Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 22 de març del 2013

PREMI LIEBSTER AWARD

Com he explicat en altres ocasions, repartir els premis que arriben a Fer de Mestres se’m fa difícil. Sempre em queda la sensació de no ser justa, de deixar sense nomenar blocs interessants perquè, aquests premis entre blocaires, reconeixen el treball i l’esforç dels companys i companyes i n’hi ha molts que s’ho mereixen.
Aquesta vegada ha arribat el Premi Liebster Award, sembla ser que és d’origen alemany; ja que, en aquesta llengua vol dir “Premi al més estimat”. Va néixer amb la intenció de reconèixer la tasca dels nous blocs i de difondre’ls per la blogosfera.
La veritat és que amb aquest títol tan preciós, m’ha emocionat que es pensés atorgar-li a Fer de Mestres des dels blocs: 
Moltes gràcies!!!

Les condicions que s’accepten en rebre el premi són:
·        Anomenar i agrair el premi a la persona o bloc que l’ha concedit.
·        Respondre les onze preguntes que es formulen.
·        Concedir el premi a onze blocs amb menys de 200 seguidors/es.
·        Visitar els blocs que han sigut premiats conjuntament amb el teu.
·        Informar als blocaires del teu premi deixant-hi un comentari al seu bloc.

1.   Per què vas decidir crear un bloc i quan vas començar? 
M’acabaven de donar la incapacitat per malaltia i l’absència d’expectatives de futur  em comportaven dies tristos. Ara fa un any, vaig pensar en fer un espai a la xarxa per tenir una finestra oberta per on seguir assessorant les noves generacions de mestres.
2.   Si no escrivissis sobre el temes que tracten el bloc, sobre què escriuries?
M’agrada molt fer manualitats i cuinar. Per a la primera afició ja tinc un altre bloc, Fer de Paper.
Per a l’altra, m’ho faig venir bé per incloure-hi en els blocs alguna recepta de cuina.
3.   Quin és el teu post preferit? Per què?
En tinc dos, Malgrat la boira cal caminar perquè va ser el primer que escrivia i amb el que vaig iniciar el meu camí blocaire. L’altre, Experimentant l’espai amb una càmera fotogràfica perquè l’Estrella, del bloc Idees Magistrals, m’hi va deixar un comentari. D'aquesta manera, Fer de Mestres es va donar a conèixer a la blogosfera educativa.
4.   Què t'aporta tenir un bloc?
Per a mi escriure els textos és terapèutic perquè dóna sentit a la meva vida professional i publicar-los m’ha aportat un espai de comunicació que d’una altra manera no tindria.
5.   Què és el que més t'agrada del món 2.0?
La companyonia que hi ha entre blocaires, hi he trobat grans amics i amigues. També, el munt de recursos que s’hi troben diàriament.
6.   Com planifiques els continguts i temes pel bloc?
Quan tinc una idea per a una entrada, l’escric en un fitxer word i l’endreço a l’ordinador per temes a la carpeta de projectes d’entrades pel bloc.
Quan tinc temps i inspiració per escriure treballo en el contingut, investigo sobre el tema, hi reflexiono i el guardo fins el dia que veurà la llum.
A l’hora de publicar, busco un text amb un tema adient al temps escolar i a les necessitats dels/de les mestres.
7.   Tenies entre mans altres noms pel bloc abans de decidir el que té?
Sí, vaig pensar en “La capsa màgica” perquè ha estat l’element que més s’ha significat en la meva tasca de mestra.
8. Si preguntes a la gent que et coneix. Què em dirien de tu?
Tinc una personalitat que no deixa indiferent, m’estimen molt o incomodo molt.
Les primeres persones dirien que sóc molt detallista i es senten estimades, resolutiva i creuen que els facilito les coses, decidida i es senten segures, valenta i les encoratjo...
Les altres, en són menys, dirien que sóc tan detallista que arribo a ser pesada, que en ser resolutiva no deixo fer, la meva decisió i valentia l’entenen com arrogància... Així que la gent que em coneix et diria de mi segons el color del cristall amb què em miressin.
9.   Què fas durant el teu temps lliure?
El comparteixo amb la meva família, amigues i amics, llegeixo, cuino, faig scrapbooking i estic moltes hores al sofà descansant molt, molt i molt.
10. Quin consell donaries a les persones sobre el món dels blocs?
Donar consells no és el meu fort!
11.  Has viscut algun afer important a partir del bloc? 
Sí, un de molt important: Recuperar la meva vida professional.
Ha estat el millor d’aquest últim any!!!
Els blocs a qui atorgo el Premi Liebster Award són:



FELICITATS!!!

divendres, 15 de març del 2013

L'HORA DEL CONTE

Escoltar i explicar contes han estat sempre unes de les meves activitats preferides. Tot i que no tinc records de la infantesa on m’expliquessin contes, sí que en tinc força de mirar-ne i de llegir-ne molts estant asseguda en el meu sillonet. 

Il·lustració de Montse Miquel
Cada dissabte amb la mare, quan tornàvem del mercat, ens aturàvem a la llibreria del barri i em deixava triar un conte per gaudir-ne el cap de setmana.
Tenia un gran calaix al moble del menjador, ple a vessar de contes, la majoria d’aquells de tapes de cartró i fulls grapats dibuixats per Ferrándiz i el text escrit amb petits rodolins. Portaven a la tapa un element significatiu del conte que permetia jugar-hi i que a mi m’agradava col·leccionar. Entre dagues de l’Alí Babà, plomalls de la Rateta, les claus d’en Barba Blava... imaginava les meves aventures posant-hi  la veu a tots els personatges.
D’aquells dies, em resta la facilitat per modular la veu en les narracions, i així, crear força expectació. Puc fer que tots els titelles en tinguin una de pròpia, de veu i fer-la greu, molt greu, en ser la  d’un gegant o aguda, per convertir-se en la d’una fràgil erugueta. 
Il·lustració de Virginia Pinon
Aprofitant aquests recursos vocals i el meu gaudi en explicar contes, l’equip docent d’Educació Infantil de l’escola va acordar que fos l’encarregada de l’hora del conte en la sessió setmanal de cada grup a la biblioteca.
Explicar contes és una activitat essencial per iniciar els infants en l’art de la paraula i  la creativitat de la llengua amb moments màgics de descoberta d’emocions i sentiments.
Els personatges de les narracions informen als infants dels valors i dels rols socials, els fan descobrir l’amistat, l’enveja, la companyonia, la separació, la mort…També són un recurs per a la motivació dels projectes i per aprendre el llenguatge verbal. 
Les capacitats que potencia més aquesta activitat són:
*  Aprendre a pensar i a comunicar.
 Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Els objectius a assolir són:
  • Saber escoltar un conte llegit o explicat de forma expressiva, atenent a una bona entonació, ritme, pronuncia, etc... com a model que afavorirà posteriorment la lectura expressiva dels alumnes.
  • Comprendre, a partir del gest i l'entonació, les diferents intencions comunicatives de qui llegeix o explica, així com implicar-se emocionalment en la història.
  • Seguir el fil del relat en contes llegits o explicats.
  • Gaudir escoltant contes.
Temporització:
Explicar o llegir contes ho fem sovint a les nostres aules però aquesta activitat és per realitzar-la durant una sessió setmanal amb el grup desdoblat.
Proposta d’activitats:
L’hora del conte, sempre que sigui possible, realitzeu-la a la biblioteca de l’escola o a la bebeteca de l’escola bressol. Allà hi adapteu un racó tranquil en un espai on es pugui estar assegut còmodament i a prop dels llibres infantils perquè en acabar d’escoltar el conte puguin mirar-ne d’altres.
Hora del conte a Okendo

Per seleccionar el conte a explicar, valoreu l’etapa evolutiva dels infants perquè el relat ha de ser clar amb un contingut significatiu per a ells i elles. També és important que us agradi a vosaltres perquè el vostre entusiasme es pugui transmetre als infants.
En el primer cicle d’Educació Infantil és aconsellable repetir els contes que es van explicant per afavorir la comprensió del relat i anar interioritzant les fórmules tipus d’inici i de final dels contes.
És molt important establir un ritual, el nostre era amb la capsa màgica dels contes, perquè començar amb aquest element ajudava a centrar l’atenció i a crear expectació.


Clica la imatge per veure com es fa.
En el segon cicle d’Educació Infantil podeu fer una conversa prèvia amb els infants per elaborar hipòtesis sobre el conte a partir del títol i de la il·lustració de la tapa: Quin conte serà? De què ens parlarà? Quins poden ser els personatges?...
Inicieu la narració del conte amb les fórmules establertes com “Vet aquí una vegada...” o “Hi havia una vegada...”
Per  explicar el conte, a més del llibre, podeu utilitzar recursos diversos imatges, titelles,  instruments...
Si el llegiu, mostreu les il·lustracions del conte a mida que passeu les pàgines i, si cal, expliqueu-les.

Com explica Sara Cone Bryant en el seu llibre “Com explicar contes” per a una correcta narració cal:
  • Utilitzar expressions senzilles.
  • Narrar amb expressions curtes i paraules clares.
  • Fer ús de la modulació de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració.
  • Realitzar una narració tranquil·la, sense presses, gaudint de les expressions i dels diàlegs.
Per acomiadar el conte, als infants els agrada que no utilitzeu sempre la mateixa fórmula del final com ara “Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat” o “ Conte contat, conte acabat i si no és mentida és veritat”...
Al bloc Bibliopoemes hi podeu trobar un llistat de:

Amb la mateixa solemnitat que al principi, finalitzeu el ritual desant el conte a la capsa i convidant els infants a mirar algun altre conte de la bebeteca o biblioteca.
L’hora del conte és una activitat màgica perquè permet veure les cares plenes d’emoció i embadalides dels infants mentre escolten els contes. 
Us ho voleu perdre?

Per saber-ne més:

diumenge, 10 de març del 2013

FER DE MESTRES FA 1 ANY!!!

Avui, 10 de març, fa un any que vaig publicar  la primera entrada del bloc Fer de Mestres.

M’acabaven de donar la incapacitat per malaltia després d’anys de lluita contra la simptomatologia de la Síndrome de Fatiga Crònica, de recerca de tractaments inexistents i d’incomprensió social.
La sensació de buit era immensa, l’enyorança de les emocions compartides amb els infants m’envaïa sovint i l’absència d’expectatives de futur  em comportaven dies tristos de dol.
El meu caràcter inconformista i lluitador que havia estat un inconvenient en molts moments de la joventut; aquells dies, va ser la meva força vital. Em va fer creure que, d’alguna manera, la meva vida havia de renéixer i així ho vaig explicar a la primera entrada del bloc titulada Malgrat la boira cal caminar.
Si la meva salut hagués estat intacta, a més d’estar a l’escola, hauria seguit fent cursos de formació per a mestres; ja que, sempre he pensat que compartir és enriquir-se.
Un matí, en un moment de lucidesa, vaig iniciar el meu camí virtual obrint una pàgina de Facebook anomenada Fer de Mestres. Amb ella, pensava que podria tenir una finestra oberta per on seguir assessorant les noves generacions de mestres.

Clica la imatge per accedir-hi!

Va ser la Núria Ramírez, amiga de facebook, qui em va animar a desenvolupar les idees que exposava en el mur d’aquella xarxa social fent un bloc educatiu. Moltes gràcies, Núria!
Des de la més gran ignorància en aquests temes de la blogosfera, vaig començar a buscar programes que em permetessin de fer-lo de la manera més senzilla. Després de provar-ho amb diferents recursos TIC, va néixer el bloc Fer de Mestres.
En aquest any, Fer de Mestres ha après a caminar, ha anat alimentant-se d’idees per créixer poc a poc, ha sentit la satisfacció de compartir i, el millor, ha trobat grans amics i amigues virtuals.
Vull donar les gràcies a la Montse i a la Neus per la seva paciència, a la Lluïsa per la seva implicació, a totes les persones que llegeixen els meus textos del bloc, a les que, a més, hi deixen comentaris o a les que n’hi han deixat en alguna ocasió i dir-vos que ara us trobo a faltar. També als amics i amigues blocaires que m’acompanyen dia a dia.
Confesso que el contacte amb tots i totes vosaltres m’ha donat un munt de motius per llevar-me cada matí més contenta.


També aquest any, ha estat un temps difícil per a l’ensenyament. Han predominant les retallades econòmiques que han afectat els recursos personals i materials que han fet més complicades les condicions de treball. I també ha avançat dia a dia el projecte de la llei Wert que fa preveure greus intromissions en la tasca educativa.
Alhora, les noves propostes animen a espolsar les estores, treure la pols a les escoles i iniciar un camí, des de la imaginació, cap a una escola nova amb un nou paradigma educatiu que no podem excloure en les nostres reflexions.
Per concloure, us animo a seguir compartint la vostra tasca, a recollir els fruits de l’experiència d’altres mestres repartits  pels molts blocs interessants que es poden trobar a la xarxa. I, especialment, us encoratjo a no perdre la il·lusió per FER DE MESTRES  perquè malgrat la boira,  cal caminar.


Petons d’aniversari!

Per saber-ne més:


dimarts, 5 de març del 2013

PREMI SEU BLOG É UNA FOFURA!

Com sabeu em costa molt repartir els premis  que  Fer de Mestres va  rebent d’altres blocs  perquè  les condicions  en  rebre’ls és  repartir-lo a un nombre limitat de blocs i és tant difícil triar!
Avui, m'he decidit a repartir el Premi Seu blog é uma forfura! que traduit al català seria, més o menys, El seu bloc és una monada!



El premi el va idear la Lissy del bloc portuguès Assunto de garota. Amb la idea de donar-lo a conèixer, hi va incloure l’enllaç en el segell.  
Aquest premi, des d’un bloc de moda i d’idees per a joves, ha arribat als nostres blocs educatius; segurament  perquè també són una monada J
Vull donar moltes gràcies al Joel d’Educació i lesTic, la Magda d’Els petits infants, a la Núria de Som-hi mestres! I a la Txell de La maleta del precinema a Infantil perquè aquests regals ens ajuden a seguir treballant en els nostres blocs.
Les condicions en rebre’l són:
·        Enganxar la imatge del premi al bloc.
·        Enllaçar el teu bloc amb el que t’ha atorgat el premi.
·        Atorgar el premi a 8 blocs.
·        Posar-te en contacte amb els blocs premiats per informar-los.

Avui, aprofitaré a atorgar aquest premi als vuit blocs que m’han ajudat a entendre la blogosfera i sense ells no hagués pogut  seguir en aquest món virtual. Sou una monada!!!

·                    Idees Magistrals
·                    Educació i les Tic
·                    Els petits infants
·                    La maleta del precinema a infantil
·                    La classe de Miren
·                    Aula TIC
·                    Actividades para Educación Infantil
·                    Món Infantil

MOOOOOLTES FELICITATS!!!

divendres, 1 de març del 2013

JO, ELS ALTRES I LA FOTOGRAFIA

La meva adolescència va ser una etapa difícil que recordo amb inquietud.  Com en tots els adolescents, van aflorar les inseguretats, els complexos i els interrogants, molts interrogants...
Era a finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, una època en la qual s’iniciava un temps de llibertat on els valors socials es transformaven dia rere dia.
Els cinemes s’omplien d’espectadors per veure imatges del futur en l’estrena de La guerra de les galàxies, la música del grup Abba s’escoltava en tots els dials de la ràdio, les càmeres fotogràfiques s'omplien de color i es passaven hores entretingudes amb una nova joguina, el cub de Rubik.


Els joves més agosarats començaven a assistir a concerts de rock i escoltaven The wall de Pink Floyd en els seus walkmans mentre es dirigien a les manifestacions on es reivindicava: “Llibertat d’expressió!”
Els centres escolars començaven a introduir alguna àrea en català, els uniformes poc a poc desapareixien de les aules i els valors de l’escola moderna retornaven als currículums d’alguns centres escolars.
En aquest context, els adolescents ens trobàvem en una cruïlla de camins plena d’oportunitats contradictòries. Aquelles contradiccions que existien entre l’escola i la família, les que havien construït els nostres fonaments emocionals durant la infantesa dels anys seixanta i en no servir-nos, ens feien sentir desorientats i preguntar-nos per la nostra identitat.

Construir la pròpia identitat no és un procés únicament de l’adolescència. És en els primers anys de vida, en l’àmbit familiar, amb les primeres experiències, quan es va forjant l’autoconcepte.  L’escola també té un paper fonamental en aquesta tasca perquè la identitat es conforma socialment i, sovint, en contraposició amb els/les altres persones.
A l’Educació Infantil, les accions educatives que s’han de planificar per afavorir l’adquisició de la pròpia identitat tindran l’objectiu de:
• Fomentar el desenvolupament integral de cada persona.
• Construir de manera positiva la pròpia identitat i la imatge de l’altre.
• Estimular l’autoconeixement, l’autoconcepte i l’autoestima.
• Potenciar la confiança i la seguretat en si mateix/a i en el futur.
• Generar cordialitat i respecte.
• Comprendre i expressar les pròpies emocions.
• Utilitzar els diferents llenguatges potenciant el llenguatge fotogràfic.

Proposta d’activitats:
La càmera fotogràfica està molt present en les nostres vides, sobre tot des de la seva incorporació en els telèfons mòbils. Moltes de les fotografies que s’obtenen, s’exposen en les xarxes socials pel que caldrà educar els infants vers la responsabilitat en l’ús de les imatges.
L’escola no pot  restar al marge d’aquesta realitat i des de l’Educació Infantil s’han de dissenyar activitats amb aquest recurs que, amb el temps, puguin afavorir estratègies que condueixin a mostrar una visió crítica del seu ús i abús.

JO I ELS ALTRES
Per parelles, amb la càmera fotogràfica digital de la classe, deixeu que els infants es facin diverses fotografies i expliqueu-los-hi que, una vegada estiguin impreses, les enganxaran en un mural que estarà visible en algun espai de la classe. També es pot preparar un fitxer per poder veure les fotografies amb la PDI i comentar-les conjuntament.

En l’Escola Bressol, les fotografies les poden fer les persones adultes.

Si teniu alumnat invident o de baixa visió oferiu-los la possibilitat de fer una exploració tàctil dels companys i companyes per reconèixer les característiques físiques de cada infant i feu que les verbalitzi.  Aquestes descripcions es poden gravar.


QUI SÓC?
Mostreu les fotografies o les imatges a la PDI i animeu els infants a identificar-les: Qui és?
Deixeu un temps perquè les comentin i gaudeixin de les imatges. Finalment, cadascú agafarà la seva fotografia i, ordenadament, les enganxaran en un paper d’embalar per fer-ne un mural.
En el segon cicle de l’Educació Infantil inicieu una conversa sobre el nom i els cognoms, elements fonamentals de la nostra identitat
Si a la classe no els heu treballat encara,  repartiu unes cartolines individuals on estiguin escrits perquè els puguin copiar.
Mostreu el cartell de la llista de la classe i feu que cadascú escrigui el seu nom i cognoms sota la fotografia amb retolador. Pengeu el mural a la paret de l’aula.
També podeu preparar per a la PDI una activitat per relacionar la fotografia amb el nom i els cognoms o escriure’ls sense imatge.
Els infants invidents poden escriure el seu nom en escriptura Braille, amb la màquina Perkins, per després enganxar-lo al costat de la fotografia.


COM SÓC?
En rotllana, demaneu els infants que facin la descripció de les seves característiques físiques. Si ho necessiten, feu que es mirin al mirall de l’aula o a la seva fotografia del mural i afegeixen algunes característiques més per completar la descripció a fi d’obtenir els trets personals que més els defineixen.
Si esteu en el segon cicle d’Educació Infantil, demaneu a la resta del grup que digui alguna característica positiva del caràcter del seu company o companya i feu una nova fotografia amb  l’expressió de l’infant mostrant la característica.

Aquesta activitat es pot gravar per escoltar-la i comprovar si els infants tenen una auto-imatge ajustada a la realitat.
Si es detecta algun desajust greu, és important de comentar-lo a l’especialista d’Educació Especial.
A l’hora de comentar les característiques físiques dels infants, si es produeixen situacions de burla (infants grassonets, amb ulleres, baixets...) no es poden ignorar i cal abordar-les per potenciar el respecte vers els altres.

QUI ÉS QUI?
Per esbrinar el coneixement que tenen els infants de les característiques d’ells mateixos i dels altres, jugueu a fer la descripció d’un infant i que la resta de nens i nenes esbrinin de qui es tracta. Per fer la comprovació ensenyeu la fotografia feta en alguna de les activitats anteriors.
A partir de P5, podeu adaptar el joc de taula Quién es quién? i deixeu que hi juguin per parelles o grups de quatre.
Enganxeu les fotografies que els infants han fet en l’activitat anterior en un tauler i a les fitxes. En l’altre tauler caldrà enganxar-les en un ordre diferent.
Cada jugador agafarà una targeta i haurà de descobrir quin infant és el que té l’altra.
Per identificar el nom de l’infant es van fent preguntes com: porta ulleres? té el cabell llarg? és un nen? ... Si necessiten ajuda doneu algunes consignes.
Finalitza el joc quan s’aconsegueix esbrinar tots els noms d’un dels taulers. 

A l’aula es tenen múltiples oportunitats per desenvolupar els processos que fomentaran la capacitat d’aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma per tal de formar-se una imatge positiva d’un mateix. I cal no desaprofitar aquestes oportunitats, ans el contrari, potenciar-les perquè és la manera d’iniciar un camí que caldrà fer durant tota la vida.