EL LLAPIS: QUAN, QUIN I COM?

Escriure amb lletra lligada és el gran repte dels infants i mestres de les nostres aules. Arribar a aconseguir-ho implica força treball de la motricitat fina, hores de grafisme i moltes provatures.

Un dels instruments per escriure en paper i que es pot esborrar, és el llapis. Per aquesta raó s’introdueix des de l’Educació Infantil.

No tots els autors es posen d’acord en quin és el moment adequat, en quin tipus de llapis és el millor, ni en com fer-ho. 
A “El llapis: quan, quin i com?” us exposaré la meva experiència.

Quan arriben els infants a P3, la majoria agafen el llapis amb tota la mà, els costa fer la pinça i no controlen el moviment del colze. 

Per disminuir aquestes dificultats, utilitzem materials tous i gruixuts com les ceres, retoladors, pintures de dits, etc. que sense haver de fer molta pressió en el paper, els permet un major control del moviment en fer el traç.

En aquest moment, és quan a diari, fem activitats per potenciar la motricitat fina i per aprendre a fer la pinça escrivana: enfilem boles, arruguem i estripem paper, agafem pius ...

A mida que els infants van madurant, també van controlant el moviment del colze i comencen a fer la pinça correctament, és el moment en que els introduirem l’ús del llapis.  

Aquest és un procés individual, pel que hi haurà infants a l’aula que l’utilitzaran i d’altres que no. Uns escriuran el nom amb retolador gruixut i uns altres amb llapis.

Quan aquest fet es viu amb normalitat, s’anticipa i es justifica a la reunió de principi de curs, no provoca cap recel en les famílies ni en els infants.

Si es vol evitar que es consolidin males posicions dels dits en agafar el llapis que, posteriorment, dificultaran l’escriptura; és millor no precipitar-se i esperar el moment maduratiu adequat.

Com crec que ha de ser el llapis en aquest moment? Curt, triangular i gruixut!

Curt per reduir l’esforç en controlar el moviment del llapis i no perdre la precisió del traç. El llapis serà d’uns 10 cm de llarg aproximadament.

Triangular perquè aquest disseny facilita la posició correcta dels dits a l’hora de fer la pinça escrivana  .

Gruixut perquè ajuda a una subjecció natural i còmoda.

Com que, amb aquestes característiques, nosaltres no n’hem trobat al mercat, a la nostra escola reciclem els usats a les altres classes. Classifiquem els llapis que es troben en bon estat i que s’han escurçat en fer-hi punta, per portar-los a P3.

                         

És cap als quatre anys quan el domini de la motricitat fina és major i es passa al llapis gruixut i triangular.

Si el llapis té marcats els punts de subjecció, aquests seran els referents per mantenir els dits allunyats de la punta i, així, els infants no es taparan el que van escrivint (millor agafar el llapis a partir dels sis primers punts paral·lels).

És molt important que abans d’iniciar les activitats on s’usen estris (tisores, punxons, retoladors, etc.) sempre es recordin les estratègies per agafar-los correctament i mantenir una bona postura corporal.

En el cas del llapis, a més de recordar-ho, es pot posar una imatge a l’aula que ho mostri.

                     

La posició i subjecció del full també és important:

·    Si es treballa amb la mà dreta, la part superior del full estarà inclinada cap a l’esquerra i s’evitarà el seu moviment amb la mà esquerra.

·     Quan s’és esquerrà, el paper es girarà cap a la dreta i es procurarà que el dit índex estigui més prop del paper que el dit gros per poder veure el traç.

Quan la posició dels dits no és correcta pot aparèixer més tensió, cansament i pressió inadequada. Cal estar-ne alerta!!

A l’Educació Infantil no és recomanable usar adaptadors pels llapis però si fos imprescindible seran dels triangulars que faciliten agafar-lo correctament.

Adaptador triangular per a llapis.

                                        

Els nens i nenes a casa també escriuen, dibuixen i utilitzen diferents instruments. És important que, a les reunions d’inici del curs, els pares i mares siguin informats dels aspectes tractats a “El llapis: quan, quin i com?”  i vetllin perquè a casa es segueixin.

Per saber-ne més:

 Informació a les famílies: "Com agafar el llapis"

Informació sobre "esquerrans".

COMENCEM AMB MÚSICA!

Fa uns mesos, vaig llegir el següent comentari a la xarxa:

“Sóc mestra d'infantil i estic amb un grup de 27 alumnes de P5. Bufffffff, estic una mica desesperada, ja no sé què fer amb ells. Em passo tot el dia cridant i sembla que  passen de mi. No em deixen iniciar les activitats, no escolten i després he d'anar explicant-t'ho mil vegades.....acabo esgotada!”

Aquest comentari, em va recordar quan el mateix neguit, compartit entre més mestres, ens va fer dedicar algunes de les reunions programades pel cicle d’Educació Infantil.

Calia reflexionar per trobar estratègies que afavorissin l’atenció i tècniques que facilitessin la millora del clima de l’aula; donat que els nens i nenes cada vegada mostren més excitació i impaciència.

Les presses en llevar-se i haver de córrer per arribar a l’escola,  la manca de límits, la quantitat d’estímuls estressants en què es veuen immersos els nostres infants i altres situacions personals relacionades amb aspectes emocionals, creen una dinàmica escolar, cada vegada més, difícil de gestionar a les aules.

Per començar amb tranquil·litat la jornada escolar, vam pensar que era important crear un espai de calma i potenciar els recursos disponibles, materials i personals, de les classes.

Va ser la mestra Especialista de Música qui ens va suggerir que la música, a l’escola, a més d’oferir-nos els continguts de l’àrea i crear l’ambient de gresca a les festes; també ens podia ajudar a recuperar la tranquil·litat a l'aula.

La seva experiència, va ser clau per decidir un ritual d’entrada a l’aula i per trobar les músiques adients per realitzar-lo.

Després d’uns anys, l’experiència es va valorar molt positivament i s’ha sistematitzat i consolidat a totes les aules de l’escola.

Objectius:

·        Millorar l’atenció i el silenci a l’aula.

·        Crear un ambient de calma.

·        Ajudar a desenvolupar la contenció emocional dels infants.

La música:

Per crear un ambient tranquil, es pot utilitzar qualsevol música que no tingui massa contrastos sonors ni canvis de tempo gaire bruscos.

Si es vol utilitzar música clàssica, és millor escollir  fragments lents i tranquils de compositors tan coneguts com Bach, Mozart, Beethoven, Haydn, Schubert, Vivaldi... Qualsevol moviment en tempo lento, adàgio, grave o, fins hi tot, andante d’algunes de les seves simfonies poden ser vàlids, Debussy i alguns dels seus preludis, Grieg i la seva obra Peer Gynt, ...

El so de l’aigua o altres elements naturals que es poden trobar en discs de relaxació, també seran molt adequats. 

Com fer-ho?

El dia abans d’iniciar l’experiència, en rotllana, anticipeu la dinàmica de l’activitat. Es pot explicar i després assajar-la per obrir un torn paraules i resoldre dubtes.

Abans no arribin els infants a la classe, poseu en el reproductor de cd’s, sempre amb el volum baix, una música que convidi a ser escoltada en silenci.

Rebeu, els nens i nenes, amb un to de veu suau i tranquil mentre els convideu a realitzar les rutines d’ordre i autonomia personal: penjar motxilles, treure jaquetes, etc. Finalment, seuen a la rotllana. Amb l’escolta i la mirada els portareu cap a un ambient relaxat i de silenci.

Quan tothom ja seu a la rotllana, apagueu la música i, després de donar la benvinguda, comenceu l'activitat programada.

A Cicle Inicial, com que no fan rotllana, a mida que van deixant jaquetes i motxilles, mentre esperen l’inici de l’activitat,  van pintant una mandala que servirà per fer treballs plàstics.

Imatge del bloc "Tic, llapis i paper": Decoració de tardor.

En el cas dels alumnes més grans, Cicle Mitjà i Cicle Superior, van preparant els estris necessaris que hauran de fer servir per començar la tasca escolar. És en aquest moment, quan han d’anar-se preparant mentalment, amb l’ajuda de l’escolta musical , per a l’aprenentatge.

En tornar del pati, per tranquil·litzar-nos abans d'iniciar la feina, també es troben que sona la música a l’aula.

El resultat: fantàstic!

Si voleu avaluar el grau d’assoliment dels objectius proposats, podeu fer l’observació inicial i final, emplenant la següent graella:

Avaluació inicial i final

Des de l’experiència:

·        Per assolir els objectius cal ser sistemàtic i rigorós en fer-ho.

·       Les primeres setmanes és possible que, els nens i nenes, vulguin transgredir les normes. No us desanimeu!

·      Si esteu a Primària, tingueu sempre fotocòpies de mandales per si algun infant en necessita.

·   Per fer la graella d’avaluació, on hi podeu afegir ítems,demaneu que també observi i anoti la persona de reforç.

·    En el grup pot haver-hi un infant sord o amb problemes d’audició. Aquests nens i nenes, no escoltaran la música però, per imitació, s’encomanaran de l’ambient de calma.

Gràcies a la Núria i a la Clara, mestres especialistes de música, per les seves aportacions.

Per saber-ne més:

Mandales per descarregar i imprimir.

Música de relaxació.

Música de fons: Fragment de Peer Gynt de Grieg.

DECOREM LA PORTA DE LA CLASSE

Les portes són un element simbòlic: obrir i tancar o inici i final. Han inspirat poemes, cançons i narracions. El seu aspecte ens convida, o no, a obrir-les i mirant-les podem imaginar el que hi pot haver al seu darrere.

Quan s’obren les portes de les aules els infants descobreixen nous móns i quan estan tancades, quines emocions els desvetllen?

Algunes portes de classe són impersonals i mostren poca calidesa. Són aquelles que, sense diferències,  podríem trobar a qualsevol lloc dels nostres edificis: escoles, cases, consultes,... funcionals però despullades de cap misteri.

Les portes de les nostres classes poden ser una invitació a la descoberta, una motivació vers la creativitat, un univers per descobrir!

Hi ha mestres que conscients d’aquests aspectes, deixant-hi moltes hores de feina, les decoren amb encant.

http://loycarecursos.blogspot.com.es/2011_02_01_archive.html

Aquests tipus de portes, molt adequades per a les escoles bressol i P3, són inspiració dels adults i han ser el punt de partida per a la participació posterior dels infants amb elements realitzats per ells.

                                                          
              Proposta inicial                                                                                                   Elements proposats i pintats pels infants.

La proposta de “Decorem la porta de la classe” va lligada al treball que s’inicia al triar el nom de la classe  (Triar el nom de la nostra classe?, juliol 2012) i pot esdevenir un projecte plàstic molt interessant.

També és una activitat adequada per decorar la porta amb motiu d’altres projectes o unitats didàctiques.

Les capacitats on s’incideix amb aquesta activitat són:

·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

·        Aprendre a pensar i a comunicar amb diferents llenguatges.

·        Aprendre a conviure i habitar el món.

Els objectius a assolir pels infants són:

 ·        Experimentar i aprendre tècniques plàstiques.

·   Aprendre a parlar de la seva producció plàstica amb el vocabulari apropiat i explicar les seves accions.

·        Saber escoltar les instruccions i realitzar-les correctament.

·        Expressar-se a través del dibuix, pintura, volum, etc.

Després d’escollir el nom de la classe i amb la intenció de comunicar-lo a la resta de l’escola, es pot proposar fer un disseny per a la porta de l'aula.

Es presenta l’activitat suggerint als nens i nenes que, en un DINA4, dibuixin amb llapis i pintin amb retoladors o ceres les propostes per decorar-la. 

Dibuix Porta

Els dibuixos s’exposaran a la classe uns dies, mentre cada infant haurà d'explicar el seu disseny, per després consensuar la composició plàstica final, podent escollir elements de diferents propostes.

Amb l’ajut del mestre o mestra es decidirà quins materials s’utilitzaran (paper, cartolines, ceres, pintures, etc.).

Si el grup té algun infant invident o amb baixa visió, és important posar la decoració a una alçada que li permeti poder tocar-la. També cal que tingui algun element fet amb material que es pugui associar al nom de la classe: en els “conills” una cua feta amb roba de pèl, en els “ocells” unes plomes, etc.

Una vegada preses les decisions, els/les mestres programaran les sessions de llenguatge plàstic per realitzar els elements de decoració i les sessions de muntatge.

Finalment, es pot fer una petita festa d’inauguració.

Per saber-ne més:

Decorant la porta de la classe a P4

L'EDUCACIÓ PROHIBIDA

A finals dels anys 70, aleshores jo estava a "la Escuela Universitaria de Magisterio", es començaven a respirar aires de llibertat. Havia mort Franco, es consolidaven algunes propostes d’igualtat fetes durant el maig del 68 i, arreu, es lluitava per un món millor.

També, des de la pedagogia, es revisava l’escola autoritària i memorística d’aquell moment i es cercava un nou model pel sistema educatiu.

Es van revalorar propostes alternatives com la de l’escola Summerhill, fundada per Alexander Sutherland l’any 1921. Es va rellegir la pedagogia activa de Montessori, Ferrer i Guàrdia, Pestalozzi, Freinet i les aportacions d’altres autors com en Jean Piaget.

Aquestes mirades vers l’educació, aportaven passió per ensenyar i aprendre però, alhora, com en tots els canvis,  apareixien incerteses i dubtes. 

Tot i que, en el procés educatiu, es va començar a donar protagonisme als infants i es van implementar noves metodologies; el model d’escola al nostre país, en algunes aules, va canviar poc. 

Les excepcions actuals, més conegudes, són les Escoles Wardolf i altres projectes educatius per a infants d’Educació Infantil.

Ara que el model de societat està en crisi, quan es veu que l’escola no està donant la resposta educativa i social  esperada, tornen a sorgir algunes veus que demanen un canvi de paradigma en el sistema educatiu.

Coincidint amb les reflexions de Ken Robinson sobre el paradigma educatiu, es va començar a gestar la pel·lícula “La educación PROHIBIDA”.

"Aquest documental, és un projecte realitzat per joves que van partir des de la visió dels qui aprenen. Proposa un debat i reflexió social sobre les bases que sostenen l'escola, promovent el desenvolupament d'una educació integral centrada en l'afecte, el respecte, la llibertat i l'aprenentatge.

L'Educació Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, fent visibles experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.” Web Educación Prohibida

Prepareu crispetes, desconnecteu els mòbils durant una mica més de dues hores i premeu “play”.  Després en parlem!

                                                

Espero que compartiu les vostres opinions i comentaris!

TREBALLAR A L’ESCOLA BRESSOL

Des que, per la Síndrome de Fatiga Crònica i les seves conseqüències en la meva salut, no puc treballar a l’escola; tinc la sort de poder  fer de mestra “on-line”.

Per  primera vegada, no em manifesto en contra de la gran ràtio de la meva aula virtual; tot el contrari, en gaudeixo amb intensitat.

La xarxa, Facebook i Bloc Fer de Mestres, em permet connectar a diari amb mestres d’arreu del món i amb les noves generacions que s’estan formant a les facultats.

Fa uns dies, una jove mestra d’una l’escola bressol em comentava que, per primera vegada, al setembre iniciaria el curs a l’aula dels nadons. Què m’aconselles?

Quina responsabilitat, la meva! Lluny dels consells, li vaig oferir algunes reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres:

Estima la professió de mestra! És un privilegi poder compartir les grans descobertes que fan els nadons a cada instant, la curiositat per descobrir que els fa explorar, experimentar, conèixer... En aquesta inesgotable recerca, experimenten el plaer de sentir, de saber, d’estimar; aprenen a viure, i tu hi seràs!

Estima molt els infants perquè es sentin segurs, estimats i vulguin, cada matí, tornar a l’escola bressol. Pensa que tindràs una aula plena de tresorets, un tresor únic de cada casa!

Presenta propostes que potenciïn l’activitat dels nens i nenes, amb materials estimulants que propiciïn l'acció: material sonor, objectes diversos amb textures diferents, elements de color, materials per amagar’s-hi, sense oblidar la música dins l’aula. Intenta crear un clima relaxat on sigui agradable de ser-hi.

Pintant amb xocolata!

 Respecta els diferents ritmes dels infants i dedica temps a:

·L’estona de canvis de bolquer i l’estona dels àpats perquè són importantíssimes (hi ha infants que esmorzen, dinen i berenen cada dia a l’escola bressol), són els moments on podràs estar particularment amb cada infant. És un moment íntim, aprofita aquesta estona per crear vincles afectius, amb la mirada, amb la veu, amb el contacte físic. No tinguis pressa, gaudeix d’aquest moment.

· Les experiències de contacte (jocs de falda, cançons, etc.),  acompanya-les de la teva veu amb to afectuós perquè aquesta dedicació és un dels grans al·licients per créixer i per aprendre.

·  Als pares i mares que moltes vegades estaran angoixats en deixar, per primera vegada, el seu fill o filla a l’escola bressol o en veure els infants que ploren en el moment de la separació. Acomiada’ls de manera tranquil·litzadora i afectiva, sense allargar massa el comiat. Mostra’t accessible perquè se sentin segurs i tranquils en deixar el que més estimen, sota la responsabilitat de l'escola bressol. En el moment de la sortida aprofita per compartir amb ells les experiències del dia, aquell petit detall que a tu et fa contenta perquè és un pas més, i que a ells els  informa  i els mostra l’estima vers el seu fill.

El més important és saber respectar l’infant, els seus ritmes i les seves necessitats.

Felicitats tens una tasca meravellosa per endavant, gaudeix-la!!!

Moltes gràcies a la Carme i a la Clara per les seves aportacions.

CENTRIFUGANT PINTURA!

Quan jo era petita, va sortir al mercat una joguina que feia girar un paper i en posar-hi pintura apareixien unes produccions plàstiques molt atractives per a mi. Sovint, imaginava sales d’exposicions plenes de quadres amb aquelles formes i colors.

      

Durant uns anys la vaig esperar el dia de Reis però mai va arribar perquè, com ara, eren temps econòmicament difícils.

L’enginy ha fet trobar una altra manera de fer aquells quadres i, a més, poder reciclar els discs compactes (cd’s) que el llapis usb ens fa anar arraconant.

Ara, no cal imaginar. Les classes i els passadissos de l’escola es poden decorar amb atractius murals i mòbils.

Aquesta tècnica de “centrifugar pintura” es pot fer a casa o a l’escola en sessions de petit grup.

Capacitats:

·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Objectius:

·        Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant­se de les seves  possibilitats motrius en girar la maneta de la centrifugadora.

·        Experimentar la tècnica plàstica de “centrifugar pintura”.

·        Observar i explorar amb una actitud de curiositat.

·        Respectar les produccions plàstiques pròpies i dels altres. 

Material:

Centrifugadora de vegetals.

Pintura témpera de colors.

Cartolines i cd’s.

Desenvolupament de l’activitat:

Abans, s’han de preparar les plantilles per fer les rodones de cartolina. Les podeu retallar o deixar que ho facin els nens i nenes, segons la destressa que tinguin.

             

En rotllana, mostreu al grup d’infants la centrifugadora. Deixeu que la manipulin, que s’interrogin sobre el seu funcionament i faciliteu l’espai de conversa.

Centrifugadora de vegetals.

Poseu a la cistella de la centrifugadora la cartolina retallada en forma rodona, de la mateixa mida de la base, o un cd en desús. 

Feu que, els infants, deixin caure la pintura (es pot aprofitar per fer barreges amb els colors primaris).

Deixeu que, els nens i nenes, tanquin la tapa i expliqueu que s’ha de girar, amb força, la manovella.

Traieu amb cura la cartolina o el cd i deixeu assecar la pintura.

Si es volen fer mòbils, quan s’assequi una cara del cd, caldrà pintar l’altra.

Una vegada seca la pintura, ja es podran penjar les cartolines a les parets o enfilar els cd’s per fer-ne mòbils.

En fer aquesta activitat, els infants esperen, amb expectació, obrir la tapa de plàstic per veure el resultat. També els agrada explorar el funcionament dels engranatges que fan rodar la cistella, experimentar sobre les barreges de colors i, alguns nens i nenes, es pregunten sobre la força centrífuga. 

Tota una font d’estímuls!

Notes des de l’experiència:

·   La centrifugadora més econòmica es pot trobar en els “basars orientals” o en “magatzems nòrdics”.

· Abans d’utilitzar per primera vegada la centrifugadora, és important dibuixar una base de cartolina i guardar-la com a plantilla, per anar fent-ne còpies. Després de posar pintura, la cistella queda bruta i és més complicat de fer-ho.

· Com menys espesa està la pintura més s’estén per la cartolina. Es pot diluir amb una mica d’aigua.

· Si la cartolina en girar es desplaça de la base, es poden posar uns punts de massilla adhesiva reutilitzable. Fixant la cartolina d’aquesta manera es poden utilitzar targetes de qualsevol forma.

· És una activitat força neta, els nens i nenes, si tenen cura, únicament s’embruten les mans en treure la cartolina o el cd. Feu que s’arromanguin.

· La superfície, on es deixaran assecar les produccions plàstiques, cal protegir-la perquè no quedi tacada de pintura.