EDUCAR PER A LA MORT

Quan s’acosta el mes de novembre, arreu es parla de castanyes, de panellets i de tot el que es relaciona amb la festa de la Castanyada. Allà on també segueixen la tradició anglosaxona de Halloween, els comentaris tenen com a referent la festa, els esquelets, les disfresses de bruixes i de bruixots, les carabasses terrorífiques i el “tracte o truc”.

Els blocs s’inunden de propostes per a aquests temes, d’imatges d’enginyosos treballs plàstics, de vistosos menjars i de les fotografies més meravelloses que us podeu imaginar de la natura en plena tardor.

Però per Tots Sants també és costum, segurament per l’arrelament de la tradició catòlica, recordar aquelles persones estimades que dissortadament ens han deixat. 

Amb la mare vam seguir la tradició i, tot i anar-hi sovint perquè no fa gaire va morir sobtadament el pare, una vegada més vàrem comprar unes belles roses blanques per dur al cementiri.

Fotografia del bloc "Imatges de pedra i de silenci".

Sempre he pensat que la serenor que em va acompanyar en aquells difícils moments havia estat fruit d’haver treballat el tema de la mort i el dol a l’aula des del projecte d’educació emocional. Quan estava reflexionant i programant les activitats per fer-les amb els infants, aleshores no ho sabia,  també me les estava dissenyant per a mi; doncs mai ningú, ni a l’escola ni a casa, m’havia educat per a la mort.

Educar per a la mort pertany a la vida i ha de formar part de l’educació emocional familiar i escolar.

És el contacte amb la primera mort, pròxima a l’infant, quan  l’experiència familiar i social els fa integrar les emocions que, a la nostra cultura, acompanyen la desaparició de l’ésser estimat: tristesa, patiment, plors...
Tenint en compte la diversitat de creences amb que ens trobem a les aules, en tractar aquest tema col·lectivament, s’han de donar als infants estratègies emocionals comunes a tothom i evitar expressions com “està en el cel...”.

A l’Educació Infantil ens adonem que, aproximadament, fins els 4 anys no entenen que la mort és irreversible i quan ho fan no els angoixa. És cap els 5 anys quan comprenen que, sempre, el cicle de la vida acaba amb la mort i els poden sorgir algunes preguntes.

Generalment, a les aules, únicament es tracta el tema de la mort el dia que, desgraciadament, hi ha algun cas i s’acompanya l’infant en la seva pèrdua (familiars, amics, mascotes, etc.). Aleshores, és interessant deixar-los expressar les emocions, oferir recursos per a l’elaboració del dol, donar el recolzament afectiu necessari i respondre a les preguntes amb naturalitat adaptant les respostes a cada nen o nena.

És important parlar amb la família per conèixer com han plantejat el tema i evitar les possibles contradiccions. Algunes vegades, és interessant compartir els recursos escolars amb les famílies per ajudar-los a passar el dol amb els infants.

En les escoles que es segueix un projecte sobre l’educació emocional, es plantegen activitats per treballar el tema de la mort i el dol a partir de contes, pel·lícules i jocs.
Una de les activitats que més m'agrada i que es pot fer a l'escola per tractar aquest tema, és explicar el conte "Així era l'avi" de Joan de Déu Prats. Està recomanat a partir dels dos anys.
És l'emotiva història d'un pastisser explicada pel seu propi nét i com a aquest nen, després de la mort de l'avi, li queda els seu record per sempre.

"Així era l'avi" de Joan de Déu Prats.

Objectius a assolir en treballar el conte:

·        Integrar de forma natural la idea de la mort com a final de la vida.

·        Iniciar-se en el coneixement d’estratègies emocionals per a viure el dol.

·        Aprendre a expressar els sentiments i les emocions.

·        Respectar els sentiments i les emocions pròpies i dels altres.

Proposta d’activitats:

Per afavorir la participació, sempre és millor fer aquest tipus d’activitats en grups reduïts (desdoblament).

Podeu escanejar prèviament les imatges per preparar un programa del conte i, mentre l’expliqueu o el llegiu, mostrar-les amb la PDI o el canó de vídeo connectat a l’ordinador.

Poseu-vos en rotllana, creant un ambient tranquil, mostreu el conte i inicieu la presentació:

-      "Així era l'avi" és un conte escrit per Joan de Déu Prats i les il·lustracions d’en Gustavo Roldán.

Deixeu un espai de conversa perquè els infants facin, a partir del títol i la imatge de la portada del llibre, hipòtesis sobre els protagonistes i l’argument:

• Qui creieu que explica la història?
• Qui penseu que serà el protagonista?
• Quin ofici deu tenir?
• Què porta a les mans?
• On succeirà?, etc.

Anotades les hipòtesis amb el suport de les il·lustracions expliqueu el conte. 

En acabar la narració obriu un diàleg amb els infants, per verificar les hipòtesis i comprovar quins sentiments i emocions han aflorat a l’escoltar-la. 

Segurament, apareixeran les experiències que viuen amb els seus avis i, alguns dels infants, comentaran els records que en tenen d'ells i de la seva mort.

Parleu des de la sinceritat i la naturalitat. Accepteu que no sempre es tenen totes les respostes, ni prou paraules a les qüestions que es plantegen a l’aula. No passa res si es deixen interrogants oberts des de la seguretat que ofereix la figura de l’adult que mostra, als infants, complicitat i estimació.

Per finalitzar l’activitat, si es considera oportú, es pot dibuixar l’emoció viscuda (tristesa, alegria, tranquil·litat,...), l’avi de cadascú o l’escena del conte que més hagi agradat.

I vosaltres, en parleu de la mort i el dol a la classe?

Per saber-ne més:

Plaxats, M. A., Poch, C. (1998) 

Els infants també parlem de la pèrdua, el sofriment i la mort. Infància, 104, 33-37.

Com comunicar una mort als infants.

Contes i altres recursos per treballar la mort i el dol.

Educació i les TIC: Recull d'enllaços per treballar la mort a l'aula.