu camí de reflexió sobre la responsabilitat de les nostres actituds en Fer de mestres.  I juntes vam aprendre l’una de l’altra.

Ella em va mostrar que no és coherent cridar per demanar silenci i alhora exigir que els infants parlin a l’aula en veu baixa i això ens féu cercar alternatives. En el cicle, vam elaborar un llistat de recursos per fer silenci. Els infants tot el curs van moderar el to de veu!

http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Ella, que solia tenir la taula i les prestatgeries de l’aula sempre desorganitzades, em va demanar idees per tenir tot el material a l’abast i endreçat. Vam reciclar unes capses i algunes caixes per tenir organitzadors.

Des d’aquell dia va mantenir la seva taula endreçada i els nens i les nenes recollien les joguines, puzles i altres materials sense barrejar-los!

http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Són petits exemples amb els quals us animo a reflexionar sobre la tasca de Fer de Mestres, penseu sobre les vostres dinàmiques a l’aula i quins models oferiu:

Ets un/a mestre/a desordenat/da a qui li costa que el grup assoleixi els hàbits? Ets cantaire  i apropes els infants al món musical amb un ampli repertori de cançons?  Et sents solidari/ària i traspasses l’empatia al grup d’alumnes? No pots evitar ser cridaner/a i el to de veu dels infants a l’aula és força alt? Creus que ets creatiu/va i fomentes la recerca? 

Perquè com va dir Nikolái Gógol : L'exemple té més força que les normes”.