UNA PINZELLADA DE PRÀCTICA PSICOMOTRIU (I)

A l'escola dels anys seixanta, on jo vaig créixer, l'activitat física es reduïa a l'hora de "gimnasia". En ella fèiem un seguit de taules d'exercicis, algunes tombarelles i quan s'acostava la festa del col·legi es ensenyaven alguna dansa regional.
Les faldilletes de roba sobre uns bombatxos no facilitaven els nostres moviments, els crits del professor en les formacions quasi militars i, com ja us he explicat en alguna altra entrada, els meus problemes de lateralitat que mai van ésser identificats, convertien aquelles sessions en un suplici.

Per sort, ara, la nova perspectiva de la pràctica psicomotriu està totalment lligada al currículum d’Educació Infantil, doncs “la finalitat d’aquesta etapa és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge".

S'incideix  en les capacitats següents:

• Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

L’àrea de descoberta d'un mateix centra la majoria dels objectius de la psicomotricitat però l’exploració del jo no es pot entendre sense la descoberta de l'altre: per això s’han de promoure les experiències emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió, d'afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment.

En alguns centres, és l’especialista d’educació física o psicomotricista qui programa i condueix les sessions però sovint és el/la tutor/a qui ho ha de fer. Sigui com sigui, la psicomotricitat no es pot convertir només en una estona d’esbarjo on es jugui sense cap intenció educativa. 
A l’hora de programar els objectius, els mestres s’hauran de plantejar sota quina orientació  dissenya cada activitat. 
Avui us faré "cinc cèntims" de l'Orientació de la pràctica psicomotriu d’Aucouturier i Lapierre:

Es basa en la idea que a través del joc espontani l’infant expressa la història de la seva vida afectiva. Amb aquest joc descobrirà el propi cos, les seves capacitats, l’entorn i els altres, per poder anar construint la seva identitat.

Els objectius de les sessions són:

• Ajudar a l’infant a desenvolupar les seves capacitats d’expressió simbòliques.
•  Ajudar a l’infant a reorganitzar-se físicament, emocionalment i afectivament.

Les sessions s’estructuren en dos temps:

• El primer (30 minuts aprox.), després de la presentació de l’espai, el material i d'establir els límits, estarà dedicat a l’expressivitat motriu a partir del joc espontani amb materials o sense. 

El paper de l’adult serà d’observador i només intervindrà en el joc quan l’infant li ho demani o ell  consideri oportuna la seva participació.

• En el segon temps (30 minuts aprox.) es realitzaran activitats de representació: dibuix, modelat, construcció... per simbolitzar i verbalitzar allò que ha succeït durant la sessió i finalment endreçar el material.

En aquest moment l’adult, amb actitud d’escolta activa, facilitarà  l’expressió i comprensió de les emocions de l’infant, segons les possibilitats maduratives de cadascún,  per reapropiar-se de la seva pròpia historia.

Per la dinàmica de les sessions és millor treballar en petit grup (racons, desdoblaments, grups reduïts., etc.) i si és possible amb mestre de reforç.

Per saber-ne més:                                      

Marc teòric.

Formació en Psicomotricitat.

  Bloc Psicomotricitat i Educació
Experiència a P3