Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 26 d’abril del 2012

EXPERIMENTANT L’ESPAI AMB UNA CÀMERA FOTOGRÀFICA


Les fotografies sempre ens han ajudat a compartir i recordar les nostres experiències. Fa uns anys eren en els àlbums fotogràfics i ara les compartim des dels mitjans que ens ofereixen les noves tecnologies.

El Currículum del segon cicle de l'educació infantil, sensible a la importància de les Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) i les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC), defineix aquest objectiu:
“Usar diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres”.
Dibuix d'un partit de bàsquet de la classe de P5 al pati de l'escola.
El dibuix no cal dir que és el recurs “rei” de les nostres escoles però també la càmera fotogràfica digital pot compatir espai en algunes activitats de les nostres aules; donat que genera motivació en els infants, mostra d'altra manera la realitat que no poden expressar amb els seus dibuixos i en reconèixer la seva funcionalitat es fa necessari saber utilitzar-la.
A la meva escola cada classe tenia una càmera fotogràfica de la qual la mestra en fa ús a l’aula o els nens i nenes a les sortides, a les festes i en el “taller de fotografia”.  
El “taller de fotografia” es realitza en petit grup (3 parelles) amb un mestre o  mestra que en faci el seguiment per si hi ha problemes tècnics o d’organització. Per poder tenir prou càmeres es poden concentrar totes en un mateix nivell durant una sessió setmanal.
Des de finals de P3, a P4 i P5 l’objectiu és fotografiar objectes i persones de l’escola per anar-se familiaritzant en la tècnica d'aquest recurs, conèixer les seves possibilitats gràfiques i treballar habilitats de comunicació.
Clica i veuràs una experiència
Com que a P5, la càmera ja és un recurs conegut pels nostres infants, una activitat de fotografiar servirà  per experimentar els conceptes d’espai per oposició: sobre/sota, davant/darrere i lluny/prop i la percepció dels l’objectes segons la situació de cadascú a l’espai. 
Els conceptes relacionats amb l’espai són una constant en tots els nivells d'Educació Infantil, ja que les formes de representació van canviant segons l'edat.  A l’hora de programar-los caldrà tenir present l’etapa evolutiva en la qual es troben els infants i els coneixements previs que tenen facilitant-los estratègies quan comencen a deixar enrere el pensament intuïtiu i inicien la concreció cognitiva dels conceptes.
El taller s’iniciarà presentant la càmera fotogràfica digital que tindrà cada parella. S’insistirà en les normes d’ús de la càmera i en les actituds que cal tenir durant l’activitat. 
Tot el grup classe anirà passant pel taller durant el trimestre i cadascuna de les parelles decidirà quins elements fotografia tenint en compte els conceptes que es treballen. 
Amb l'ajut de l’adult abans d’imprimir, es miraran a l’ordinador els treballs realitzats per veure si cal repetir-ne algun. 
Fetes les activitats anteriors, en rotllana, es dedicarà una sessió per a que cada parella faci  la presentació de les seves fotografies. Aquestes s'hauran enganxat en un paper d’embalar per a poder realitzar conjuntament les reflexions.
Com a mostra us deixo les següents conclusions a que van arribar els infants després d'una llarga conversa: 
·   Fotografiar el davant i el darrere va ser molt fàcil; ja que el cavaller estava sobre una taula i només ens havíem de moure al seu voltant. 
Fotografiat per davant.
Fotografiat per darrere.
·        Fer la fotografia del cavaller per sobre, ens ha costat molt perquè hem fet com si fóssim gegants a sobre una cadira!
Fotografiat per sobre.
·       Quan hem fet la fotografia per sota la Maria l’aguantava i jo fotografiava el cavaller mentre estava de genolls a terra.
Fotografiat per sota.
·        Si està  prop es veu més gran però el nino és com sempre.
Fotografiat de prop
·      Si s’està lluny es veu petit però no n’és. El soldat  sempre és el mateix.

Fotografiat de lluny
Mestra: Què és el que canvia?
Alumnes: El lloc des d’on fem les fotografies! 
Les conclusions ens han servit per avaluar que s’ha assolit l’objectiu d’aquest taller.

Ara que la tecnologia dels telèfons mòbils ha posat a l'abast de tothom l'ús de la càmera fotogràfica, 
no deixeu d'aprofitar aquest recurs a l'escola!

dimarts, 17 d’abril del 2012

PER A SANT JORDI: EL DRAC!

Quan s’acosta la Diada de Sant Jordi les escoles s’omplen de dibuixos de princeses, de cavallers, de roses i de dracs amb llargues flames.
El drac és una figura fantàstica que la tradició ha identificat com una gran “bèstia de foc” que sovint fa por als més petitsla meva ciutat, com a moltes d’altres, hi ha una forta tradició de correfocs i dracs  que quan apareixen espanten els infants més petits.
Bèstia de Foc del Correfoc
Per Sant Jordi: el drac! té la intenció de desmitificar la “bèstia de foc” convertint el drac en un company de joc. Els farà divertir a l’aula podent abordar des de la tranquil·litat el món de les figures fantàstiques que algunes vegades apareixen en els seus malsons. L’infant podrà expressar i compartir les inquietuds possibilitant la descàrrega emocional a partir d’estratègies d’enfrontament al ser “menjats” pel drac.
        Capacitats:
·  Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
·    Comportar- se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social
·       Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se
formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
·        Conèixer la Llegenda de Sant Jordi i els seus personatges.
·        Identificar els sentiments i les emocions pròpies.
·        Reconèixer els sentiments i les emocions dels/de les altres.
·        Desenvolupar estratègies d’enfrontament davant la por.
·        Gaudir del joc i les tradicions populars.
    Temporització:
Dues setmanes abans de la diada de Sant Jordi (una per construir el drac i l’altra per jugar-hi).
    Material:
Paper d’embalar verd.
Paper de seda vermell.
Cartolina metal·litzada verda i garlanda vermella.
Paper de cel·lofana groc, vermell i transparent.
Pintura blanca, vermella, verda, negra i groga.
Cinta de precinte, cola, gots de plàstic, esponges i pinzells.
    Recursos personals:
Tutor/a i la persona de reforç.
La construcció del drac comporta que s'entengui que aquestes "bèsties" formen part del món de la fantasia utilitzant-ho com estratègia en els moments de por: si són de mentida!
Per a la construcció del drac, el mestre o la mestra haurà de muntar l’estructura amb unes taules (una al costat de l’altra per fer “el túnel de la panxa” per on es passarà i posant-ne a sobre una altra més petita. S'ha  d'encintar-les fortament per les potes amb precinte). 
Estructura amb taules

Una vegada comprovat que no hi ha perill que es desmunti, es folrarà l’estructura amb paper d’embalar de color verd. Acabades aquestes tasques, en petits grups amb la persona de reforç, els nens i nenes ja podran participar de la construcció durant l'activitat de "tallers" de 5 alumnes cadascun. El taller 1 embolicarà els gots amb el paper de seda per enganxar-los a la part superior per fer la cresta de l'esquena del drac.
Gots folrats per fer la cresta del drac
En aquest cas, el cap va ser d’un antic “dragolí” de l’escola i el taller 2 es va encarregar de netejar-lo i "restaurar-lo" repassant la pintura però es pot proposar un taller per fer-lo amb capses de cartró. 

Model de cap fet amb capses de cartró
Els nens i nenes dels tallers 3 i 4 pintaran tot el paper d’embalar amb esponges per imitar les escates de la pell del drac. En el taller 5 es farà la cua   punxant dos triangles de cartolina metal·litzada que enganxaran a la garlanda per fer de cua.
Detall de la cua del drac
Finalment amb pintura negra els nens i nenes amb més maduresa en les habilitats plàstiques dibuixaran les potes i la forma del cos fent les flames que surten de la boca amb el paper de cel·lofana. Per fer la proposta més senzilla evitant construir el cap del drac es pot pintar en el  paper d'embalar com s'ha fet amb les potes.
Per presentar el joc, durant la primera sessió d'aquella setmana, s’explicarà la Llegenda de Sant Jordi amb titelles (rei, princesa, xais, cavalls...) fins a l’escena on el drac té gana però no queden animals per l'àpat. A qui es menjarà?

 És hora de jugar!:
Les altres quatre sessions restants, es realitzaran una cada dia de la setmana i consistiran en donar de menjar al drac. Com explica la llegenda, el drac es “menjarà” a uns infants mentre la resta escenifica el comiat. Per escollir-los, asseguts prop del drac, es cantaran diferents cançons de comptar (dalt del cotxe, una plata d’enciam...) i els nens i nenes, toqui qui toqui, seran l’àpat de la “bèstia de foc”. Aleshores, entrarant per la cortina del davant, tallada al paper d’embalar, i com en Patufet sortiran quan el drac faci un pet (so de timbal). 
El dia 23 d’abril s’explicarà la Llegenda de Sant Jordi completa, podent deixar uns dies més el drac a la classe per jugar-hi. Finalment, podeu fer algun treball plàstic que representi el drac per portar-lo a casa. 
Us deixo on  trobar alguna idea que s'ajusti a les habilitats del vostre grup.
Clica la fotografia!
Per poder avaluar l'activitat en rotllana es parlarà sobre les emocions que han experimentat fent el joc i...
”Vet aquí un rei, vet aquí una princesa, "Per Sant Jordi, el drac! s’ha acabat.

diumenge, 15 d’abril del 2012

LA CAPSA DE LES CANÇONS


Des dels primers moments de la vida, els infants escolten cançons i quan arriben a l’escola ja tenen la seva petita col·lecció de melodies.
A l’educació infantil es canta molt sovint doncs és un dels recursos més complet  per arribar a l’emoció, sentir la música, ampliar el lèxic, aprendre moviments coordinant diferents ritmes i conèixer les possibilitats de la veu. Acompanyades de jocs musicals que assenyalen els primers ritmes, les cançons s’aprenen d’oïda  però igual que a la classe es mostren textos i encara no es llegeix, caldrà mostrar partitures perquè vagin familiaritzant-se amb el codi d’escriptura de la música.
La capsa de les cançons és un recurs per presentar a l’aula les noves cançons i per recordar les conegudes.
Capacitats:
·        Aprendre a pensar i a comunicar
·        Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Capsetes per a les cançons
Objectius:
·        Escoltar cançons i aprendre-les.
·        Gaudir de l’audició i expressió musical.
·        Treballar les habilitats auditives.
Continguts:
·        La cançó
·        La partitura
Material:
·        Una capsa gran de cartró decorada.
·        Capsetes petites de diferents formes i mides
·        Partitura de cada cançó
·        Elements referents de les cançons (titelles, dibuixos, etc.)
·        Cartells de les cançons
En rotllana es presentarà la capsa de les cançons creant un ambient d’expectació:
Mestre/a-  La capsa de les cançons avui pesa molt, què hi deu haver?
Escoltades les propostes dels infants, s’obre amb molta cura per mantenir l’element sorpresa...
M- Oh! Mostrant les moltes capsetes de l’interior.
Interior de "La capsa de les caçons"
Si és la primera vegada que es presenta aquesta activitat se n’agafarà una qualsevol. Si ja s’ha treballat, es mostren les capsetes i es pot fer una activitat de coneixements previs  recordant a quina cançó pertany cadascuna sense obrir-les.
M- La capseta quadrada i vermella quina cançó tenia que no ho recordo?
Alumnes-  Pedra, pedreta!
Si no es recorda, es pot buscar al racó de les cançons on a mida que es van treballant es va penjant un cartell on hi constarà el títol, la partitura, la capseta i una fotografia com a referent.
M- Cantem-la!
M- Aquí hi ha una capsa de cercles que no havia vist mai! Potser hi té una nova cançó.
Es passarà la capseta a un nen o nena perquè sense obrir-la faci una descripció de les seves qualitats (plena, pesada, sonora...).
Acabada la descripció es demanarà que obri la capseta i donarà pistes fins que els companys endevinin el títol de la cançó.
A-  És un animal (esperarà la resposta), té plomes..., ulls grans..., està despert per la nit...
Si ningú ho encerta s’obrirà la capsa i es mostrarà.
Tothom- El mussol!
Aleshores el mestre o la mestra agafarà la partitura, la mostrarà i cantarà la cançó. Per garantir la justesa melòdico-rítmica en la interpretació (entonació) també es pot fer l’audició d’una gravació. Es cantarà junts per frases fins arribar a la cançó completa.
Endreçada la capsa de les cançons, es presenta el cartell per penjar-la en un racó de la classe.
Clica aquí per escoltar la cançó
Criteris d’avaluació:
El llenguatge musical a l’educació infantil no sempre l’imparteix l’especialista i és el tutor o la tutora qui l’ha d’avaluar. Els ítems següents són els que a partir de l’observació sistemàtica ens indicaran l’evolució i el grau d’assoliment dels objectius:
-      Memoritza la lletra de la cançó.
-  Mostra justesa melòdico-rítmica en la interpretació de la cançó (entonació).
-      És precís en la coordinació de la melodia i la mímica de la cançó.
-      Reconeix i relaciona la melodia amb el títol de la cançó.
-      Identifica i relaciona el ritme amb el títol de la cançó.
Per no tenir una gran quantitat de capsetes cada trimestre es pot canviar el contingut o canviar-les amb una altra classe.
Per anar ampliant el repertori de cançons a la xarxa podeu trobar cançoners força interessants, entre ells:

dimecres, 11 d’abril del 2012

Fem Geometria: DE L'ESFERA AL PUNT

La geometria és un dels aspectes de la matemàtica que a l’educació infantil es centrava en treballar les figures geomètriques i sovint només les planes. 
Actualment, l'escola té al seu l’abast recursos i activitats que faciliten la consecució de les capacitats relacionades amb l’àmbit matemàtic ajudant a ampliar els objectius de la geometria en aquesta etapa.
Moltes de les noves activitats es basen en la pràctica educativa “d’aprenentatge per descobriment” on els infants experimenten amb els diversos materials i és la mestra qui orienta el procés de recerca per assolir els objectius proposats.

Esferes de plastilina (Font imatge: google)
L’activitat  es realitza en dues sessions per facilitar als infants la reflexió sobre el punt des de l’experimentació amb esferes (contingut que ja s’ha treballat des de la manipulació de materials tous com el fang o la plastilina).
Les Capacitats que es treballaran a les sessions  de FEM GEOMETRIA es centren en:
·        Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma:  Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
·        Aprendre a pensar i comunicar: Comunicar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, musical, plàstic i matemàtic.
Continguts:
·                 Pla i inclinat.
·                 Botar, xutar i rodolar.

Objectius:
- Practicar les diferents possibilitats de passar-se les pilotes.
- Observar i reflexionar sobre els desplaçaments en el pla.
- Observar i reflexionar sobre els desplaçaments de les esferes en un pla inclinat.
- Aprendre el vocabulari treballat.
Espai

  • Gimnàs o pati (per tot l’espai i en rotllana).
Recursos materials: 

  • Pilotes de diferents mides i un banc. 
Organització
En petit grup de racons (5 alumnes).
En rotllana s’inicia l’activitat es deixa la pilota al centre observant  com l’esfera (pilota) no es mou en el pla (a terra).
Mestra - Per què?
A1- Perquè no té força.
A2- Perquè està a terra.
A3- S’ha de canviar de lloc, perquè les boletes dels collarets cauen de la taula.
A4-  Mai podem fer "torres" de boles!
M- Ho provem això que dieu?
Torre d'esferes (Font imatge: google)
S'intenta que facin una "torre" amb les pilotes i comproven que no és possible. Aleshores, es posa l’esfera a sobre d’un banc del gimnàs i s’observa.
A4- Tampoc es mou!
A2- Si l’empentem correrà.
A5- Si la xutem com els futbolistes també!
A4- Si fa baixada com en el pati marxarà sola.
M- Ho intentem?
La mestra aixeca el banc d’un costat (pla inclinat) i la pilota baixa rodolant.
Tots- Ara sí!
Esfera i pla inclinat (Font imatge: google)
Es deixa els infants que experimentin amb diverses pilotes i es reprèn la reflexió:
Mestra- Per què ara sí?
A4- No ho sé.
A1- Perquè no s’aguanta.
A3- Si fos un coixí (al gimnàs hi ha uns coixins en forma de cub) s’aguantaria.
M- Per què els coixins sí s’aguanten i les pilotes no?
A4- Perquè no tenen peus.
Riuen tots
A5- La pilota tampoc té peus!
A1- Però la pilota és rodona i el coixí un dau. Amb ells si podem fer "torres".
M- Voleu què mirem per què?
Es mulla amb aigua una  pilota i un coixí.
En el gimnàs, per tot l’espai, els alumnes es passen les pilotes mullades sense cap consigna i es deixa el coixí mullat a terra. Posteriorment es fa una conversa a partir de la pregunta: Com ens hem passat la pilota?
- Passant-la per l’aire.
- Passant-la  botant a terra.
- Passant-la rodolant per terra.
- Passant-la xutant.
Senyals amb la  pilota mullada (Font imatge: google)
Es demana que s'agafi el coixí i s'observa la marca d'aigua.
Mestra- Quin senyal han deixat a terra?
A- Un quadrat!
Es verifica que:
1.   La pilota quan bota deixa dibuixades a terra rodones o punts.
2.   Si la pilota rodola fa ratlles d’aigua o línies.
3.   El coixí deixa marcat un quadrat.
4. Les cares del coixí (cub) són quadrats.
5. Les esferes no tenen cares.
Al finalitzar, individualment, si es considera
oportú, es pot fer un dibuix de la sessió. 

L'avaluació de les sessions de FEM GEOMETRIA:

L’observació sistemàtica en la realització, per part dels infants, de les activitats proposades és la principal font d’informació. Així doncs, es tindran en compte les aportacions que facin en les intervencions, les propostes i iniciatives, la capacitat de superació de les dificultats, l’interès i esforç dedicat a la realització de l’activitat, les diferents interaccions que esdevenen, el treball cooperatiu i l’organització en l’execució de les tasques. 
En definitiva, es pretén que el seguiment de l’evolució de l’infant en el desenvolupament dels objectius i continguts plantejats sigui el més acurat possible per tal que el resultat de la seva avaluació esdevingui fidel a la realitat.


Per saber-ne més: http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/

DEL PUNT A LA LÍNIA

"La  línia poligonal està constituïda per una successió de segments, de tal manera, que el principi d'un segment coincideix amb el final d'un altre".

Experimentant, podran els nens i nenes de quatre i cinc anys arribar a   descobrir aquesta definició? 
L’activitat "De l'esfera al punt" (abril 2012) va fer adonar els infants que calia usar altres materials per seguir experimentant amb les esferes, doncs l'aigua s'assecava ràpidamentSubstituir l'aigua per pintura va facilitar l’observació del rastre que deixaven les esferes.
Objectius:
  • Desenvolupar les habilitats motrius.
  • Observar i reflexionar sobre els punts.
  • Observar i reflexionar sobre les línies.
Espai: 
Gimnàs o pati (organitzats els alumnes al voltant del paper d’embalar).
Recursos materials: Pilotes de diferents mides, paper d’embalar blanc i pintura de colors diversos.
Per realitzar l'activitat  cal que tothom porti  la bata posada.
Organització
En petit grup aprofitant els racons (5 alumnes).
Proposta d'experimentació:
Poseu a terra el paper d'embalar blanc, amb esferes (pilotes) de diferents mides i mullades de pintura, animeu els alumnes que les desplacin pel paper de diferents maneres (rodolar i botar). 
Observeu quin rastre queda pintat quan es fan botar o al rodolar.


Finalment, la dinàmica de l'activitat portarà els nens i les nenes a experimentar amb la pintura fent barreges de colors amb les mans. 
És interessant deixar-los fer; ja que, possiblement descobriran com fer alguns colors: verd (blau i groc), violeta (blau i vermell), marró (blau, vermell i groc).


Després de rentar-se les mans, amb el mural realitzat pengeu-lo a la pissarra o la paret.
Inicieu una conversa per reflexionar sobre l’experiència i la producció final que, segurament, us porta  a les conclusions que ens van portar a nosaltres amb un de P4:
Alumne1- Si boten fan punts, si rodolen fan línies.
A2- Si la pilota (esfera) és gran fa punts grans i ratlles (línies) gruixudes.
A3- Si és petita fa punts petits i ratlles (línies) petites.
A1- Segons la mida de l'esfera serà la mida del punt o la línia.
A4- Si es llança amb força arriba més lluny.
A5- Si es llança fluixeta es queda a prop.
A3- Si no la toquem queda aturada.
A5- S'atura després de fer la línia perquè ha perdut la força.
A3- Jo la he deixat botar i ha anat  fent punts cada vegada més junts fins que s’han ajuntat tant que semblava una “ratlla”.
Aprofitant aquesta intervenció i per verificar-la, es va demanar a A3 que busqués la "ratlla" en el mural i la mostrés als altres mentre explicava com ho havia fet. 
Aleshores, el/la mestra en un paper en blanc enganxat al costat del mural va demanar que cada infant enganxés un gomet rodó al costat de l'altre. 
Mestra- Què hem fet amb els gomets?
Alumnes- Una ratlla!
La mestra va aprofitar per ampliar el vocabulari  recordant que s'anomena línia.
Experimentar amb pintura i esferes  també es pot fer individualment i la producció plàstica resultant pot ser la tapa de l’àlbum del trimestre.
  • Una capsa
  • Un full de pintura o cartolina A4 de color
  • Pots de pintura
  • Pilotes petites i bales.
Es pot utilitzar una cartolina de color o pintar amb rodet un full de pintura blanc. Quan estigui seca la pintura del full, es posarà al fons de la capsa i s'hi deixen caure les pilotes o bales amb pintura. 


http://olivesandpickles.blogspot.com
Es va movent la capsa i van rodolant per sobre el paper deixant diferents línies de colors.

Tapa de l'àlbum
Per saber-ne més:
                                    Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques.