L’últim dia de cada trimestre escolar, veiem
com els nens i nenes s’enduen els seus àlbums amb la il·lusió d’una joguina
nova.
Sabem que en arribar a casa alguns infants
amb la seva família l’obriran i miraran els fulls amb deteniment. D’altres el
miraran sols recordant les activitats que el van precedir i algú sense mirar-lo
el deixarà en un racó per formar part, durant un temps, de les andròmines de la
llar.
Quan a l’escola parlem dels àlbums, ens
referim al recull de les tasques en paper que s’han fet durant el trimestre.
L’àlbum té una tapa de cartolina generalment decorada amb alguna tècnica
plàstica que el tutor o la tutora haurà de decidir.
La tapa, un dels “maldecaps” dels mestres!
Gairebé a tots els blocs d’educació hi podem
trobar models de tapes. Hi ha tapes enginyoses, complicades, senzilles, ...
Fa uns anys, amb la meva companya ens vam
plantejar la contradicció en la que ens trobàvem quan d’una banda cercàvem
activitats per potenciar la creativitat
i les capacitats expressives dels nostres alumnes en les diferents tècniques
plàstiques i alhora fomentàvem alguns treballs uniformes i repetitius com els
de les tapes dels àlbums.
Imatge del Bloc de l'Escola Enric Grau Fontseré. Clica! |
Des d’aquell dia, vam decidir que
s’aprofitarien els racons de llenguatge plàstic per treballar una tècnica
diferent cada trimestre i les produccions creatives de cadascú serien la seva
tapa.
Ara potser la presentació final no és tan acurada però precisament això, les fa perfectes!
Imatge del bloc Artistes de Les Corts. Clica! |
Aprofundint en la reflexió sobre els àlbums,
ens vam adonar que per confegir-los som els adults els qui ordenem els fulls i
qui els enfilem en els enquadernadors. I els nostres nens i nenes, des de P3
enfilant collarets, punxant,... per treballar la precisió en la motricitat
fina!
Ara a la nostra escola, imagino que com a
d’altres, l’última setmana de cada trimestre es programen unes sessions amb la
persona de reforç per “muntar els àlbums”, excepte a P3 que es fa cada curs a partir del segon trimestre.
Com que els fulls sempre estan ordenats en
les safates individuals que hi ha a cada classe, un cop revisats pel mestre o
la mestra, cada infant els anirà “enfilant” en els enquadernadors de tipus
“fasteners” com es pot veure en el vídeo.
És una sessió molt gratificant perquè tot
mirant els fulls, els nens i nenes fan memòria de les activitats realitzades i exerciten
la motricitat fina mentre comparteixen les experiències viscudes al llarg del
trimestre.
Està molt bé ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEnhorabona Carme!
ResponEliminaEl PREMI BLOG PREFERIT és un nou reconeixement a la teva tasca pedagògica.
Del teu blog trobo molt interessant que en cadascuna de les entrades juntament amb les activitats a l'aula, saps transmetre l'actitud reflexiva que, com a mestres, ens és indispensable aportar al llarg de tot el nostre recorregut professional i que ben segur podrem transmetre als nens i a les nenes de la classe en les tasques de cada dia.
Gràcies , Neus, per deixar el teu comentari!
EliminaÉs cert que intento obrir un espai de reflexió perquè vivim amb tanta pressa que algunes vaegades es perd de vista l'objectiu de fer de mestres.
Petonets!
Carme
a mi també m'ha agradat molt aquest blog! una reflexió molt interessant! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
EliminaÉs molt motivador saber hi ha persones que valoren la teva tasca i que comparteixen les idees i les reflexions personals.
Una abraçada!
Carme
A la nostra escola ela nens i nens ses de P4 es fan ells els albums, des de la primera fitxa q fan els hi posem un enquadernador i cada cop q han acabat una nova fitxa l'enquadernen i guarden el album al calaixet! Els encantanta fer-ho i al final del trimestre nomes cal colocar la tapa i llestos!!
ResponEliminaCert es q algun forat acaba trencat pero per aixo son nens!! per aprendre cada dia una miqueta mes!!
Una gran idea, me l'apunto! Gràcies per compartir-la.
EliminaComprovat, certament, grans i petits aprenem! ;)
Petons inspirats i enquadernats
Carme