AMB PLÀSTIC DE BOMBOLLES!

Tot i haver estat inventat l’any 1957, de manera accidental,  pels enginyers Alfred Fielding i Marc Chavannes, el plàstic de bombolles no es va popularitzar fins uns anys després.

La primera vegada que jo en vaig tenir entre les mans, estrenàvem televisor a casa i l’emoció per l’aparell nou va quedar substituïda per la distracció addictiva de fer esclatar aquelles petites bombolles. 

Imatge del bloc "Mamàs con arte" Clica!!!

En aquells dies, únicament en podíem obtenir dels embalatges i quan algun infant en trobava es convertia en el centre de la reunió infantil mentre tothom li pidolava un trosset i passar així una de les estones més entretingudes del dia.

Aprofitant que a la majoria de cases ara arribaran els regals nadalencs i alguns d’ells aniran embolcallats d’aquest plàstic, us deixaré algunes propostes per a reutilitzar-lo en les nostres aules.

En el cicle d’Educació Infantil l’experimentació sensorial es fa imprescindible per a reconèixer el propi cos i descobrir l’entorn; així, aquest material es converteix en un recurs atractiu i econòmic.

Caminar sobre plàstic de bombolles folrant un passadís de l’escola podreu fer-los gaudir d’una nova sensació en els peus, com van fer la Tati i l’Eva del blog Mamàs con Arte. És una experiència sensacional!

Clica a la fotografia per accedir al bloc Mamàs con Arte

Si per les característiques de la vostra aula ho veieu complicat de fer, podeu enganxar al terra trossets de plàstic fent camins per on avançar.

Imatge del bloc noosh loves... Clica! 

• Alerta! Vigileu que les vores del plàstic quedin ben enganxades; ja que si no, els infants podrien entrebancar-se i caure.

Si teniu pocs infants a l’aula o mestres de suport, podeu dedicar una estona a embolcallar els peus amb el plàstic de bombolles per obtenir els mitjons màgics que sonen al caminar...

Si us engresqueu, poseu una catifa blanca de paper i amb un pinzell ple de pintura deixeu que els infants sentin unes llunyanes pessigolles a la part de la planta dels peus mentre el plàstic es va acolorint.

Mireu com deixen les seves petjades amb cercles de colors!

Imatge del bloc mess for less .Clica! 

Tocar i sentir les bombolles amb les mans afegint-hi pintura augmenten les sensacions: la fredor, la suavitat, l’esponjositat...

Imatge del bloc childhood 101 .Clica! 

Fer petar les bombolles mentre s’escolten els espetecs, en haver de fer la pinça amb els dits, es converteix en una activitat de motricitat fina excepcional. 

Una persona fascinada per aquesta activitat, fins i tot, n’ha fet un joc per a l’ordinador. Ideal per introduir l’us del ratolí en els infants.

Si vols jugar, clica!

I per últim, el plàstic de bombolles ens pot ajudar a crear textures, estampacions i unes obres d’art ben diferents.

Us animeu?

Per saber-ne més:

Idees creatives amb plàstic de bombolles

           

LA PANERA DELS TRESORS

Molts dels textos d’aquest bloc, en voler ser escrits des de l’experiència professional, són recursos i activitats realitzades a l’Educació Infantil de 3 a 6 anys on hi vaig passar la majoria dels meus anys de mestra.

Avui però, el més petit de la família, a prop de fer el seu primer any, m’ha fet recordar els meus inicis com a mestra a l’Escola Bressol.

Els seus pares, carregats amb bosses, explicaven amb il·lusió que marxaven tots tres cap el bosc més proper.  Allà les omplirien amb pinyes, escorça, castanyes i altres recursos naturals i, així, poder farcir la panera dels tresors de la classe del seu fill. 

Fotografia del bloc "Trapeando".

Van ser Tere Majem i Pepa Òdena  qui, en el seu llibre “El joc de la descoberta” , van divulgar per les nostres escoles aquest fantàstic recurs. Eleanor Goldschmied l’havia exposat, per primera vegada, a la seva obra “L’educació de 0 a 3 anys”.

Tot i que es tracta d’una activitat d’experimentació sensorial adreçada a infants de l’Escola Bressol, actualment també és un recurs força interessant per a nens i nenes de P3.

Cada vegada més, motivat per la crisi econòmica, arriben a l’Educació Infantil nens i nenes que no han assistit a l’Escola Bressol i cal oferir-los força activitats per afavorir el seu desenvolupament i aprenentatge.

Amb aquest recurs, els més petits tenen la possibilitat de descobrir noves sensacions i de treballar la capacitat d'elecció.

La panera dels tresors, és una activitat ideal per a infants que ja poden romandre asseguts, però que encara no es poden desplaçar. Si es realitza durant les primeres setmanes de P3, es demanarà, als nens i nenes, que no s’enduguin els objectes lluny de la panera i que, una vegada explorats, sempre els tornin a deixar  a dintre.

Per preparar l’activitat, cerqueu una panera de vímet d’uns 35 cm de diàmetre i d’uns 8 cm d’alçària, sense nanses i amb prou consistència per tal que no es pugui tombar si s’hi repengen.

També haureu de preparar els materials, no joguines, que seran els objectes d’experimentació i descoberta. Si cliqueu sobre la llegenda de la fotografia, podreu trobar la llista orientativa que la Tere Majem va elaborar.

Objectes de la panera.

En aquesta recollida, l’equip docent també implicarà les famílies fent-los partícips de les activitats de l’Escola Bressol i després de les descobertes dels seus fills i de les seves filles.

Cal dir que es vetllarà per la seguretat i no hi haurà cap objecte petit que  pugui ser empassat , ni cap material perillós pels infants o que intranquil·litzi les persones que acompanyen durant l’activitat. També hauran de ser fàcils de netejar diàriament perquè, en aquesta edat, una de les grans fonts de descoberta és la boca.

Reunits els objectes, poseu-n’hi un recull de seixanta, comproveu que potenciïn el descobriment a partir dels cinc sentits: el tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista i també el sentit del moviment del cos.  A més, aquests objectes facilitaran, a l’infant, la informació sensorial sobre el pes, la temperatura, la forma, el color, l’olor, el so, les textures… i desenvoluparan una millor capacitat de coordinació entre els ulls, les mans i la boca.

Per iniciar l’activitat, en un racó de l’aula sobre una estora o superfície còmode, es presentarà “la panera dels tresors” a tres o quatre infants asseguts al seu voltant.

La persona adulta, estarà prop per oferir seguretat i confiança però no intervindrà mentre no sigui necessari.

Els mateixos nens i nenes defineixen quan és l’hora de finalitzar donat que, a mida que l’activitat avança, van perdent l’ interès pels objectes i reclamen passar a altres situacions.

És important anar renovant els materials i substituir aquells que s’ha observat que no motiven els infants.

Per saber-ne més: El joc de la descoberta. Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d'Infància núm. 22. Barcelona: Rosa Sensat, 1994.  L’educació infantil de 0-3. Goldschmied, E.; Jackson, S. La educación infantil de 0 a 3 años. Madrid: Morata, 2000. Educar l’infant a l’escola bressol. Goldschmied, E. Barcelona: Rosa Sensat, 1998.

TREBALLAR A L’ESCOLA BRESSOL

Des que, per la Síndrome de Fatiga Crònica i les seves conseqüències en la meva salut, no puc treballar a l’escola; tinc la sort de poder  fer de mestra “on-line”.

Per  primera vegada, no em manifesto en contra de la gran ràtio de la meva aula virtual; tot el contrari, en gaudeixo amb intensitat.

La xarxa, Facebook i Bloc Fer de Mestres, em permet connectar a diari amb mestres d’arreu del món i amb les noves generacions que s’estan formant a les facultats.

Fa uns dies, una jove mestra d’una l’escola bressol em comentava que, per primera vegada, al setembre iniciaria el curs a l’aula dels nadons. Què m’aconselles?

Quina responsabilitat, la meva! Lluny dels consells, li vaig oferir algunes reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres:

Estima la professió de mestra! És un privilegi poder compartir les grans descobertes que fan els nadons a cada instant, la curiositat per descobrir que els fa explorar, experimentar, conèixer... En aquesta inesgotable recerca, experimenten el plaer de sentir, de saber, d’estimar; aprenen a viure, i tu hi seràs!

Estima molt els infants perquè es sentin segurs, estimats i vulguin, cada matí, tornar a l’escola bressol. Pensa que tindràs una aula plena de tresorets, un tresor únic de cada casa!

Presenta propostes que potenciïn l’activitat dels nens i nenes, amb materials estimulants que propiciïn l'acció: material sonor, objectes diversos amb textures diferents, elements de color, materials per amagar’s-hi, sense oblidar la música dins l’aula. Intenta crear un clima relaxat on sigui agradable de ser-hi.

Pintant amb xocolata!

 Respecta els diferents ritmes dels infants i dedica temps a:

·L’estona de canvis de bolquer i l’estona dels àpats perquè són importantíssimes (hi ha infants que esmorzen, dinen i berenen cada dia a l’escola bressol), són els moments on podràs estar particularment amb cada infant. És un moment íntim, aprofita aquesta estona per crear vincles afectius, amb la mirada, amb la veu, amb el contacte físic. No tinguis pressa, gaudeix d’aquest moment.

· Les experiències de contacte (jocs de falda, cançons, etc.),  acompanya-les de la teva veu amb to afectuós perquè aquesta dedicació és un dels grans al·licients per créixer i per aprendre.

·  Als pares i mares que moltes vegades estaran angoixats en deixar, per primera vegada, el seu fill o filla a l’escola bressol o en veure els infants que ploren en el moment de la separació. Acomiada’ls de manera tranquil·litzadora i afectiva, sense allargar massa el comiat. Mostra’t accessible perquè se sentin segurs i tranquils en deixar el que més estimen, sota la responsabilitat de l'escola bressol. En el moment de la sortida aprofita per compartir amb ells les experiències del dia, aquell petit detall que a tu et fa contenta perquè és un pas més, i que a ells els  informa  i els mostra l’estima vers el seu fill.

El més important és saber respectar l’infant, els seus ritmes i les seves necessitats.

Felicitats tens una tasca meravellosa per endavant, gaudeix-la!!!

Moltes gràcies a la Carme i a la Clara per les seves aportacions.

LA CAPSA DE LES CANÇONS

Des dels primers moments de la vida, els infants escolten cançons i quan arriben a l’escola ja tenen la seva petita col·lecció de melodies.

A l’educació infantil es canta molt sovint doncs és un dels recursos més complet  per arribar a l’emoció, sentir la música, ampliar el lèxic, aprendre moviments coordinant diferents ritmes i conèixer les possibilitats de la veu. Acompanyades de jocs musicals que assenyalen els primers ritmes, les cançons s’aprenen d’oïda  però igual que a la classe es mostren textos i encara no es llegeix, caldrà mostrar partitures perquè vagin familiaritzant-se amb el codi d’escriptura de la música.

La capsa de les cançons és un recurs per presentar a l’aula les noves cançons i per recordar les conegudes.

Capacitats:

·        Aprendre a pensar i a comunicar

·        Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Capsetes per a les cançons

Objectius:

·        Escoltar cançons i aprendre-les.

·        Gaudir de l’audició i expressió musical.

·        Treballar les habilitats auditives.

Continguts:

·        La cançó

·        La partitura

Material:

·        Una capsa gran de cartró decorada.

·        Capsetes petites de diferents formes i mides

·        Partitura de cada cançó

·        Elements referents de les cançons (titelles, dibuixos, etc.)

·        Cartells de les cançons

En rotllana es presentarà la capsa de les cançons creant un ambient d’expectació:

Mestre/a-  La capsa de les cançons avui pesa molt, què hi deu haver?

Escoltades les propostes dels infants, s’obre amb molta cura per mantenir l’element sorpresa...

M- Oh! Mostrant les moltes capsetes de l’interior.

Interior de "La capsa de les caçons"

Si és la primera vegada que es presenta aquesta activitat se n’agafarà una qualsevol. Si ja s’ha treballat, es mostren les capsetes i es pot fer una activitat de coneixements previs  recordant a quina cançó pertany cadascuna sense obrir-les.

M- La capseta quadrada i vermella quina cançó tenia que no ho recordo?

Alumnes-  Pedra, pedreta!

Si no es recorda, es pot buscar al racó de les cançons on a mida que es van treballant es va penjant un cartell on hi constarà el títol, la partitura, la capseta i una fotografia com a referent.

M- Cantem-la!

M- Aquí hi ha una capsa de cercles que no havia vist mai! Potser hi té una nova cançó.

Es passarà la capseta a un nen o nena perquè sense obrir-la faci una descripció de les seves qualitats (plena, pesada, sonora...).

Acabada la descripció es demanarà que obri la capseta i donarà pistes fins que els companys endevinin el títol de la cançó.

A-  És un animal (esperarà la resposta), té plomes..., ulls grans..., està despert per la nit...

Si ningú ho encerta s’obrirà la capsa i es mostrarà.

Tothom- El mussol!

Aleshores el mestre o la mestra agafarà la partitura, la mostrarà i cantarà la cançó. Per garantir la justesa melòdico-rítmica en la interpretació (entonació) també es pot fer l’audició d’una gravació. Es cantarà junts per frases fins arribar a la cançó completa.

Endreçada la capsa de les cançons, es presenta el cartell per penjar-la en un racó de la classe.

Clica aquí per escoltar la cançó

Criteris d’avaluació:

El llenguatge musical a l’educació infantil no sempre l’imparteix l’especialista i és el tutor o la tutora qui l’ha d’avaluar. Els ítems següents són els que a partir de l’observació sistemàtica ens indicaran l’evolució i el grau d’assoliment dels objectius:

-      Memoritza la lletra de la cançó.

-  Mostra justesa melòdico-rítmica en la interpretació de la cançó (entonació).

-      És precís en la coordinació de la melodia i la mímica de la cançó.

-      Reconeix i relaciona la melodia amb el títol de la cançó.

-      Identifica i relaciona el ritme amb el títol de la cançó.

Per no tenir una gran quantitat de capsetes cada trimestre es pot canviar el contingut o canviar-les amb una altra classe.

Per anar ampliant el repertori de cançons a la xarxa podeu trobar cançoners força interessants, entre ells:

.htmhttp://www.lacenet.org/xesco/les%20orelles.htm

http://manatdecansons.blogspot.com.es/2012/02/el-mussol-no-vol-cantar.html