Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 19 de març de 2012

JUGUEM A PENSAR! ( Educació Reflexiva I)

“No cal aprendre a tossir, ni a esternudar;
 però si que cal aprendre a pensar.” 
(Jaspers)


A les nostres aules sorgeixen espontàniament situacions emotives, tendres, esbojarrades, sentimentals, inquietants... i únicament dependrà de nosaltres, els i les mestres, aprofitar-les per iniciar el coneixement d’un mateix i dels altres des de la reflexió i el raonament.

L’escola on treballava, des de fa anys participa en un programa sobre valors basat en la reflexió, l’escolta, el diàleg... pel que els infants estan força acostumats a reflexionar i a compartir les emocions; tot i que, hi  ha alguns alumnes més tímids que escolten i participen poc.
A més a la classe de P4 on vaig realitzar aquesta experiència,  es verbalitzava gairebé tot el que passava per tal que un alumne invident pogués participar de les activitats. Aquest fet també va ajudar a ampliar les competències comunicatives i lingüístiques del grup classe. 
Aprofitant que setmanalment es dedica una sessió a treballar el programa de valors, amb el grup desdoblat amb la mestra tutora i la mestra de reforç, es van dedicar dues sessions de quaranta minuts per treballar un conte: 

Blai, el petit xai.

En aquesta activitat es treballen:
Capacitats:

·        Aprendre a conviure i a habitar el món.

·        Aprendre a pensar i a comunicar és una de les capacitats.

Objectius :

·        Potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats, tot respectant la diversitat.
·        Possibilitar la descoberta i la construcció de la pròpia personalitat.
· Treballar l’educació emocional i els elements emocionals per a desenvolupar l´autoestima.
Habilitats i actituds:
  • Habilitats de recerca (esbrinar i formular hipòtesis), habilitats de raonament       (buscar i donar raons) i habilitats de traducció (mímica).
  • Actituds d’escolta, participació, reflexió...
Recursos materials:
  1. Llibre Emocions i Sentiments
  2. Espelma.
  3. Siluetes de cares de les expressions (trist, content, enfadat...).
L'espai cal que sigui una aula tranquil·la, que afavoreixi la reflexió. Al centre de la rotllana, com a ritual i per donar un ambient de calidesa, s'hi encén una petita espelma. Al finalitzar la sessió s'apagarà bufant tots junts.
Abans d’iniciar l’activitat cal explicar les normes:   
  • Estar tranquils/es.
  • Demanar el torn de paraula aixecant la mà.
  • Pensar abans de parlar.
  • Escoltar amb atenció.
Grup A: El grup (12 alumnes) i la mestra asseguts a terra en rotllana. La mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions) i llegeix el títol del conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut. Com que hi ha un alumne cec, es van preparar figuretes dels elements més significatius del conte ( xai, vaca, conills...) per anar mostrant-li i que les examinés quan els/les altres alumnes miraven les il·lustracions.
La mestra inicia la conversa:
Mestra- Qui serà el protagonista si el títol és Blai, el petit xai?
Alumne/a1 - En Blai
         A2- No! un xai.
         A1- No has escoltat. En Blai és un xai.
         A3- Ho diu el títol.
         M- I què li passarà?
         A4- No ho sabem.
         A5- Jo sí, com que és petit no sabrà fer res.
         A6- La seva mare el “cuidarà”
         A1- Viurà en una granja.
              M-  Si  llegim el conte ho podrem saber. El llegim?
         A- Sííííí!
Després de llegir el conte es recuperen les intervencions anteriors per verificar-les:
M- Abans de llegir el conte teníem dubtes sobre si el protagonista era en Blai. Què l’era?
M- Recordeu que pensàvem  que era petit i no sabia fer res. Ha estat així?
 M- Qui en tenia cura? La mare?
 M- Vivia a la granja?
Grup B: El grup (13 alumnes) i la mestra estaven asseguts a terra en rotllana. La mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions) i llegeix el títol del conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut.
Mestra- Qui serà el protagonista?
Alumne/a1 – Un animal.
M- Recordeu quin animal era?
          A2- Un xai
          M- Tenia nom?
          A1- Blai
          A3- El meu gos es diu Coco.
          A4- El meu conill Paitu.
          Els infants van dient els noms de les seves mascotes.
          M- I els animals del bosc o de la selva què deuen tenir nom?
          A5- No ho sabem.
          A6- No, perquè ningú els hi posa.
          A7- En Simba està a la selva i té nom.
          A3- Són dibuixos i no són de veritat.
          M- Què tenim nom al néixer?
          A8- Jo li vaig triar al meu germà.
     A1- Nosaltres estem pensant quin nom posarem al meu germà quan        neixi.
         M- Qui li deuria posar el nom al xai?
         A9- Els senyors de la granja
         M- Li haguessin pogut posar un altre nom?
         A10- Sí. “Parrufu”.
Els infants van dient  noms.
         M- Li passaria el mateix amb un nom diferent?
              A-   (Silenci)
              N-   Llegim el conte per veure què li passa?
              A-   Sííííí!

Com a cloenda els dos grups decideixen escenificar amb el gest les emocions que van apareixent al llarg del conte (sorpresa al trobar-se en Blai a l’olla, vergonya al caure al fang...). 
Per tal d’aproximar l’infant invident al gest que han fet els seus companys en algunes ocasions es verbalitza ( ex: En.............fa la cara de sorpresa  amb la boca molt oberta) i en altres “rastreja” amb les mans la cara del company/a. Hi ha moments que gaudeix de les seves pròpies expressions. 
En algunes ocasions, es pot concloure la sessió expressant-ho plàsticament.
Dibuix mostrant en Blai trist buscant el bruixot.
  També es pot realitzar l'autoevaluació de les emocions experimentades escollint cadascú el dibuix o la fotografia de l'expressió amb que s'identifica.
Els/les alumnes d’aquests grups són molt participatius i amb una gran dosi de creativitat . Aquest fet ha condicionat una dinàmica força activa i agradable per a tothom.
Tot i que, els dos grups han tingut el mateix punt de partida, el desenvolupament de la discussió inicial ha sigut diferent segons els interessos dels infants de cada grup i la intenció que cada mestra ha anat donant a les  respostes. Han participat forces alumnes en la discussió i en l’exercici de representació. 
Ha estat fantàstic!!!

2 comentaris:

  1. M'ha semblat molt interessant aquesta proposta però pels mestres novells és una mica difícil fer activitats tan obertes.
    Gràcies per compartir-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hem de tenir por del que no sabem!
      Tots i totes hem sentit la incertesa al encetar aquests tipus d'activitats. Aquesta inseguretat, si no ens paralitza, serà la que ens farà créixer com a mestres perquè ens acostarà a les pors dels nostres infants i les entendre'm. Perquè ens portarà a reflexionar i a cercar recursos de qualitat per a la nostra tasca quotidiana.
      T'animo a provar-ho perquè malgrat la boira cal caminar!
      Una abraçada!!

      Elimina