Des que, per la Síndrome de Fatiga Crònica i les seves conseqüències en
la meva salut, no puc treballar a l’escola; tinc la sort de poder fer de mestra “on-line”.
Per primera vegada, no em manifesto en contra de
la gran ràtio de la meva aula virtual; tot el contrari, en gaudeixo amb
intensitat.
La
xarxa, Facebook i Bloc Fer de Mestres,
em permet connectar a diari amb mestres d’arreu del
món i amb les noves generacions que s’estan formant a les facultats.
Fa uns dies,
una jove mestra d’una l’escola bressol em comentava que, per primera vegada, al
setembre iniciaria el curs a l’aula dels nadons. Què m’aconselles?
Quina
responsabilitat, la meva! Lluny dels consells, li vaig oferir algunes
reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres:
Estima la professió de mestra! És un
privilegi poder compartir les grans descobertes que fan els nadons a cada
instant, la curiositat per descobrir que els fa explorar, experimentar, conèixer...
En aquesta inesgotable recerca, experimenten el plaer de sentir, de saber, d’estimar;
aprenen a viure, i tu hi seràs!
Estima molt els infants perquè
es
sentin segurs, estimats i vulguin, cada matí, tornar a l’escola bressol. Pensa
que tindràs una
aula plena de tresorets, un tresor únic de cada casa!
Presenta propostes que
potenciïn l’activitat dels nens i nenes, amb materials estimulants que propiciïn
l'acció: material sonor,
objectes diversos amb textures
diferents, elements de color, materials per amagar’s-hi,
sense oblidar la música dins l’aula. Intenta crear un
clima relaxat on sigui agradable de ser-hi.
Pintant amb xocolata! |
Respecta els diferents ritmes dels infants i
dedica temps a:
·L’estona de canvis de bolquer
i l’estona dels àpats perquè són importantíssimes (hi ha infants que esmorzen, dinen i berenen cada dia a l’escola bressol),
són els moments on podràs estar particularment amb cada infant. És un moment
íntim, aprofita aquesta estona per crear vincles afectius, amb la mirada, amb
la veu, amb el contacte físic. No tinguis pressa,
gaudeix d’aquest moment.
· Les experiències de contacte
(jocs de falda, cançons, etc.), acompanya-les de la teva veu amb to afectuós
perquè aquesta dedicació és un dels grans al·licients per créixer i per aprendre.
· Als
pares i mares que moltes vegades estaran angoixats en deixar, per primera
vegada, el seu fill o filla a l’escola bressol o en veure els infants que ploren
en el moment de la separació. Acomiada’ls de manera tranquil·litzadora i afectiva,
sense allargar massa el comiat. Mostra’t accessible perquè se sentin segurs i
tranquils en deixar el que més estimen, sota la responsabilitat de l'escola
bressol. En el moment de la sortida aprofita per compartir amb ells les experiències
del dia, aquell petit detall que a tu et fa contenta perquè és un pas més, i
que a ells els informa i els mostra l’estima vers el seu fill.
El més
important és saber respectar l’infant, els seus ritmes i les seves necessitats.
Felicitats tens una tasca meravellosa per endavant,
gaudeix-la!!!
Moltes gràcies a la Carme i a la Clara per les seves aportacions.
Moltes gràcies a la Carme i a la Clara per les seves aportacions.
Hola Carme, unes reflexions que comparteixo totalment!!!!!
ResponEliminaSegur que molts/es mestres t'agrairan aquestes paraules !!!!
Moltes gràcies !!!!
M'encanta que facis de mestra virtual i amb el teu bloc i la teva persona he fet una magnífica troballa!!!!
Petons !!!!
Magda,
Eliminaem dius sempre coses tan boniques que no tinc més paraules per agrair-t'ho...
La sort és meva de poder compartir els meus dies, algunes vegades molt difícils, amb tots i totes vosaltres.
Petonassos
Moltes, gràcies, Carme!
ResponEliminaLa meva experiència amb els lactants és poca però em va agradar molt treballar amb ells; tot i que, al principi em feia una mica de por. Va ser un curs molt macu i m'ho vaig passar molt bé. És el curs on més canvis veus en els infants ja que et vénen sense caminar, sense parlar, prenent bibi... i marxen caminant, dient les seves primeres paraules i , gairebé, menjant sencer. Sòn moltes emocions!!!
Pel que fa als pares al principi et deixen el seu "tresor" més preuat sense fiar-se gaire de tu, però a mida que va passant el curs, veus que es van obrint i que al final els fa llàstima que el seu petit s'hagi fet "gran" i hagi de canviar de mestra.
En les activitats a fer amb els infants és molt important el contacte amb ells, a més el reclamen. Jo sóc molt partidaria del massatge infantil: el faig dos o tres dies a la setmana, no sempre amb els mateixos nens pq sovint no dóna temps de fer-ho amb tots. També m'agrada fer activitats d'experimentació amb diferents materials de diferents textures. I pel que fa al tema de la música els poso moltíssima i no només cançons infantils sinó altres "estils". I per últim també treballo molt la psicomotricitat.
Imma
Imma,
Eliminat'agraeixo molt que comparteixis la teva experiència!!!
Segurament serà molt útil per a molts i moltes mestres de les Escoles Bressol.
Un gran petó!
Hola Carme: pues a mi me parece que está genial que compartas con nosotros tu experiencia y espero que eso te ayude a llevar mejor la lejanía del aula. Un saludo
ResponElimina!Tienes razón, Miren!
EliminaExponer mis experiencias en este bloc y ver que son útiles, ha sido terapéutico.
Besazos
Hola Carme!
ResponEliminaQuina il.lusió lleguir aquestes paraules. Sóc una alumna que aquest any ha acabat la carrera i encara no he trobat feina, i la veritat és que tinc moltes ganes de viure "els primers dies" a una escola.
Molts ànims pels mestres que comenceu en unes hores a treballar en aquesta professió que molts estimem!
El primer dia de feina sovint es tenen emocions diferents: inseguretat i alegria.
EliminaInseguretat per la inexperiència i alegria per poder gaudir amb els infants de "fer de mestres".
A mestres novells que s'han creuat amb mi, sempre els he dit que el camí és més fàcil si s'estimen la professió i tu estàs en aquest grup!
Em sap greu que no hagis trobat feina, són temps difícils...
Molta, molta sort!!!
Carme
Unes paraules molt maques que venen d'una mestra que es nota que la seva feina es la seva passio. Ojala moltes mestres fossin com tu. Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaÉs cert que "fer de mestra" ha estat una passió que ara, en patir la síndrome de fatiga crònica, no puc exercir però segueixo pensant en ella i compartint-t'ho amb vosaltres.
Una forta abraçada també per a tu.
Carme
M'he emocionat tan al llegir-ho, jo sóc mestra a l'escola bressol i m'encanta la meva feina però no he pogut estar mai amb els lactants però qeè qe diuen les meves companyes i pel que jo he pogut observar és un curs ple d'emocions on els ritmes són molt variats, començen molt tranquils però acaben el curs molt mogudets. Però m'he emocionat molt al llegir aquestes paraules perquè aqest any compartire alguna cosa molt important a l'aula de lactants el meu petit tresor comença aquest setembre i estic començant a ser concient dels dubtes, emocions, incerteses i altres sentiments que ens manifesten els pares dels nostres alumnes al setembre, en els que jo abans de ser mare potser no els hi donava gaire importancia i en els qe moltes vegades pensava " són unes bledes".
ResponEliminaGràcies per aqest blog.
Silvia
Sílvia,
Eliminaser mare dóna una perspectiva diferent a la tasca de "fer de mestres", ajuda a apropar-se a les emocions dels pares i les mares.
A mi em va passar el mateix que expliques!
Abans de ser mare era una mestra més estricte que ara amb les famílies: "deixeu que dormi sol...", "no li facis i que s'espavili..." ; en fi, que veient els meus actes maternals vaig entendre que la vida no és com l'expliquen els llibres de pedagogia ha,ha,ha.
Gaudeix de ser mare i no et preocupis si pensen que "ets una bleda", únicament estàs descobrint com estimes el teu tresoret!
Petonets
Carme
Quines paraules més boniques i emocionants!! Sóc mestra d' educació infantil i porto més de 10 anys treballant a la llar d' infants!! Tenim la sort de treballar amb infants i ensenyar- los coses i aprendre d'ells.
ResponEliminaGràcies per tenir aquest blog i compartir la teva experiència amb nosaltres.
Montse
És cert que és un regal poder Fer de Mestres!
EliminaGaudeix el dia a dia perquè no hi ha cap d'igual.
Gràcies per les teves paraules que m'encoratgen a seguir escrivint aquest bloc.
Una forta abraçada!
Carme
Molt bonic
ResponEliminaGàcies!!!
EliminaCarme
m'agrada el bloc i els comentaris. jo soc educadora de bressol i aquest curs estic amb nadons.fa 30 anys que estic fen aquesta feina i en disfruto.
ResponEliminaVolia comentar que la foto que hi ha en el escrit, es veu que el nen no està participant activament en la proposta de joc i experimentació que ofereix el xocolata, sinó que està manipilat per l'adult. m'agrada més la foto on es veuen els nens a terra amb la xocolata per demunt del paper.
Moltes gràcies, Maria Teresa pel teu comentari i per exposar el teu punt de vista.
EliminaCom tu comentes de la fotografia, comparteixo que no és la proposta més oberta d'experimentar amb xocolata però en moltes llars fer aquesta petita activitat sensorial és una gran aventura!
Cal animar-los a seguir fent-les, encara que amb mancances, d'aquesta manera perdran la por a la dinàmica que comporta l'experimentació, aprendran a estar tranquils en mig del "caos" que implica la recerca dels infants, ... i, aleshores, podran estendre un paper a terra i gaudir!!!
Per aquest motiu utilitzo les dues fotografies, a mi també m'encanta la dels infants experimentant a terra.
Et felicito pels teus anys d'experiència i la teva passió per la feina: ets afortunada i els infants que estan amb tu també!
Petonets
Carme