Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 22 de juny de 2012

L’EDUCACIÓ LENTA


Us vull recomanar  per aquest estiu, quan segurament hi haurà més temps per a la lectura, un llibre que ha arribat a les meves mans de manera fortuïta mentre visitava la biblioteca de la meva ciutat.
Com ja sabeu, pateixo la Síndrome de Fatiga Crònica, una malaltia que m’obliga a viure la meva vida com ho fan els cargols: poc a poc i, de vegades, obligada a aturar-me un temps dins la closca.
El cargol, animal icona de la lentitud
Al principi se’m va fer estrany ja que estava acostumada a pensar en mil coses a la vegada, a menjar ràpidament, a córrer per arribar als llocs, a fer viatges llampec de cap de setmana,... En fi, a viure amb presses.
Passat el temps de dol per les meves limitacions i l’adaptació al nou ritme, he descobert que anant  lentament es pot assaborir millor la vida.
He après a gaudir del camí, on puc descobrir nous paisatges meravellosos mentre arribo al meu destí. Ara sé que les presses no aporten qualitat de vida i que sense ser-ne conscient, durant la meva vida professional he educat els infants perquè siguin competitius en una societat on es penalitza la calma.
Com us deia al principi, quan estava amb aquests pensaments, em va arribar un llibre que cal llegir amb calma, assaborir-lo i reflexionar sobre el tema: L’educació lenta.




DOMÈNECH FRANCESCH, JOAN (2009)
ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA 
Editorial Graó

L'autor es defineix en el seu bloc com "Aprenent de mestre. Reivindicador de la vida i l'educació lenta encara que, de vegades, vagi molt de pressa".
"Elogi de l'educació lenta" s'inicia amb una reflexió sobre la naturalesa de l’educació, per després relatar amb reflexions en els quinze  Principis de l’Educació Lenta:
1.   L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, i no a l’inrevés.
3.   En educació, menys és més.
4.   L’educació és un procés qualitatiu.
5.   El temps educatiu és global i està interrelacionat.
6.   La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.
7.   Cada infant- i cada persona- necessita un temps específic per aprendre.
8.   Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9.  Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10.       L’educació necessita temps sense temps.
11.       Cal retornar temps a la infància.
12.       Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13.       El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14.       L’escola ha d’educar el temps.
15.       L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.
Un dels últims capítols el dedica a exposar el "Decàleg per a una educació lenta". Us reprodueixo els cinc primers punts per anar-hi pensant:
1.   Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir  cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
2.   Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau  en la construcció d’un projecte educatiu.
3.   Prioritzar. Saber analitzar  i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
4.   Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
5.   Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
Finalitza amb cinquanta propostes per desaccelerar el temps a l'escola i a l'entorn familiar. 
L'epíleg, una exemplificació genial!!
Si us animeu a llegir-lo, espero compartir els vostres comentaris.
Per saber-ne més:

8 comentaris:

  1. Jo tambe l'he llegit, esta molt bé! tots ens ho hauriem de plantejar!
    Alícia

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, aturar-se a reflexionar ens pot fer arribar més lluny!!!

      Elimina
  2. Jo l'he llegit... és un llibre molt recomanable!!!
    Núria

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó Carme! Això que dius és ben cert.Els darrers anys de la meva docència m' he adonat que és més efectiu anar a poc a poc en el descobriment de les coses. Cal observar, experimentar,desgranar i sobretot paladejar els moments de descobriment i de relació. Un petó!
    Isabel Lemus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa uns dies, un mestre de sisè s'acomiadava dels seus alumnes dient:
      "No us creieu que les coses no poden canviar, no escolteu les persones que es justifiquen dient: sempre s'ha fet així!. Tot pot ser diferent, estar a les vostres mans..."
      Faig meves les seves paraules i, mestres, penseu que TOT POT SER DIFERENT!

      Elimina
  4. Ànims. Posar seny (i rauxa), raó (i emoció) a l'educació, ens ho hem de plantejar cada dia.
    És necessari que cada vegada es sentin més les veus dels que pensem que les coses es poden fer d'una altra manera, molt més aprop de les necessitats dels nostres infants i del veritable significat de la paraula educar.
    Que l'educació lenta rutlli!

    ResponElimina