EL CALENDARI D'ADVENT

En iniciar aquesta aventura blocaire, no imaginava que faria tants amics i amigues virtuals, ni que amb les seves aportacions m’ajudarien a seguir aquest camí amb il·lusió.

Amb la Txell, del bloc La maleta del precinema a infantil, entre comentari i resposta deixats a les seves entrades, reflexiono sovint sobre aspectes interessants del món educatiu. L’últim tema ha estat la contradicció en la què es troba l’escola laica a l’hora de celebrar algunes festes d'origen religiós. Una d'elles és el Nadal i, amb ella, l’activitat del calendari d'advent (temps litúrgic que el precedeix).
Quan vaig començar a fer de mestra, encara no havia arribat a les escoles el costum de posar un calendari d’advent a les aules.
A la primera escola on ho vaig veure, n’usaven un d’aquells de xocolatines que es comercialitzen a les botigues i cada tarda, abans de marxar a casa, feien un joc per atorgar-li, a un infant, el preuat i dolç premi.
Les mirades de la resta de nens i nenes de la classe de tres anys em va fer comprendre que, aquest tipus de calendari, era un bon recurs per fer-lo únicament a casa. A l’escola, calia trobar una alternativa que fomentés la companyonia, la cohesió de grup i l’alegria, substituint la xocolatina per una activitat lúdica realitzada col·lectivament.
Tenint en compte que aquest és un calendari de "compte enrere" per a preparar-se pel Nadal, vaig pensar que també podria servir-nos per treballar alguns continguts curriculars de les diverses àrees. Amb el temps, he comprovat que altres escoles també ho fan.

Si feu el calendari, recordeu que a les nostres aules trobem infants de famílies amb diverses creences religioses pel que, sempre que la vostra escola no sigui confessional, haureu de tenir cura amb la simbologia emprada en el calendari (millor evitar angelets, naixements, etc) i gaudir de les festes, amb una mirada laica, des de la tradició popular.

Per fer la meva proposta d’un senzill calendari d’advent, necessiteu sobres o elements decoratius típics de nadal fets de paper (estrelles, mitjons, avets, etc), targetes amb els missatges de les activitats a fer, corda, pinces per roba i cartronets amb la numeració.
Imprimiu els dibuixos dels elements nadalencs, els quals voleu que conformin el vostre calendari, i feu que els infants els pintin o els decorin. Si els plastifiqueu, us serviran pels propers anys.

Enllaç a la plantilla del Calendari d'Advent d'estrelles. 

Els dies festius no tenen cap missatge.

Proposta d'activitats:

El dia 1 de desembre en arribar a la classe, els infants troben a la corda, penjats amb pinces per roba, els 25 sobres o els 25 elements decoratius on s’hi troben amagats al darrere uns missatges. I al costat, una bosseta amb els cartronets de la numeració.

A l’Educació Infantil, a més de treballar l’espera, el goig de la sorpresa, el respecte vers els altres i la cohesió de grup; també s’incidirà en alguns objectius dels diferents llenguatges:

Llenguatge verbal (expressió i comprensió oral i escrita)

Objectius:

§  Saber comprendre un relat.

§  Expressar les opinions.

§  Conèixer la funcionalitat de la llengua escrita.

§  Iniciar-se en la lectura.

Activitats:

Expliqueu que el calendari d’advent ajudarà a saber els dies que falten per arribar el tió, els tallers de nadal, les vacances... Com qualsevol calendari té els números que identifiquen  el  dia del mes que utilitzem en posar la data. Cada dia, hi haurà un missatge que farà més agradable l’espera.

Mostreu el missatge del dia i deixeu que hi identifiquin alguna lletra, alguna paraula o tot el text, segons el nivell.

A més, algunes activitats seran específiques per treballar alguns continguts de llengua oral.

Imatge del bloc Els Petits Infants

Llenguatge matemàtic (numeració).

Objectius:

§  Recitar la numeració des del nombre 1 al ...

§  Conèixer les grafies dels nombres treballats.

§  Visualitzar les grafies dels nombres fins el 25.

§  Iniciar-se en les mesures convencionals del temps (dia i mes).

§  Ordenar, amb ajuda o sense, la línia numèrica de l’1 al 25.

Activitats:

Compteu conjuntament el nombre d’elements penjats i el nombre de cartronets amb els números.

Compareu les quantitats i deixeu un temps perquè els infants facin hipòtesis del pas següent a fer. Comenteu-les!

Després, repartiu els cartronets dels nombres i, en recitar la numeració fins el vint-i-cinc, qui tingui cada nombre s’aixecarà a posar-lo a la pinça, ordenadament, fins a finalitzar el calendari.

En l'Educació Infantil, els números estaran en línia recta horitzontal i d’esquerra a dreta.

Cada dia, es pot comptar els dies que han passat, els que falten...

Algunes de les activitats, amagades en el revers dels calendari, són continguts per treballar la numeració: “ Porteu botes o porteu sabates? Teniu cordons i botons? Qui porta faldilles, qui pantalons? Compteu i sabreu quants en són!”

Llenguatge musical (cançons i danses)

Objectius:

§  Conèixer algunes cançons populars de nadal.

§  Gaudir de les cançons i les danses.

§  Aprendre  a seguir el ritme definit en els jocs dansats.

Activitats:

La música conforma l’ambient de festa i no pot faltar en els missatges amagats del calendari: “Si voleu animació, canteu aquesta cançó: Ara ve nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons.”

Models de calendaris d’advent n’hi ha molts: fets apilant capsetes, penjant bosses d’un cordó, encolant  envasos de plàstic reciclats, programant els digitals amb la PDI... però, no oblideu que si teniu alumnes invidents o de baixa visió és interessant fer un calendari d’advent amb objectes.

Calendari d'advent amb objectes

Ara, únicament, haureu de triar quin serà el vostre.

Per saber-ne més:

+ 115 calendaris d'advent per a l'escola.

Compte enrere!

Calendari d'advent per a la PDI

REFLEXIONS SOBRE LES ENTREVISTES

Recordo quan en l’últim mes d’embaràs, d’un dia per l’altre, vaig prendre consciència de la responsabilitat que implicava tenir un fill; ja que durant anys, hauria de prendre decisions importants per a la seva futura vida.

Decidir el camí a seguir per preservar la seva salut no era fàcil, implicava rumiar si voldria part natural o no, si li posarien les vacunes els primers mesos o era millor esperar, si quan tingués  febre la hi faria baixar amb el "xarop rosat" o amb les fórmules homeopàtiques... En relació a l’alimentació havia de pensar si l’alletava o li donava el biberó, si passats un mesos menjaria farinetes de fruita fetes a casa o les compraria a la farmàcia, si seria millor una dieta amb aliments sense additius o no calia capficar-s’hi... i, sense perdre de vista el vessant emocional, si caldria deixar-lo plorar en el seu bressol o millor agafar-lo a braç? Optaria per llar d’infants, àvies o cangur? etc.

Família convencional: una dels diversos tipus de família.

Els pares, les mares i les persones tutores prenem decisions i actuem, equivocats o no, pensant que fem el millor pels fills i les filles, vetllem pels infants des del primer instant de la seva vida i som el seu referent afectiu i educatiu.

En escolaritzar-los, les famílies esperem que l‘escola sigui un espai on  poder compartir el camí iniciat a casa i, per tal de garantir la coherència educativa, és important establir un nexe de comunicació que afavoreixi la confiança i la comprensió mútues.

Donada la seva importància, la LEC en l'article 56 punt 4 fa referència a la relació entre el centre escolar i la família. Són els articles 3 del  Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyamentsdel primer cicle de l’educació infantil i del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle del'educació infantil, els que defineixen les estratègies que ha de promoure l’escola per aconseguir-ho. 

Les entrevistes, es consideren un dels eixos importants per a la comunicació entre les famílies i l’escola. Per aquest motiu, no es poden improvisar i prèviament s’ha de dedicar un temps a preparar-la pensant els objectius i les estratègies per assolir-los.

També serà necessari procurar-se els documents de l’escola on deixar el registre de l’entrevista i, a més, adequar un espai per realitzar-la amb tranquil·litat, sense interrupcions ni la presència dels infants.

Sempre que no sigui una família monoparental, es procurarà que vingui la parella o tutors; tot i que sabem que en moltes de les famílies tradicionals, únicament, les mares hi assisteixen.

S’ha de rebre la família de forma afectuosa i conduir-la a la sala o a l’aula on es faci l’entrevista parlant de forma cordial per crear un ambient de confiança.  És millor asseure’s en una taula rodona on es pugui entendre que no hi ha bàndols diferenciats, que escola i família comparteixen un mateix projecte, ja que el llenguatge verbal és una petita part de la comunicació, la resta són el gest, la mirada, l’expressió... i se n’ha de tenir cura.

És important iniciar l’entrevista parlant dels aspectes positius de l’infant perquè això tranquil·litza els pares i les mares: Què bé que  s’ha adaptat al grup! Com li agrada dibuixar! Sempre està a punt per ajudar-me!

Per encetar el diàleg propi de l’entrevista, a continuació us podeu descarregar un document on s’especifiquen alguns punts a tractar en les tutories amb les famílies i les preguntes que us els poden clarificar.

Pautes Entrevista famílies

L’actitud dels mestres ha de facilitar la comunicació, s’ha de deixar que parlin els pares i les mares sense avançar-se a les seves aportacions.

S’ha de saber escoltar, mostrar empatia i alhora ser assertius perquè hi haurà moments en els quals caldrà parlar amb fermesa, encara que no amb autoritarisme.

És millor no jutjar l’actitud de la família i sí oferir, des de la humilitat, alternatives a les conductes que convindria canviar.

Sabem que hi ha situacions en les quals és complicat fer les entrevistes. En aquests casos pot ser compartida amb la persona d’Educació Especial, amb la Direcció de l’escola o amb l’especialista que l’equip docent consideri oportú.

Sempre s’ha de tancar l’entrevista fent un recull dels acords que s’han pres: Per acabar, recordem el que vostès faran a casa i nosaltres, a l’escola. A la propera entrevista valorarem com ha anat.

En finalitzar l’entrevista, sempre m’ha agradat que l’infant compartís el comiat amb la família i, en fer-lo entrar a l’aula, aprofitar per oferir-li una petita explicació: He comentat com t’agrada dibuixar i s’han posat molt contents. També em diuen que no vols quedar-te a dinar a l’escola però tu ja saps que ells treballen i no et poden venir a buscar al migdia. Hem quedat que fareu junts un menú on hi hagi una mica de tot per fer uns sopars boníssims i tu seràs el cuiner! Què et sembla la idea?

En acompanyar la família a la sortida, el comiat ha de mostrar col·laboració:  ja saben si necessiten res, estaré aquí!

No sempre a les entrevistes s’assoliran els objectius proposats i caldrà seguir insistint perquè la comunicació no és fàcil i algunes vegades les paraules són incomprensibles enfront de les emocions. 

Per saber-ne més:

Entrevistarse para enterderse de Marta Albadalejo.

DECOREM EL PASSADÍS!

Els meus pares, van estar molts anys a la finestreta d’un quiosc de premsa. Eren moltes hores de treball per poder oferir el primer diari al forner de la cantonada quan, a l’alba, deixava l’escalfor del forn per tornar a casa. També, ells hi eren a l’hora de recomanar l’última revista a la perruquera de cabells tenyits que, en tancar el seu negoci, passava a recollir-la.

Mentre els pares marxaven a dinar cada migdia, amb la meva germana, fèiem torns per substituir-los. Era en aquelles estones tranquil·les quan repassava, amb delit, totes les revistes de decoració i manualitats que trobava a les prestatgeries.

En arribar a l’escola, les idees que vaig anar recopilant amb els anys, van agafar forma i els infants van ser els protagonistes d’aquelles activitats plàstiques imaginades. 

Mural de la tardor (verema)

Els primers anys de fer de mestra, era un "no parar". Sempre pensant en les ambientacions i decoracions per a cada festa de l’escola, per a cadascuna de les estacions de l’any, pels projectes...; a més, de pintar, retallar i enganxar a totes hores.

El temps i l’experiència em van anar mostrant que, en aquestes ocasions, cal fer treballs senzills i reutilitzables; perquè quan parlem de decoracions i ambientacions, no s’ha de pensar únicament en les aules, també s’inclouen els passadissos. 

A la majoria de les escoles és l’equip docent qui, cada curs, decideix quines ambientacions es faran tenint en compte les habilitats de mestres i d’infants.

A l'escola, es va valorar la despesa de temps i de materials que implicava cadascuna d’elles i, en una reunió de cicle, es va acordar fer-ne una a l’inici de cada curs que, afegint-hi o modificant-hi petits detalls, pogués servir per a qualsevol diada.

Us explicaré com ho fèiem presentant-vos l’últim mural del passadís en el que vaig participar.

Mural de tardor inspirat en Kandinsky.

Per realitzar aquest mural, es va pensar en els tallers com a l’organització ideal per poder treballar en petit grup i, així, gaudir de l’experimentació amb els diferents materials i les diverses tècniques plàstiques. 

Els tallers de plàstica permeten, quan es pot comptar amb una persona de reforç, fer activitats i experimentacions amb infants de tot el cicle, distribuïts en els diferents espais de les aules i de l'escola. Segons el tipus d'activitat, alguns tallers necessiten ser dirigits pel mestre; en d'altres els infants poden actuar amb força autonomia.

Els objectius didàctics d’aquesta proposta de tallers són :

·        Ensenyar diferents tècniques plàstiques.

·        Fomentar i gaudir de la creativitat.

·        Oferir recursos per tractar i respectar la diversitat dels infants.

·        Fomentar la cooperació i I'ajuda mútua.

·        Treballar I'autonomia personal potenciant la iniciativa i la responsabilitat.

·        Utilitzar i aprofitar els recursos de I'aula.

Taller de pintura

Material:

·        Paper d’embalar blanc

·        Pintura blava

·        Rodets d’esponja

·        Safates per posar-hi la pintura

·        Paper de diari per protegir les taules.

El fons del mural va ser pintat amb pintura de color blau utilitzant els rodets d’escuma.

Pintant amb rodets el fons blau.

Taller d’estampació

Material:

·      Peces de cartró retallades en les diferents formes i mides per a fer els troncs.

·        Esponges i “agulles d’estendre la roba” per fer l’estampació.

·        Safates per posar-hi la pintura.

·        Paper de diari per protegir les taules.

Formen l'estructura dels arbres unes peces de cartró de diferents mides i formes. S’hi estampa pintura amb les esponges i, una vegada seca la pintura, s’enganxen superposades des de la més gran a la més petita. Aquest muntatge amb relleu i volum, facilita la comprensió del mural als infants invidents o amb baixa visió.

Estampant amb esponges els troncs dels arbres.

Taller de ceres (decoració de tardor)

Material:

·        Cartolina blanca.

·        Tisores, pelfes i punxons

·        Ceres toves

·        Vernís

·        Paper de diari per protegir les taules.

En la cartolina blanca, es pinten amb ceres de colors cercles concèntrics. S’envernissen i quan estan secs es retallen o punxen.

Podeu indicar que pintin el centre i vagin pintant cercles cap el perímetre.

Pintant amb ceres els cercles (imatge original del bloc calei2copio).

Una vegada finalitzats els treballs plàstics dels tallers, es va muntar el mural encolant els troncs dels arbres en el paper d’embalar pintat. Els cercles es van enganxar amb massilla reutilitzable per poder canviar-los segons les diferents ambientacions.

Taller de motricitat fina (decoració de nadal)

Material:

·   Papers de colors metal·litzats i de purpurina on s'hi dibuixen cercles de diferents mides.

·        Cola

·        Pelfes i punxons

·        Tisores

Els infants retallen o punxen els cercles de diferents mides per després enganxar-los superposant-los. Es pot posar una càpsula de cafè al centre per donar-hi més volum.

Arbre amb la decoració de nadal.

Taller de paper (decoració de primavera i estiu)

Material:

·        Plats de paper  i gomets

·        Pintura i paper de seda de colors 

·        Tisores i pinzells

·        Cola blanca.

Demaneu que pintin els plats de paper i deixeu-los assecar. S’arruga el de paper de seda i s'encola la superfície del plat per enganxar-lo. Decoreu amb els gomets.

En veure el bon resultat d’aquest recurs, el vaig incloure en les decoracions de l’aula i quan, a la Classe del sol, a les finestres hi lluïa l’astre rei fet pels infants amb paper, per la tardor l’acompanyaven algunes fulles naturals, per nadal els infants li col·locaven uns gomets d’estrelles i per primavera uns ocells de plastilina volaven al seu costat!

Espero que aquest recurs us pugui ser útil per a les vostres decoracions escolars perquè, en temps de crisi qualsevol estalvi s’ho val...

Per saber-ne més: 

Idees per a murals i ambientacions pels passadissos.

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

La ciència ajuda a entendre la vida i els fenòmens que l’envolten perquè dóna raons, les treu i proporciona esperança, especialment la ciència mèdica, a persones que com jo pateixen malalties d’origen desconegut sense tractament possible.

Apropar la ciència als infants és necessari perquè els fa conscients dels seus interrogants, de la necessitat de fer-se preguntes, de trobar o no respostes i d'aprendre a comunicar-ho. Aquest, és un aprenentatge imprescindible en tots els àmbits de la vida.

A les escoles sovint es realitzen activitats d’experimentació, algunes d’elles des del Projecte de Ciències 3-12 i cada mes de novembre, des de fa anys, celebren la Setmana de la Ciència.

Amb ella es pretén despertar l'interès, dels nens i de les nenes, vers la ciència i la tecnologia i potenciar els procediments científics dintre de l’aula realitzant activitats diverses des de P3 a 6è.  

La Setmana de la Ciència és una iniciativa que recull una àmplia programació d'actes de difusió del coneixement científic i tecnològic, i que té com objectiu apropar la ciència a la societat d'una manera atractiva i comprensible.

Aquest any, aprofitant les efemèrides,  es recomana que els treballs i les recerques que es portin a terme, estiguin relacionades amb l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tots, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional o l’Any de la neurociència.

L’objectiu concret es aconseguir divulgar, mitjançant la pràctica, el mètode científic perquè experimentar, fa pensar! 

Aquest mètode es pot aplicar en totes les àrees curriculars i es desenvolupa segons uns passos determinats:

·        Intuïció i formulació d’un problema ( Pregunta).

·        Formulació d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta).

·        Disseny d’una recerca i possible experimentació.

·        Recollida de dades.

·        Interpretació de dades.

·        Conclusions :

1.   Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova.

2.   Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

A l’escola s’ha d’intentar dissenyar les preguntes adreçades a cada nivell de manera motivadora. Pot aparèixer a la capsa màgica escrita en un paper decorat, es pot trobar en arribar a l’aula escrita a la pissarra amb guixos de colors, la pot portar el carter...

El procés de recerca a l’Educació Infantil és:

·        Lectura col·lectiva de la pregunta.

·        Què en sabem? Formular hipòtesis.

·        Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar  la hipòtesi  i posar-lo en pràctica.

·        Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si es verifica la hipòtesi.

·        Buscar més informació en altres fonts.

·        Què hem après? Conclusions.

·        Elaboració d’un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés i petits textos explicatius.

·        Exposició a altres infants, si s’escau.

Us deixo alguns interrogants per proposar als nens i nenes de les vostres aules d’Educació infantil. Tots ells, tenen com a referent els temes de la Setmana de la Ciència d’enguany:

Energia Sostenible per a tots:

-      Podem escalfar aigua amb el sol?

-      Si tenim les finestres obertes quan hi ha la calefacció en marxa, s’escalfarà la classe?

Activitats d’experimentació

Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional

-      Quines activitats compartim amb els nostres avis i àvies?

-      Els avis i les àvies ens poden ensenyar moltes coses?

Activitats de comunicació, de recollida de dades i d'iniciació a l’estadística

Neurociència:

-      Com puc aprendre un poema? Per què?

-      Per què recordo els noms de les coses?

Activitats de recerca d’informació sobre el cervell i les seves funcions

Us animo a fer recerques a les classes perquè els infants tenen una visió del món molt més científica del que sovint ens pensem i, a la seva manera, troben les explicacions als interrogants que se’ls plantegen.

Per saber-ne més:

Idees per a fer ciència a l'Educació Infantil
ONU: l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tots

Jocs i recursos per treballar l'energia solar.

Comunitat Europea: l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional

Activitats intergeneracionals

SENC: Any de la neurociència

Conferència didàctica de Marita Castro sobre el cervell i les seves capacitats.