POSANT LÍMITS: EL RACÓ DE PENSAR

Treballar els límits és un dels reptes que ens trobem a l’escola i que cal no eludir, doncs donen seguretat, mostren què es pot fer i què no, ajudant a relacionar-se amb respecte  per a poder viure en comunitat.

Quan jo era petita, ja fa anys, a l’escola si gosava aixecar la veu, fer soroll o moure’m de la cadira sabia que la conseqüència seria un sever càstig.

Per sort el càstig, com a mesura educativa basada en la por, ha desaparegut de les nostres escoles i ara cal cercar estratègies per posar límits a les conductes que s’han de  reconduir (mossegar, pegar, cridar...) doncs aquestes comporten la desestructuració emocional del propi infant, són molestes pel grup i no permeten seguir realitzant les activitats programades.

Pensant en poder atendre aquests infants i al grup, a moltes aules es pot trobar el RACÓ DE PENSAR que ens ajuda a potenciar les següents capacitats:

Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

·     Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

Aprendre a pensar i a comunicar

·     Pensar, crear, elaborar explicacions.

Aprendre a conviure i habitar el món

· Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

·   Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social.

L’objectiu és donar:

·     A l’infant, un espai i un temps, aïllat del grup, per reflexionar sobre les conductes inadequades a l’aula,  reconèixer els límits establerts i contenir  les pròpies emocions.

·     Al grup i a la mestra, la possibilitat de seguir l’activitat amb un ambient de calma.

En un racó de la classe hi posarem per seure un tamboret que es retirarà si l’actitud de l'nfant és poc continguda (rebequeria), podria fer-se mal, substituint-la per un coixí.

Es poden posar imatges per tal de tenir un referent visual que ajudi als nens i nenes a autoregular-se.

Quan s’inicia el curs i es fa la descoberta de l’aula cal fer la presentació del “racó de pensar”. Explicarem el seu funcionament pactant amb els nens i nenes quines conductes seran les que conduiran a “pensar”. Cal exposar al grup que aquesta activitat no és un càstig sinó una possibilitat per reflexionar que permetrà a l’alumne interioritzar els límits  per, mica en mica, aprendre a gestionar les seves emocions de forma adequada.

Per no perdre l’efectivitat de l’activitat de pensar, aquest racó no ha de servir per “aparcar” l’infant, pel que la durada serà aproximadament un minut per any d’edat. Si l’infant marxa del racó, crida, “no pensa”,... es torna a començar a comptar el temps.

Si un nen o nena mostra una conducta inadequada per l’activitat que es realitza a l’aula, l’adult amb veu tranquil·la el/la convida a anar al “racó de pensar”, recordant-li les normes pactades a principi de curs:

·        “Seu a la cadira i pensa en silenci el que estàs fent”.

És important que identifiquin l’emoció que els/les trasbalsa a partir del diàleg amb l’adult i les estratègies que s’han treballat en les activitats programades  a educació emocional:

·  “Què et passa?, estàs enfadat/da?, et sents   trist/a?, per què?”

·          Ara pensa-ho i quan puguis estar amb tothom  m’avises i en parlem”.

Quan ha passat el temps se li demana la reflexió que 
ha fet i se’l convida a explicar-ho al grup per, finalment,  tornar a l’activitat reforçant la decisió des de l’afectivitat.

·  “Estem contents que vulguis tornar amb nosaltres”

Dibuix fet a P3: Estic enfadat!

És millor no utilitzar expressions com “no ho farà més” perquè complir-ho no sempre es pot i no és desitjable despertar la sensació d’incapacitat fent disminuir l’autoestima. La intenció de “no voler tornar-ho a fer” és el primer pas per a reconèixer el límit.

És important implicar a les famílies en l'aplicació de les normes a les reunions de pares i fer recordatoris durant el curs en circulars i a les entrevistes individuals.

No és una tasca fàcil i més d’una vegada ens haurem de plantejar com estem utilitzant aquest recurs i si està sent útil per a tots els alumnes. Segurament hi haurà alumnes pels que el “racó de pensar” no serà una estratègia suficient i aleshores caldrà que es consulti amb altres especialistes del centre (E.E o E.A.P).

De la mateixa manera que facilitem l’espai per a la reflexió als nostres alumnes, també ens hem de donar a nosaltres mateixos un espai i un temps per pensar sobre allò que els passa als nens i nenes, sobre les emocions que ens desperta la interacció amb ells i sobre el que implica “fer de mestres”.

Per saber-ne més:

AAVV “L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre”. Edicions 62 1996

(Llibres a l’abast. Sèrie Rosa Sensat)
Targetes per imprimir de les normes de la classe.