Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 24 de març de 2014

LI HEM DE POSAR NOM A LA CLASSE?

L’escola de la meva infantesa va ser la de la dictadura, basada en la memorització, l'autoritat, la por i la culpa.
Hi havia l’escola dels nens i, en unes altres instal·lacions, la de les nenes i no es coincidia mai. En cada escola s’estava separat per grups d’edats que s’anomenaven pels ordinals del curs:
¡Las de primero que empiecen a hacer la fila!
Eren els dissabtes, que en arribar al cau de l’agrupament escolta, es respirava aire fresc i la rígida nomenclatura numèrica dels grups canviava pels noms d’alguns animals:
Les daines i els llops, tot a punt?
En arribar els nous corrents educatius que obrien la possibilitat de canviar la severitat dels centres escolars, moltes de les persones que havien crescut en els caus d’arreu, per la seva vocació pedagògica, van decidir Fer de Mestres.

Aleshores, les escoles van acollir alguns dels costums dels agrupaments escoltes i moltes de les classes, especialment les d’Educació Infantil, van deixar el nombre per rebre un nom.

La classe dels conills de l'Escola Eiximenis. Clica!
El nom de la classe sovint és un referent per a infants i mestres que els serveix per identificar el grup en diverses situacions educatives i lúdiques on, per ser pràctics, no es pot anomenar a cada infant individualment:
Colla de la classe dels conills, pugem a l’aula!


Pertànyer a un grup dóna seguretat, i a més, afavoreix el desenvolupament de les potencialitats individuals però hem de ser conscients que aquest sentiment no el dóna el nom, sinó la vinculació emocional que es crea entre tots. Així, els infants d’una classe sense nom poden experimentar amb intensitat la pertinença al grup.

Tradicionalment, els noms de les classes també han servit com a excusa per iniciar els projectes de treball de l’inici del curs escolar; tot i que, per a fer projectes no calen excuses, oi?
Projecte de la classe dels arquitectes. Clica aquí!
En aquests últims anys, normalitzat l’ús del nom de la classe es comencen a escoltar veus que plantegen si realment són necessaris, qui els ha de triar, quin ús se n’ha de fer i el tipus de noms que s’han d’usar: Espai blau? La classe dels somriures? Pàrvuls? La classe dels cargols? El canvi de curs ha d’obligar a canviar el nom de la classe si es tracta del mateix grup d’infants? A continuació en podeu llegir uns exemples:

Potser no ho acabo d'entendre però llegeixo sovint expressions com "Els cargols surten d'excursió" o "Els elefants pinten amb pinzells" i dubto si estic davant un reportatge de natura... Per què definim els nens i les nenes, els infants, amb noms d'animals on tots es diuen igual? On queda la individualitat que els fa únics i irrepetibles?

Sempre que el nom del grup el triïn ells, penso que és molt positiu. Sobretot a principi de cicle; ja que, els infants es poden sentir desubicats. Designant un nom per al grup dónes identitat i promous la cohesió.
Reflexions del Facebook Fer de Mestres


La reflexió està oberta, tu què en penses?

14 comentaris:

  1. Y yo que creía que eramos más o menos de la misma quinta!!!!! pues yo no he vivido la escuela como tu, en la mía no había tanta disciplina, aunque desde los 6 a los 10 años estuvimos separados niños y niñas, pero el resto de mis estudios siempre he estado en clases mixtas.

    En cuanto a la segunda parte de tu artículo decirte que en 30 años de profesión jamás hemos puesto nombres a las clases. Sí, sí, ya sé que todo el mundo lo hace, pero nosotras nunca lo hemos hecho.
    A lo mejor algún día empezamos, jiji. un besote, grandísima amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanca, aunque nací en noviembre de 1960 tengo el espíritu joven, muy joven ja,ja,ja.
      Está claro que no hay una única forma de organizarse, lo importante es crear la vinculación al grupo.
      Besitos de amiga
      Carme

      Elimina
  2. Yo ya no cogí la época de separación entre niños y niñas, pero opino al igual que tú que el dar nombre a una clase favorece la cohesión. Mi cole es un laberinto y se nombran por número, piso y pasillo :( Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      con esta nomenclatura de las clases, piensa que vuestr@s alumn@s hacen diariàmente un gran ejercicio de memoria y situación espacial ;)
      Biquiños
      Carme

      Elimina
  3. m'encanten les reflexions que es plantejen a aquest blog! gràcies per portar-lo endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Laura i Ester!
      Acabo de descobrir el vostre blog i el trobo molt interessant, des d'avui us segueixo!
      Petonets bloguers
      Carme

      Elimina
  4. Carme semblem talladetes pel mateix patró jejeje, les meves experiències d'infantesa són un calc de les teves. Jo sóc del juliol del 58 per tant les coincidències tenen raó de ser.
    El nom de la classe no és altre cosa que un referent pels petits i en aquestes edats els referents són importants i necessaris per a ells. Sentir-se part d'un grup concret dona seguretat, els ajuda a ubicar-se i sentir-se part individual del grup classe, del cicle, de l'escola. No crec que tenir un nom u altre sigui el més rellevant i no estic gens d'acord en que sigui motiu perquè els nens i nenes perdin la seva individualitat, formar part de la classe dels "cargols" p.e. de cap manera pot diluir la identitat i la individualitat de la "Laura, Pau, Carla, Pere, Mamadou, Melvin, ...
    Segur que ja ho he comentat d'altres vegades, a la meva escola ja fa tres cursos que el nom de la classe està directament relacionat amb l'Eix transversal que treballem al llarg del curs, enguany és "el cinema" i els 9 grups d'infantil i els 6 de C.Inicial, a principi de curs vam triar quin nom volíem i el resultat va ser genial i variat: actors i actrius, els càmeres, directors i directores, dissenyadors, ...
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      és cert que coincidim en força aspectes!
      El treball de tutoria és molt important per crear la cohesió i la pertinença al grup, la individualitat, etc.
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Petonets
      Carme

      Elimina
  5. A mi els termes classe i aula em pesen, sobretot a infantil. Sóc més partidària dels espais, o els ambients, i m'agrada parlar de l'espai del grup, un espai acull, educa... una aula o una classe em semblen uns termes més relacionats amb l'ensenyament (que no pas amb l'educació). Sí que sóc partidària de posar-hi nom, perquè d'una manera o altra ens acabarem referint al grup d'una manera (i als diferents espais de l'escola) i l'alternativa és parlar dels "nens de la classe de (nom del/de la mestre/a o educador/a)"... i el grup passa a quelcom secundari... tot i així, no m'agrada referir-me als nens amb el nom del grup, si m'he de referir a ells com a grup (no de manera individual) m'agrada parlar dels nens de l'espai-classe-ambient i nom del grup. Però això és, com tot, molt personal. Parlo del que m'agrada, que no sempre és el que faig... perquè els costums s'adormen entre la quotidianitat i costa canviar algunes coses... això sí, procuro tenir-ho present que ja és una manera d'avançar!
    Petonets de cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngela,
      crec que els termes classe o aula ens recorden temps passats on predominava la formació dels infants. Clar que, ens podem trobar ambients on els/les mestres potenciïn una dinàmica tan rígida o més.
      Com pots veure, sóc una convençuda que la reflexió és imprescindible en la nostra professió; ja que ens facilita els acords per avançar en la nostra tasca. Desgraciadament, hi ha poc temps en els claustres i la manca de costum dificulta l'interès vers ella.
      Clar que, per fer-ho sempre ens quedaran els blogs... ha,ha,ha.
      Petonets reflexius
      Carme

      Elimina
    2. Totalment d'acord, una cosa no té per què comportar l'altra... però si més no, indica que les persones que hi habiten han dedicat una estona a pensar-hi, fet que potser ja significa quelcom. I totalment d'acord, cal reflexió i esperit crític, i referent al temps... jo crec que caldria estructurar i prioritzar, perquè de temps se'n pot trobar... potser seria més això de la manca de costum... això sí, sempre podem ser totalment utòpiques i idealistes... i qui sap si algun dia ens servirà per portar-ho a terme!
      Petonets blogaires!

      Elimina
  6. Doncs veient al David i basant-me en com ho viu ell, sí que és una experiència positiva, ja que li fa sentir-se membre del grup, amb unes característiques determinades, i això li omple d'orgull . No només hi ha el vincle emocional que es crea entre ells, si no el ser el grup dels " mitjans" , ja no són tan petits i el ser "anxeneta" és com un títol. Al cole del David els noms no canvien , els de P3, P4 i P5 sempre
    en tenen el mateix, per tant els trets identitaris de cada grup sí van lligats al nom, a nivell intern és clar.

    Crec que el grup, els grups socialment parlant, sempre hi són al nostre voltant i sempre ens definim d'acord amb un o a l'altre, i ens diferenciem amb els que no ens sentim identificats , forma part de la construcció de la pròpia identitat .
    Ara bé, cal saber tractar aquest sentiment de pertinença des del sentit comunitari on tots som iguals i tots som diferents , sabent que els altres grups són tan macos com el nostre.
    Tampoc crec que parlar dels " cargols", dels " elefants " o dels "anxenetes " com la classe del David,sigui trencar amb la seva individualitat , ja que parlem del grup, que té la seva pròpia identitat i que els hi confereix a ells un altre tret identitari i comunitari , que es suma a tots els que ja tenen ells com a propi.
    Ell sentiment de pertinença forma part de la nostra psicologia, n'és un dels més importants , dels més primitius. Per als adults és més fàcil viure'l sense nom, però als infants els ajuda molt a sentir-se un grup .

    petonets guapa!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que ens pots explicar des de l'experiència del teu fill com es sent anomenant el seu grup: els enxanetes.
      És bo recordar que "tots som iguals i tots som diferents"
      Jo sempre he estat molt independent i m'ha costat pertànyer a un únic grup, he estat una mica de tots i de ningú; però ara amb orgull puc dir que sóc del grup dels/de les blocaires!!!
      Besets en xarxa
      Carme

      Elimina
    2. Del grup de blocaires, de bones mestres , de mares conscienciades , de persones sensibles, dels que estimen la seva terra .... mira si et pots identificar amb grups bonics !!!
      abraçades !

      Elimina