FER ACTIVITATS INTERNIVELLS?

Encara en certes ocasions la meva germana, tot i que totes dues passem dels cinquanta, em diu “germaneta”, i penso que com que sóc la petita de totes dues, aquest fet va potenciar la seva relació de tutela cap a mi.

A més a més, vaig néixer el novembre sent a la classe també la més petita del grup i moltes de les meves companyes, només uns mesos més grans, en qualsevol situació o conflicte, em mostraven una actitud de protecció.

Tot i la comoditat que implicava tenir-ho solucionat per ser “la petita”, a mi no m’agradava gens i esperava amb il·lusió els diumenges, quan arribaven a casa els meus cosins petits, per poder sentir-me més gran que ells. Aleshores, demostrava la meva autonomia i podia fer activitats diferents a les dels altres dies; ja que deixava de ser “la petita” de casa.

Els rols familiars sovint poden determinar les nostres actituds i les relacions amb les altres persones; així, a l’escola per modificar les conseqüències de la sobreprotecció que cada vegada és més habitual, per potenciar situacions noves i per desenvolupar les habilitats socials, són molt interessants les activitats internivells.

Moltes gràcies a la família de l'Arnau per compartir la fotografia amb Fer de Mestres.

A l’Educació Infantil fa anys vam iniciar l’experiència d’aquest tipus d’activitats pels molts aspectes positius, socials i emocionals, que es desenvolupen a més dels didàctics i dels curriculars.

Afavoreixen la interrelació dels infants del mateix cicle que d’una altra manera difícilment es relacionarien; ja que sovint es centren en els companys i en les companyes de la classe.

Els infants més petits surten de la seva aula per descobrir-ne d’altres, a altres mestres i per moure’s pels espais diferents del centre escolar amb la expectació que comporta viure situacions noves i, així, anar adquirint seguretat i autonomia personal.

Canvien els rols familiars: els infants que no tenen germans es troben que han de cooperar amb els altres per realitzar les activitats, els petits de casa es converteixen en els grans que han d’ajudar en les tasques i el que és el gran de casa seva, resulta ser el més petit de tots i es troba recolzat per la resta dels infants del grup.

D’aquesta manera s’estableixen nous rols i noves sensacions entre ells i vers els mestres, que els ajudaran a desenvolupar noves estratègies de relació i cooperació.
Faciliten que els infants puguin compartir les seves estratègies de pensament que els ajudaran a trobar solucions als problemes i a avançar en les seves habilitats de coneixement.

Organització dels grups internivells

Durant el meu temps de docència, cadascun dels grups es composava del mateix nombre d’infants i de tots els nivells del cicle (P3, P4 i P5).

Per les característiques del nostre centre escolar, eren les mestres del Cicle d’Educació Infantil (tutores i reforç) les qui es responsabilitzaven de cada grup i de l’activitat que en ell es desenvolupava.

Les activitats internivells es realitzaven una o dues vegades cada trimestre, lligades sempre a les festes escolars (Castanyada, Nadal, Carnaval, Dia Escolar de la Pau, etc), generalment, per realitzar activitats manipulatives i lúdiques.

Hi ha escoles que amb l’esforç organitzatiu de l’Equip Docent o amb la participació dels pares i mares com a suport en cadascun dels grups, realitzen aquestes activitats amb grups internivells rotatius; de manera que els infants tenen l’oportunitat de viure aquesta experiència al llarg de tot el curs.

Les metodologies innovadores per a fomentar la cooperació entre infants de les diverses edats permeten atendre millor els diferents ritmes d’aprenentatge, la diversitat d’interessos i faciliten l’autonomia amb l’assoliment progressiu de seguretat afectiva i dels objectius curriculars establerts. 

També potencien experiències emocionals que ajuden a créixer descobrint l’empatia, la solidaritat i la tolerància.

Ilustració de JoAn TuRu

Inventeu junts?