Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 10 de gener del 2013

MOTRICITAT FINA: GRAPAR, FORADAR i COSIR


Fa molts anys en un curs de formació de l’escola d’estiu, una gran mestra i formadora, ens explicava que en la seva escola els gots de les aules eren de vidre.
La reacció immediata del grup va ser d’esgarrifança, en imaginar-nos el munt de perills que comportava aquell costum.
Ella amb un somriure sorneguer va preguntar: a casa els usem de plàstic? Un got de vidre és un risc, com ho és tenir unes tisores a les mans, un ganivet al menjador, creuar carrers, anar amb autocar, caminar pel bosc, banyar-nos en una piscina i no per això ho deixem de fer.
Expressivament, va afirmar: Si volem fer infants autònoms i lliures, hem d’educar i donar estratègies per tal que es moguin amb seguretat per la vida real.
Aquell curs em va fer reflexionar com, sense adonar-nos, sobre-protegim els infants de qualsevol perill real o imaginari i, alhora, ens protegim a nosaltres de possibles ensurts.
Evidentment, mai vaig poder convèncer a cap equip docent d’escola sobre la possibilitat de tenir gots de vidre a les aules, però sí que vaig començar a programar activitats per educar els infants a usar “estris perillosos” a l’aula.
En totes les aules, els/les mestres, hi tenim agulles de llana, grapadores i màquines de fer forats als fulls que no es deixen usar els infants. 
Pensant en com explicar les situacions de perill en fer-ne un mal ús, les normes per fer-ho correctament i crear la possibilitat d’utilitzar-los, se’m va ocórrer muntar pel segon cicle d'Educació Infantil, un racó de motricitat fina amb ells.
En aquest racó de motricitat es treballa una alta coordinació óculo-manual, la precisió, la força i la pressió realitzades amb els dits, la mà i el canell que faciliten, posteriorment, el domini del llapis i les tisores.
Usar la grapadora i la perforadora poden potenciar la força i pressió dels dits  en alumnes invidents que usin la Màquina Perkins.
Les capacitats que amb aquestes activitats es potencien en major grau són:
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
·        Aprendre a conviure i habitar el món.
Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin
cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Objectius:
·        Conèixer els perills d’alguns objectes si se’n fa un mal ús.
·        Aprendre a ser responsable i respectar els límits.
·        Potenciar la coordinació òculo-manual.
·        Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans.
·        Gaudir de les activitats de racons i de les produccions.
Recursos materials:
·        Grapadores (diferents mides)
·        Màquina de fer forats (diferents grandàries)
·        Agulles de cosir llana
·        Llanes de colors
·        Papers de colors
·        Cartolines
·        Tisores
·        Trossos de cartró
Proposta d’activitats:
En iniciar l'activitat escollida per realitzar, en rotllana presenteu els estris, mostreu el mode d'utilització, exposeu els possibles perills i les conseqüències de fer-ne un mal ús.
Activitat 1: Fem el fons de la tapa de l’àlbum!
Deixeu que els infants, lliurement, experimentin fent forats o grapant en les tires de paper o cartolina que hagin retallat. Recordeu que el paper, en ser menys  gruixut, és més fàcil de treballar-hi.
Per treballar la precisió podeu marcar, en les tires de paper, els punts on s’hi ha de fer el forat o posar la grapa.
Amb les tires, enganxant-les una al costat de l’altra, en una cartolina, es poden fer uns fons per a les tapes d’àlbum molt divertits on hi enganxareu un element significatiu del trimestre.
Activitat 2: Comptem!
Aprofitant aquest racó, podeu treballar la relació entre grafia i quantitat que us pot ser útil per avaluar els coneixements de numeració en cadascun dels infants.
Prepareu unes tires de paper amb els diversos nombres que voleu treballar. Demaneu que  facin els forats o grapin la quantitat que indica cada grafia.
Activitat 3: Fem garlandes!
Aprofiteu la motivació que comporten les festes que es celebren cada trimestre a les escoles i demaneu els nens i nenes que confeccionin les garlandes.
Podeu oferir, als infants, la possibilitat de retallar les tires o donar-les ja retallades i mostreu com grapar-les per confegir-les.
Els criteris els poden establir fent sèries de colors o combinacions lliures.
Activitat 4. Aprenem a fer nusos!
Oferiu unes tires de cartró perquè hi facin dues línies paral·leles de forats. Aleshores, demaneu que hi passin trossets de llanes per fer-hi nusos.
Posteriorment, si la maduresa motriu dels infants ho permet,  podeu mostrar  com fer llaços per cordar les sabates.
Activitat 5: Cosim teranyines!
Quan es comença a cosir és molt difícil pels infants embastar o fer repunts, s’emboliquen els fils i es desenfila l’agulla sovint, pel que aquesta activitat és molt motivadora per iniciar-los en la costura.
En un cercle de cartolina on s’hi hagin estampat les mans en forma d’aranya i guarnit amb uns ulls mòbils, demaneu que facin forats per tot el contorn.
Enfilada l’agulla han d’anar “cosint” passant l’agulla pels forats. Acabada la teranyina deixeu un fil llarg i sol·liciteu que encolin al darrere un cercle per tapar els fils. Ja teniu fet un mòbil!

La Lluïsa, companya i amiga de l'escola, amb activitats com aquesta em va fer descobrir que cosir pot ser una activitat molt creativa, però això ja us ho explicaré un altre dia!

Nota: Quan vaig iniciar la meva tasca docent, era inimaginable la idea dels blocs i, encara menys pensar en l'existència de Fer de Mestres. Les càmeres fotogràfiques eren de rodets de pel·lícula que s'havien de revelar i en aquestes condicions era excepcional fotografiar les activitats a l'aula. Així, en algunes ocasions, no disposo d'imatges. 
Aquest és un d'aquells casos pel que he fet una recerca virtual per trobar fotografies d'activitats similars a les del racó. Si les cliqueu accedireu al bloc original. 

18 comentaris:

  1. UNa entrada muy chula y comparto tu "tristeza" por la falta de fotos de muchas actividades geniales de otra época. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias por tu comentario, Miren!
      Hace 30 años cuando empecé, hacíamos algunas fotos en navidad, en las excursiones y poco más. Es una pena porque las actividades que hacíamos l@s maestr@s de la "nueva escuela" también eran muy interesantes.
      Besitos

      Elimina
  2. Carme una entrada fantàstica!!!!
    M'ha encantat la idea de fer un racó de motricitat amb aquest material perquè com molt bé dius també cal educar pel perill !!!
    La maquina de fer forats si que la deixo al racó de plàstica juntament amb altres màquines de foradar amb forma de papapallona, cors, palmeres i altres dibuixets perquè ells lliurement fagin senefes, combinin formes... i mil idees més, la seva creativitat és fantàstica.
    M'encanta llegir les teves entrades ja que desprenen una gran vocació i una gran experiència !!!!
    Sense cap mena de dubte els teus nanos tenien una gran mestra !!!!!!
    Molts petonets guapa i ens llegim!!!
    MUAKKKKKKKK

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Magda!
      Les màquines de fer forats amb formes són genials, les he vist a botigues d'scrapbooking i m'encanten!
      Sí he estat una mestra molt vocacional, amb meus els encerts i molts errors vaig anar adquirint experiència. Ara us la faig vostra.
      Petonets

      Elimina
  3. Hola Carme!
    Sempre que llegeixo les teves entrades recordo aquella època que sovint anomenes, si, si, la de fa uns 30 anys !!! Sembla que era ahir quan començava el meu viatge pel món de l'educació. Com molt be dius els mitjans tecnològics que teníem a l'abast eren mínims, tant que fins i tot recordo que ni tan sols tenien fotocopiadora, fèiem les còpies amb aquella màquina anomenada Ciclostil (https://www.youtube.com/watch?v=u0wUcCInJ2o). Quins temps aquells !!!
    D'altre banda he d'admetre que mai se m'ha passat pel cap utilitzar aquests estris en activitats dels petits, però llegint la teva entrada m'he adonat que no ha estat per una qüestió de perill sino perquè símplement no m'ho he plantejat.
    Gràcies per haver-me ajudat a aprendre i descobrir quelcom més.
    Una abraçada
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, som de la mateixa generació perquè recordo començar les tardes amb les mans brutes de tinta del ciclostil perquè els migdies havia estat fent còpies i costava molt de fer net.
      Fins i tot, he usat la impremta de gelatina que tenia a casa per poder avançar feina i no anar plena de tinta tot el dia. Sempre he pensat que fer-ne una a classe podria ser un taller quasi màgic pels infants. Us deixo tutorial per si algú s'anima. https://www.youtube.com/watch?v=4KC92y8idOE
      En fi, abandono les batalletes que si començo no acabo!
      Petonets generacionals

      Elimina
  4. Respostes
    1. Són activitats importants per acostumar-se a usar estris amb responsabilitat i sense provocar situacions perilloses que després al Cicle Superior vénen els cúter.
      A més, es posen les bases per "scrapejar" amb agilitat en un futur, ha,ha,ha!
      Et llegeixo!
      Muaaaaaaaaaac
      Carme

      Elimina
  5. Fantàstica feina. Jo també sóc dels que penso que a les aules hi hauria d'haver tot allò que fem servir a la vida real (sigui o no perillós, d'aquí la funció de consciència del mestre). Si els volem preparar per a la vida, cal que la puguin experimentar!

    PD: una cosa similar passa amb la música. Per què ensenyar que una nota "negra" és com un Chupachup si directament els podem ensenyar que és una "negra"... Els nens no els cal sempre aprendre amb comparacions, ja que això ens pot portar més feina després...

    M'han encantat les activitats Carme, una programació molt bona. Petonets! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb tu, Joel!
      Posem el crit al cel quan arriben a P3 dient mam (aigua), xixa (carn), guau (gos), etc.
      Jo tampoc crec que s'hagi d'infantilitzar el vocabulari dels conceptes que treballem amb els infants, perquè implica doble feina: aprendre i desaprendre!
      Petonassos i Bon Cap de Setmana!

      Elimina
  6. Hola Carme,
    M'agrada moolt!!!!
    Mai havia pensat deixar-los la grapadora!

    Molt bona feina!

    Petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi sempre m'havia costat més utilitzar l'agulla de llana, la veia com una "arma perillosa" en mans dels infants.
      Com explico, va ser la Lluïsa qui em va mostrar que no passava res i, la veritat, mai he tingut cap "accident" mentre es cosia.
      Les nostres pors sovint ens limiten!
      Bon cap de setmana!
      Besets

      Elimina
  7. ostres ! genials les propostes Carme !!

    El David ( 3 anys) fa més d'un any i mig que fa anar gots i plats de vidre , ja que no va voler " ser diferent" i la veritat és que mai hem tingut cap accident. I també fa anar el ganivet de serreta igual que els nostres ja que els altres no tallen ( quan ho va veure el meu cunyat l'altre dia gairebé li agafa un iuiu).

    I també fa molt de temps, potser tb un any que a la seva prestatgeria té grapadora, màquina de fer foradets , tisores vàries, pegament, el cel·lo amb l'estri aquell de tallar-lo.... Li encanta fer-ho anar i a mi m'encanta veure'l.

    Fa uns mesos va fer la seva primera truita al foc, amb mi al costat i va ser genial veure tot el procés fins que se la va menjar.Fa anar la batedora quan fem pastissos, el robot de cuina per trinxar quan fem pizzes, salsa de tomata..., etc, etc. Sempre ho fem junts, ell s'ofereix a fer-ho, li agrada, té molta confiança, sap que és un estri " amb perill" i per això para molt de compte i segueix les consignes " no es pot tocar si està funcionant, no es pot aixecar de la massa ...". Jo em sento tranquil·la i crec que la confiança mútua va consolidant-se.
    Potser un dia faig una entrada al bloc explicant-ho en concret , que m'has inspirat jejej.

    Gràcies per les teves propostes !!

    Una abraçada !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has donat en el clau, és qüestió de confiança!
      Quina sort té el David de tenir-vos a vosaltres perquè li oferiu la vida en tota la seva plenitud. Felicitats!!!
      Petons plens d'admiració

      Elimina
  8. ¡Cuánta razón tienes, Carmen! Me ha gustado mucho tu entrada y todas las actividades que propones. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Gracias, Ana!
      Aunque no sé en qué tengo razón: en qué no hay que dejar que nuestros miedos limiten a l@s niñ@s o en qué soy de la prehistoria escolar? ja,ja,ja.
      Bicos

      Elimina
  9. Unas sugerencias magníficas. Yo también soy de la prehistoria preescolar y a veces les sobreprotejo. Así no aprenden, deben experimentar, pero me da tanto mieditis algunas cosas... lo voy superando, pero siempre estoy con 23 ojos para que no se "rompan".
    Una buena entrada, gracias, corazón. besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Blanca por dejar tu comentario en Fer de Mestres.
      Es cierto que no es fácil dejar nuestros miedos en un rinconcito pero hay que hacerlo como maestras y como madres (!que a mi ya me cuesta más!)
      Musus

      Elimina