A finals dels anys 70, aleshores jo estava a "la Escuela Universitaria de Magisterio", es començaven a respirar aires de llibertat. Havia
mort Franco, es consolidaven algunes propostes d’igualtat fetes durant el maig
del 68 i, arreu, es lluitava per un món millor.
També, des de la pedagogia, es revisava l’escola
autoritària i memorística d’aquell moment i es cercava un nou model pel sistema
educatiu.
Es van revalorar propostes alternatives com la
de l’escola Summerhill, fundada per Alexander
Sutherland l’any 1921. Es va rellegir la pedagogia activa de
Montessori, Ferrer i Guàrdia, Pestalozzi, Freinet i les aportacions d’altres
autors com en Jean Piaget.
Aquestes mirades vers l’educació,
aportaven passió per ensenyar i aprendre però, alhora, com en tots els
canvis, apareixien incerteses i dubtes.
Tot i que, en el procés educatiu, es va
començar a donar protagonisme als infants i es van implementar noves metodologies; el model d’escola al nostre país, en algunes aules, va canviar poc.
Les excepcions actuals, més conegudes, són les Escoles Wardolf i altres projectes educatius per a infants d’Educació Infantil.
Ara que el model de societat està en crisi,
quan es veu que l’escola no està donant la resposta educativa i social esperada, tornen a sorgir algunes veus que
demanen un canvi de paradigma en el sistema educatiu.
Coincidint amb les reflexions de Ken Robinson sobre el paradigma educatiu, es va començar a gestar la pel·lícula “La educación PROHIBIDA”.
L'Educació Prohibida és una pel·lícula documental
que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre
l'educació, fent visibles experiències educatives diferents, no convencionals que
plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.” Web Educación Prohibida
Prepareu crispetes, desconnecteu els mòbils durant una mica més de dues hores i premeu “play”. Després en parlem!
Espero que compartiu les vostres opinions i comentaris!
Hola guapa,jo tinc moltes ganes de veure'l a veure si trobo una estona perquè pinta la mar de bé !!!
ResponEliminaSuposo però que m'hauré d'esperar fins el setembre ja que d'aqui tres dies marxem de vacances amb la família cap als Alps Francesos, a deconectar i estar en contacte amb la natura i es clar aquests dies estem preparant el viatge!!!
A la tornada en parlem!!!!!
Petons !!!!
Que passis unes bones vacances!!!
EliminaA très bientôt! Bisous
Hola: yo ya he encontrado un hueco para verla, jiji al final hasta mi marido acabó viéndola. Me resultó muy interesante, pues me hizo pensar desde el principio hasta el final. Algunas cosas me parecían geniales y me encantaría poder hacerlas (pero creo que el entorno, la sociedad, las circunstancias, los padres etc... no son los ideales) otra cosas en cambio no me convencen tanto. Pero la veo genial para reflexionar sobre nuestra práctica docente. Un saludo y me encanta tu blog jeje
ResponEliminaEstoy de acuerdo contigo, no es fácil hacer grandes cambios que impliquen mover los valores establecidos.
EliminaDe todas formas, estoy segura que profesionales como tú los estais promoviendo, a diario, con vuestros gestos cotidianos.
Creo que lo importante no es estar de acuerdo en todas las propuestas del documental, lo importante es la reflexión sobre la responsabilidad que implica "hacer de maestr@s".
Gracias por tu comentario.
¡Besitos!