Era un dissabte de juny de 1968, aleshores pels matins
s’anava a l’escola. Totes les nenes sortíem amb el sobre blanc, on hi havia les
notes d’aquell curs, a dintre de la
carpeta.
Jo tenia set anys i, amb la impaciència de l’edat, abans
d’arribar a casa, el vaig obrir per veure quin estiu m’esperava aquell curs: tranquil
a la platja i amb tardes de cinema o ple de matins amb deures inacabables.
Encara recordo la tristesa que vaig sentir en llegir el
comentari final: “Su rendimiento escolar
y madurez están muy por debajo de su edad”
Em va costar no posar-me a plorar pel carrer; doncs, jo
m’esforçava molt i treballava encara més. No entenia res!
Ja d’adulta, vaig comprendre el que a l’escola no havien
estat capaços de fer, els meus problemes de lateralitat van marcar no només el meu
rendiment escolar; sinó també, la meva autoestima.
Passats els anys es va repetir la situació, aquesta vegada en
català, en un informe del meu fill que també té la lateralitat creuada. Per
sort, ell no l’havia obert!
Fer els informes dels infants sempre m’havia evocat la meva
experiència personal i m’apareixia la necessitat de saber comunicar amb encert l'experiència educativa, poder fer visibles els processos, la
relació que mantenen amb els altres i la seva activitat a l’escola.
La informació a les famílies té una gran importància i els
informes escolars; a través dels quals l'equip de mestres informa sobre el
procés educatiu, cal que siguin curosos en el contingut i en el llenguatge
emprat.
La preocupació de fer els informes prou entenedors per
a les famílies i evitar frases estereotipades, en les que
molts pares i mares no hi reconeixen els seus infants, porta
sovint a preguntar-se quin tipus
d'informe és l’adient.
Ens els quasi 30 anys d'experiència docent, he fet a
l'Educació Infantil informes de totes menes i amb freqüències diferents, dos o
tres cada curs, segons les diferents escoles on he treballat.
El primer informe de cada curs a mi m'agradava fer-lo el mes
de febrer, sobre tot si era al Primer Cicle d’Educació Infantil o a P3.
D’aquesta manera, es deixa enrere el procés d'adaptació i, així, es poden explicar
més aspectes de l'infant a les seves famílies.
D’informes n’hi ha de molts tipus i formats: amb creus
que marquen la frase escollida, amb ítems subratllats, els que són redactats a
mà, els que es fan amb programes d’ordinador...
 |
| Informe per marcar ítems amb una creu. |
Tots ells poden ser útils a l’Educació infantil si es
té en compte els següents criteris que he anat recopilant al llarg dels anys:
- La normativa estableix que cada tutor o tutora ha de coordinar les activitats d'avaluació pròpies amb les realitzades pels mestres que intervinguin en el procés d'ensenyament.
- Els informes sempre han d’anar recolzats pels registres de les observacions continuades a l’aula i per la reflexió posterior sobre les aptituds, actituds i habilitats.
- Els ítems o frases s’han de referir de forma concreta a les capacitats, als objectius treballats de les diverses àrees, de les experimentacions, de les emocions... i als criteris d’avaluació. Es redactaran com afirmacions, no sexistes, i en positiu. Per exemple: “Li costa força comptar els nombres treballats” substituirà a “No sap comptar”.
- Els comentaris finals han de fer un resum de l’informe. Aquestes observacions han de ser entenedores, remarcant els punts forts de l’infant, els aspectes a millorar i les estratègies per aconseguir-ho. Per exemple: “En Joan manté una bona relació amb els seus companys i companyes i també amb els adults, estima i es fa estimar. És força sensible i, de vegades, li costa una mica enfrontar-se a les dificultats, encara que va guanyant confiança. Doneu-li petites responsabilitats per mostrar-li la vostra confiança en la seva autonomia. És interessant aprofitar situacions quotidianes: jocs de taula, comptar objectes, jugar a comprar i vendre,... per reforçar els conceptes matemàtics treballats a l’aula.”
- Quan es detectin algunes informacions sensibles (absentisme, maltractaments, risc social...) és interessant comunicar-les a la direcció de l’escola per contrastar la possibilitat de fer-les constar a l’informe o deixar-ne constància en altres documents.
Finalitzats els informes, m’agradava parlar-ne
amb cadascun dels infants abans de lliurar-los a la família:
“Joan, en
l’informe he explicat al pare i a la mare que tens molts amics i amigues amb qui t’ho passes bé.
Com que t’estàs fent gran,
cada vegada pots fer més coses tu sol i segur que aquest estiu t’agradarà
ajudar a casa i jugar a comptar...”
Penseu
que tot allò que escrivim queda per a sempre i així també, els informes. Per
tant, els comentaris i les apreciacions, que feu des del vostre punt de vista i
per escrit, han de deixar ben clar que fan referència a un temps en concret i
són susceptibles de canvis constants, dins de tot el llarg procés
d’aprenentatge.
Fer
informes no és fàcil, deixeu que la vostra sensibilitat els farceixin!
Per saber-ne més:
