Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 22 de novembre de 2012

REFLEXIONS SOBRE LES ENTREVISTES


Recordo quan en l’últim mes d’embaràs, d’un dia per l’altre, vaig prendre consciència de la responsabilitat que implicava tenir un fill; ja que durant anys, hauria de prendre decisions importants per a la seva futura vida.
Decidir el camí a seguir per preservar la seva salut no era fàcil, implicava rumiar si voldria part natural o no, si li posarien les vacunes els primers mesos o era millor esperar, si quan tingués  febre la hi faria baixar amb el "xarop rosat" o amb les fórmules homeopàtiques... En relació a l’alimentació havia de pensar si l’alletava o li donava el biberó, si passats un mesos menjaria farinetes de fruita fetes a casa o les compraria a la farmàcia, si seria millor una dieta amb aliments sense additius o no calia capficar-s’hi... i, sense perdre de vista el vessant emocional, si caldria deixar-lo plorar en el seu bressol o millor agafar-lo a braç? Optaria per llar d’infants, àvies o cangur? etc.
Família convencional: una dels diversos tipus de família.
Els pares, les mares i les persones tutores prenem decisions i actuem, equivocats o no, pensant que fem el millor pels fills i les filles, vetllem pels infants des del primer instant de la seva vida i som el seu referent afectiu i educatiu.
En escolaritzar-los, les famílies esperem que l‘escola sigui un espai on  poder compartir el camí iniciat a casa i, per tal de garantir la coherència educativa, és important establir un nexe de comunicació que afavoreixi la confiança i la comprensió mútues.
Donada la seva importància, la LEC en l'article 56 punt 4 fa referència a la relació entre el centre escolar i la família. Són els articles 3 del  Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyamentsdel primer cicle de l’educació infantil i del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle del'educació infantil, els que defineixen les estratègies que ha de promoure l’escola per aconseguir-ho. 
Les entrevistes, es consideren un dels eixos importants per a la comunicació entre les famílies i l’escola. Per aquest motiu, no es poden improvisar i prèviament s’ha de dedicar un temps a preparar-la pensant els objectius i les estratègies per assolir-los.
També serà necessari procurar-se els documents de l’escola on deixar el registre de l’entrevista i, a més, adequar un espai per realitzar-la amb tranquil·litat, sense interrupcions ni la presència dels infants.
Sempre que no sigui una família monoparental, es procurarà que vingui la parella o tutors; tot i que sabem que en moltes de les famílies tradicionals, únicament, les mares hi assisteixen.
S’ha de rebre la família de forma afectuosa i conduir-la a la sala o a l’aula on es faci l’entrevista parlant de forma cordial per crear un ambient de confiança.  És millor asseure’s en una taula rodona on es pugui entendre que no hi ha bàndols diferenciats, que escola i família comparteixen un mateix projecte, ja que el llenguatge verbal és una petita part de la comunicació, la resta són el gest, la mirada, l’expressió... i se n’ha de tenir cura.
És important iniciar l’entrevista parlant dels aspectes positius de l’infant perquè això tranquil·litza els pares i les mares: Què bé que  s’ha adaptat al grup! Com li agrada dibuixar! Sempre està a punt per ajudar-me!
Per encetar el diàleg propi de l’entrevista, a continuació us podeu descarregar un document on s’especifiquen alguns punts a tractar en les tutories amb les famílies i les preguntes que us els poden clarificar.
Pautes Entrevista famílies

L’actitud dels mestres ha de facilitar la comunicació, s’ha de deixar que parlin els pares i les mares sense avançar-se a les seves aportacions.
S’ha de saber escoltar, mostrar empatia i alhora ser assertius perquè hi haurà moments en els quals caldrà parlar amb fermesa, encara que no amb autoritarisme.
És millor no jutjar l’actitud de la família i sí oferir, des de la humilitat, alternatives a les conductes que convindria canviar.
Sabem que hi ha situacions en les quals és complicat fer les entrevistes. En aquests casos pot ser compartida amb la persona d’Educació Especial, amb la Direcció de l’escola o amb l’especialista que l’equip docent consideri oportú.
Sempre s’ha de tancar l’entrevista fent un recull dels acords que s’han pres: Per acabar, recordem el que vostès faran a casa i nosaltres, a l’escola. A la propera entrevista valorarem com ha anat.
En finalitzar l’entrevista, sempre m’ha agradat que l’infant compartís el comiat amb la família i, en fer-lo entrar a l’aula, aprofitar per oferir-li una petita explicació: He comentat com t’agrada dibuixar i s’han posat molt contents. També em diuen que no vols quedar-te a dinar a l’escola però tu ja saps que ells treballen i no et poden venir a buscar al migdia. Hem quedat que fareu junts un menú on hi hagi una mica de tot per fer uns sopars boníssims i tu seràs el cuiner! Què et sembla la idea?
En acompanyar la família a la sortida, el comiat ha de mostrar col·laboració:  ja saben si necessiten res, estaré aquí!
No sempre a les entrevistes s’assoliran els objectius proposats i caldrà seguir insistint perquè la comunicació no és fàcil i algunes vegades les paraules són incomprensibles enfront de les emocions. 

Per saber-ne més:


27 comentaris:

  1. Carmen, una excelente entrada. Nos resultará muy útil. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Ana.
      Unas compañeras, recién llegadas a la escuela, me habían pedido que les hiciera un pequeño resumen de cómo abordar les entrevistas con las famílias.
      Biquiños!

      Elimina
  2. Hola Carme: creo que por error en vez de publicar el comentario que me has dejado en la entrada de Hervé Tullet lo he borrado. Disculpa. Aprovecho para decirte que me encantaría saber más sobre el dossier de grafismo que realizáis sobre él en vuestro cole. Cualquier idea nueva es muy bien acogida. Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miren, no te disculpes ha sido un maletendido por mi cabezonería. Al enviar el primer mensaje me he dado cuenta que había un par de errores ortográficos (interferencias del catalán) y he escrito otro corregido. ¡Ya ves, no puedo ir con prisas!
      En relación al cuaderno de grafismo, unía dos contenidos el de grafismo y el de escritura.
      Como ya te he explicado en algún comentario hecho en tu bloc, la "grafo" convencional me aburre y decidí combinarla con actividades de grafismo creativo: un agujero en un papel y trazar círculos a su alrededor, pegar "gomets" y dibujar líneas para unirlos, etc.
      A estas creaciones cada niñ@ le ponía un título que escribía en una tira de cartulina para pegarla luego y explicarlo a l@s compañer@s. Puedes imaginar que eran sorprendentemente ingeniosos.
      A final de curso se hacía una tapa y se encuadernaban todas las producciones para que cada un@ se llevara a casa "El meu quadern creatiu".
      Besitos

      Elimina
  3. Carme com sempre una molt bona entrada i que ens serà molt útil per la nostra feina diaria.
    La relació i comunicació família-escola és molt important i les entrevistes són un bon moment per aprofundir en aquestes relacions !!
    Moltes gràcies per compartir la teva bona experiència amb tots nosaltres.
    Petonets !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo la importància de la comunicació amb les famílies, encara que no sempre tenim prou traça per establir-la.
      D'aquí la importància de no improvitzar, perquè com dic al final de l'entrada "algunes vegades les paraules són incomprensibles enfront de les emocions" i cal trobar recursos per trencar les defenses dels uns i dels altres.
      En fi, ja saps, "fer de mestres" una tasca molt difícil!!!
      Petons

      Elimina
  4. NOia noia ens ha agradat molt aquesta entrada
    Es pot saber on treballaves aabans?
    I esperem que et trobis millor cada dia
    Abrassu
    Miquel i Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel i Helena!
      Com que era mestra de l'escola pública, he treballat a diverses escoles i aquest bloc és fruit de les experiències recollides en totes i cadascuna d'elles.
      On vaig passar els últims anys com a mestra, abans de la incapacitat per malaltia, va ser a l'Escola Gitanjali de Badalona.
      Dues abraçades agraïdes!

      Elimina
  5. Ostras quina passada ! se les miraré per si hi ha alguna cosa que no ens van preguntar a l'entrevista, jajaaj. Nosaltres sí que vam anar-hi els dos, el papa es va agafar festa per fer-la, jeje.

    És important pels pares i mares saber que tot això es vol tenir en compte des de l'escola .

    Molt bona entrada, t'ho agraeixo com a mare, per si hi ha professionals i famílies que se'n poder beneficiar mútuament.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar-hi la parella, si no és una família monoparental, és molt important.
      Nosaltres també demanàvem tots dos festa a la feina; però mentre les empreses no facilitin a pares i mares l'assistència a les entrevistes, com ho fan per anar al metge, és comprensible que no sempre pugui ser.
      Besets

      Elimina
  6. Carme, fantàstic! És que no t'has deixat cap punt... quina bona feina que fas! Ets una educadora i una mestra sensacional.

    Sense cap mena de dubte, la feina que fem els professors no és qualsevol cosa. Saber prendre decisions i aprendre a entendre i tractar els infants, no és pas una tasca fàcil... Ah! I això sense oblidar la necessaria relació amb els pares i mares. En fi, suposo que de l'experiència se n'aprèn, oi? Ara, t'he de dir que l'ús de les noves tecnologies ens faciliten molt la feina, a més de proporcionar-nos una gran quantitat de recursos, eines, estratègies i metodologies educatives, etc.

    Gràcies com sempre per escriure i compartir els teus coneixements! :) Petonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joel per les teves amables paraules.
      I tant que de l'experiència se n'aprèn!!!
      Recordo els nervis que vaig passar el dia de la meva primera entrevista amb un pare ;)
      Petons

      Elimina
  7. Carme, tens un regalet al meu bloc quan vulguis passe'l a buscar. Estic segur que t'encantarà! Petonets ben grans. MUaaak

    ResponElimina
  8. Hola Carme!
    M'ha agradat molt el teu artic´le. Sensacional! Hi estic completament d'acord! De fet jo procuro preparar-les prèviament, vaig a buscar els pares i els acompanyo fins el carrer. És cert que de vegades has de donar notícies que no són massa positives, perquè hi ha conductes que s'han de reconduir... però sempre hi ha aspectes positius...Penso que només hem d'intentar buscar el talent "ocult" que tota persona posseeix. Gràcies per compartir aqueses reflexions!
    Petons de l'Àngels!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo la teva reflexió!
      És cert que tothom té el seu talent "ocult"; només cal saber donar a l'infant les eines perquè el faci aparèixer als seus propis ulls i als dels altres.
      Un petonàs!

      Elimina
  9. Jo he tingut la sort de compaertir (com a mare) amb tu varies d'aquestes entrevistes.
    Sempre sortia encantada, pensant que sempre encertaves els teus "diagnostics"
    Sempre molt clara, afectiva i tranquilitzadora. Sempre amb la sensació que compartíem interessos, que l'objectiu era el mateix.
    Gràcies Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria!
      Hi ha pares i mares que amb la seva actitud receptiva, afectiva, cordial... faciliten molt la tasca dels mestres i vosaltres ho vau posar fàcil!
      Besets

      Elimina
  10. Esto nos va a venir genial, gracias.

    He recibido un premio y me apetecía compartirlo contigo. Pásate por mi blog de premios a recogerlo cuando quieras. Un besazo.

    http://actividadeseducainfantilpremios.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un gran honor recibir de uno de los blocs educativos más pretigiosos este reconocimiento.
      Estoy muy emocionada. Muchas gracias, Blanca!

      Elimina
  11. Aunque ya veo que te lo han hecho, me da igual, te lo tengo que pasar si o si, jeje. Te dejo "el" regalito en mi blog. Un besazo

    http://laclasedemiren.blogspot.com.es/2012/11/recibimos-el-premio-dardos.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bloc de referencia de mi etapa de maestra, donde iba a recoger ideas, ha pensado en mí para el Premio Dardo. Uau! Esto ya me desborda...
      Estoy encantada!!!
      Ahora mismo vengo a La Clase de Miren y lo recojo.
      Besitos sorprendidos :O

      Elimina
    2. Carme, me has dejado muerta, pensaba que yo te había descubierto a ti primero y que me presenté y así me descubriste tu, uy, me he quedado....... sin palabras. Me hace mucha ilusión saber que visitabas mi blog. Un besazo

      Elimina
  12. Hola guapa si passes pel bloc t'hi espera un regalet.
    Ja sé que t'ha l'han fet però jo personalment el volia compartir amb tu, per la bona feina que fas, per ser un dels meus blocs de referència i sobretot pel suport i comentaris que rebo de part teva en el meu petit espai.
    Molts petonets i que passis una setmana fantàstica !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda,
      ja has vist que l'atzar ha fet que passés primer pel teu bloc Els Petits Infants i oh! sorpresa!
      Moltes gràcies per acompanyar-me en aquest camí blocaire!
      Petonets

      Elimina
  13. Bon dia Carme,
    Primer de tot felicitats pel teu bloc! M'agradaria referenciar el teu bloc a un treball de la universitat i per això em seria necessari conèixer el teu cognom. Per si hi ha algun problema en publicar-ho a Internet, el meu correu és mireiaangladaies@gmail.com. Moltes gràcies i espero la teva resposta.
    Salutacoins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mireia,
      moltes gràcies per comptar amb Fer de Mestres per als teus treballs.
      El meu cognom el tens en la primera entrada on em presentava però no te'l faré buscar ;)
      http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/03/fa-molts-anys-vaig-comencar-fer-de.html
      Petons
      Carme BONET
      Petons

      Elimina