Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dissabte, 14 de setembre del 2013

FER DE MESTRES

Fa uns dies que els infants han començat el seu curs escolar i els informatius de la majoria de mitjans de comunicació com cada any, han obert els seus espais amb imatges de la notícia.
Hem vist infants amb els ulls plorosos en el seu primer dia descola, cares alegres dels nens i nenes més grandets al retrobar-se amb la resta de la classe, pares i mares acomiadant-se des de la porta amb alegria, la consellera justificant les retallades, els representants sindicals reivindicant millores i mestres, molts mestres, a les seves aules.
La distància de lactivitat docent, que donen les hores de repòs en els meus dies complicats, em va fer aturar en una daquestes últimes imatges: una mestra asseguda sobre la taula gronxant les cames alhora que anava preguntant als infants com els havia anat lestiu.
Ells, amb la timidesa de saber-se objectiu de la càmera de televisió, responien asseguts a les seves cadires ordenades en formació quasi militar. 
Aleshores em vaig interrogar, quina actitud mostrarà aquesta mestra si un daquests infants sasseu com ella sobre el seu pupitre en iniciar la classe?
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Les experiències dels meus anys de mestra es van desbordar en el meu pensament i la reflexió amb una certa tristesa em va acompanyar uns dies, fins avui que mhe decidit a compartir-la amb vosaltres.
Sabem que la major part de la conducta dels infants saprèn per observació i imitació; així, és tan important el modelatge que des de la psicologia també saplica com a tècnica terapèutica.

Sabem que els diversos estils dels mestres influencien en la dinàmica  dels seus grups. Com exemple, us explicaré que en començar a fer de mestra, una companya em va dir: Per agafar un grup després dun curs que tu has portat, cal posar-se les piles. No paren, vénen tan actius i amb tanta curiositat! Ella ho va dir segurament per afalagar-me però a mi em va deixar moixa i em va fer pensar.
Era cert que el meu tarannà inquiet i curiós el traspassava als infants. Cada curs fèiem projectes, tallers, racons, teatre, experimentacions... i no hi havia cap proposta amb la qual no ens engresquéssim  fent un munt dactivitats.
Ella en ser una persona amb força experiència, molt tranquil·la, de veu dolça i modulada creava un ambient relaxat a la seva aula mentre sassolien igualment els objectius del curs proposats.
Aquell comentari va fer  que iniciés el meu camí de reflexió sobre la responsabilitat de les nostres actituds en Fer de mestres.  I juntes vam aprendre luna de laltra.
Ella em va mostrar que no és coherent cridar per demanar silenci i alhora exigir que els infants parlin a laula en veu baixa i això ens féu cercar alternatives. En el cicle, vam elaborar un llistat de recursos per fer silenci. Els infants tot el curs van moderar el to de veu!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Ella, que solia tenir la taula i les prestatgeries de laula sempre desorganitzades, em va demanar idees per tenir tot el material a labast i endreçat. Vam reciclar unes capses i algunes caixes per tenir organitzadors.
Des daquell dia va mantenir la seva taula endreçada i els nens i les nenes recollien les joguines, puzles i altres materials sense barrejar-los!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Són petits exemples amb els quals us animo a reflexionar sobre la tasca de Fer de Mestres, penseu sobre les vostres dinàmiques a laula i quins models oferiu:
Ets un/a mestre/a desordenat/da a qui li costa que el grup assoleixi els hàbits? Ets cantaire  i apropes els infants al món musical amb un ampli repertori de cançons?  Et sents solidari/ària i traspasses lempatia al grup dalumnes? No pots evitar ser cridaner/a i el to de veu dels infants a laula és força alt? Creus que ets creatiu/va i fomentes la recerca? 
Perquè com va dir Nikolái Gógol : L'exemple té més força que les normes.


24 comentaris:

  1. Totalmente de acuerdo. El ejemplo es una de las columnas de la educación. No entiendo a las personas que fuman o chillan para decir que no se debe fumar o que bajen la voz. Te aseguro que de estos últimos he conocido bastantes en la escuela.

    Gracias por tus reflexiones. Un besazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es cierto que nuestras incoherencias son más significativas al estar en el mundo de la educación. Lo bueno es que también nuestras virtudes generan aprendizajes en nuestr@s alumn@s.
      L@s maestr@s tenemos tantos frentes abiertos en nuestra actividad diaria que nos falta espacio para la reflexión y ésta es muy importante.
      Musus
      Carme

      Elimina
  2. Muy buena reflexión y entono el mea culpa pues a veces pido silencio chillando. Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miren ¿qué mestr@ no lo ha hecho alguna vez? ;)
      Equivocarse forma parte del aprendizaje y nosotr@s seguimos aprendiendo.
      Besets
      Carme

      Elimina
  3. Precioses i encertades reflexions! Ja veus, els teus dies complicats -com tu els anomenes- et proporcionen en compensació una gran clarividència. Gràcies i ànim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu ànim, el recullo i l'endreço al cor per guarir-me com una deliciosa medicina quan tingui els meus dies complicats. Ara ja n'agafo una miqueta...
      Una forta abraçada gens complicada!
      Carme

      Elimina
  4. Quanta raó!!!
    És indubtable que els mestres constantment hem de ser un exemple per als nostres petits, en comportament, maneres de fer, expressions, criteris, ...
    Sovint les famílies em pregunten per expressions o maneres de fer que observen als seus petits quan juguen a mestres, fins i tot a mi també em sorprenia quan les meves filles hi jugaven. És inevitable els petits interpreten a la perfecció el nostre paper es tracta d’una imitació extremadament veraç.
    Referent al comentari que em deixes al meu bloc sobre projectes de treball a P3 http://petitmonblogger.blogspot.com.es/2013/09/projecte-el-pallasso.html jo també m’he trobat amb les dificultats que comentes, però des de fa uns anys que fem un únic projecte de treball a P3 i està relacionat amb el nom de la clase, l’experiència la valorem molt positivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      també fa molta gràcia quan juguen al racó de la caseta on hi veus retratats els pares i les mares. Els infants estan descobrint el món i a partir del modelatge aprenen les actituds i els rols.
      A casa, després de quinze anys, encara fem "conya" amb l'expressió que va arribar a casa d'una mestra que va tenir el meu fill i que deia sovint "¡cuánta tontería!"
      Gràcies per la resposta al comentari que vaig deixar al teu blog.
      Petonets
      Carme

      Elimina
  5. Com sempre Carme unes molt bones reflexions i que cal que ens apliquem com a mestres.
    També és de vital importancia que reflexionem de la nostra tasca i de l'exemple que cal donar als nostres alumnes.
    Tot i que de vegades és complicat , jo també sóc de les que a vegades demano silenci tot fent un crit i tot i que em faig jo mateixa una autoreflexió a vegades costa moltíssim.
    Molts ànims trempada i un grapat de petons !!!!!
    Muac's !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda,
      com li deia a la Miren, qui no ho ha fet?
      El que cal és trobar alternatives per a que no sigui un costum, oi? Ja estic preparant una entrada amb recursos per a fer silenci a l'aula, ha,ha,ha.
      Muac's
      Carme

      Elimina
  6. ¡Cuánta razón, CArmen! A veces nos olvidamos de que somos un modelo a seguir para los niños. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      a menudo olvidamos que se aprende por imitación, incluso de mayores. Si no fuera por el modelo de blogueras que me ofreceis ¡pobre de mí! je,je.
      Unha gran aperta.
      Carme

      Elimina
  7. Hola,

    Mi nombre es Rocío y me gustaría saludarte. He conocido tu blog navegando por la red y me ha parecido muy interesante. Quería felicitarte por el trabajo que haces diariamente.

    Además, quería aprovechar para presentarte el proyecto para el que trabajo, Edúkame, un pequeñito portal educativo que nació con la voluntad de crear niños y familias más felices a partir de la Educación Emocional.

    Acabamos de lanzar una Revista digital de suscripción mensual para maestros de Educación Infantil y me encantaría que la pudieses probar este mes de manera gratuita. Haciendo click aquí podrás descargarla: http://edukame.com/revista_digital_escuelas_infantiles

    Un saludo,

    Rocío López
    Marketing y Comunicación en Edukame.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Rocío,
      ¡Mucha suerte en esta nueva aventura!
      Carme

      Elimina
  8. Doncs sí, tota la raó del món.
    Ostres, m'has fet recordar un article que vaig llegir fa temps a la revista in-fàn-ci-a sobre això, a veure si recordo com es deia...
    D'altra banda és així, els nens són un reflex de nosaltres mateixos. Dins i fora de l'escola. Tenim una gran responsabilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensar sovint en l'enorme responsabilitat que tenim en formar part de l'educació dels infants a algunes persones, com a mi, les espantaria. Sort que som valentes, reflexionem i encenem la imaginació!!! ;)
      Petonets
      Carme

      Elimina
  9. Mai hem d'oblidar que fem d'exemple en tot moment!

    Petons!
    Sònia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Sònia,
      hem de ser un model per a què després els infants puguin ser qui vulguin ser.
      Muac's
      Carme

      Elimina
  10. Una molt bona reflexió !! la directora de l'escola del David se l'hauria de llegir i reflexionar-hi .
    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre li pots donar l'enllaç a Fer de Mestres ha,ha,ha.
      Petonets
      Carme

      Elimina
  11. Hola Carme,
    sempre emfainada, eh??
    La veritat és que els temes que presentes són el dia a dia de totes les escoles. Llàstima que no tinguem espais suficients per a parlar a l' escola. Nosaltres, un grupet, de tant en tant fem un cafetó pedagògic!!!! uff fora de l' horari escolar, clar.

    Petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, és ben cert que a les escoles hi ha poc temps per a la reflexió.
      És hora d'anar pensant en un canvi de dinàmica, jo sóc una gran defensora de l'Educació lenta.
      Una abraçada
      Carme

      Elimina
  12. Gràcies per aquesta reflexió que no només és aplicable a l'aula sino a casa també. Els nens són grans imitadors i ens ofereixen la possibilitat de millorar com a persones quan els estem educant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, és un plaer poder compartir-la amb vosaltres!
      Quantes vegades ens veiem reflexats en els nostres fills i els nostres pares i mares en nosaltres, oi?
      Besets
      Carme

      Elimina