L’escola de la meva infantesa va ser la de la
dictadura, basada en la memorització, l'autoritat, la por i la culpa.
Hi havia l’escola dels nens i, en unes altres
instal·lacions, la de les nenes i no es coincidia mai. En cada escola s’estava separat
per grups d’edats que s’anomenaven pels ordinals del curs:
¡Las de
primero que empiecen a hacer la fila!
Eren els dissabtes, que en arribar al cau de l’agrupament escolta, es
respirava aire fresc i la rígida nomenclatura numèrica dels grups canviava pels
noms d’alguns animals:
Les daines i
els llops, tot a punt?
En arribar els nous corrents educatius que obrien la
possibilitat de canviar la severitat dels centres escolars, moltes de les
persones que havien crescut en els caus
d’arreu, per la seva vocació pedagògica,
van decidir Fer de
Mestres.
Aleshores, les escoles van acollir alguns dels costums
dels agrupaments escoltes i moltes de les classes, especialment les d’Educació
Infantil, van deixar el nombre per rebre un nom.
 |
| La classe dels conills de l'Escola Eiximenis. Clica! |
El nom de la classe sovint és un referent per a infants i mestres que els serveix
per identificar
el grup en diverses situacions educatives i lúdiques on, per
ser pràctics, no es pot anomenar a cada infant individualment:
Colla de la
classe dels conills, pugem a l’aula!
Pertànyer a un
grup dóna seguretat, i a més, afavoreix el desenvolupament de les
potencialitats individuals però hem de ser conscients que aquest sentiment no
el dóna el nom, sinó la vinculació emocional que es crea entre tots. Així, els
infants d’una classe sense nom poden experimentar amb intensitat la pertinença
al grup.
Tradicionalment, els noms de les classes també han
servit com a excusa per iniciar els projectes de treball de l’inici del curs
escolar; tot i que, per a fer projectes no calen excuses, oi?
 |
| Projecte de la classe dels arquitectes. Clica aquí! |
En aquests últims anys, normalitzat l’ús del nom de la
classe es comencen a escoltar veus que plantegen si realment són necessaris, qui els ha de triar, quin ús se n’ha de fer i el tipus de noms que s’han d’usar: Espai
blau? La classe dels somriures? Pàrvuls? La classe dels cargols? El canvi de
curs ha d’obligar a canviar el nom de la classe si es tracta del mateix grup
d’infants? A continuació en podeu llegir uns exemples:
Potser no ho
acabo d'entendre però llegeixo sovint expressions com "Els cargols surten
d'excursió" o "Els elefants pinten amb pinzells" i dubto si estic davant un reportatge de
natura... Per què definim els nens i les nenes, els infants, amb noms d'animals
on tots es diuen igual? On queda la individualitat que els fa únics i
irrepetibles?
Sempre que
el nom del grup el triïn ells, penso que és molt positiu. Sobretot a principi
de cicle; ja que, els infants es poden sentir desubicats. Designant un nom per
al grup dónes identitat i promous la cohesió.
Reflexions del Facebook Fer de Mestres
La reflexió està oberta, tu què en penses?
