JOCS DE CONEIXENÇA

Quan arriba el mes de setembre, a les reunions dels equips docents, es dedica molt de temps a programar activitats per a l’adaptació dels infants de P3.

Algunes vegades, no es té prou en compte que també els nens i les nenes dels altres nivells d’Educació Infantil, P4 i P5, han canviat de mestres i que poden haver arribat infants nous al grup-classe.

És per a ells, infants i mestres, que s’hauran de pensar alguns jocs de coneixença.

Són jocs que ens facilitaran la presentació, imprescindibles en començar amb un nou grup d’alumnes, ja que permeten en primer lloc, aprendre’s els noms de tots plegats i al mateix temps, ajuden als nens i nenes nouvinguts a conèixer les estructures lingüístiques bàsiques. També, són un bon recurs per superar la dificultat que tenen els infants d’aquesta edat per a sincronitzar el moviment amb la parla.

Com que a la classe podem trobar-nos amb infants amb dificultats motores, en aquest petit recull, hi ha jocs de moviment i també de calma, que es poden fer tant al pati o com a l’aula.
Unes de les capacitats que més es potencien amb aquesta proposta són:

·        Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.

·        Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:
·  Progressar en el coneixement i domini del seu cos,  en el moviment i la  coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
·        Conèixer algunes estructures lingüístiques bàsiques.
·        Respectar les aportacions dels altres.
·        Conèixer el nom dels companys i companyes de la classe.
·        Sentir la pertinença a un grup.

A continuació trobareu un petit recull d'alguns  jocs clàssics , dels de sempre, que ens facilitaran la coneixença:

SÓC... I EM  TOCO...

Asseguts en rotllana, es comença dient: Sóc (el nom) i em toco...(part del cos), la resta dels infants imiten el gest.

D’aquesta manera tots els nens i nenes es van presentant.

Exemple: Sóc la Carme i em toco el peu, sóc en Pau i em toco el nas, sóc la Maria i em toco la panxa,...

Variant:

Es comença dient: Sóc la Carme i em toco el peu.

Segueix l’infant del costat recordant la presentació anterior i afegint la seva: Ella és la Carme i es toca el peu. Jo sóc en Pau i em toco el nas.

Ell és en Pau i es toca el nas. Jo sóc la Maria i em toco la panxa...

No es poden dir parts del cos repetides.

LA COQUETA AMB SUCRE

En rotllana, els infants canten la cançó mentre un, girant a dins de la rotllana, balla amb les mans a la cintura. Quan canten “eixerit serà”, qui gira, es queda quiet davant d’un nen o una nena i tots afegeixen a la cançó el seu nom. En acabar, fa una reverència a qui ha triat, per indicar que passa a substituir-lo al mig de la rotllana, per tornar a començar.

Video de l'Escola Sagrada Família de Caldes d'Estrach.

PASSAR-SE LA PILOTA

Material: Pilotes i altres elements tous que la substitueixin.

Asseguts en rotllana, dir: "De (nom de qui la tira) a (nom de qui la rep)" i tot seguit es passa la pilota.

Exemple: "D'en Pere a la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.

Quan ja es coneixen els noms, per augmentar el ritme del joc, es pot dir només el nom del qui rep la pilota.

Exemple: "A la Paula" i en Pere li passa la pilota a la Paula.

Variants:

·      Usar tota varietat de pilotes i distintes maneres de passar-la (amb un bot, per terra, per l’aire, etc.)

·        Passar quelcom que no sigui una pilota (mocador, globus, etc.)

·        Col·locar-nos en tota varietat de postures (asseguts, de genolls, etc.).

LA TERANYINA

Material: Cabdell de llana

Es tracta d’anar passant el cabdell de llana dient el nom del nen o nena a qui se li vol tirar. Quan es rep el cabdell, la llana s’agafa a la mà i es passa el cabdell fins aconseguir entre tots fer una teranyina.

Exemple: "A la Maria" i li tiro el cabdell de fil.

Variants:

·     Procurar no tirar el fil per sobre i en línia recte, sinó que reboti pel mig i passi a vegades per sota, altres per sobre,... Procurar que uns tibin els braços enlaire, altres arran de terra i així complicar el pas del cabdell.

·    Desfer “la teranyina”  dient el nom del company a qui li anem a portar el cabdell, doncs ens aixecarem i passant pel mig li anirem a portar i ens asseurem al seu lloc.

·        Desfer “la teranyina” havent de passar tot el cos per allà on passa el fil.

·        És possible que no es pugui desfer la teranyina i s’hagi de tallar la llana.

PILOTA A L’AIRE!

Material: Una pilota.

Consisteix en fer una pinya enmig del pati i un infant llença la pilota enlaire i dient un nom. Tothom córrer i el nen o nena anomenat l’ha de recollir ràpidament, abans de que caigui a terra. Quan agafa la pilota els altres nens i nenes han d’aturar-se.

Per reprendre el joc, es torna formar la pinya i l’últim infant que ha recollit la pilota la torna llençar dient un nom.

Si un nom surt una segona vegada l'infant anomenat respondrà: “No la vull!” i l'haurà d'agafar qui l'havia llençada, per dir un altre nom i tornar-la a llençar.

SALTA MIRALTA

S’enfilen els nens i nenes, un al costat de l’altre, damunt d’un graó, no gaire alt, del pati.

Es canta la cançó movent lleugerament les mans amunt i avall. També es van flexionant els genolls al ritme de la melodia. A l’últim vers, en escoltar el seu nom, salta l’infant. Si cal, l’adult l'ajuda, agafant-lo de les mans.

A continuació, tot i la baixa qualitat de la imatge, podeu veure  el desenvolupament del joc.

També es pot fer a l’aula fent pujar, un per un, a cada infant a una cadira. Amb aquesta variant, el joc és de més llarga durada i hi ha nens i nenes que s’inquieten.

LA GALLINETA CEGA
Material: Un mocador.

Per fer aquest joc cal que els infants ja es coneguin una mica. És molt útil per comprovar el grau de coneixença entre ells i saber aquells nens i nenes que passen desapercebuts pels seus companys i companyes.

Es fa una rotllana amb un nen o nena a qui se li han tapat els ulls amb el mocador i se li donen unes voltes sobre ell mateix entre tots.

Després, ha de buscar amb les mans a un altre nen o nena a qui  tocant haurà d’identificar. Aquest últim es posarà al centre de la rotllana per iniciar una altra vegada el joc.

CERCLES CONCÈNTRICS

Material: Un xiulet.

Per les característiques del joc és més adequat fer-lo a partir de P5.

Es fan dos cercles, un anirà voltant cap a la dreta, l'altre en direcció oposada cantant una cançó i al so del xiulet es paren un infant del cercle exterior davant d'un del cercle interior, llavors es saludaran i es presentaran: “Bon dia! sóc en Pau. Bon dia! sóc la Laia”.

Tot seguit, en tornar a escoltar el xiulet, es continuarà rodant.

Si es coincideix amb la mateixa parella es diran l’edat. Si tornem a coincidir s’explicaran més coses: "Sóc en Mamadou, tinc 5 anys i m’agrada pintar..."

Variants:

Saltar i ballar mentre anem cantant una cançó.

Canviar-se de cercle cada vegada que es pari la cançó, de manera automàtica o de manera lliure.

Arribat el primer dia de curs, els/les mestres haureu de decidir quin joc és el més adient per fer a la vostra classe, segons siguin les seves característiques del grup.
Arribat el primer dia, BON CURS A TOTHOM!!!

Per saber-ne més:

La coqueta amb sucre (partitura i fitxa cançoner).

Salta Miralta (partitura).

Activitat: Salta Miralta a la classe.
El joc de les mirades (P4 i P5)