Per l’Aitor que m’ho va fer plantejar, per
la Dolors que m’ho va explicar i per l’Ene que m’ho va recordar.
Hi ha disciplines
importants per “fer de mestres” que no s’expliquen a les universitats; és la
pròpia experiència i la recerca individual que et porten cap el seu coneixement.
Durant els primers anys d’exercici, m’adonava que hi
havia alumnes intel·ligents però amb problemes per seguir el ritme de treball de
la classe i poder assolir els aprenentatges, especialment en les activitats com
el grafisme, l’escriptura, els nombres...
Convidava a pares i mares a portar-los a l’oftalmòleg:
necessitarà ulleres?, els feia proves d’oïda: serà sord i no m’entén?, a les
entrevistes demanava si a casa no mostrava interès pels estímuls de l’entorn: tindrà
alguna discapacitat? i quan res responia el meu neguit, sentenciava: és molt
llest però poc treballador!
El temps i la vida m’han fet entendre el què els
passava; des d’aquí demanar disculpes a aquells infants per no haver sabut
comprendre’ls i no haver posat al seu abast els recursos necessaris per
ajudar-los.
Ara sé que no són ganduls, sé que desconnecten quan
els costa en excés fer les activitats, que els seus problemes
de lateralitat comporten un alt risc de fracàs escolar i que cal treballar
des de l’educació infantil per evitar-los o corregir-los.
La lateralitat
és una funció complexa que fa possible a les persones orientar-se en l’espai i
el temps, entendre les lletres i els números perquè el significat d’aquests
dependrà de la forma (p, q, b, d) i l’espai que ocupen (32,
23).
Així, és important que a l’educació infantil es
facilitin activitats que preparin una bona intercomunicació entre els dos
hemisferis del cervell perquè cada infant pugui desenvolupar la seva
lateralitat i preparar l’ull i la mà per l’aventura d’aprendre a llegir i
escriure.
Els primers mesos de vida els infants tenen una percepció sensorial del món. Els estímuls
d’aquestes sensacions van creant connexions entre les neurones de cada àrea del
cervell que progressivament conduiran cap el desenvolupament de l’organització
dels dos hemisferis.
Segons sigui l’àrea que domini, a partir dels quatre
anys s’iniciarà la definició de la lateralitat dominant.
Per aquesta raó, és necessari estimular una correcta
lateralitat i una de les activitats més importants és gatejar. Explica el psicòleg Gardeta que és “fonamental per coordinar els dos hemisferis
del cervell; perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una
posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i
estableix així la convergència visual adequada" imprescindible per les
habilitats i destreses escolars.
A l’escola, el millor moment per treballar la
seqüència evolutiva en relació la lateralitat i per poder “anar a quatre
grapes”, és l’estona de psicomotricitat.
Abans d’iniciar cada
sessió de psicomotricitat, programarem
algunes activitats lúdiques per realitzar a terra que impliquin gatejar i
potenciïn:
Capacitats:
- Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
- Experimentar les possibilitats del propi cos a partir de l’experiència del gateig.
- Activar sensorialment les funcions de la visió i l’audició a partir d’experiències motrius.
- Evitar transtorns de la lateralitat.
Temporització:
10 minuts abans de cada sessió de psicomotricitat.
Consideracions:
A P3 probablement
encara trobarem nens i nenes en fases inicials de gateig: arrossegament o
gateig homolateral, els quals haurem d’observar i estimular perquè evolucionin
cap el gateig contralateral.
Fase d'arrossegament |
És important que s'assoleixi el gateig contralateral: girar
el cap i un braç vers el mateix costat i la cama al costat contrari . A més, cal que els genolls s’aixequin de terra i les mans estiguin obertes a terra.
Gateig Fase Homolateral: girar el cap i avançar amb el braç i la cama del mateix costat. |
- Gatejar endavant individualment.
- Gatejar enrere individualment.
- Gatejar a ritme lent.
- Gatejar a ritme ràpid.
- Gatejar endavant o enrere seguint les consignes dels mestres per canviar de direcció, aturar-se, canvi de sentit, etc.
- Gatejar seguint un company o companya.
- Gatejar seguint un circuit amb obstacles que no es podran tocar.
- Joc dels animals: gatejar imitant lleons, gats,etc.
- Passar pel túnel de gateig.
Mostra d'algunes activitats de gateig a l'escola
Es vetllarà sempre perquè el gateig es faci
correctament i s’haurà de corregir la posició quan calgui.
Per avaluar la fase en què cada nen o nena es troba, a més de l’observació, és interessant fer gravacions en vídeo i visionar-les anotant els aspectes remarcables de cada infant.
Per avaluar la fase en què cada nen o nena es troba, a més de l’observació, és interessant fer gravacions en vídeo i visionar-les anotant els aspectes remarcables de cada infant.
En el cas que algun nen o nena no progressi i es mantingui en una seqüència evolutiva del gateig, caldrà fer la derivació a un professional especialitzat en problemes de lateralitat.
Per saber-ne més:
“El
desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro-Niño zurdo"
Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Edit. Lebón
Molt interessant!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Glòria!
EliminaEl deute amb els nens i nenes que no vaig saber ajudar, amb les persones que sí van ajudar el meu fill i per la seva resistència davant la ignorància d'alguns docents, m'obliga!!!
Besitos
Fantastic article! Petons!
ResponEliminaJa saps, Rosa, sempre vers una escola inclusiva.
EliminaBesets!!
Gracies....
ResponEliminaPetons!
EliminaMolt bé l'escrit i molt bé el vídeo!!!
ResponEliminaGràcies per l'agraïment. Ja em donc per agraïda per a totes les futures col·laboracions. Petonassos
Lluïsa
Moltes gràcies, companya i amiga!!!
EliminaMuaaaaaaaaaaaac's
Molt interessant! Gràcies per compartir la teva experiència i fer-la entenedora!
ResponEliminaLa incomprensió o la indiferència que han de viure els nens i nenes afectats comporta molt de patiment.
EliminaAra el camí és crear sensibilitat en el món universitari, a les escoles i a les famílies vers aquest tema.
Una abraçada!
Totalment d'acord amb tu Carme! Aquest curs hem introduït el treball de neuromotors dins de la psicomotricitat per treballar el gateig, els moviments contralaterals, elc per tal d'ajudar als infants a definir la seva lateralitat i a corregir moviments mal interioritzats. Espero explicar-ho d'aquí a poc en una entrada al meu bloc. Gràcies per compartir aquesta informació tan important i que molt cops no se sap o no es té en compte.
ResponEliminaUna abraçada!
Què bé que a la vostra escola ho treballeu!
EliminaEspero amb impaciència la teva entrada sobre aquest tema, és molt important fer-ne difusió; ja que hi ha mestres que ho desconeixen.
Petonets
Carme
Hola a tothom
ResponEliminaCrec que els infants han de passa per totes les etapes volteig, arsosegar-se, gatejar, caminar i correr.
Molt interresant l'article felicitats
Sònia la il·lusió de veure caminar els infants juntament amb la manca d'informació fa que es potenciïn algunes etapes i se'n deixin altres.
EliminaBona setmana!
Carme
Doncs a mí sí q m'ho van explicar a la Universitat aixo de la lateralitat i els beneficis de gatejar! Concretament a l'assignatura de neuropsicologia. (vaig estudiar psicologia a la UB) :)
ResponEliminaQuina sort que es vagi introduint en els programes universitaris, espero que a Magisteri també passi!
EliminaAra únicament cal que les joves generacions ho introduïu a les programacions d'aula.
Una abraçada!
Carme
Fa ben poc he descobert el teu blog, De veritat, de tot cor, et felicito per tot el que fins ara he anat llegint. Ara mateix estic començant a arreplegar material per a fer les meves capsetes dels dits fins. Actualment estic de provisional a una escola de les que pensava que no en quedaven. A infantil no es fa plàstica (de cap mena, a cap hora, tret de tapes d'àlbum i algun element decoratiu tipus bolet de tant en tant). No hi ha gairebé material (i cada cop em costa més improvitzar), tot absolutament tot es miotjançant fitxes d'editorial, s'introdueix la lletra lligada a p4, no es fa psicomotricitat (perquè per mi mitja hora setmanal de joc lliure sense plantejar-nos què fem ni perquè no és psico)...un llarg etcetérea que em feia estar darrerament en un estat permanent de desmotivació.
ResponEliminaVeig que en algun post escrius "quan em dedivava a la docència..." No sé si t'hauràs jubilat o quin és el motiu pel que ja no t'hi dediques però et vull donar gràcies pel teu blog que, sense dubte, aporta idees i, en alguns casos, un polsim d'alegria a companys com jo que atravesem per crisis vocacionals.
Tan de bo tingui la sort de trobar plaça a una escola on poder portar a terme racons internivell, tallers, etc. Fins que no arribi aquest dia, aquests posts m'ajuden a regalar cada dia un somriure als meus petits i petites de l'aula, que no es mereixen tenir una mestra que dóna les coses per perdudes.
Aprofito l'avinentessa per comentar que a la UAB no fa molts anys (2005 aprox) si se'n parlava de la importància del gateig a dues assignatures (expressió corporal i psicologia evolutiva). Val a dir que vam fer quatre pinzellades sobre el tema, però si més no si que teníem la veu d'alerta i va ser ja decisió de cadascuna de nosaltres aprofondir sobre el tema.
Una abraçada i no deixis de publicar ;)
Moltes gràcies per aquest preciós comentari.
EliminaEm sap greu que hagis d'iniciar la teva vida professional en aquestes condicions. Són les mateixes en les que vaig començar jo; però no em vaig desanimar i la meva aula es va convertir en un espai obert a noves experiències per als infants.
Et deixo l'enllaç on explico el motiu de la meva jubilació i estic segura que no es troba massa lluny el dia en què deixi de publicar; fins aleshores gaudeixo de les vostres aportacions.
http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/03/fa-molts-anys-vaig-comencar-fer-de.html
Petonets
Carme
Si, realment estic iniciant la meva vida professional. Aquest, però, és el meu sisè curs, no el primer. Als meus inicis inicis vaig tenir la sort d'anar a parar a una escola realment molt enriquidora. Ara tot plegat se'm fa difícil i just vaig escriure el comentari un dia que estava molt desanimada però tot i així no dubtis que intento que el dia a dia a la meva aula sigui gratificant per als infants. Em sap greu allò de la teva incapacitat. Jo he patit una malaltia greu de cor (i patiré ja que és crònica) i fa uns mesos creia que m'haurien de donar la incapacitat permanent. M'he reincorporat amb més ganes que mai i potser per això em costa adaptar-me tant a la manera de fer d'aquesta escola. Me n'alegro moltíssim que en aquest espai trobis la forma de seguir vinculada a l'escola. Som molts i moltes els qui t'estem agraïts. Una abraçada.
EliminaCristina