Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 31 d’agost de 2012

EL LLAPIS: QUAN, QUIN I COM?

Escriure amb lletra lligada és el gran repte dels infants i mestres de les nostres aules. Arribar a aconseguir-ho implica força treball de la motricitat fina, hores de grafisme i moltes provatures.
Un dels instruments per escriure en paper i que es pot esborrar, és el llapis. Per aquesta raó s’introdueix des de l’Educació Infantil.
No tots els autors es posen d’acord en quin és el moment adequat, en quin tipus de llapis és el millor, ni en com fer-ho. 
A “El llapis: quan, quin i com?” us exposaré la meva experiència.
Quan arriben els infants a P3, la majoria agafen el llapis amb tota la mà, els costa fer la pinça i no controlen el moviment del colze. 


Per disminuir aquestes dificultats, utilitzem materials tous i gruixuts com les ceres, retoladors, pintures de dits, etc. que sense haver de fer molta pressió en el paper, els permet un major control del moviment en fer el traç.
En aquest moment, és quan a diari, fem activitats per potenciar la motricitat fina i per aprendre a fer la pinça escrivana: enfilem boles, arruguem i estripem paper, agafem pius ...
A mida que els infants van madurant, també van controlant el moviment del colze i comencen a fer la pinça correctament, és el moment en que els introduirem l’ús del llapis.  
Aquest és un procés individual, pel que hi haurà infants a l’aula que l’utilitzaran i d’altres que no. Uns escriuran el nom amb retolador gruixut i uns altres amb llapis.
Quan aquest fet es viu amb normalitat, s’anticipa i es justifica a la reunió de principi de curs, no provoca cap recel en les famílies ni en els infants.
Si es vol evitar que es consolidin males posicions dels dits en agafar el llapis que, posteriorment, dificultaran l’escriptura; és millor no precipitar-se i esperar el moment maduratiu adequat.
Com crec que ha de ser el llapis en aquest moment? Curt, triangular i gruixut!
Curt per reduir l’esforç en controlar el moviment del llapis i no perdre la precisió del traç. El llapis serà d’uns 10 cm de llarg aproximadament.
Triangular perquè aquest disseny facilita la posició correcta dels dits a l’hora de fer la pinça escrivana  .
Gruixut perquè ajuda a una subjecció natural i còmoda.
Com que, amb aquestes característiques, nosaltres no n’hem trobat al mercat, a la nostra escola reciclem els usats a les altres classes. Classifiquem els llapis que es troben en bon estat i que s’han escurçat en fer-hi punta, per portar-los a P3.

                         

És cap als quatre anys quan el domini de la motricitat fina és major i es passa al llapis gruixut i triangular.
Si el llapis té marcats els punts de subjecció, aquests seran els referents per mantenir els dits allunyats de la punta i, així, els infants no es taparan el que van escrivint (millor agafar el llapis a partir dels sis primers punts paral·lels).


És molt important que abans d’iniciar les activitats on s’usen estris (tisores, punxons, retoladors, etc.) sempre es recordin les estratègies per agafar-los correctament i mantenir una bona postura corporal.
En el cas del llapis, a més de recordar-ho, es pot posar una imatge a l’aula que ho mostri.
                     

La posició i subjecció del full també és important:
·    Si es treballa amb la mà dreta, la part superior del full estarà inclinada cap a l’esquerra i s’evitarà el seu moviment amb la mà esquerra.
·     Quan s’és esquerrà, el paper es girarà cap a la dreta i es procurarà que el dit índex estigui més prop del paper que el dit gros per poder veure el traç.
Quan la posició dels dits no és correcta pot aparèixer més tensió, cansament i pressió inadequada. Cal estar-ne alerta!!
A l’Educació Infantil no és recomanable usar adaptadors pels llapis però si fos imprescindible seran dels triangulars que faciliten agafar-lo correctament.

Adaptador triangular per a llapis.
                                        
Els nens i nenes a casa també escriuen, dibuixen i utilitzen diferents instruments. És important que, a les reunions d’inici del curs, els pares i mares siguin informats dels aspectes tractats a “El llapis: quan, quin i com?”  i vetllin perquè a casa es segueixin.

Per saber-ne més:

22 comentaris:

  1. Carme, encara que no escric comentaris sovint segueixo el teu bloc amb molt d'interès. En primer lloc vull dir-te que es nota que has estat una gran professional i ho demostres dia a dia en el teu bloc. En segon lloc, els teus escrits estan plens d’ experiència, reflexió, tolerància, amor a la feina,... en resum, tot allò que es necessari per “fer de mestra”. Gràcies per compartir. Una forta abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí he estimat molt la meva professió i he intentat ser coherent amb el què implica "Fer de Mestres". La gran compensació: l'estimació dels infants!!!
      Ara, des de casa, m'agrada pensar que algú en pot treure un profit d'aquelles experiències.
      Moltes gràcies, Espe!!!
      Muac's

      Elimina
  2. Hola Carme!
    Jo també segueixo el teu bloc encara que no faci gaires comentaris.

    Et vull dir que, gràcies a tu, he conegut l'adaptador triangular. Jo només coneixia aquell que sembla "una pedra foradada" i és petitet.

    Per acabar, aquests adaptadors on els compres? Jo el "petit" el compro a l'Abacus....

    Moltes gràcies!!!!!

    Meritxell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meritxell,
      quan el meu fill era petit, va necessitar un adaptador i vam comprovar que el petit és molt incòmode pels infants.
      Aleshores, el centre d'optometria de BCN on li feien el seguiment, ens va facilitar aquest model i és on l'hem seguit comprant per a l'escola.
      A l'Abacus no tenen adaptadors triangulars.
      No sé si ets de Barcelona, així que; si poses "adaptador llapis triangular" a google, trobaràs un parell de distribuïdors on els pots comprar per internet.
      Moltes gràcies per les teves visites a "Fer de Mestres".
      Petons

      Elimina
  3. Hola Carme: una entrada realmente interesante y la imagen me la llevo YA, que me vendrá genial jejeje. Me encanta tu blog. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Miren.
      Sabes que este blog es de todos los lectores y lectoras. Las imágenes, también.
      Un besazo

      Elimina
  4. Carme mil gràcies per decidir-te a compartir tota la teua experiència en "fer de mestres" l'objectiu l'estàs aconseguint, doncs almenys jo n'estic aprenent molt i clar que li traure'm profit.

    Continua així i de nau, gràcies
    Luisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Luisa!
      És una sort trobar-vos a vosaltres que m'animeu a seguir.
      Besets

      Elimina
  5. Carme, no sabía lo tuyo, y de verás que lo siento, con todo el corazón, porque ver esas caritas expectantes, con risas, lloros, sorpresa y emociones tan profundas es algo que jamás se olvida y que año tras año se disfruta a conciencia.
    Un besazo. El lunes, primer día de clase, me acordaré de tí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te lo agradezco,Blanca.
      Como explico en mi presentación "Malgrat la boira cal caminar" (marzo, 2012)
      (http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/03/fa-molts-anys-vaig-comencar-fer-de.html) dejar la escuela fue muy difícil.
      No pasé el duelo hasta que, con el blog "Fer de Mestres", descubrí que podía seguir con mi profesión; aunque desde otra perspectiva y con mucho esfuerzo.
      Así que, muchas gracias por formar parte de mi terapia ja,ja,ja.
      ¡Buen inicio de curso!
      Besitos

      Elimina
  6. Uau!!! Quina entrada més interessant. M'ha encantat llegir-la! Estic segur que aquest curs aprendré moltes cosetes del teu blog. No se m'escaparà cap publicació. Gràcies!! :) Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan arriben les muses i començo a escriure el text d'una entrada, sempre apareix el dubte sobre l'interès que pot despertar el tema.
      M'agrada veure que el compartiu amb mi.
      Gràcies, Joel!

      Elimina
  7. Carme, una entrada molt interessant, tal i com ens tens acostumats :) És fantàstic llegir-te, sempre aprenc alguna cosa nova!
    De nou, gràcies per compartir els teus coneixements i per fer-ho de manera tan entenedora!
    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lila!
      Com li deia al Joel en el comentari anterior,quan prepares una entrada sempre tens dubtes. Aleshores, penso: encara que només serveixi per a una persona haurà valgut la pena.
      Em fa contenta que ho trobeu interessant!
      Petons amb l'enyorança del primer dia d'escola!!!

      Elimina
  8. Hola Carme: ha estat una entrada molt ben explicada. M'ha agradat molt. Gràcies per compartir la teva experiència amb tot nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mireia!
      Et segueixo a "Món Infantil".
      Petons

      Elimina
  9. Hola! He descobert el teu blog per casualitat i la veritat és que és fantàstic! Enhorabona per tota la feina feta i moltes gràcies per a compartir-ho!
    Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda , Imma!
      Moltes gràcies per deixar el teu comentari i espero retrobar-te sovint.
      Un petó dolç i de color vermell.
      Carme

      Elimina
  10. Bé, Carme, d'entrada moltes gràcies per aquesta entrada i per convidar-me a fer-hi un cop d'ull. És un tema força complicat: A P3 la mestra del nen ens va dir que el nen no tenia prou força als dits... que féssim boletes de paper, enfilar pasta, plastilina, fang... ja em coneixes, tot això ja ho havíem fet abans, però vam tornar-hi. I res. Després, la mestra de P4 i P5 hi va treure importància. Sí, el nen agafa el llapis malament, però té un domini del traç molt (però molt) evolucionat, fa uns dibuixos preciosos i molt detallats i la lletra força bé. No cal corregir-ho. Però de cop, ara a primer, li demanen amb molta insistència que canviï la manera d'agafa el llapis (staedler, que n'hem comprat una dotzena perquè són els que l'escola demana com a material escolar). I a casa quan li trec el tema es s'ofusca i més que enfadar-se, s'entristeix molt. L'altre dia plorava i tot. Es sent dolgut i em diu que només vol dibuixar i que ningú el deixa fer-ho tranquil. Veig que se'm està bloquejant i, amb lo tossut que és, si ho fa, el tindré girat per molt de temps. Intentaré trobar un llapis triangular (perquè això de l'adaptador ho veig difícil) i parlar amb l'escola perquè li deixin fer-lo servir.
    Moltes gràcies pels teus consells, t'aniré informant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngela,
      la importància d'agafar bé el llapis és per evitar tensió als dits i per facilitar l'escriptura. A l'escola s'hi passen tantes hores fent-ho! :(
      Comparteixo l'opinió de la mestra de P4, si no té cap dificultat en fer els grafismes, ni el traç de la lletra lligada, ni dels nombres, ni es tapa el paper quan escriu pel que no perd la continuïtat de la línia, si no esborrona els textos, etc. que agafi el llapis com vulgui!
      Al cap i a la fi és una convenció social que hagués pogut ser completament diferent.
      El meu fill agafa els coberts d'una manera diferent a la convencional; oi que menja igualment? ha,ha,ha.
      Petonets
      Carme

      Elimina
    2. Menja igualment... com jo, que menjo amb els coberts girats! Bé, estic força contenta i més tranquila. Vaig comprar un parell de llapis grossos i triangulars a en Biel, i vaig parlar amb la seva mestra. Vam acordar oferir-li els llapis a casa i a l'escola, sense forçar-lo. De moment, ell escull. A estones ho fa d'una manera i quan té "voluntat extra" es posa amb el llapis triangular. Però sobretot em va anar bé parlar amb la seva mestra i veure que ella ho veia justament igual que jo, que el més important era que ell s'ho prengués bé, i que dominava molt el traç... així que li donarem temps.
      I ell va fent... això sí, a casa encara li he posat alguna trampa... però d'això n'estic fent una entrada!

      Elimina
    3. Què bé que estiguis més tranquil·la!
      Espero amb impaciència la teva entrada, com totes...
      Bona setmana!
      Carme

      Elimina