RETALLADES! QUÈ PENSES FER?

Després d’alguns mesos sense poder anar a l’escola, ahir m'hi vaig acostar per estar-hi una estoneta. Allà, vam compartir el comiat dels infants que,  ja fa uns anys van arribar a la meva tutoria de P3  i, finalitzada la Primària, són nois i noies a punt d'encetar el camí de Secundària.

L’ambient era festiu però, entre els i les mestres, la preocupació per les conseqüències de les retallades en Educació era gran. A més de la manca d’inversió econòmica en el centre escolar, la plantilla es veurà reduïda pel proper curs.

Aquesta reducció provocarà  menys hores de suport als grups.  Com a conseqüència d’aquest fet, hi haurà una menor atenció a la diversitat, moltes de les activitats d’experimentació no es podran fer i els desdoblaments seran difícils de mantenir. En fi, la qualitat de l’ensenyament i la dinàmica metodològica de l’escola es preveu greument afectada.

Acabada la festa, vaig  encetar una conversa amb qui durant anys he compartit els cursos, els reforços, els racons, les metodologies, les lluites, les il·lusions, les crítiques, els somriures,... Ella, mestra i alhora amiga, interrogava amb indignació:
Què farem a l'escola després d’aquestes retallades? Com podrem tirar endavant la nostra metodologia activa i d'experimentació? Per què? Mestres d’arreu es fan avui les mateixes preguntes.

Les nostres idees, amb nosaltres assegudes entre joguines i pintures,  van anar agafant forma:

Cal seguir lluitant contra les retallades, omplir escoles i carrers de samarretes grogues, verdes i altres colors. 
També s’han de seguir exigint els recursos necessaris per a un ensenyament de qualitat perquè l’educació és part del futur d’una societat.

Mentre, s’ha  de reflexionar, en els claustres, sobre la importància de la docència. En aquests moments, més que mai, és necessari potenciar les activitats que desenvolupin i fomentin l’esperit crític, la participació activa en la construcció d’una societat democràtica i el rebuig a tot dogmatisme. Si en som capaços, els infants en un futur obriran nous camins cap a un món més just.

La manca de recursos materials i personals implicarà un nou plantejament. Els equips docents hauran de fer una selecció de continguts per  programar únicament els més importants. S'hauran de prioritzar les activitats imprescindibles per mantenir la qualitat, sense caure en el parany de realitzar només les que suposen una reproducció rutinària que faria retornar a la dinàmica de la vella escola.

"Mafalda". Tira de Quino

Caldrà sensibilitzar tota la comunitat educativa que les retallades en educació impliquen empobrir l'atenció a l'alumnat i afavorir les diferències.

Que el fracàs escolar pot augmentar donat que sovint no es podrà fer una atenció individualitzada. Que les especialitats com el llenguatge musical, l’anglès i l’educació física es podran veure afectades quan s'hagin de cobrir les baixes dels mestres.
Que algunes activitats no es podran fer com sempre, el concert de Nadal haurà de ser més senzill i no es podrà fer aquell teatre que es feia per Sant Jordi ja que no hi haurà possibilitat de desdoblar els grups per fer els assajos. Que si es fan racons no hi haurà disponibilitat de reforç per a fer experimentacions...

Però, tot i les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar, no es pot defallir en la tasca diària i s'ha de vetllar per l'educació dels infants perquè “fer de mestres” és un compromís amb els alumnes i per la qualitat de l’ensenyament.