El pare i la mare van
iniciar la seva vida en comú a mitjans dels anys cinquanta. Eren temps difícils,
com els d’ara, vivíem amb els avis per compartir despeses i havien de treballar
moltes hores per poder acabar els mesos sense massa deutes.
Compaginaven dues
feines cadascun. En una d’elles, el quiosc de premsa, també hi col·laboràvem les
dues filles en les nostres hores lliures; així ja no ens calia jugar a
botiguetes.
Em desagradava sortir
d’escola i haver d’anar a fer els deures entre diaris i revistes mentre les
meves companyes jugaven al parc. Encara sento l’olor de la tinta de la premsa quan
arribava acabada d’imprimir en les linotípies i com els meus dits se m’embrutaven
en agafar els diaris per posar-los als prestatges.
El que m’agradava era
cobrar. Em feia sentir gran i les sumes, en calcular els preus, i restes, en
tornar el canvi, eren com un joc per a mi. Obria el calaixet de fusta amb parsimònia
i comptava les monedes amb cura; ja que no volia equivocar-me i rebre una
reprimenda del client si li tornava malament el canvi.
Aquella activitat, em
va ajudar a trobar un munt d’estratègies de càlcul que, encara ara, em són molt
útils; especialment, per facilitar el canvi en les compres o potser no... perquè
observo amb incredulitat com les persones de les caixes enregistradores dels
supermercats no ho saben fer si la màquina no els marca amb exactitud la quantitat. Què ha passat amb el càlcul
mental o potser amb l’expansió de les calculadores ja no cal exercitar-lo?
El càlcul forma part
de la resolució dels problemes matemàtics que alhora fomenten la concentració, la
comprensió i l’expressió verbal, el
raonament i la creació d’estratègies mentals; capacitats imprescindibles també per
a resoldre les situacions noves.
Fer càlcul mental
a l’Educació Infantil és un repte; ja que per les característiques dels infants
requereix haver treballat primer la sèrie numèrica, la descomposició del nombre,
l’estimació, les operacions amb suport material per a poder fer posteriorment
l’abstracció de les quantitats.
Una de les
estratègies metodològiques que m’han ajudat a assolir els objectius anteriors
ha estat treballar amb tot el grup, diàriament, uns minuts a la rotllana
situacions quotidianes on els infants han de posar, treure i repartir amb el
suport de material i sense ell.
Activitats
prèvies:
Exemples
per comptar:
- Comptem quants nens es
queden a dinar avui? i quantes nenes?
- Comptem quants infants
porten sabates? i quants s’han posat vambes?
- etc.
Exemples
per fer estimacions:
- Quants botons us sembla que
hi haurà en aquesta safata? (després d’anotar les respostes, verifiqueu-les)
- Quantes peces té aquest puzle?
- etc.
Exemples
per calcular:
- Mireu els dos pinzells que
té la... i el que porta en... Quants n’hi haurà si els posem junts al pot?
- Si en el racó de pintar sempre
en sou 5 i avui no ha vingut en... quants en sereu?
- etc.
Exemples
per a la descomposició del nombre:
- Aquestes cinc fitxes de
quantes maneres diferents les puc agrupar?
- Tinc dos titelles i en vull
tenir tres, quants me’n falten?
- Tinc una xapa i en vull
tenir tres, quantes n’he d’anar a buscar?
- etc.
Activitats de càlcul mental:
A l’escola, després de fer uns assessoraments amb l’autor, sempre hem treballat sistemàticament el càlcul mental a partir d’un material que us recomano:
El Quinzet de Lluís Segarra.
En els seus dossiers gratuïts donen les pautes metodològiques que vosaltres podreu adaptar als vostres infants d’Educació Infantil.
Agraeixo
a Eduard Connolly del blog Es racó del PT el recull que ha fet de tot
el material de El quinzet (per
descarregar-ho us haureu de donar d’alta gratuïtament de Calaméo)
Problemes graduats pel tractament del càlcul global
He tingut coneixement d’altres mètodes per treballar el càlcul mental que s’implementen en diversos centres.
Vosaltres com ho feu?
