Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimarts, 17 de desembre del 2013

L’ESBARJO i ELS DIES DE PLUJA

Mai havia vist ploure tants dies seguits com quan, en la dècada dels vuitanta, vaig viure a A Coruña. Des de la balconada de ferro forjat de casa veia lliscar, per la vidriera, petites gotetes d’aigua que em recordaven, amb tristesa, les llàgrimes de la meva família en veure’m marxar.
Les primeres setmanes, acostumada al clima mediterrani, em sobtava veure els nenos jugant sota la pluja i com aquesta no aturava el tràfec diari de les persones pels carrers.
Passat el temps, en tornar a la meva ciutat, vaig comprovar que els poc freqüents dies de pluja seguien provocant la solitud dels carrers i com els patis de les escoles restaven deserts.
Així, en fer de mestra vaig haver de conviure amb la creença col·lectiva que la pluja obliga a restar a l’aula i en moltes escoles, desgraciadament, sempre es transforma en l’estona de veure dibuixos animats davant del televisor. Alhora, en els claustres són recurrents els comentaris sobre les moltes hores que els infants es passen davant de la pantalla i la problemàtica que genera aquest fet.
Aquesta contradicció, fa pensar que també cal oferir als nostres infants activitats alternatives a la televisió pels dies de pluja.

La capsa de la pluja és un recurs ideal per a diversificar les activitats d’esbarjo dels dies plujosos.
Clica!
En iniciar el temps d’esbarjo, en rotllana, agafeu la capsa de la pluja on sempre hi haurà una o dues propostes per fer durant l’estona d’esbarjo i que caldrà anar canviant cada dia que no  es surti al pati.
Poden ser objectes significatius (titelles, guixos, cotxes, plastilina, etc.), imatges de les activitats (dibuixos o fotografies) o cartells amb paraules significatives.
A mi m’agrada acompanyar la proposta amb alguna cançó curta de la pluja.


Feu un ritual imaginari per crear molta expectació abans d’obrir la capsa: Uauuu, com pesa! Escolteu, sona? Què ens portarà per jugar avui?
Després, amb la parsimònia de saber que és un moment important, mostreu el contingut, esbrineu conjuntament el seu significat i expliqueu amb detall l’activitat que desenvoluparan els infants.

La capsa de la pluja plena de titelles 
Activitats a l’aula
Racons de joc simbòlic
A moltes aules d’Educació Infantil és habitual programar activitats en els racons de joc simbòlic però, per les característiques dels infants, podem dir que sempre són motivadores i mai en tenen prou.
Podeu aprofitar els dies plujosos per donar empenta a aquells racons que considereu s’han de potenciar una mica més.
Pissarra i guixos
Dibuixar i escriure a la pissarra té un encant per als nens i les nenes i quan tenen a l’abast els guixos de colors són moments creatius per a tothom.
A la meva aula tenia el terra folrat amb material plàstic, i també l’utilitzàvem com a pissarra. En acabar, per esborrar-ho els infants passaven l’escombra i fregaven sense la galleda d’aigua. S’ho passaven genial!
Jocs de taula
Els jocs de taula són un bon recurs si es vol passar una estona d’esbarjo tranquil·leta.
Els puzles i els trencaclosques, si són adequats al  nivell maduratiu de cadascú, els poden fer amb autonomia.
El parxís, el dòmino, el joc de l’oca... són recursos els quals si no estan avesats a les seves regles és millor que compartiu la partida amb els infants.
Jocs d’interior
Tenir un recull de jocs per fer-los a l’aula és molt interessant. Si cliqueu a la imatge accedireu a un llistat de 800 jocs d’arreu del món que podreu adaptar al grup d’infants de la vostra classe.
Clica!
Titelles i disfresses
Els titelles a l’Educació Infantil són un element motivador que s’utilitza a totes les aules. Generalment, són els/les mestres qui els manipulen. Per això, aquestes estones permeten donar l’oportunitat d’escenificar els infants alguns contes amb els titelles.
Treure la roba i les disfresses per guarnir-se del personatge desitjat pot ajudar a fer obretes de teatre dels contes coneguts.

Activitats fora de l’aula
Música i ball
Hi ha escoles que, fora de l’aula, tenen espais prou amplis, com són el gimnàs o la sala de psicomotricitat, per poder fer-hi activitats de moviment.
Posar música i ballar pot ser una bona alternativa pels esbarjos dels dies plujosos. Una variant és demanar que en aturar-se la música els infants facin algun moviment determinat.
Art sota la pluja
A l’aula prepareu les cartolines amb unes taques de pintura i que la pluja faci la resta.
Després deixeu-les assecar i ja tindreu les obres d’art a punt! 
Imatge del blog little page turners. Clica!
Estic segura que vosaltres teniu un munt d’idees perquè, a l'escola, els dies grisos no ho siguin tant, en les expliqueu?

divendres, 13 de desembre del 2013

UN INFANT INVIDENT A P3

Sovint em comenten que la capacitat de resiliència que tenim a casa nostra és extraordinària. Tot i les moltes dificultats que la vida ens posa en el camí, com el fènix, ressorgim amb força.
Sempre he pensat que ho vaig aprendre al costat de la meva iaia Antònia. Vivia a casa i, com que la mare treballava fora moltes hores, la meva criança la va fer ella. Aquest fet ens va crear un vincle molt especial, màgic.
Poc temps després de celebrar els cinquanta anys, a causa d’una malaltia, l’àvia va perdre la visió; però tot i la tristesa inicial, va aprendre a viure en la foscor i a gaudir de la seva quotidianitat amb alegria: cuinava, planxava, teixia amb les agulles de mitja... i m’acaronava buscant la meva expressió amb aquells llargs dits que cada dia eren més sensibles.
Jo admirava profundament la seva capacitat de superació i poc imaginava que, uns anys després, en ser jo diagnosticada de la Síndrome de Fatiga Crònica, el record de la seva valentia em faria a mi més forta.
Ella va morir sense haver-me vist gaudint de fer de mestra i sense saber que lluitaria incansablement per l’escola inclusiva, convençuda que enriqueix les persones i que tothom, amb limitacions o sense,  pot progressar.
Il·lustració d'en JoAN TurU
Recordo amb emoció un matí quan, abans d'iniciar un claustre, la mestra d’Educació Especial es va apropar per proposar-me ser la tutora d’un infant invident que arribava a l’escola. Fou llavors quan va reaparèixer tota la tendresa que havia sentit acompanyant els anys de ceguesa de l'àvia.
Era un repte compartir el curs amb un alumne invident però sabia que, com va ser amb la iaia, el vincle amb els infants d'aquell curs seria màgic.
La meva experiència no era en l’àmbit escolar i, paral·lelament a les gestions administratives que iniciava l’Equip Directiu, l’Equip Docent es va  posar en contacte amb el CRP Joan Amades (ONCE) per recollir informació.
També es va considerar convenient trobar-nos amb l’EAP, la mestra de la llar d’infants de procedència i la família per, conegudes les característiques, poder establir el Pla d’adaptació. 
La família, sempre, va participar amb molta implicació en tot el que l’escola requeria i va facilitar molt la tasca de tutoria.

Pla d’adaptació a l'escola
Uns dies abans d’iniciar el curs, per les característiques de l’infant, es va decidir anticipar amb ell els diversos espais de l’escola, els recorreguts, l’aula... 
Per potenciar l'autonomia, el mobiliari de la classe es va adaptar amb elements de diferents textures: la cadira, el penjador, la taula, etc.
Cadira amb element de textura rugosa.
A l'escola, l’adaptació es realitza a partir d’un pla d’acollida en petit grup. Cliqueu aquí! 
Per facilitar-li l'orientació i el desplaçament per l'escola, ell arribava 15 minuts més tard que la resta de nens i nenes, de manera que podia dirigir-se a l’aula fent el recorregut amb tranquil·litat i reconeixent, sense presses,  els elements de l’entorn.

Organització escolar
Recursos personals:
La tutora disposava d’una persona de reforç a l’aula.
La mestra d’Educació Especial planificava una sessió setmanal per a treballar aspectes individuals.
La tutora del CRP Joan Amades (ONCE) assessorava sobre dinàmiques i materials durant un matí quinzenalment.
Recursos materials:
El CRP Joan Amades (ONCE) va proporcionar el material específic.
L’escola va destinar una part del pressupost per als materials necessaris per a les adaptacions.
Aspectes curriculars:
Les activitats a l’Educació Infantil en fonamentar-se en l’observació, l’experimentació i la manipulació van facilitar la participació activa de l'infant invident en la dinàmica escolar.
El llenguatge verbal del grup es va veure molt enriquit en haver de verbalitzar totes les situacions farcint-les de detalls. Alhora, es va ampliar l'estimulació sensorial (auditiva, tàctil, del sentit del gust i de l'olfacte) i els aspectes que fomenten la cohesió de grup. 
Les activitats en paper calia adaptar-les amb diferents elements i textures que les fessin significatives.
Fitxa adaptada amb elements significatius del lleó.
Com a tutora em preocupava no trobar la paraula adequada en aquell conte, no haver-li anticipat aquell soroll que l’espantava, no tenir la textura per aquella fitxa, no poder deixar de pensar: com ho faré?...  però, sens dubte, gaudir dia a dia dels seus aprenentatges, dels seus somriures i de les seves abraçades va ser màgic!

Per saber-ne més:

diumenge, 1 de desembre del 2013

EL NADAL I LES TIC

Fa dies que els carrers de la meva ciutat, com els de moltes altres, estan guarnits amb els llums que indiquen que arriba el Nadal.
A les escoles s’estan memoritzant poemes, assajant nadales i la purpurina corre per les aules guarnint manualitats de tota mena.
Però el Nadal no només arriba als carrers i a les escoles, els webs de la xarxa i la blogosfera també s’omplen de recursos i idees nadalenques que cal tenir en compte.
A l’Educació Infantil, les activitats informàtiques són molt motivadores i, aquests dies, tenir-ne algunes de planificades ens poden complementar les nostres programacions.
Els recursos TIC que us presento no estan classificats per nivells; ja que la selecció de l’activitat dependrà de les habilitats de cada infant i del domini de les eines informàtiques de cada grup.
Són uns programes senzills de jugar-hi, només cal tenir un domini bàsic del ratolí.
Capacitats:
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar.
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius:
  • Gaudir de jocs virtuals amb elements de Nadal.
  • Potenciar les capacitats cognitives i les habilitats dels infants.
  • Treballar les habilitats motrius relacionades amb l’ús de les TIC.

Cançó del tió
A quasi totes les escoles catalanes es fa “cagar el tió” i, per aquest motiu, cal saber cantar la seva cançó.
Aquest recurs, en ser molt senzillet, és adient pels nens i nenes més petits; ja que, mentre rep bastonades el tió, escoltaran la cançó i finalment veuran com “caga” el regal.
Clica per accedir-hi!

El pessebre
Algunes escoles, respectant la llibertat religiosa de les famílies de cadascun dels infants, no fan cap activitat relacionada amb el pessebre o altres símbols religiosos.
Altres, en ser confessionals o per compartir la tradició popular, participen de la confecció de diorames amb diverses tècniques plàstiques que exposen en els centres escolars.
En aquest joc informàtic els infants, arrossegant els personatges amb el ratolí, també podran muntar el seu pessebre.

Clica per accedir-hi!

Ninot de neu
El ninot de neu és un dels elements més simpàtics d’aquestes diades. Com que no tothom té la possibilitat de fer-ne un de veritat, en aquest joc podran deixar anar la imaginació sense passar fred.
Com en l’anterior programa, únicament, cal arrossegar amb el ratolí els elements decoratius que es troben als costats de la pantalla i farcir el ninot de neu.

Clica per accedir-hi!

L’arbre de nadal
L’arbre de nadal, com el Pare Noël, són tradicions anglosaxones que s’han anat introduint a la nostra societat. Hi ha escoles que prefereixen potenciar les nostres i han acordat no donar cabuda a aquests elements en les seves activitats.
D’altres, potser pensant en els infants nouvinguts d’aquests països o potser perquè no s’ho han plantejat de cap altra manera, els han inclòs en les seves programacions.
L’encant de guarnir aquest arbre de nadal és que una vegada finalitzat, clicant  “encender luces” queda il·luminat.

Clica per accedir-hi!

Els regals
Els jocs d’observació i de potenciació de la memòria visual són molt adequats per treballar l’agilitat mental, la constància perceptiva i la rapidesa verbal; habilitats lligades a l’eficàcia lectora i a l’ortografia.
En aquest cas, les targetes virtuals que s’han d’aparellar són d’elements nadalencs.
Clica per accedir-hi!
Jocs diversos
El blog Vedoque cada any ens ofereix uns jocs nadalencs pels diferents cicles.
Us enllaço amb els de l’any 2008; ja que m’han semblat els més adients per a l’Educació Infantil. Si voleu veure la resta, cliqueu aquí
En aquests tres jocs, haureu de llegir les indicacions de cadascuna de les activitats i explicar als nens i nenes com ho han de fer. Són força entretinguts!

Clica per accedir-hi!

Espero que tots aquests recursos i eines TIC us siguin de gran utilitat i que gaudiu de l’alegria dels infants en aquestes dates tan assenyalades, en què la tradició popular pot perfectament coexistir amb les noves tecnologies.

Per saber-ne més:

dijous, 21 de novembre del 2013

JUGUEM A DÒMINO!

L’avi Lluís va morir molt jove però els pocs anys que vàrem compartir em van deixar pel record la màgia dels seus dibuixos (clica aquí) i els jocs de taula de les tardes de diumenge.
Cada setmana, una estona després de dinar, mentre la iaia i la mare endreçaven, ell es dirigia a la seva habitació i tornava carregat amb el parxís, els escacs, les dames i el dòmino. Aleshores, ens demanava a què volíem jugar i jo suplicava entre rialles començar pel dòmino.
M’agradava molt la capseta de fusta gravada on guardava les fitxes i veure com l’obria amb parsimònia fent lliscar la tapa. Amb un gest decidit feia caure totes les fitxes que deixava girades sobre les estovalles blanques de fil que remarcaven el negre de cadascuna d’elles.

En aquell moment era quan jo amb les dues mans les feia girar i les repartia mentre comptava fins a set una i una altra vegada; aleshores començava la partida.
Com que sempre guanyava, jo pensava que era una bona jugadora, ara els anys em fan pensar que segurament la meva innocència no em deixava veure la complicitat dels adults per fer-me contenta.
Sigui com sigui, el gust pel dòmino ha estat determinant per incloure aquest joc de taula a les activitats de l’Educació Infantil; ja que permet un munt de variants que faciliten l’assoliment dels continguts en les diverses àrees.
Jugar amb el dòmino a l’aula, potencia l’atenció, facilita l’adquisició de nou vocabulari, es treballen conceptes matemàtic i, si no es potencia la competitivitat entre els infants, és un gran recurs lúdic.
Els primers dòminos que podeu presentar als més petits són els que tenen textures, imatges o dibuixos que cal associar seguint el concepte d’igualtat.
Els podeu fer vosaltres si el que necessiteu és treballar algun contingut específic o utilitzar els comercialitzats que podeu trobar de gran tamany pels més menuts.
En petit grup, presenteu les fitxes del dòmino explicant les dues parts de cadascuna, les imatges i les característiques de cada dibuix (animals, flors, fruites...).
Després, en calma, expliqueu les normes de joc tantes vegades com calgui perquè s’entenguin bé i feu una partida de prova.
Per fer-.ho més simple, no deixeu fitxes per anar menjant, repartiu-les totes entre els infants.
A terra, o sobre una taula, inicieu el joc a partir d’una fitxa doble i manteniu sempre el mateix ordre de participació.
Cal transmetre que a l’escola, quan juguin a dòmino, han de col·laborar entre ells per posar totes les fitxes i que serà indiferent qui les acabi primer.
En finalitzar la partida, celebreu-ho amb alguna cantarella festiva de felicitació.
Quan els infants dominin la dinàmica del joc, podeu introduir dòminos de siluetes, figures geomètriques, etc. 
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Quan els nens i les nenes estiguin familiaritzats amb les estratègies del dòmino, serà el moment d’introduir les fitxes i les normes clàssiques.
Segons els coneixements previs dels infants, podeu donar la consigna d’utilitzar-les a partir de la quantitat de punts o per reconeixement visual de la seva distribució en l’espai.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
En els cursos superiors del Segon Cicle d’Educació Infantil, el dòmino també pot ser un bon recurs per treballar l’algorisme de la suma; ja que la fitxa mostra els dos sumands, que comptant el total dels punts s’arriba al resultat final.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Abans de fer la fitxa individual, és important que seleccioneu les fitxes del dòmino amb un resultat final conegut pels nens i nenes.  
A més, dediqueu algunes sessions a realitzar col·lectivament l’activitat que podreu aprofitar per avaluar la relació grafia/quantitat, el coneixement del grafisme dels nombres, el punt d’inici i la direccionalitat.
Si teniu ordinador a l’aula o PDI aprofiteu per jugar a dòmino amb algun dels programes o aplicacions que trobareu a la xarxa.
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
En els racons de llenguatge verbal podeu tenir sempre un dòmino d’associació de lletres amb dibuixos, de paraules amb fotografies, dels noms dels nens i nenes amb les seves fotografies...
Si cliqueu sobre la imatge accedireu a un fitxer per imprimir  el dòmino.
Si teniu algun alumne invident o de baixa visió procureu tenir un dòmino tàctil amb les fitxes amb relleu o textures a fi que les pugui manipular i participar així en el joc de taula.
Ah! No deixeu de provar l’efecte dòmino!!!

Per saber-ne més:

dimecres, 13 de novembre del 2013

DE PRÀCTIQUES A L'ESCOLA

Ha estat tanta la passió i la vocació per fer de mestra que no puc recordar l’instant en que vaig desitjar de fer-ho com a professió.
Un dels jocs recurrents d’infantesa era asseure les nines en els sillonets de vímet, tots ben col·locats en filera, davant la pissarra que havia fet el pare, i d’aquesta manera alliçonar-les amb les lletres, els nombres i alguns esquemes imaginaris.
Més tard, a l’escola, era el comodí de les mestres dels “caganers” i si alguna havia de sortir de l’aula demanava a la meva mestra que em deixés anar a substituir-la i fes cantar alguna cançó coneguda als infants o els distragués amb algun joc mentre tornava amb rapidesa.
A mi m’agradava de fer-ho i per aquest motiu quan vaig haver de plantejar-me fer algun treball per col·laborar a l’economia familiar, mentre estudiava, els cangurs i les classes particulars van ser l’opció escollida; a més de participacions esporàdiques en algunes escoles com a persona de reforç per a les sortides.
En iniciar els meus estudis a l’Escola Universitària del Professorat, esperava amb impaciència el curs on hi havia els mesos de pràctiques (fa més de trenta anys l’organització era força diferent) i quan vaig arribar en aquella petita escola de poble l’entusiasme em sobreposava al pànic inicial.
Era una escola rural amb dues aules, cadascuna per a dos cicles junts i, clar, amb infants de diverses edats.
Jo havia de formar-me a la classe dels més petits (educació infantil i cicle inicial) on sempre hi havia feina; ja que els nivells eren molt i molt diferents.
La mestra que hi vaig trobar, em va acollir amb sensibilitat, sabent de les meves mancances per la inexperiència i, alhora, va saber contagiar-me la seva rigorosa professionalitat.
Cada dia em deixava un petit grup per tutoritzar. Cinc minuts abans d’obrir les portes, ella s’asseia amb mi i els dedicava a anticipar-me els continguts, les activitats de les quals m’ensenyava les estratègies i els recursos per treballar.
En acabar la jornada sempre hi havia un temps per comentar el dia i oferir reflexions de les quals aprendre.
Aquestes petites estones de dedicació em van mostrar una de les moltes maneres de fer de mestres i vaig creure trobar algunes de les estratègies claus per a la meva professió:  dedicació, planificació, reflexió i recerca de recursos.
Quan amb els anys jo vaig passar a ser la mestra de pràctiques, el model que jo havia tingut em va ser molt útil i vaig intentar que els/les estudiants que arribaven a l’aula es sentissin còmodes, s’impliquessin i actuessin com a mestres, reflexionessin sobre la seva tasca i, al final,  s’enduguessin la bossa molt plena d’experiències.
Per aquest motiu, els/les implicava en totes les tasques d’ensenyament-aprenentatge i de gestió; ja que, les pràctiques en centres escolars han de complementar els aspectes de la teoria que s’han assolit en els centres universitaris i han d’acompanyar l’adquisició de les competències que permetin desenvolupar, en finalitzar els estudis, l’acció tutorial.
L’observació és una de les formes que tenen per aprendre les dinàmiques escolars però us asseguro que les grans descobertes es realitzen a partir de la interrelació amb els infants i mestres.
Moltes gràcies a lAdrià, estudiant dEducació Infantil, per cedir-me la fotografia.
Fer de mestres implica tenir iniciativa, saber actuar en les situacions quotidianes que ens sorprenen dia a dia, potenciar els aspectes educatius i de valors.
Fa uns anys, es detecta amb més freqüència en cada curs que passa, que l’entusiasme inicial de les joves generacions es va esvaint poc a poc i la implicació en les activitats de l’escola minva.
Vull imaginar que les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar fan que no vegin un futur clar i la desesperança provoca la seva actitud.
Joves estudiants, us animo a no defallir, a gaudir del meravellós projecte d'educar els infants en cadascuna de les escoles on esteu de pràctiques implicant-vos en les activitats del dia a dia i a sentir intensament l'emoció de fer de mestres.

dimecres, 6 de novembre del 2013

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2013

Enguany, del 15 al 24 de novembre es celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Durant la Setmana de la Ciència es fan activitats de divulgació del mètode científic que aquest any es centren en els temes de l’estadística amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Estadística, de l’aigua en ser l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i de la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

Dosificador d’aigua Cartell de Jordi Martín Figuerola  
Si aquests dies heu decidit celebrar l’Any Internacional de l’Estadística,  podeu trobar idees per fer a Temps per a l’estadística: l'estadística del temps (Cliqueu aquí!)
Cartell de P3

El mètode científic al que convida aproximar-se la Setmana de la ciència implica seguir uns passos determinats:
·        Intuïció i formulació d’un problema ( Pregunta).
·        Formulació d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta).
·        Disseny d’una recerca i possible experimentació.
·        Recollida de dades.
·        Interpretació de dades.
·        Conclusions:
1.   Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova.
2.   Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

Aprofitant la imatge del cartell d’enguany, la meva proposta de treball pels cursos superiors del Segon Cicle d’Educació Infantil per aquesta setmana parteix de la següent pregunta:
Podem fer pluja i recollir-la?
Les capacitats que més es potenciaran en les activitats són:
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Alguns dels objectius de la proposta són els següents:
·       Conèixer  algunes característiques generals del cicle de l’aigua.
·        Fer hipòtesis sobre l’experimentació.
·        Participar i observar l’experimentació realitzada.
·        Verificar les anticipacions de l’experimentació amb el resultat de les   dades obtingudes.
·        Gaudir de les activitats.
El procés de recerca a l’Educació Infantil és:
·        Lectura col·lectiva de la pregunta.
·        Què en sabem? Formular hipòtesis.
·        Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar  la hipòtesi  i posar-lo en pràctica.
·        Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si es verifica la hipòtesi.
·        Buscar més informació en altres fonts.
·        Què hem après? Conclusions.
·        Elaboració d’un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés i petits textos explicatius.
·        Exposició a altres infants, si s’escau.
   Proposta d’activitats
En rotllana, llegiu la pregunta i demaneu als infants que exposin les seves idees sobre l’origen de la pluja i la possibilitat de fer-ne a l’aula.
Anoteu les hipótesis i proposeu l’experimentació en petits grups.
  Material:
2 bols transparents: un de gran i un de petit
Aigua bullint
Film transparent
Glaçons
Experimentació
1. Escalfeu l'aigua fins que surti vapor  (podeu demanar a la cuina de l’escola que us escalfin un pot).
2. Aboqueu l'aigua en el bol gran i poseu a dins el bol petit per recollir-hi “la pluja”.

3. Tapeu el bol amb el film de plàstic transparent, de manera que quedi ben tibat i deixeu-ho així fins que s'hi condensi el vapor.


4. Poseu els glaçons damunt del film transparent i deixeu que passi una llarga estona.

5. Què hi passa en el bol?
L’aigua en escalfar-se ha format vapor que s’ha condensat al film transparent. En posar els glaçons sobre el film, es refreda aquest vapor d’aigua i fa que es precipitin les gotetes i es puguin recollir en el bol petit.

Ja tenim la pluja!!!

Per poder trasladar l’experimentació al temps atmosfèric podeu veure a la PDI aquest vídeo explicatiu del cicle de l’aigua.


Contrastades les hipótesis fetes pels infants, després de l'experimentació i de veure el vídeo, segurament,  els infants concluiran que passa el mateix a l'atmosfera: l’aire calent i humit s'eleva i es troba amb aire més fred en l'atmosfera. El vapor es condensa en aigua formant núvols i es precipita a terra en forma de pluja.
Per concloure, podeu fer col·lectivament un mural per posar a l’aula.

Imatge del blog Mrs. Kelly's Kindergarten 

Des de l’experiència:

·        Feu primer vosaltres l’experimentació per a poder tenir clar tot el procés; ja que cada bol necessita un temps i una quantitat d’aigua diferent per a obtenir uns bons resultats.
·        Utilitzar a l'aula el vocabulari específic de ciències (condensar, precipitar) és molt interessant; però no oblideu aclarir aquests conceptes utilitzant sinònims al mateix temps.
Per exemple: 
Quan digueu: El vapor que s'ha condensat afegiu: que s'ha concentrat, que s'ha ajuntat, que s'ha agrupat...
Quan digueu: Precipitin les gotetes, afegiu: caiguin les gotetes...