TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?

El nom de la classe és un referent pels infants i serveix per identificar el grup en diverses situacions educatives i lúdiques.

A moltes escoles, el nom no es canvia i es manté d’un curs per altre. Aquest fet , a P3, pot  ajudar durant el temps d’adaptació ja que, saber el nom de la classe, afavoreix el sentiment de pertinença al grup.

Amb freqüència, en aquest nivell, inicialment és l’equip docent qui tria el nom, proposa el dibuix o referent i decideix els rètols que identificaran el grup a la porta de l’aula.

Passada l’adaptació, els nens i nenes poden fer un mural amb el nom de la classe.

En els altres nivells d’Educació Infantil és un bon recurs didàctic donar l’oportunitat de triar el nom als nens i nenes; i així, a partir dels seus interessos fomentar la cohesió de grup.
A més del treball inicial de llenguatge i matemàtica, pot motivar un projecte per realitzar al llarg del primer trimestre.

Les capacitats que més es potencien amb aquesta proposta són:

·        Aprendre a pensar i a comunicar.

·        Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:

·        Saber  expressar l’opinió personal.

·        Respectar les aportacions dels altres.

·        Conèixer i respectar el procés d’elecció del nom.

·        Aprendre a identificar-se amb el nom escollit de la classe.

·        Sentir la pertinença a un grup.

Durant els primers dies del curs es proposa als infants triar un nom per a la classe. Es pot deixar oberta la proposta o tancar-la identificant un tema (animals, oficis, planetes ...).

El procés de triar el nom de la classe pot durar un matí o uns dies, depenent del plantejament de les activitats que es proposin.

El primer dia d’escola, després de les activitats d’acollida, s’explicarà que la classe encara no té nom i cal trobar-ne un que agradi  tothom. Aleshores, s’inicia el procés:

1.   Propostes: Cada infant diu el nom que li agradaria per a la classe.

2. Es fa la llista a la pissarra dels noms que poden identificar el grup. Si es disposa de PDI es poden preparar també imatges que posteriorment seran útils per a les votacions.

Votant amb la PDI

S’haurà de comprovar que no n’hi hagi cap de repetit, a l’escola.

Si es vol aprofundir en les propostes, en una nota a casa, es pot demanar que cada infant porti fotografies o dibuixos per defensar la seva proposta en les deliberacions i seguir el procés un altre dia. En cas contrari, es passa a la defensa de les propostes.

3.  Deliberacions: Iniciar el debat sobre els noms amb imatges a la pissarra   o sense.
Conversa: Per què t’agrada aquest nom?

4. Votacions: es poden fer a mà alçada o cada nen i nena escriu en un paper el nom escollit i l’introdueix en una “urna” (capsa de cartró folrada i amb una ranura). Com he explicat en el punt 2, a les escoles que disposen de PDI a l'Educació Infantil, també es pot emetre el vot utilitzant la pantalla digital.

 5.  Recompte de vots col·lectivament, anotant-los a la pissarra o PDI al costat de cada nom.

 6.  El nom de la classe és.....................

A partir d’aquí, si es considera oportú, es pot iniciar un projecte per aprofundir en el tema del nom escollit seguint aquest guió de treball:

·        Què en sabem?

·        Què volem saber?

·        Com ho farem per saber-ho?

·        Fem-ho!

  L’avaluació s’estableix a partir dels objectius, les observacions i les conclusions:

·        Què hem après?

·        Com ha anat?

·        De què hem gaudit?

·        Què ens ha costat més?

Per saber-ne més:

Experiència de la classe dels aventurers i aventureres.

Experiència de la classe de les roselles.

Document: Com fer projectes de treball.

LLUM I COLOR A LES FINESTRES

Què seria d’una classe sense finestres?

A les escoles, n’hi ha de grans, de petites, d’altes, de baixes, d’amples i d’estretes. Guarnir-les i ambientar-les és una activitat habitual. 

Les finestres permeten veure el món, abocar-se a la vida i viure amb llum natural.

Què seria d’una classe sense llum natural?

La llum natural que s’endinsa per les finestres, permet observar els canvis de lluminositat segons el dia: si ha sortit el sol, la claror s’escampa per l’aula, quan s’acosta la tempesta també s’aproxima la penombra i quan el reflex de la llum arriba al mirall, enlluerna i és motiu de joc pels infants.

A més,  també es pot contemplar com canvia la intensitat de la llum en les diferents estacions de l’any.

Aprofitar les experiències perceptives de la llum natural dependrà dels materials que s’utilitzin a l’hora de decorar les finestres: comencem a utilitzar materials transparents!

El paper de cel·lofana de colors, paper d’acetat , paper autoadhesiu transparent (aironfix), retoladors i pintures transparentes, seran els materials imprescindibles.
Mentre es fan aquestes activitats, els nens i nenes experimenten i gaudeixen mirant a través dels diversos papers de colors. Si no s’ha fet abans, es pot programar prèviament una activitat d’experimentació amb la llum i els colors.

Activitat plàstica 1:

• Què necessitem? Trossos de paper de cel·lofana de colors i , per a cada infant, un quadrat de paper autoadhesiu transparent mida A4 (s’hi poden dibuixar siluetes amb els retoladors o  enganxar-hi marcs de cartolina de diferents formes). També es poden reutilitzar embolcalls de caramels, bosses o paper de regal de cel·lofana.

·    Com ho fem? Els infants van omplint, lliurament, el paper autoadhesiu de

paper de cel·lofana de colors. Després, s'enganxa a la finestra. 

Un altre disseny és dibuixar una silueta o enganxar un marc de cartolina en

el paper autoadhesiu i omplir-lo de trossos de paper de cel·lofana.  

En acabar, deixant uns centímetres de paper autoadhesiu pel contorn, es

pot  enganxar a la finestra. 

Si quan es canvia la decoració, es  volen  aprofitar els elements decoratius

per fer mòbils, primer es plastifiquen i s’enganxen a les finestres amb cinta

adhesiva de dues cares.

Activitat plàstica 2:

·   Què necessitem? Paper d’acetat i retoladors o pintura transparent.

·  Com ho fem? Els infants dibuixen i pinten els elements per a fer la decoració de les finestres. Es deixa assecar i, si és necessari, es retallen per enganxar-ho a les finestres amb cinta adhesiva de dues cares.

Decoració del projecte "El nostre cos".

Decoració del projecte:"La selva".

Activitat plàstica 3:

·    Què necessitem? Ceres toves i paper de cel·lofana de colors o acetats de colors  (per a P3, millor “acetats o separadors de colors transparents” perquè no s’arruguen).

·   Com ho fem? Els infants dibuixen amb les ceres toves en papers de cel·lofana de colors (millor que siguin colors els quals ressaltin). Es retalla el paper pel voltant de la figura i s’enganxa en un tros de paper autoadhesiu transparent. S’enganxen a les finestres fent una sanefa.

Si s’han utilitzat acetats de colors o “separadors de colors transparents”, en ser rígids, es poden retallar els contorns de les figures i enganxar directament amb cinta adhesiva de dues cares.

Acabades de decorar les finestres, des de la classe l'exterior es veu de colors i, els dies de sol, s'il·lumina l’interior amb llums de colors que travessen els vidres. 

Per saber-ne més:

Galeria fotogràfica de l'activitat 1

RECICLEM ELS COLORS!

Quan s’acaba el curs i a l'escola es comença a “fer dissabte”, totes les classes amunteguen bocinets de ceres de totes mides i colors. Després de separar les que es poden seguir utilitzant, queden safates plenes de colors sense destí.

Fins no fa gaire, era únicament un material plàstic i ara, a més, és un preciat recurs matemàtic i d’experimentació.

Reciclem els colors! És una activitat que ens permetrà treballar les classificacions i experimentar la transformació d’alguns sòlids amb els canvis de temperatura.

És recomanable programar-la en una sessió de tallers o racons i fer l’experimentació sempre en petit grup. S’haurà de tenir la complicitat de les persones de la cuina de l’escola; ja que necessitarem el forn uns minuts.

Entre les capacitats d'Educació Infantil, en aquesta activitat, destaca:

• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:  Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat  i respecte  i participar,  gradualment,  en activitats  socials  i culturals.

Els objectius a assolir:

• Valorar el reciclatge i la reutilització com un recurs imprescindible vers el respecte al medi ambient.
• Aprendre a classificar respectant diferents criteris.
• Experimentar els canvis en la matèria que pot produir l’escalfor i la fredor.
• Aprendre a respectar les normes i tenir cura en els llocs amb perill (forn calent).
• Gaudir de l’experiència creativa i de la producció final.

Material necessari:

• Ceres velles de colors.
• Motlles de silicona o de metall, pel forn. 
• Moltlles de paper de magdalenes.

S’inicia l'activitat, en rotllana, mostrant als infants les safates de les velles ceres i s’enceta una conversa sobre l’ús que poden tenir els petits trossets de colors.

En el cas que cap infant comenti la possibilitat de reciclar-los es presentarà una producció final: Mireu què en podem fer, colors nous!

Es raonarà sobre el procediment seguit per fondre els colors i fer noves formes.

                                                   

Engrescats per la idea, es reparteix un motlle de paper per a cadascú i es demana a cada nen i nena que verbalitzi el criteri amb que classificarà:

·        Un de cada color.

·        Un sol color.

·        Colors del mateix to.

·        Etc.

Si s’usen motlles de formes diferents, la safata de silicona es posa al centre de la taula i cada infant omple un espai.

Acabada la classificació, es col·locaran en els diferents espais de la  safata.

Si l'activitat no s’ha pogut fer a les taules del menjador, prop de la cuina, abans de marxar de l’aula amb els colors classificats a les safates, es faran les hipòtesis a partir de la pregunta:

·        Què passarà quan posem els colors al forn?

·        Per què?

S’anotaran les idees que van sorgint per fer després la verificació. S’explicaran les actituds a tenir a la cuina i el perill que pot representar tocar el forn calent.

Es demanarà abans a la cuina que el forn s’escalfi a 200 graus.

Així que la safata hi entra, s’apaga el forn, i es deixa que les ceres es fonguin lentament.

És molt difícil precissar l’estona perquè dependrà de la quantitat de colors que s’hagin posat, del tipus de motlle, del forn, etc. És millor que el mestre o la mestra faci primer una prova per calcular quan triguen a desfer-se.

L’adult serà qui posarà i traurà la safata del forn, els infants aquesta part del procés, únicament, l’observaran.

Quan s'han fos prou, es retira amb cura el motlle del forn i es mostra al grup per verificar les hipòtesis.

Després es deixa refredar i es fa l’observació final:

• Què ha passat quan s’han refredat els colors?
• Es podran utilitzar els colors que hem fet? Pintaran ara?

Finalment, després de conversar sobre els canvis que han sofert els colors, es relacionarà l’experimentació amb el procés del gel i l’aigua que ja s’ha fet en anteriors sessions.

• Què coneixem que li passa el mateix: amb l’escalfor es desfà i amb el fred es torna sòlid?

Fer que els coneixements previs es relacionin amb aprenentatges nous, ajuda els infants a aprendre a fer relacions significatives entre aprenentatges.

Es repartiran els colors i es provarà, en uns fulls, si pinten.

En Pol descobrint textures

Si es fan formes petites, es poden usar per decorar enganxant-les a les tapes d’àlbum o altres treballs. Si han de ser un regal per portar a casa s’embolicarà.

És molt interessant que els nens i nenes, amb la càmera fotogràfica digital, facin un reportatge fotogràfic del procés per recordar l’experiència, penjar-la al web de l’escola, al bloc de la classe o per fer un mural amb les fotografies.

Notes des de l’experiència:

·        Al comprar els motlles de formes petites, vigileu que no siguin per fer galçons; amb l’escalfor del forn se us desferan.

·        Si us ha quedat una “magdalena de colors” massa gran i la voleu tallar per poder pintar amb ella, haureu d’escalfar un ganivet i pressionar sobre el tros que necessiteu.

·    En finalitzar el procés, en aquests tipus de motlles, hi pot quedar algun residu de cera que marxarà al netejar-ho amb aigua calenta i detergent.

AMISTAT ENTRE BLOCAIRES

L’espai dels blocs, és tot un món!!!

“Fer de Mestres”, just ha començat a caminar que s’ha trobat immers en una dimensió desconeguda: els segells dels blocs.

És molt agradable rebre el missatge on et comuniquen l'adjudicació d'un d'ells perquè, com amb els comentaris que deixen els/les visitants, constates que hi ha blocaires que llegeixen el teu bloc.

Fa unes setmanes, va arribar el Premi “Liebster blog” des d'Idees Magistrals. Avui a Plastiquem he trobat el segell de “l’Amistat entre blocaires”, nascut a l’Argentina. 

Sembla ser que, cada 20 de juliol, es celebra el dia de “l’Amistat entre blocaires”. Quan s’acosta el dia, els blocs que van rebent el segell han de compartir-lo amb 10 blocs amics i agrair que formin part del seu Món.

Fer una llista de només 10 ha estat difícil perquè, sense soroll, "Fer de Mestres" visita i aprèn de molts blocs amics. 

Finalment, he decidit compartir-la amb els que visito sovint i encara no han rebut l’etiqueta de "l'Amistat entre blocaires":

• Manat de cançons
  
• Qualsevol nit pot sortir el sol
• A dins de l'aula
• Aprenent a ser mestra
• El rei de la casa
• Soñando cuentos
• Projectes de treball a infantil
• R@cons de colors
• Mirades
• El bloc dels contes "divers"

En agraïment a tots els blocs, els que són a la llista i els que no, pel temps que dediqueu a l’intens treball de recerca i a recollir recursos, us deixo un instant de calma.

ESPAIS I MATERIALS DE L’AULA

Aquests últims temps amb la crisi, motiu de les retallades econòmiques i socials, hi ha el perill que un dels pocs espais on es preservi la igualtat d’oportunitats dels infants sigui l’escola.  

Així, ara més que mai, l’aula l’entenc com un espai facilitador de recursos i activitats que estimulin el desenvolupament i potenciïn les capacitats de tots els nens i nenes. D’aquí, la importància  d’oferir  espais i materials de qualitat educativa dels que s’haurà de nodrir el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Cada tipus de material escolar, generalment, anirà lligat a un espai determinat amb el seu lloc fix per endreçar-lo (capsa, prestatgeria, etc.) i d’aquesta manera es potenciaran els hàbits d’ordre i la responsabilitat.

Els materials han de ser fàcils de rentar i s'evitaran els que acumulen la pols com les moquetes, peluixos, etc. S’han de revisar sovint i retirar o arreglar els que es vagin deteriorant. 

A continuació hi trobareu la relació dels espais més habituals amb alguns dels seus materials:

Espais de trobada i tranquil·litat:

La rotllana és un espai de trobada i comunicació amb el grup. Un espai per a la benvinguda, per explicar i escoltar, per compartir, per mostrar materials, per iniciar les rutines,...

Hi ha diferents formes de delimitar-la: es pot dibuixar a terra amb pintura o marcar un espai per a cada nen i nena (Organitzem l'espai de l'aula, juliol 2012).

El racó de pensar (Posant límits: El racó de pensar, maig 2012) i el racó del descans són espais per anar-hi quan es vol convidar a la reflexió, rebaixar el nivell d’ansietat o disminuir el cansament dels infants.

Material: tamboret o cadira i rètols pel racó de pensar. Pel racó del descans, un coixí i una manteta dins d'una caixa de plàstic la qual s’obrirà únicament quan calgui.

Espai d’informació i exposició:

Aquest espai té per objectiu exposar treballs dels infants, informar dels desdoblaments i racons, mostrar els cartells de les rutines, les activitats, ...

Generalment, es centralitza a les cartelleres i plafons de suro però com que sovint són insuficients, també s’usen les portes, les parets, els laterals de les prestatgeries, cordes d’estendre,...

Per a no propiciar la dispersió dels infants, és important no sobrecarregar les aules de cartells, treballs, informacions, etc. El color groc ajuda a centrar l’atenció pel que s’aconsella com a fons d’alguns referents com alfabets, nombres, etc.

Quan els plafons de suro estan deteriorats o es vol donar una mica de color a l’aula es poden folrar amb papers d’embalar diversos.   

Material: cartelleres, plafons de suro, corda i pinces d’estendre, cartells de les rutines (càrrecs, temps, passar llista, etc.), alfabets, numeració, mapes conceptuals, murals dels projectes i altres materials que es generen al llarg del curs.

Espai de biblioteca i d’audició:

Aquest espai, a més de ser un ambient per fomentar la lectura, pel gaudi de les històries dels llibres i de les audicions musicals o de contes; també es mostrarà com un recurs per a la recerca d’informació pels projectes i altres activitats.

Com que amb freqüència els infants seuen a terra, per estar més còmodes es pot posar una estora de plàstic.

Material: prestatgeria, expositor o contenidor per a les col·leccions de llibres, aparell reproductor per als cd’s de contes i música.

Es poden posar imatges referents a les normes d’ús. 
Espai del mirall:
El mirall estarà en un espai accessible de l’aula amb imatges d’expressions i postures les quals poden imitar els nens i nenes.
Material: Un mirall irrompible gran, on l’infant es pugui veure sencer i descobrir la seva pròpia imatge i la dels altres nens i nenes. Es pot substituir o complementar per una composició de miralls petits i/o de colors.

Espai de joc:

Els jocs són font de descobertes, aprenentatges i experiències significatives pels infants.  Per aquest motiu és molt important que es potenciïn els espais de joc espontani i de joc simbòlic amb materials diversificats.

Els materials i les joguines s’hauran de poder rentar amb facilitat i al  finalitzar cada curs es farà una “neteja general”.
Material per jugar a l’aula: disfresses, nines, cotxes, cuines, aliments, planxa, estenedor i estris diversos, botigues amb productes i caixa enregistradora, maletí de metge, accessoris de perruqueria, maleta d’eines, capses buides, peces per construccions, robes, barrets, etc.

Material jocs de taula: dòminos, puzzles, trencaclosques, encaixos, mosaics, etc.

Espai de treball:
L’espai de treball es centra sovint a la zona de taules i cadires prop de la pissarra i la PDI; encara que a parvulari es treballa per tot arreu: passadissos, pati, gimnàs,...
En aquesta zona s’inclou el “racó de l’ordinador” on els infants hi poden treballar per parelles.
Material: ordinador i programari, PDI, colors gruixuts i prims, retoladors gruixuts i prims i llapis de grafit gruixuts i triangulars. Ceres toves i dures, papers Din A3 i Din A4, paper d’embalar de colors, pintures, pinzells gruixuts i prims, gomes d’esborrar, cartolines, punxons, felpes, etc.
Segur que cada visitant d’aquest bloc hi troba a faltar algun aspecte en aquest relat de materials i aquesta és la intenció: Redacteu la vostra llista!

Per saber-ne més:

Cartells per l'aula (castellà)
Cartells per l'aula (català)
Làmines educatives
Làmines de vocabulari
Cartells amb dibuixos de Jane Brett
Dibuixos d'expressions per "l'espai del mirall". 
Fonts de lletres per a fer cartells.

ORGANITZEM L’ESPAI DE L’AULA!

Recordo la primera vegada que vaig arribar a una escola com a mestra tutora. Era un dia plujós de setembre i la directora del centre escolar em va rebre amb calidesa. Per fi, després de dies d’esperar el nomenament, arribava la tutora de P4!

M’ensenyava les instal·lacions quan es va aturar davant d’una porta, la va obrir i va dir: Aquesta és la teva classe.

Encara avui, sento el trasbals que em va produir la primera imatge d’aquell espai: estava tot el material empaquetat en grans caixes, les cadires i les taules apilonades en un racó, les prestatgeries arraconades i les cartelleres per penjar. 

Jo no sabia per on començar, ni com distribuir aquell mobiliari i, encara menys, com transformar aquell espai  en un ambient càlid i acollidor.
Amb l’experiència, he après que pels alumnes de Primària, muntar una classe pot ser un recurs pedagògic molt interessant; però, en aquell moment, jo hagués volgut tenir a les meves mans un full d’instruccions!
Organitzar la classe no sempre és fàcil i, quan som mestres novells, poden aparèixer els dubtes i produir certa inseguretat.
“Organitzem l’espai de l’aula!” vol oferir alguns recursos perquè es pugui decidir, des de la reflexió, la distribució de l’espai de les classes d'Educació Infantil. Elles, són la referència dels grups i amb la seva distribució i organització es defineix la intenció educativa que ha de respondre a la del P.E.C.
Les dimensions de la classe i la disponibilitat de mobiliari condicionaran la distribució però sempre es vetllarà per la seguretat dels infants.
A l’escola tradicional, on predomina el treball de fitxes i el major protagonisme el tenen els/les mestres, gran part de l’espai de l’aula d’Educació Infantil es dedica a zona de treball. 

L’aula més habitual a l’Educació Infantil té definits quatre espais: acollida, tutoria, treball i joc. L’espai d’higiene no sempre es troba dins les aules, les següents propostes són d'escoles en què es troba en el passadís. Les piques i els wàters han de tenir una alçada adequada als infants, per facilitar el treball d’autonomia personal.

A l’espai d’acollida, la rotllana centra l’activitat de benvinguda i de les rutines diàries. Quan no s'hi realitzen altres activitats és un espai adient per jugar-hi.

Com que poques vegades, els/les mestres d'Educació Infantil s'asseuen a la seva cadira, el sector de tutoria queda definit per la taula, cadira i la cartellera de suro on s’hi enganxaran els documents dels mestres que són d'ús diari com les llistes, programacions, avisos, etc. 
L’espai de treball, amb les taules i cadires dels infants, sempre es col·loca davant de la pissarra i la PDI, vigilant que tothom en tingui una bona visibilitat. A les taules i penjadors s’hi posaran els cartellets identificatius amb els noms i en alguns nivells també amb les fotografies.

Les aules que disposen de material informàtic deixaran un espai pel racó de l’ordinador.

Per poder desenvolupar-hi les activitats lúdiques i de joc simbòlic, l’espai de joc serà ampli i flexible; ja que es convertirà en una casa amb la cuineta o un carrer amb la botiga o un garatge amb els cotxes,...

Les prestatgeries amb el material fungible d’ús quotidià estaran a l’abast dels infants. Altres ens seran útils per fer la biblioteca o per endreçar-hi els materials, ... També la seva distribució a l’aula ens pot ajudar a separar els espais.

Els calaixos i les capses on s’hi endreça el material és interessant que tinguin rètols amb el nom i una imatge identificativa.

El mirall és un element de descoberta de la pròpia identitat molt important pels nens i nenes d’aquestes edats; així que, es buscarà sempre un espai per penjar-lo.

Aquest tipus d’organització d’aula, permet  modificar amb facilitat la distribució del mobiliari per realitzar activitats diverses com la dels racons.

Hi ha escoles de dues o més línies que després de valorar els inconvenients de fer els racons repetits a cada grup i comprovar la duplicitat dels materials a les aules de P4 i P5, han decidit fer l'organització de les aules en àmbits temàtics.
“Es tracta de plantejar aules més obertes , agrupant i optimitzant els materials i especialment el treball per racons. Cada aula té el seu espai destinat a la tutoria, amb un espai de rotllana on treballar les rutines diàries. El segon espai de l’aula seria temàtic i diferent a cada aula ...”
En aquest enllaç, podeu seguir llegint el document sobre les aules temàtiques de l’escola Dr. Sobrequés (Bescanó).

Proposta per a l'ambient del llenguatge plàstic: Aula d'Artistes.

Per crear un ambient educatiu, alegre i funcional, a les parets, portes i cartelleres durant el curs s’hi aniran penjant els treballs dels infants, els cartells de les rutines, referents com l’alfabet o la numeració, imatges dels projectes, etc.

Ah! Oblidava dir-vos que en aquella primera tutoria, amb molta feina i una mica d'imaginació, la classe va quedar genial!

Per saber-ne més: 

Plànol senzill que es pot capturar (imprimir pantalla) per ampliar-lo amb un programa de dibuix.

Fer una rotllana molt original

Experiència de muntar la classe amb alumnes a cicle mitja.