Les persones que
estem més enllà dels cinquanta anys recordem les cartilles per aprendre a
llegir i les llargues estones de fer cantarelles unint cada consonant amb les
vocals:
“Eme
con a, ma. Eme con e, me. Eme con i, mi...”
Imatge de Google |
Aquesta activitat no
es limitava únicament a l’escola, també a casa, la mare, cada tarda, ens feia
passar estones davant d’aquells avorrits fulls repetint les síl·labes.
Com que jo sóc la
filla petita, a base d’escoltar la meva germana mentre ella llegia al meu costat, vaig anar associant els
dibuixos de cada pàgina a la síl·laba que ella deia. Així, en alguna ocasió,
vaig fer pensar que ja sabia llegir quan en obrir la cartilla jo feia la cantarella, però no! únicament era qüestió de
memòria.
Uns anys més tard, vaig haver de passar pel mateix
tràngol que ella, hores i hores de repeticions per aprendre a llegir i a
escriure.
Quan vaig iniciar la
meva tasca com a mestra, les cartillas
s’usaven poc a les escoles i al treballar a partir del so dels fonemes vaig
haver d’aprendre a fer tots els sons consonàntics sense cap vocal associada.
Imatge de Google |
Per a mi era un
problema pronunciar alguns d’aquells sons; ja que en fer-los per a uns em
sobrava llengua i per a d’altres el paladar se’m feia petit. Per sort, pels
infants era més senzill; però a mida que avançava el curs, em vaig adonar que
la senzillesa inicial no era tal, que calia posar-hi atenció i fer algunes activitats
de pràxies
bucofonatòries per desenvolupar els moviments que afecten als òrgans
articulatoris i així evitar dislàlies.
Com que aquestes
activitats requereixen treballar en petits grups (racons) per a poder fer un bon seguiment individualitzat, molta constància
i paciència, cada vegada a l’escoles es realitzen menys habitualment. Tampoc
veig massa interès vers aquest tema en les noves generacions de futurs mestres
quan parlo amb elles dels seus Treballs de Final de Grau i em preocupa pensar
que es deixaran de fer.
Per parlar, al igual
que per menjar, utilitzem la llengua, les dents, els llavis, la mandíbula... Actualment,
ens trobem que molts infants arriben als tres anys utilitzant el xumet, prenent
biberó i menjant farinetes a casa. Així, els seus aparells bucofonadors son
febles i poc desenvolupats.
A més, amb la
diversitat lingüística que trobem a les aules segueix sent molt important fer
aquestes pràxies; ja que després de realitzar-les es podrà començar a fer les
posicions per articular els sons de la nostra llengua d’aprenentatge.
Sons, alguns dels quals, que no es troben en les altres i, en realitzar-les
sistemàticament, es poden evitar desajustos en la fonètica que reverteixen posteriorment
en problemes amb la llengua oral i escrita.
Objectius:
·
Potenciar l’agilitat, mobilitat,
pressió i tancament labial.
·
Adquirir control, tonicitat
i força lingual, labial, bucal i de respiració.
· Facilitar l’ajust fonètic dels
sons significatius de la llengua d’aprenentatge
Proposta
dels racons
La finalitat dels
racons de pràxies és aconseguir una millor mobilitat dels òrgans buco-facials
per millorar la competència comunicativa dels infants; a més de conèixer i aprendre
a dominar el seu aparell bucofonador per a poder iniciar amb seguretat el
treball d’articulació dels fonemes.
Les activitats han de
ser curtes i variades per evitar la rutina i la monotonia que podria portar, els
nens i nenes, a la desmotivació.
Els paper dels
mestres ha de ser d’orientadors en les activitats i les dificultats que van
presentant els infants. També faran de dinamitzadors quan els infants
necessitin motivació.
Cal tenir un mirall
per tal que es puguin observar i rectificar els exercicis quan calgui.
Racó
del buf
L’objectiu d’aquest
racó és aprendre a controlar la bufada i la respiració que facilitarà la
producció dels sons.
Com que hi ha
material que s’ha d’utilitzar en diverses sessions, per higiene, cal que sigui
individual. Un bon recurs és fer la cistella
del buf.
Us deixo una proposta
Racó
dels llavis
En aquest racó es
treballarà l’agilitat per a poder fer els diferents moviments labials que
facilitaran la pronuncia dels diversos sons.
A mi m’agrada
relacionar aquests exercicis amb l’expressió de les emocions i els sentiments.
Imatge de Google |
Racó
de la llengua
L’objectiu d’aquest
racó és adquirir agilitat per poder fer els diferents moviments linguals, per
tal de sensibilitzar els punts d'articulació dels fonemes.
Als infants agraden
molt els exercicis amb caramels tous o de pal. No deixeu de llegir l'activitat que va fer l'Eva del blog El pavelló d'infantil.
Imatge del blog El pavelló d'infantil. Clica! |
Racó
dels sons i dels sorolls
L’objectiu d’aquest
racó és afavorir la majoria dels sons significatius de la parla mitjançant onomatopeies
i l’ús del llenguatge oral en contextos significatius.
Un dels recursos més
usats son els contes i les cantarelles infantils.
Clica per accedir-hi! |
Per avaluar i
autoavaluar-se és molt interessant enregistrar les sessions en vídeo i després visionar-ho.
Com a cloenda, us
animo a editar el material de manera que es vegi l’evolució dels infants al
llarg del curs.
Ah! I no oblideu una
de les millors gimnàstiques miofacials: els petons.
Muaaaaà!
Per saber-ne més: