A l'escola dels anys seixanta, on jo vaig créixer, l'activitat física es reduïa a l'hora de "gimnasia". En ella fèiem un seguit de taules d'exercicis, algunes tombarelles i quan s'acostava la festa del col·legi es ensenyaven alguna dansa regional.
Les faldilletes de roba sobre uns bombatxos no facilitaven els nostres moviments, els crits del professor en les formacions quasi militars i, com ja us he explicat en alguna altra entrada, els meus problemes de lateralitat que mai van ésser identificats, convertien aquelles sessions en un suplici.
Per sort, ara, la nova perspectiva de la pràctica psicomotriu està totalment lligada al currículum d’Educació Infantil, doncs “la finalitat d’aquesta etapa és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge".
Les faldilletes de roba sobre uns bombatxos no facilitaven els nostres moviments, els crits del professor en les formacions quasi militars i, com ja us he explicat en alguna altra entrada, els meus problemes de lateralitat que mai van ésser identificats, convertien aquelles sessions en un suplici.
Per sort, ara, la nova perspectiva de la pràctica psicomotriu està totalment lligada al currículum d’Educació Infantil, doncs “la finalitat d’aquesta etapa és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge".
S'incideix en les
capacitats següents:
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la
coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se
formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
L’àrea de descoberta d'un mateix centra la majoria
dels objectius de la psicomotricitat però l’exploració del jo no es pot
entendre sense la descoberta de l'altre: per això s’han de promoure les
experiències emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió, d'afectivitat, de
relació i de regulació, referides al moviment.
En alguns centres, és l’especialista d’educació física
o psicomotricista qui programa i condueix les sessions però sovint és el/la
tutor/a qui ho ha de fer. Sigui com sigui, la psicomotricitat no es pot
convertir només en una estona d’esbarjo on es jugui sense cap intenció educativa.
A l’hora de programar els objectius, els mestres s’hauran de plantejar sota quina orientació dissenya cada activitat.
Avui us faré "cinc cèntims" de l'Orientació de la pràctica psicomotriu d’Aucouturier i Lapierre:
A l’hora de programar els objectius, els mestres s’hauran de plantejar sota quina orientació dissenya cada activitat.
Avui us faré "cinc cèntims" de l'Orientació de la pràctica psicomotriu d’Aucouturier i Lapierre:
Es basa en la idea que a través del joc espontani
l’infant expressa la història de la seva vida afectiva. Amb aquest joc
descobrirà el propi cos, les seves capacitats, l’entorn i els altres, per poder
anar construint la seva identitat.
Els objectius de les sessions
són:
- Ajudar a l’infant a desenvolupar les seves capacitats d’expressió
simbòliques.
- Ajudar a l’infant a
reorganitzar-se físicament, emocionalment i afectivament.
Les sessions s’estructuren en dos temps:
- El primer (30 minuts aprox.), després de la presentació de l’espai, el material i d'establir els límits, estarà dedicat a l’expressivitat motriu a partir del joc espontani amb materials o sense.
El paper de l’adult serà d’observador i només intervindrà en el joc quan l’infant li ho demani o ell consideri oportuna la seva participació.
- En el segon temps (30 minuts aprox.) es realitzaran activitats de representació: dibuix, modelat, construcció... per simbolitzar i verbalitzar allò que ha succeït durant la sessió i finalment endreçar el material.
Per la dinàmica de les sessions és millor treballar en
petit grup (racons, desdoblaments, grups reduïts., etc.) i si és possible amb
mestre de reforç.
Els articles són molt complets, tinc la certesa que fer de mestres s'anirà convertint un recull molt interessant per a noves i no tan noves generacions de mestres, ja que moltes vegades perdem de vista, degut al ritme frenètic del curs, on volem arribar i el perquè de les activitats que duem a terme. Es bo i necessari de tant en tant tornar-hi a pensar. Gràcies per compartir amb nosaltres la sabiesa que aporten tants anys d'experiència!
ResponEliminaEm fa seguir endavant saber que "Fer de Mestres" és un punt de reflexió per a la vostra tasca.
EliminaGràcies!