Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 24 d’octubre del 2013

FER ACTIVITATS INTERNIVELLS?

Encara en certes ocasions la meva germana, tot i que totes dues passem dels cinquanta, em diu “germaneta”, i penso que com que sóc la petita de totes dues, aquest fet va potenciar la seva relació de tutela cap a mi.
A més a més, vaig néixer el novembre sent a la classe també la més petita del grup i moltes de les meves companyes, només uns mesos més grans, en qualsevol situació o conflicte, em mostraven una actitud de protecció.
Tot i la comoditat que implicava tenir-ho solucionat per ser “la petita”, a mi no m’agradava gens i esperava amb il·lusió els diumenges, quan arribaven a casa els meus cosins petits, per poder sentir-me més gran que ells. Aleshores, demostrava la meva autonomia i podia fer activitats diferents a les dels altres dies; ja que deixava de ser “la petita” de casa.
Els rols familiars sovint poden determinar les nostres actituds i les relacions amb les altres persones; així, a l’escola per modificar les conseqüències de la sobreprotecció que cada vegada és més habitual, per potenciar situacions noves i per desenvolupar les habilitats socials, són molt interessants les activitats internivells.

Moltes gràcies a la família de l'Arnau per compartir la fotografia amb Fer de Mestres.

A l’Educació Infantil fa anys vam iniciar l’experiència d’aquest tipus d’activitats pels molts aspectes positius, socials i emocionals, que es desenvolupen a més dels didàctics i dels curriculars.
Afavoreixen la interrelació dels infants del mateix cicle que d’una altra manera difícilment es relacionarien; ja que sovint es centren en els companys i en les companyes de la classe.
Els infants més petits surten de la seva aula per descobrir-ne d’altres, a altres mestres i per moure’s pels espais diferents del centre escolar amb la expectació que comporta viure situacions noves i, així, anar adquirint seguretat i autonomia personal.
Canvien els rols familiars: els infants que no tenen germans es troben que han de cooperar amb els altres per realitzar les activitats, els petits de casa es converteixen en els grans que han d’ajudar en les tasques i el que és el gran de casa seva, resulta ser el més petit de tots i es troba recolzat per la resta dels infants del grup.
D’aquesta manera s’estableixen nous rols i noves sensacions entre ells i vers els mestres, que els ajudaran a desenvolupar noves estratègies de relació i cooperació.
Faciliten que els infants puguin compartir les seves estratègies de pensament que els ajudaran a trobar solucions als problemes i a avançar en les seves habilitats de coneixement.

Organització dels grups internivells
Durant el meu temps de docència, cadascun dels grups es composava del mateix nombre d’infants i de tots els nivells del cicle (P3, P4 i P5).
Per les característiques del nostre centre escolar, eren les mestres del Cicle d’Educació Infantil (tutores i reforç) les qui es responsabilitzaven de cada grup i de l’activitat que en ell es desenvolupava.
Les activitats internivells es realitzaven una o dues vegades cada trimestre, lligades sempre a les festes escolars (Castanyada, Nadal, Carnaval, Dia Escolar de la Pau, etc), generalment, per realitzar activitats manipulatives i lúdiques.


Hi ha escoles que amb l’esforç organitzatiu de l’Equip Docent o amb la participació dels pares i mares com a suport en cadascun dels grups, realitzen aquestes activitats amb grups internivells rotatius; de manera que els infants tenen l’oportunitat de viure aquesta experiència al llarg de tot el curs.
Les metodologies innovadores per a fomentar la cooperació entre infants de les diverses edats permeten atendre millor els diferents ritmes d’aprenentatge, la diversitat d’interessos i faciliten l’autonomia amb l’assoliment progressiu de seguretat afectiva i dels objectius curriculars establerts. 
També potencien experiències emocionals que ajuden a créixer descobrint l’empatia, la solidaritat i la tolerància.
Ilustració de JoAn TuRu
Inventeu junts?

diumenge, 13 d’octubre del 2013

INFANTS AMB ALTES CAPACITATS

Fa dies que rodava per lordinador aquest fitxer titulat Infants amb altes capacitats. Ha estat la Mireia del blog Món infantil qui mho va recordar en veure la seva entrada sobre la superdotació don recullo el vídeo "si se quiere, se puede".
No us parlaré dels infants superdotats, ni dels daltes capacitats o talentosos,  exposant les diverses teories; si les voleu conèixer podeu trobar documents explicatius a la xarxa, un munt de llibres en les biblioteques i material audiovisual arreu. Us en parlaré des de lexperiència de mestra i de mare.


Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de lescola plorant: mhan castigat i no sé el motiu, va dir.
Mentre somicava em va relatar la situació:
La senyu ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure duna cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.
Aleshores, ella sha enfadat amb mi i mha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.
Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge dun oasi i mhi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?
En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.
Situacions dincomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.
Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa  augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i lelevat sentit crític que acostumen a tenir.
La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.
El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe,  encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.
La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a laula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.
Ell, després de jugar en el temps desbarjo amb una pilota molla,  ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que lombra de larbre del pati es movia durant el dia, que shi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i  que mostren la seva capacitat intel·lectual.
Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.

Font: Protocol d'identificació de nens amb altes capacitats intel·lectuals
La detecció dels infants superdotats que destaquen en totes les àrees és més fàcil; ja que assoleixen els objectius del nivell amb rapidesa i sense dificultat.
En aquests casos demaneu als professionals (EAP o psicòlegs) que facin les proves diagnòstiques per confirmar-ho i, així, poder prendre decisions en relació a la seva escolaritat; ja que algunes vegades és millor promocionar-los a cursos superiors.
Alguns dells, pocs, no es diagnosticaran com a infants amb altes capacitats sinó amb precocitat intel·lectual durant les etapes dEducació Infantil que després, amb el temps, equiparan els aprenentatges a la resta de nens i nenes.
Passen més desapercebuts els infants talentosos els quals mostren, únicament, un rendiment elevat en una àrea determinada però amb ells també cal gestionar una actuació diferenciada amb tasques dampliació per evitar lavorriment a laula.
Com a mestres no només hem destar pendents de les seves capacitats intel·lectuals, també cal saber sobre el seu vessant emocional i de relació; ja que no els és fàcil trobar amics i amigues que comparteixin els seus interessos i acostumen a estar molt sols.
Igualment, és molt important acompanyar-los en aquests moments de solitud; ajudant-los a acceptar la diferència i mostrant-los que no sempre serà un camí difícil; ja que, en algun moment podran trobar amb qui comunicar-se digual a igual. El mateix procés hauran de realitzar els pares i mares; perquè no els serà fàcil viure la diferència i acceptar el llarg camí d'incomprensió.
Us deixo un vídeo perquè escolteu les seves veus i reflexioneu sobre com fer de mestres amb aquests infants.



Com a mestra us demano implicació  i com a mare,  comprensió per als infants.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

TALLER DE CUINA DE TARDOR (II)

Quan arriba la Castanyada, a moltes escoles, es preparen les menges típiques de la diada i altres dolços per compartir-los amb la resta de la comunitat educativa.

En la primera  entrada del Taller de cuina de tardor, us explicava com a l’escola era una activitat inter-nivells , us deixava la planificació dels tallers i com fer la recepta de les roques de xocolata. (Clica aquí per saber-ne més!).
Avui el protagonisme és per al taller de les Pastes de fruits secs, el qual es realitzarà seguint la dinàmica explicada en l’anterior entrada.
Feines prèvies
Formeu els grups d’infants de tots els nivells d’Educació Infantil per a cada taller. En el taller de les pastes de fruits secs cal assegurar-se que no hi participen infants celíacs o amb intolerància als seus ingredients:

3 pots de melmelada d’albercoc o préssec.
3 paquets de pasta de full.
250 gr. de cadascun dels diversos fruits secs variats (pinyons, ametlles, avellanes, panses... ).

Si l’escola no es pot fer càrrec de comprar els ingredients, feu unes notes amb els que cada nen o nena haurà de portar de casa i els estris de cuina amb els que participaran (safates, bols, culleres, etc.)
Prepareu les còpies de les instruccions per coure els pastissos que es donaran a les famílies.
Nota per coure pastes de fruits secs from Fer de Mestres

Cerqueu les famílies disposades a coure els pastissos 
(millor si són alumnes que no es queden a dinar).
Nota per a les safates per coure from Fer de Mestres

Taller
Organització
·        Feu grups de taules (tants com safates per coure al forn).

·        Repartiu a cada grup una safata  coberta amb paper vegetal amb la pasta de full ja tallada en petits rectangles i poseu-la al centre amb un bol ple de fruits secs. També un envàs amb la melmelada, una cullera i una forquilla per a cada infant.

Instruccions
Amb el barret de cuiner que s’han fet amb anterioritat col·locat al cap i tothom a punt, demaneu els nens i nenes si coneixen els ingredients, que els observin i que en descriguin les seves característiques. Podeu mostrar algunes làmines per enriquir l’activitat.


Clica la imatge si us les voleu descarregar.
  1. Expliqueu  les normes de l’activitat (escoltar amb atenció, tenir cura amb els estris de cuina, col·laborar amb els companys i les companyes...) i els diversos passos de la recepta.
  2. Demaneu als infants que amb les forquilles punxin la pasta de full de la seva safata per a que no s’infli.
  3. Proposeu que posin una culleradeta de melmelada a sobre de cada tros de pasta.
  4. Acabada de posar la melmelada i abans d’endreçar les culleres, aprofiteu per mentre fan l’acció recitar la cantarella: Llepa la cullereta!
    Llepa la cullereta, llepa la cullereta.
    Llepa-la!  Llepa-la!
    Mmmmm
  5. A sobre de la melmelada, que hi posin els fruits secs pelats i trencats a trossets amb els dits.
  6.  Finalment, emboliqueu les safates per donar-les a les famílies que couran les pastes a casa.

                            Mmmmmmmmmmm!!!

Finalitzat el taller, després de recollir-ho tot, amb els infants podeu fer a la pissarra un llistat d’ingredients per copiar-los i preparar algunes receptes amb que obsequiar a les famílies en la festa de la Castanyada. Els més petits poden fer els dibuixos i aquells que dominin millor el codi escrit escriure o copiar la recepta.
Bona Castanyada a tothom!!!