ANAR DE COLÒNIES

Les persones de la meva generació, no vam poder viure l’experiència d’anar de colònies amb els companys i companyes de la classe, si més no, algunes van fer “uns dies d’exercicis espirituals”.

En ser d’una família humil que no podia sortir d’estiueig durant les vacances, el pare, educat en els valors de l’escola de la república, va considerar oportú que les seves dues filles forméssim part de l’Agrupament Escolta de la ciutat.

Il·lustració de Roser Capdevila

Així, la meva germana i jo des de petites vam anar d’excursió i de campaments per poder gaudir de la natura, descobrir la companyonia, desenvolupar l’autonomia personal, i sobretot, assolir els valors de la solidaritat, la tolerància i la cooperació.

Estic segura que aquests valors són els que m’han fet ser qui sóc avui i els que m’han portat a compartir amb vosaltres la meva experiència dels anys passats fent de mestra, ja que llavors vaig entendre que compartir és enriquir-se.

Encara ara, aquests aspectes són els que es segueixen potenciant en l’activitat d’anar de colònies. 
Aquestes són estades, en les quals mestres i monitors/es realitzen activitats educatives i lúdiques pels infants. S'acostumen a realitzar en un entorn natural, al voltant d’un edifici que es converteix en la casa de tothom.

Actualment és un moment complicat per fer les colònies escolars; ja que, les retallades en educació , han implicat que les escoles s’hagin vist obligades a deixar de fer algunes activitats extraescolars amb els infants; doncs, la crisi ha deteriorat les economies domèstiques i moltes famílies es troben sense poder fer front a aquesta despesa.
Els centres escolars que han decidit seguir fent les colònies, en ser menys mestres en la plantilla degut a les retallades, han de fer complicades distribucions en els horaris dels qui resten a les escoles per poder facilitar mestres acompanyants. Anar de colònies a l’Educació Infantil, és un tema controvertit. Hi ha mestres que hi veuen més inconvenients que avantatges al fer-ne amb els infants de P2 de les escoles bressol i, també, es qüestionen l’assistència dels grups de P3.

La participació dels grups de P4 i P5 en les colònies és més acceptada per la majoria de mestres; ja que, a més de potenciar els valors ja esmentats anteriorment, hi veuen una oportunitat per afavorir l’autonomia personal lluny de les famílies i potenciar els vincles afectius entre mestres i infants.

Si es valora aquesta activitat positivament i es decideix marxar de colònies, l’equip docent ha de preparar-les acuradament perquè siguin exitoses i s’assoleixin els objectius definits.

M'agrada anar de colònies de Jordi Tonietti

Quan s’ha d’escollir la casa de colònies cal tenir en compte que estigui situada en un paratge natural sense cap perill. Les instal·lacions i les activitats han de ser adaptades a les característiques dels nens i de les nenes i garantir-ne la seva seguretat.

També caldrà assegurar-se que s’hi podran fer els menús que corresponguin a infants amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.

Es poden contractar activitats de descoberta conduïdes per monitors/es o muntar-les l’equip docent. En ambdós casos, cal ser-hi presents per compartir els moments de descoberta i viure amb els nens i les nenes les emocions que consolidaran els lligams afectius que perduraran en el temps.

Alguns infants és possible que tinguin una mica de preocupació pel fet de no dormir a casa, per si el  menjar serà del seu gust, per a no passar-s’ho bé... cal donar-los tota la informació i programar activitats a l’aula que facilitin el diàleg on puguin mostrar les seves angoixes i  poder-los tranquil·litzar. 

Endevinalles per anar de colònies de Lola Casas

Si es disposa de vídeos o d’imatges d’altres cursos podeu mostrar-les i comentar-les per encomanar-los l’emoció i l’alegria que es viu a les colònies.

Colònies Escola Cor de Maria Cormar. Curs 2011-12

Per explicar la planificació dels dies de colònies, el material que cal preparar, els documents que s’han de portar i recollir informació sobre els infants; és important convocar una reunió amb les famílies unes setmanes abans de la data de sortida.

Power Point Reunio Colonies from ceipstjulia

En el Segon Cicle d’Educació Infantil, s’ha d’insistir en la importància de fer la motxilla amb els infants perquè així coneguin quin és el seu material, on està guardat i, d’aquesta manera, es sentin més autònoms i segurs en un nou entorn.

Autorització i material colonies EI from Fer de Mestres

En tornar, podeu preparar la PDI o el canó de vídeo per veure les fotografies i iniciar un diàleg  per recollir les vivències de cada infant i fer una valoració dels dies de colònies i de la idoneïtat de la casa i els seu entorn.

També podeu fer algun treball plàstic per a que els quedi com a record: un dibuix, un encolat amb materials recollits durant l’estada, una manualitat feta amb fotografies...

Encolat amb materials naturals

Quan s’acaben les colònies tornem amb autocar,

el primer dia cantàvem i ara estem massa cansats.

La roba ben arrugada, el sac no me’l sé plegar.

El pare com sempre em dirà que sóc desmanegat.

M’agrada anar de colònies...

                                                                                     (Jordi Tonietti)

Per saber-ne més:

Petita història de les colònies escolars

Normativa Segon Cicle EI: Acompanyants en les sortides (punt 17)

Poemes i endevinalles per anar de colònies

Cançó: “M’agrada anar de colònies”

GRAFISME A LA SORRA

Viure la infantesa en una ciutat oberta a descobrir el mar té els seus avantatges. Passejades per la platja a l’hivern, postes de sol al capvespre i llargues jornades d’estiu mentre l’aigua del mar refresca la pell enrojolada.

Imaginar un dia sense sentir la brama de les onades, l’olor del salnitre o perdre’s l’estampa fotogràfica del mar a l’horitzó, és gairebé impossible per a tots nosaltres.

Els infants de la meva generació, en no haver-hi el costum de mirar la televisió, passàvem hores i hores jugant a la sorra de la platja. Hi fèiem forats per amagar-hi les cames, omplíem galledes per fer castells de sorra i el que més ens agradava era fer-hi dibuixos amb palets de fusta que l’aigua del mar retornava a la platja; imatges efímeres que desapareixien en arribar les onades.

Il·lustració Sergi Càmara

La majoria de les escoles dels anys seixanta es fornien d’una pedagogia rígida, sense donar l’oportunitat a l’experimentació i amb activitats  monòtones i repetitives des dels primers cursos de parvulari.

En aquelles aules, fer pàgines inacabables del quadern de cal·ligrafia era la manera en què s’aprenia a fer el traç de les lletres i el dels números. 

Quadern de cal·ligrafia Rubio

No es programaven activitats de grafisme de cap altra mena però per a nosaltres no era un problema perquè de manera intuïtiva ens havíem passat tot l’estiu fent-ne a la sorra de la platja.

La sorra és un recurs que podem trobar a molts dels patis de les nostres escoles i, en cas contrari, sempre podem posar, en el racó de grafisme, una safata de sorra per practicar sensorialment  les habilitats necessàries per a l’escriptura.

Els infants que tenen un sorral en el pati de l’escola, estan familiaritzats amb aquest material i amb la seva textura. En les estones d’esbarjo hi han buscat aquell sedàs que un dia va quedar colgat en oblidar-se’l a l’hora de recollir, la joguina de plàstic que hi van amagar quan jugaven a pirates i, en trobar un pal, juguen a fer de mestres quan escriuen a la pissarra.

Si no en tenen, per introduir la safata de sorra a l’aula i aconseguir la familiarització dels infants en la manipulació d’aquest recurs, és important fer, inicialment, una activitat d’experimentació sensorial amagant-hi, com si es tractés d’un tresor, objectes per descobrir.

Aquest tipus d’activitats també són molt adequades pels infants de l’Escola Bressol posant-hi elements d’un tamany que no comporti cap perill per a ells.

Poden haver-hi infants que es neguin a tocar la sorra amb les mans, no se’ls ha d’obligar a fer-ho.

Començar a escriure requereix una interiorització de les lletres i una seguretat en la motricitat fina que cal treballar molt amb els infants i es pot fer de forma motivadora.

Un dels llegats que ens va deixar Maria Montessori és l’experimentació sensorial com a estratègia principal per assolir els aprenentatges. Moltes aules Montessori tenen una una safata de sorra per al treball de grafisme que es converteix en un magnífic recurs pel rastreig amb els dits, pals de polo o pinzells.  

En les poblacions on la sorra de platja és difícil d’obtenir, en tenir una textura similar, la substitueixen per farina de blat de moro.

Si esteu fent el projecte de la Lluna o si voleu donar-li a l’activitat una mica de màgia, la safata la podeu omplir de pols de la lluna!

Es fa barrejant un paquet de sal, colorant alimentari negre i purpurina platejada.

Les capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són :

·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Alguns dels objectius a assolir seran:

·        Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació.

·        Adonar­-se de les possibilitats motrius pròpies.

·        Practicar sensorialment  les habilitats necessàries per a l’escriptura.

·        Exercitar els diversos grafismes respectant les habilitats personals.

·        Gaudir en l’experimentació.

Proposta d’activitats

Comproveu que el sorral no està ocupat per cap altra curs per a poder fer l’activitat per tot l’espai sense interrupcions ni interferències.

Deixeu que cada infant experimenti el grafisme a la sorra, sense cap model, fent dibuixos, línies, lletres...

També podeu repartir pals de polo, vigilant que l’agafin correctament, per utilitzar-los com a instruments d’escriptura.

En veure que es comencen a distreure, si van perdent la motivació, és millor aturar l’activitat. Aleshores, aprofiteu per observar conjuntament les grafies pròpies i les dels altres per valorar les produccions realitzades.

Fotografia cedida per la Mati Muñoz

Activitats de grafisme amb targetes de traç:

Aquestes activitats s’han de fer al sorral del pati o a la safata de sorra després d’haver treballat el punt d’inici i la direccionalitat del traç amb el propi cos.

Després del treball corporal per interioritzar el traç, es pot passar a fer-lo al sorral o a la safata de sorra tenint com a model les targetes de traç.

Safata de sorra i targeta de traç

Els criteris d’avaluació s’establiran segons els coneixements previs dels infants doncs el procés d’adquisició de les habilitats necessàries per assolir els objectius dependran d’ells.

Per saber-ne més:

Targetes de traç
Fem grafisme amb sorra a la PDI

FEM POEMES

Els meus anys, com alumna, a l’escola de Primària no em van ajudar gens a descobrir les emocions i la sensibilitat que desperta la poesia. Era una escola fosca, on ens feien aprendre de memòria llargs poemes en castellà, sense cap treball previ de comprensió del text.

Amb aquests antecedents, confesso que mai he estat una gran lectora de poemes, ni durant els primers enamoraments de l’adolescència quan es fan irresistibles els versos d’amor.

Recordo que de més gran, inesperadament, vaig descobrir uns dels meus poetes preferits, Antonio Machado, en escoltar els seus poemes musicats per Joan Manuel Serrat i Joan Salvat- Papasseit, en les cançons de Lluís Llach.

Per evitar que els nostres infants tinguessin aquestes llacunes educatives i haguessin de descobrir  inesperadament la màgia dels poemes, mentre vaig fer de mestra sempre em vaig preocupar de treballar el text poètic a l’Educació Infantil.

Il·lustració: Mònica Carretero

Tot i que qualsevol moment escolar és adient per llegir un poema, per crear-ne un altre i per compartir la musicalitat dels versets infantils; les institucions ofereixen a les escoles grans oportunitats en definir, cada any, temps per l’obra literària d’algun autor.

Aquest 2013, és l' l’Any Salvador Espriu i, també, es commemora  l’Any de Joana Raspall arran del seu centenari. 

Els poemes de Joana Raspall, a l’Educació Infantil, són molt adequats pel seu llenguatge planer, els seus versos traspuen els valors i les emocions dels temes que interessen els infants. Us convido a descobrir la seva biografia a través d'aquest vídeo.

Si voleu adaptar aquesta proposta a Primària, per treballar la biografia i, alhora introduir la rima amb els rodolins, us poden ser molt útils les auques. Cliqueu aquí per accedir a l'Auca de la Joana Raspall.

Fem poesia amb la Joana Raspall és una proposta per treballar el text poètic a l’escola infantil.
Les capacitats que més es potencien amb aquesta proposta són:

·        Aprendre a conviure i habitar el món.

·        ­Aprendre a pensar i a comunicar.

Els objectius a assolir seran:

·                    Introduir la poesia de Joana Raspall.

·                    Desenvolupar la creativitat.

·                    Treballar i gaudir del text poètic i les seves característiques.

·                   Aprendre a recitar poemes utilitzant el gest i respectant la musicalitat de les paraules.

·                    Descobrir emocions i sentiments expressats poèticament.

Bon dia, poesia! Un poema pels més petits

Acostumats els infants al ritual del Bon dia, aquest poema els és molt fàcil de comprendre i, alhora, és sorprenent per ells veure a quines coses es dóna el bon dia: Bon dia cel, bon dia terra...

Amb la pissarra digital o amb l’ajut d’un canó de vídeo, es poden projectar imatges referents al poema.

Per introduir el poema, asseguts en rotllana feu-ne la lectura donant-li entonació per crear l’emoció en cada salutació.

Si voleu que se l’aprenguin, repetiu-lo i demaneu els infants que el vagin repetint, vers a vers.

També podeu jugar a trobar per a qui o a què li diria Bon dia cadascú. Ho poden dibuixar i enquadernat o escanejat es pot fer un nou poema en paper o digital. 

Les bombolles,un poema pels més grans

Com en el poema anterior, reciteu-lo, expliqueu el seu significat i feu que els infants l’aprenguin. També poden copiar els primers versos  i  buscar en el text lletres o paraules conegudes o escriure alguns mots.

Bombolles from Fer de Mestres

Per concloure, podeu fer bombolles de sabó i experimentar les sensacions que explica el poema.

Per recordar l’activitat podeu confegir amb els infants un mural per a la classe.

  Mural de l’Escola Estalella

Engrescats per aquesta activitat, i després de fer reconèixer la rima en el poema trobant-hi les paraules que acaben igual (tassó/sabó, sol/tornassol, agafar/mà i bufat/somiat), us convido a fer un nou poema a partir dels rodolins creats amb els noms o  amb altres paraules que siguin significatives als vostres infants. 

Imatge Bloc recursos i materials. Clica per accedir-hi!

Per facilitar la tasca, haureu d’elaborar prèviament, entre tots i totes,  llistes de mots que sonen igual. Com que algunes vegades costa de trobar les paraules, un generador de rimes us pot ser molt útil.

Finalment, en podeu fer un recull.

RODOLINS 2011 P4 from Escola Santa Anna

Els criteris d'avaluació es definiran tenint en compte els coneixements previs de cada grup d'infants i les activitats realitzades.

Els treballs que feu a les escoles durant l’Any Joana Raspall els podreu compartir a la xarxa seguint les indicacions que trobareu clicant aquí. 

La poesia és l'art d'expressar en paraules les emocions, no deixeu de gaudir i de fer gaudir aquesta meravellosa experiència.

Per saber-ne més:

Poemes Joana Raspall

Com fer el sabó per a les bombolles

PER SANT JORDI: LA ROSA!

La Diada de Sant Jordi és un dels dies més significatius de casa nostra: tots els carrers plens de persones amb roses vermelles a les mans i les seves mirades interessades en els llibres que farceixen les paradetes.

L’origen d’aquesta festa es perd en els temps; sembla que a finals d’abril, els nostres avantpassats, celebraven unes festes en honor a la deessa Flora.

Ella, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins,  estava enamorada del déu Zèfir i la història del seu amor inspirava composicions poètiques que es llegien en els anomenats Jocs Florals on les donzelles eren coronades amb roses i flors.

A la nit, a la llum de les torxes, es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’amor.  Així és com es van unir les roses amb la literatura!

Aquesta celebració ha resistit el pas dels anys, s’ha estès a tota la població i, especialment, per les escoles.

Als centres escolars, el Dia de Sant Jordi s’hi celebren activitats literàries, s’hi fan punts de llibre, s’hi juga amb els dracs i s’hi veuen roses, moltes roses.

Punts de llibre

Al voltant d’aquesta Diada, es planifiquen activitats plàstiques pensades per a fer roses amb diversos materials: Les roses de Sant Jordi.

Avui, us presento algunes roses de Sant Jordi, que he fet al llarg dels anys de docència, perquè trieu quina s’adapta millor a les habilitats dels infants de la vostra aula.

Prèviament, com explicava a Per Sant Jordi: el drac! s’haurà treballat, a l’aula, la llegenda de Sant Jordi.

Les capacitats que potencia aquesta activitat plàstica són:

1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2.­ Aprendre a pensar i a comunicar

3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir seran:

·                    Conèixer la Llegenda de Sant Jordi i els seus personatges.

·                    Treballar tècniques plàstiques.

·                    Desenvolupar habilitats motrius.

·                    Estimular aspectes sensorials i afectius.

Roses senzilles pels més petits

Les habilitats motrius dels infants més petits d’Educació Infantil estan en ple procés de desenvolupament. Per aquest motiu, haureu de pensar en activitats plàstiques d’estampació, de pintura de dits, d’arrugar paper... que no impliquin massa precisió.

Idees pel Primer Cicle d'Educació Infantil

Us proposo de fer una rosa estampant la mà de cada infant en un full de paper gruixut i blanc.

Aquesta activitat, per les seves característiques, l’heu de fer de forma relaxada i sense presses. Aprofitant cada instant per gaudir i crear vincles afectius amb els infants mentre la feu i quan els renteu les mans jugueu amb l’aigua tenyida de pintura i les sensacions que provoca.

Per començar, pinteu als infants els dits i el palmell amb un pinzell de pintura vermella. És un moment excepcional per gaudir de l’experiència sensorial que les pessigolles fan en passar-lo pel palmell i de la sensació que provoca la fredor de la pintura. Podeu fer-ho amb la cantarella “ralet, ralet, pica dineret!”, els encanta.

Després, amb cura, premeu la mà pintada sobre el paper per deixar-hi l’empremta. Quan s’hagi assecat retalleu-la pel contorn i enganxeu-hi un pal de gelat on hi podeu posar una fulla verda.

A l’hora de programar l’activitat penseu fer-ho algunes setmanes abans de la Diada de Sant Jordi; ja que, haureu de dedicar temps a retallar-les, confegir-les, embolicar-les... i, abans de portar-la a casa, posar-hi una goteta d’essència de rosa per poder-la olorar.

Roses de paper, de plastilina i altres materials pels més grans.

Les habilitats motrius dels infants dels últims cursos del Segon Cicle d’Educació Infantil, en estar més desenvolupades, permeten que es puguin programar activitats més complexes.

Idees pel Segon Cicle d'Educació Infantil

Per aquest cicle us proposo una rosa feta amb diversos materials, una tècnica de pintura poc habitual i un xic de fantasia:

-      Envàs d’esprai amb pintura vermella barrejada amb força vernís o una mica de la màgica “sang de drac”

-      Pintura de color verd i pinzells

-      Ouera de cartró i bastonet de broqueta

-      Niu de pasta (fettuccine)

-      Plastilina verda

-      Cola blanca

-      Tira de paper de seda verd o cinta

-      Safates de porexpan

Expliqueu la Llegenda de Sant Jordi fent èmfasi en el final on les gotes de sang del drac es converteixen en roses i amb to de complicitat mostreu l’envàs màgic de “sang de drac”. Aleshores ensenyeu la rosa de mostra i expliqueu que cada infant en farà una amb aquesta pintura màgica.

Com que tindreu un o dos envasos d’esprai haureu de planificar una activitat diferent pel grup o pintar el calze i la tija de color verd mentre, per parelles, fan la rosa.

Per fer el calze, amb el cartró de l’ouera i la tija, amb el bastonet, primer s’han de pintar utilitzant la pintura verda.

Per fer la rosa, demaneu als infants que, en un racó de la safata i  amb retolador, hi posin el seu nom.

Poseu sobre la safata el niu de pasta i feu que el pintin utilitzant l’esprai de pintura vermella barrejada amb vernís. Deixeu-ho assecar.

Com us explico en el següent vídeo, munteu la rosa de Sant Jordi, clavant el bastonet a una boleta de plastilina i després a la base encolada de l’ouera.

Encoleu la base del niu de pasta i enganxeu-lo a l’ouera de cartró. Per finalitzar, lligueu la fulla de paper de seda a la tija i poseu-hi unes gotetes d’essència de rosa.

I ara sí, regaleu per Sant Jordi: la rosa!

Notes des de l’experiència:

* L’envàs d’esprai més econòmic es pot trobar en els “basars orientals”.

* És important fer primer una rosa per comprovar en assecar-se que la barreja de la pintura amb el vernís passa bé per l'esprai i endureix prou la pasta.

* Si els infants en pintar amb l’esprai la pasta es deixen racons, deixeu que amb cura els pintin utilitzant un pinzell tou.

* En quedar la safata molt plena de pintura es poden posar els nius de pasta sobre plàstic per deixar-los assecar. No ho feu sobre paper; ja que poden quedar-hi residus enganxats.