“No cal
aprendre a tossir, ni a esternudar;
A les nostres aules sorgeixen espontàniament
situacions emotives, tendres, esbojarrades, sentimentals, inquietants... i
únicament dependrà de nosaltres, els i les mestres, aprofitar-les per iniciar
el coneixement d’un mateix i dels altres des de la reflexió i el raonament.
·
Aprendre
a conviure i a habitar el món.
·
Aprendre
a pensar i a comunicar és una de les capacitats.
Objectius :
Després de llegir el conte es recuperen les
intervencions anteriors per verificar-les:
Com a cloenda els dos grups decideixen escenificar amb el gest les emocions que van apareixent al llarg del conte (sorpresa al trobar-se en Blai a l’olla, vergonya al caure al fang...).
Per tal d’aproximar l’infant invident al gest que han fet els seus companys en algunes ocasions es verbalitza ( ex: En.............fa la cara de sorpresa amb la boca molt oberta) i en altres “rastreja” amb les mans la cara del company/a. Hi ha moments que gaudeix de les seves pròpies expressions.
En algunes ocasions, es pot concloure la sessió expressant-ho plàsticament.
però si que cal aprendre a pensar.”
(Jaspers)
A les nostres aules sorgeixen espontàniament
situacions emotives, tendres, esbojarrades, sentimentals, inquietants... i
únicament dependrà de nosaltres, els i les mestres, aprofitar-les per iniciar
el coneixement d’un mateix i dels altres des de la reflexió i el raonament.
L’escola on treballava, des de fa anys
participa en un programa sobre valors basat en la reflexió, l’escolta, el
diàleg... pel que els infants estan força acostumats a
reflexionar i a compartir les emocions; tot i que, hi ha alguns alumnes més tímids
que escolten i participen poc.
A més a la classe de P4 on vaig realitzar aquesta experiència, es verbalitzava gairebé tot el que passava per tal que un
alumne invident pogués participar de les activitats. Aquest fet també va ajudar a
ampliar les competències comunicatives i lingüístiques del grup classe.
Aprofitant que setmanalment es dedica una sessió a treballar el programa de valors, amb el grup desdoblat amb la mestra tutora i la mestra de reforç, es van dedicar dues sessions de quaranta minuts per treballar un conte:
Aprofitant que setmanalment es dedica una sessió a treballar el programa de valors, amb el grup desdoblat amb la mestra tutora i la mestra de reforç, es van dedicar dues sessions de quaranta minuts per treballar un conte:
Blai, el petit xai.
En aquesta activitat es treballen:
Capacitats:
·
Aprendre
a conviure i a habitar el món.
·
Aprendre
a pensar i a comunicar és una de les capacitats.
Objectius :
·
Potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats, tot respectant
la diversitat.
·
Possibilitar la descoberta i la construcció de la pròpia personalitat.
· Treballar l’educació emocional i els elements emocionals per a desenvolupar
l´autoestima.
Habilitats i actituds:
- Habilitats
de recerca (esbrinar i formular hipòtesis), habilitats de raonament (buscar i donar raons) i habilitats de traducció (mímica).
- Actituds d’escolta, participació, reflexió...
Recursos materials:
- Llibre Emocions i Sentiments
- Espelma.
- Siluetes de cares de les expressions (trist, content, enfadat...).
L'espai cal que sigui una aula tranquil·la,
que afavoreixi la reflexió. Al centre de la rotllana, com a ritual i per donar
un ambient de calidesa, s'hi encén una petita espelma. Al finalitzar la
sessió s'apagarà bufant tots junts.
Abans d’iniciar l’activitat cal explicar les
normes:
- Estar
tranquils/es.
- Demanar
el torn de paraula aixecant la mà.
- Pensar
abans de parlar.
- Escoltar
amb atenció.
Grup A: El grup (12 alumnes) i la mestra
asseguts a terra en rotllana. La mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions)
i llegeix el títol del conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut. Com
que hi ha un alumne cec, es van preparar figuretes dels elements més
significatius del conte ( xai, vaca, conills...) per anar mostrant-li i que les
examinés quan els/les altres alumnes miraven les il·lustracions.
La mestra inicia la conversa:
Mestra- Qui
serà el protagonista si el títol és Blai, el petit xai?
Alumne/a1 - En Blai
A2- No! un xai.
A1- No has escoltat. En Blai és un
xai.
A3- Ho diu el títol.
M- I què li passarà?
A4- No ho sabem.
A5- Jo sí, com que és petit no
sabrà fer res.
A6- La seva mare el “cuidarà”
A1- Viurà en una granja.
M- Si llegim el conte ho podrem
saber. El llegim?
A- Sííííí!
M- Abans de llegir el conte teníem dubtes
sobre si el protagonista era en Blai. Què l’era?
M- Recordeu que pensàvem que era petit
i no sabia fer res. Ha estat així?
M- Qui en tenia cura? La mare?
M- Vivia a la granja?
Grup B: El grup (13 alumnes) i la mestra
estaven asseguts a terra en rotllana. La
mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions) i llegeix el títol del
conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut.
Mestra- Qui
serà el protagonista?
Alumne/a1 – Un animal.
M- Recordeu
quin animal era?
A2- Un xai
M- Tenia nom?
A1- Blai
A3- El meu gos es diu Coco.
A4- El
meu conill Paitu.
Els infants van dient els noms de les seves
mascotes.
M- I els animals del bosc o de la selva què
deuen tenir nom?
A5- No ho sabem.
A6- No, perquè ningú els hi posa.
A7- En Simba està a la selva i té
nom.
A3- Són dibuixos i no són de
veritat.
M- Què tenim nom al néixer?
A8- Jo li vaig triar al meu germà.
A1- Nosaltres estem pensant quin
nom posarem al meu germà quan neixi.
M- Qui li deuria posar el nom al xai?
A9- Els senyors de la granja
M- Li haguessin pogut posar un altre nom?
A10- Sí. “Parrufu”.
Els infants van dient noms.
M- Li passaria el mateix amb un nom diferent?
A- (Silenci)
N- Llegim el conte per veure què li
passa?
A- Sííííí!
Com a cloenda els dos grups decideixen escenificar amb el gest les emocions que van apareixent al llarg del conte (sorpresa al trobar-se en Blai a l’olla, vergonya al caure al fang...).
Per tal d’aproximar l’infant invident al gest que han fet els seus companys en algunes ocasions es verbalitza ( ex: En.............fa la cara de sorpresa amb la boca molt oberta) i en altres “rastreja” amb les mans la cara del company/a. Hi ha moments que gaudeix de les seves pròpies expressions.
 |
| Dibuix mostrant en Blai trist buscant el bruixot. |
També es pot realitzar l'autoevaluació de les emocions experimentades escollint cadascú el dibuix o la fotografia de l'expressió amb que s'identifica.
Els/les alumnes d’aquests grups són molt
participatius i amb una gran dosi de creativitat . Aquest fet ha condicionat
una dinàmica força activa i agradable per a tothom.
Tot i que, els dos grups han tingut el mateix
punt de partida, el desenvolupament de la discussió inicial ha sigut diferent
segons els interessos dels infants de cada grup i la intenció que cada mestra
ha anat donant a les respostes. Han participat forces alumnes en la
discussió i en l’exercici de representació.
Ha estat fantàstic!!!
M'ha semblat molt interessant aquesta proposta però pels mestres novells és una mica difícil fer activitats tan obertes.
ResponEliminaGràcies per compartir-la!
No hem de tenir por del que no sabem!
EliminaTots i totes hem sentit la incertesa al encetar aquests tipus d'activitats. Aquesta inseguretat, si no ens paralitza, serà la que ens farà créixer com a mestres perquè ens acostarà a les pors dels nostres infants i les entendre'm. Perquè ens portarà a reflexionar i a cercar recursos de qualitat per a la nostra tasca quotidiana.
T'animo a provar-ho perquè malgrat la boira cal caminar!
Una abraçada!!