Fer de Mestres va ser el
títol de l’entrada anterior on reflexionava sobre els models que oferim als
infants i la importància del modelatge pel seu creixement emocional. Els comentaris que van deixar algunes persones
mostraven la dificultat de fer silenci a l’aula sense haver de cridar, oferint, aleshores, un model contradictori al discurs ofert a les escoles.
Des d'Educació Infantil es
treballen els hàbits d'ordre i s'ensenya a fer silenci per facilitar la
concentració, l'escolta i la comunicació. Però fer silenci a la classe, cada vegada costa més; les aules són sorolloses,
els infants dispersen la seva atenció i costa força crear un ambient relaxat i
de treball.
Està clar que mentre no es pugui incidir en les causes, s’han de trobar recursos per fer silenci i no aconseguir-ho, únicament, cridant més que els nens i les nenes.
Primerament,
hem de ser un bon model pels infants també en relació al to de veu. Hem de
parlar a l’aula sense cridar, encara que, el volum de la veu del grup sigui
alt.
A
continuació, us mostro un recull d’activitats i de cantarelles que us poden
ajudar en els moments que hi hagi xivarri a la classe; ja que, acostumen a ser
efectives i agraden molt els infants.
Picar de mans
Quan sigui
difícil, per la fressa ambiental, estar a l’aula , amb una actitud tranquil·la i
en silenci, comenceu a picar de mans pausadament. Els infants s’hi aniran
afegint i quan sigui majoritària la seva participació aneu reduint la
intensitat picant amb quatre dits, 3 dits, 2 dits, 1 dit i sssssst!
El silenciòmetre
En un reportatge sobre les escoles escandinaves,
vaig veure com tenien un circuit de llums que en detectar l'augment
de decibels, en tot l'entorn escolar, s'encenien i els infants havien
de moderar el seu to de veu fins que s'apaguessin les bombetes.
El nostre silenciòmetre és més rudimentari però també s'utilitza com a toc d'atenció i com a conclusió després de les cantarelles o jocs.
Consisteix en un cartell i unes agulles d'estendre la roba que indiquen com ens fa sentir cada situació (silenci/xivarri).
Quan hi ha crits a l'aula, es fa referència al cartell posant la pinça al costat del dibuix representatiu d'aquell moment i es demana silenci per a poder canviar-la. És important deixar espai per conversar i reflexionar conjuntament.
Silenciòmetre de P3
Quan a
les aules hi ha murmuris o xivarri és molt difícil que l’atenció dels infants
es pugui captar per demanar-los silenci, un recurs interessant és apagar els
llums uns segons o fer sonar un instrument de percussió que els pugui
sorprendre (triangle, sonall, etc).
En apagar
els llums o fer el so proposeu realitzar, conjuntament, alguna de les onomatopeies del
silenci: xxxxxit!
Si fos
necessari repetiu aquesta acció un parell de vegades.
La màgia del silenci
Aquest
recurs és adient pels més petits; ja que hi intervé la fantasia i la màgia molt
motivadora en aquestes edats.
Prepareu un saler o un envàs transparent de purpurina (n'hi ha comercialitzats), abans d’utilitzar-lo, en rotllana,
expliqueu que us ha arribat una mica de pols
d’un país anomenat Silenci. Mostreu-ho i comenteu que quan aquesta
pols brillant surt de l'envàs, s’ha de callar de seguida perquè no desaparegui la seva
lluentor.
En els
moments de xivarri, traieu el saler i passeu per l’aula empolvorant una miqueta
les mans dels infants. Comenceu pels més tranquils que callaran a l’instant i
la resta per imitació també ho farà.
Si voleu,
ho podeu fer amb una ampolla d’esprai plena d’aigua amb una mica de purpurina
barrejada.
Reduir el to de veu
Encara
que en l’aula estiguin els nens i les nenes parlant en un to de veu alt,
poseu-vos en un lloc visible i comenceu a explicar l’activitat a realitzar, un
conte o una història curta en veu molt baixa.
L’interès
dels primers infants que ho escoltin farà que la resta s’afegeixi i vagi fent
silenci.
En acabar
el relat, reflexioneu sobre el que ha succeït:
“Enteníeu
el conte quan tothom parlava? Per què? Com ho podem solucionar?...”
Música
Fa uns mesos vaig fer una entrada anomenada “Comencem amb música” on exposava la meva experiència a l’hora de crear un ambient en calma i relaxat per afavorir el silenci a l'aula.
Fa uns mesos vaig fer una entrada anomenada “Comencem amb música” on exposava la meva experiència a l’hora de crear un ambient en calma i relaxat per afavorir el silenci a l'aula.
Cliqueu sobre la imatge i accedireu a la proposta.
 |
| Clica la imatge! |
Cantarelles
Aquestes són
les dues cantarelles per aconseguir cridar l'atenció dels infants que van tenir més èxit durant el meu temps de docència.
Inicieu-les
en veu alta i gesticulant mentre a cada estrofa aneu moderant el to de veu fins
a fer-ho molt, molt fluixet. En finalitzar-la, com sempre, feu l’onomatopeia de fer silenci.
Veureu com poc a poc els infants s’hi van
afegint i la classe fa mutis.
Peix, pop
Cargolar, descargolar...
Cantarelles,
jocs, música... són recursos que ens poden ajudar a fer silenci a l’aula; però no
oblideu que el millor
reclam és captar l’atenció dels infants i que no s’ha de repetir sempre el
mateix recurs ja que es torna rutinari i perd interès. Per últim, encara que utilitzant aquests recursos la resposta
inicial no sigui l’esperada, no s’ha de renunciar a un ambient de silenci a l'aula.
Us diré un secret a cau d'orella:
La constància és part de l’èxit, xxxxxxxxit!
Un molt bon recull , com sempre !
ResponEliminaEstic completament d'acord amb el que dius, per a nosaltres el silenci és molt, molt important . Tant de bo fos fàcil d'aconseguir a tot arreu: casa, escola,carrer, dins i fora de la persona ...
una abraçada!
A mi em costa estar sola completament en silenci, m'agrada sentir de fons la ràdio, alguna música, la remor del mar... com que pateixo d'insomni sempre tinc un aparell amb auriculars per passar les fosques i solitàries hores de la nit.
EliminaPetonets
Carme
A mi el silenci sí m'agrada. Molt. És màgic, inspirador ...
EliminaPer cert: jo també tinc insomni, així que comparteixo un altra cosa amb tu, encara que no sigui de les agradables . Jo em dedico a buscar cosetes per internet , muntar activitats faciletes, alguna vegada veure alguna peli ...
Una abraçada bonica !
Hola Carme!!!
ResponEliminaMolt bona entrada.
Hi afegiria la cançó "una espiral, una altra espiral que s'enrotlla cap aquí que s'enrotlla cap allà, amb una mica d'oli....". A veure si la trobo....
I aquella que piquem dues vegades i fer dos xtttt i així simultàniament.
Un petonet.
La primera cançó no la conec, l'altra activitat sí la he fet però sempre ha estat infal·lible el "peix, pop".
EliminaUna abraçada silenciosa
Carme
Extraordinària reflexió!
ResponEliminaAmb el pas dels anys la societat ha sofert grans canvis en la majoria d'aspectes, nosaltres des de l'escola ho podem observar amb el tarannà dels infants. Al llarg dels trenta anys que porto fent de mestra he pogut observar aquests canvis reflectits en els hàbits, actituds i valors que acompanyen als infants quan arriben a l'escola. El silenci necessita dos ingredients indispensables: l'interès i l'atenció, que podem aconseguir amb alguna de les activitats que ens proposes.
Sovint les entrades a l'aula, sobretot després del pati i a la tarda, acostumen a ser sorolloses i força esverades i costa reconduir-les. A la meva escola aquestes dues entrades les fem amb música de fons, música per descansar. Hem creat una fonoteca amb tota classe de música que sigui suau i tranquil·la, que ajudi als petits a relaxar-se, i ens permet iniciar la nova activitat amb calma i amb un bon nivell d'atenció.
Gràcies per tots els recursos que en ofereixes, si més no em seran útils per poder variar les estratègies que utilitzo. M'ha agradat molt el silenciòmetre, el posaré en pràctica i ja t'explicaré el resultat.
Tonets
Anna,
Eliminaveig que som de la mateixa promoció de mestres i comparteixo que els canvis han estat molt significatius.
Els models educatius dels nostres pares no ens servien per massa autoritaris i no hem estat capaços de resoldre-ho prou bé, ara els límits estan molt difosos...
En fi, cal seguir reflexionant i oferint alternatives.
Com has vist, una de les propostes és "començar amb música", nosaltres també ho fèiem i, com molt bé dius, és genial!
Una forta abraçada
Carme
Molt bona entrada! Moltes gràcies per les idees.
ResponEliminaA mí me's molt eficaç una variant de les palmes que has dit primer:
Faig tres palmes, tres espetecs de dits (amb les dues mans alhora) i tres "shhhh, shhh, shhh" amb els índex d'ambdues mans davant de la boca. I tornar a repetir.
M'encata vore com aquest ritme capta de seguida l'atenció de tots i totes, que s'uneixen ràpidament amb molt d'entusiasme.
Quan ja estan tots i totes repetint amb mí, pare i comence l'explicació.
Moltes gràcies per la teva aportació!
EliminaAquesta variant de picar de mans serà impossible que jo la faci, no sé fer espetecs amb els dits!!! ha,ha,ha.
Besets
Carme
Moltes gràcies pels recursos, algun el coneixia però el de la purpurina m'ha encantat! Prenc nota! Felicitats per blog!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAnima veure que són útils els recursos que exposes i t'ajuda a seguir amb la tasca de compartir-los.
Bon cap de setmana!
Carme
Una molt bona entrada i unes bones reflexions !!!!!
ResponEliminaEs veritat que cada vegada costa més treballar amb silenci a les aules i ens hem d'empescar mil i una idees per captar l'atenció dels nens i arribar a fer silenci.
La del peix,pop dona molts bons resultats i als nanos els hi encanta !!!!
Petonets guapa i bon cap de semana.
Magda,
Eliminasort que res ens fa defallir!
Tonets
Carme
¡Qué buenas ideas, Carme! En mi clase son muy poquitos pero muy escandalosos. Probaré alguna de tus técnicas. Un beso.
ResponElimina¡Ya nos contarás cómo te van!
EliminaA mi, en el colegio, me resulta muy difícil trabajar con ruidos, gritos o murmuraciones y siempre he sido muy estricta en hacerlo en silencio.
Bicos
Carme
Hola Carme!
ResponEliminaJo tinc el Mag del silenci, és una titella de con amb pal, d'un mag que només surt quan hi ha silenci i que s'amaga del soroll... Així que si són en silenci surt a saludar... pero si algú fa soroll.. s'amaga raaaapidament ;)
Et paso també un enllaç de la cançó silenci de damaris de Gelabert, jo la uso també com a cantarella (només un trosset)
http://www.youtube.com/watch?v=epPmHV5Z8oE
També fem servir:
- qui m'escolti que es toqui el cap... (tots els nens ho fan) -qui m'escolti que es toqui la panxa (els nens ho fan) - qui m'escolti es toqui el nas... (els nens ho fan i els que estaven xerrant o despistats es van afegint...) pots fer totes les parts del cos que vulguis i al final dius - qui m'escolti que es toqui la boca (poses el dit a la boca)
una altra cantarella és:
Ulls de mússol... Orelles de elefant... i boqueta de pinyo o tancadeta o d'ocellet o de peix
Gracies pel blog ;)
Eva
Eva, el titella un recurs fantàstic pels més petits i les cançons de la Damaris també eren sempre a punt a l'aula.
EliminaCantarelles hi ha un munt i com que moltes persones estan deixant els seus recursos penso que en faré un recull i el penjaré per a poder imprimir.
Gràcies per compartir-ho!
Muac's
Carme
Me parecen ideas muy estupendas, me las guardo para tener a mano.
ResponEliminaUn saludo
Siempre hay que tener recursos en el cajón ¿verdad?
EliminaBesitos
Carme
Molt bona entrada Carme! Quina pila de bones idees que ens dones. Amb els petits les cantarelles, la màgia i la música sempre funcionen però a vegades dura poca estona. Aquest curs sembla que tinc un grup menys escandalós que el de l'any passat i tots aquests recursos em funcionen més bé. El silenci a les aules cada vegada és més difícil i a vegades capficar-nos molt en aconseguir-ho provoca l'efecte contrari. Jo sempre els dic que no està prohibit parlar però que mentre treballen ho han de fer amb veu de secret per no molestar als altres.
ResponEliminaPetonets!
Lluna,
Eliminal'experiència diu que hi ha moments per a tot, oi?
Cridar en el pati va molt bé per alliberar tensió, parlar mentre es juga és fantàstic, parlar fluixet a l'aula és genial i fer silenci mentre s'explica un conte, una activitat on cal concentració, a la rotllana... és adient.
Besets sorollosos
Carme
Genial, Carme, como todas las entradas que haces. Me voy a aplicar uno o dos consejillos, porque estos chiquis... son demasiados 23 y la clase es pequeña, así que voy a tener que bajar mucho los decibelios. Gracias, guapa. Muchos besitos silenciosos.
ResponElimina¡Cómo me gusta poder ofrecer recursos que os sean útiles!
EliminaBlanca en clase respira y Ommmmmmmmmmmmmmmmmmm!
Musus
Carme
Això del silenci és tot un món! Començant per els edificis i la seva arquitectura, que a vegades encara amplifica més el xivarri! M'encanta el xivarri, però no els crits així que aquests recursos ens seràn útils a molts i moltes de nosaltres! A mi em funciona molt bé, a part de les cantarelles, captar l'atenció d'un parell d'infants fent la mímica d'alguna cançó coneguda, de seguida vénen gairebé tots!
ResponEliminaPetonarros!
És cert que el silenci i el xivarri són un món i molt relatiu.
EliminaEl que per a mi pot ser una fressa tolerable una altra persona, el mateix, pot viure-ho com un xivarri insuportable.
Aquest aspecte també despista els infants; ja que segons els/les mestres poden cridar més o menys.
Besets
Carme
he probado las palmas y nada, pero lo de la luz... gloria bendita!!!! ahora me falta comprar el polvo mágico, jijiji
ResponElimina¡Qué bien, Blanca!
EliminaYa sabes que un recurso puede ser útil en un grupo y en otro no, o un día va de maravilla y el otro fatal.
A mi siempre me ha funcionado muy bien el peix , pop (mira vídeo) que lo puedes traducir por pez, pulpo. Infalible incluso en actividades de centro desde p3 a sexto cuando no hay manera de parar el griterío. ja,ja
Besitos
Carme
Increïble! Ets un pou de recursos fantàstics i màgics. Gràcies per compartir-los. Una abraçada
ResponEliminaElisabet, són els anys...
EliminaCom molt bé diuen: l'experiència és un grau ha,ha,ha.
Petonets
Carme
Hola Carme:
ResponEliminaQuin munt de recursos. M'encanten els vídeos!
A nosaltres ens funcionava molt bé la cançó del silenci de Damaris Gelaber, però aquest curs potser copiaré aquesta cançoneta del peix i el pop que és tan gestual.
una braçada
Cada grup d'infants és un món però estic quasi segura que et funcionarà el "Peix, Pop".
EliminaMuac's
Carme
Molt interessant l'article d'aquset blog, per una aprenent com jo, gaudeixo molt llegint altres recursos. Per cert, sóc la noia que va escriure l'altra dia al Facebook. Tinc un blog a Vilaweb http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/7332
ResponEliminaI un altre a blogspot perquè veig que la majoria de destinaris es troben en aquesta xarxa, em faria il.lusió que et passesis a fer una salutació. Gràcies!
L'experiència és una gran font per a exposar recursos i reflexionar sobre l'ensenyament; encara que, la il·lusió dels mestres novells també obre camins.
EliminaSort en la teva aventura blocaire!
Carme
Hola Carme!! Jo també tinc a l'aula el "barret del silenci". És un barret gran amb flors i quan el trec està ple de màgia per ajudar-nos a fer silenci! Petons guapa!
ResponEliminaQuina gran idea. Me l'apunto!!!
EliminaMuac's
Suerte que vuelvo a leer este post! Estaba aún en Argentina cuando lo publicaste y pensé qué biennn, me encantan las propuestas...Y las compis han enriquecido aún más con sus ideas. En mi caso personal, que me toca llegar a diferentes clases, con diferentes estilos educativos, noto mucho cuando el silencio, el "escucharnos para entendernos", no se ha trabajado. A pesar de ello, lo intento, porque considero que dentro de nuestras clases hay momentos para todo, y uno importante es el silencio para poder trabajar y pensar...Gracias, y beset!
ResponEliminaYa de vuelta de tus vacaciones ¡Bienvenida!
EliminaEs cierto que las personas que pasan por muchas aulas lo tienen un poco más difícil; pero como muy bien dices, es cuestión de creer en su importancia y de mucha constancia.
Besitos
Carme
Que blog més genial, jo soc mare de un nen de sis anys i una nena de casi cuatre. El de sis anys té un mestre que els crida i molts nens entren a classe plorant, tb trenca exàmens i llença els colors per terra segons explliquen alguns nens. Això ho fa el mestre, no el meu fill, un comportament molt madur per un mestre de primaria.
ResponEliminaEm sap molt de greu que puguin haver aquesta mena de comportaments, la impotència no és una bona companya ni per a infants ni per a mestres.
EliminaGràcies per passar per Fer de Mestres i deixar-hi el teu comentari.
Petonets
Carme
¡Hola!
ResponEliminaYo uso diferentes métodos, según el momento. Uno de los que mejor me funciona es un pequeño juego: Doy instrucciones, hablando bajito comenzando por "quien me esté escuchando..." Cosas como "Quien me esté escuchando que sople al techo; quien me esté escuchando, que se toque la punta de la nariz, quien me esté escuchando que dé tres palmadas..." Al principio, sólo unos pocos niños me siguen, pero en seguida se unen los demás. Siempre termino con: "quien me esté escuchando que se siente bien; quien me esté escuchando, que me mire; quien me esté escuchando que cierre la boca". Y a partir de ese momento podemos continuar.
¡Margarita, me encanta este juego!
EliminaMuchas gracias por compartirlo con nosotr@s.
Besitos silenciosos
Carme
Hola estic estudiant Educació Infantil i m'agradaria tenir un ventall més ampli de les cançons de rutines
ResponEliminaNoemi,
Eliminasi fas una cerca per la xarxa trobaràs una llarga llista de cançons per a les rutines. A mi m'agraden molt les de la Dàmaris Gelabert.
Petonets
Carme
Hola bon dia, estic molt interessada en veure el reportatge de les escoles escandinaves que has nombrat, en la que utilitzaven un silenciòmetre.
ResponEliminaMe'l podries fer arribar? no el trobo enlloc.
Moltes gràcies
Em sap greu, però fa anys q el vaig veure en unes xerrades i no sabria com trobar-lo :(
EliminaBon any 2017
Aqui teniu la serie ATZUCAC, una microsèrie que treballa paisatges com el silenci o la pèrdua... Aquí teniu el link, pensat per infants de 5 a 10 anys.
ResponEliminahttps://nuvolinterior.blogspot.com/search/label/Atzucac
Molt bones entrades, enhorabona!