Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimecres, 13 de novembre del 2013

DE PRÀCTIQUES A L'ESCOLA

Ha estat tanta la passió i la vocació per fer de mestra que no puc recordar l’instant en que vaig desitjar de fer-ho com a professió.
Un dels jocs recurrents d’infantesa era asseure les nines en els sillonets de vímet, tots ben col·locats en filera, davant la pissarra que havia fet el pare, i d’aquesta manera alliçonar-les amb les lletres, els nombres i alguns esquemes imaginaris.
Més tard, a l’escola, era el comodí de les mestres dels “caganers” i si alguna havia de sortir de l’aula demanava a la meva mestra que em deixés anar a substituir-la i fes cantar alguna cançó coneguda als infants o els distragués amb algun joc mentre tornava amb rapidesa.
A mi m’agradava de fer-ho i per aquest motiu quan vaig haver de plantejar-me fer algun treball per col·laborar a l’economia familiar, mentre estudiava, els cangurs i les classes particulars van ser l’opció escollida; a més de participacions esporàdiques en algunes escoles com a persona de reforç per a les sortides.
En iniciar els meus estudis a l’Escola Universitària del Professorat, esperava amb impaciència el curs on hi havia els mesos de pràctiques (fa més de trenta anys l’organització era força diferent) i quan vaig arribar en aquella petita escola de poble l’entusiasme em sobreposava al pànic inicial.
Era una escola rural amb dues aules, cadascuna per a dos cicles junts i, clar, amb infants de diverses edats.
Jo havia de formar-me a la classe dels més petits (educació infantil i cicle inicial) on sempre hi havia feina; ja que els nivells eren molt i molt diferents.
La mestra que hi vaig trobar, em va acollir amb sensibilitat, sabent de les meves mancances per la inexperiència i, alhora, va saber contagiar-me la seva rigorosa professionalitat.
Cada dia em deixava un petit grup per tutoritzar. Cinc minuts abans d’obrir les portes, ella s’asseia amb mi i els dedicava a anticipar-me els continguts, les activitats de les quals m’ensenyava les estratègies i els recursos per treballar.
En acabar la jornada sempre hi havia un temps per comentar el dia i oferir reflexions de les quals aprendre.
Aquestes petites estones de dedicació em van mostrar una de les moltes maneres de fer de mestres i vaig creure trobar algunes de les estratègies claus per a la meva professió:  dedicació, planificació, reflexió i recerca de recursos.
Quan amb els anys jo vaig passar a ser la mestra de pràctiques, el model que jo havia tingut em va ser molt útil i vaig intentar que els/les estudiants que arribaven a l’aula es sentissin còmodes, s’impliquessin i actuessin com a mestres, reflexionessin sobre la seva tasca i, al final,  s’enduguessin la bossa molt plena d’experiències.
Per aquest motiu, els/les implicava en totes les tasques d’ensenyament-aprenentatge i de gestió; ja que, les pràctiques en centres escolars han de complementar els aspectes de la teoria que s’han assolit en els centres universitaris i han d’acompanyar l’adquisició de les competències que permetin desenvolupar, en finalitzar els estudis, l’acció tutorial.
L’observació és una de les formes que tenen per aprendre les dinàmiques escolars però us asseguro que les grans descobertes es realitzen a partir de la interrelació amb els infants i mestres.
Moltes gràcies a lAdrià, estudiant dEducació Infantil, per cedir-me la fotografia.
Fer de mestres implica tenir iniciativa, saber actuar en les situacions quotidianes que ens sorprenen dia a dia, potenciar els aspectes educatius i de valors.
Fa uns anys, es detecta amb més freqüència en cada curs que passa, que l’entusiasme inicial de les joves generacions es va esvaint poc a poc i la implicació en les activitats de l’escola minva.
Vull imaginar que les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar fan que no vegin un futur clar i la desesperança provoca la seva actitud.
Joves estudiants, us animo a no defallir, a gaudir del meravellós projecte d'educar els infants en cadascuna de les escoles on esteu de pràctiques implicant-vos en les activitats del dia a dia i a sentir intensament l'emoció de fer de mestres.

26 comentaris:

  1. Quants dies sense llegir-te !!
    Que bonic i emotiu tot el que expliques, m'has fet emocionar, és preciós !!
    Tant de bo arribi a molts docents per que els esperoni en la seva feina i en la seva vocació!!
    Una abraçada molt gran !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intento fer una entrada setmanal, però porto uns dies una mica "xepi-xepi" i no estic massa creativa; poc a poc tornaré a l'acció!
      Tant de bo s'espolsin les estores del desànim i els/les mestres no es deixin perdre els moments màgics que ens permet viure la nostra professió.
      Petonets
      Carme

      Elimina
  2. Ohh m'encanta! Genial! Quins bons records de les practiques! És on aprens, on dius ah clar allò que vaig llegir té sentit, allò que tan m'han explicat.. ho estic sentint! És quan realment reafirmes la teva vocació! I és molt important que la mestra es senti còmode i no observada i faci participar i ho comparteixi tot amb l'estudiant! Genial entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó que l'actitud dels/de les mestres és fonamental per afavorir l'aprenentatge durant les pràctiques. He vist mestres a qui costa cedir el seu espai a l'aula que dificulten la implicació dels estudiants que es queden, únicament, en observadors.
      També he vist mestres esforçant-se en implicar els/les practicants sense poder aconseguir-ho.
      En fi, cada persona és un món i per tenir un gran ventall d'experiències és interessant canviar d'aula i d'escola cada curs de pràctiques.
      Besets
      Carme

      Elimina
  3. Totalment d'acord amb tu. Col·laborar en la formació dels practicants és una feina intensa i molt agraïda, però que requereix també un gran exercici d'autoexigència i autocrítica.
    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir estudiants en pràctiques a l'aula a mi sempre m'havia agradat; ja que m'obligava a reflexionar sobre la meva tasca i a millorar-la. Saber que seràs el referent de qui està aprenent és una responsabilitat i una gran oportunitat. Alhora, el seu jove entusiasme és una font de motivació.
      Una forta abraçada
      Carme

      Elimina
  4. Només he pogut fer de mestra en temps de pràctiques a la universitat, ja que els temps que corren no deixen lloc a les escoles per a les noves generacions... Tot i així no perdo els ànims, sé que estic feta per aquesta professió i tinc moltes moltes moltes ganes de tenir un grup de nens i nenes a qui dedicar el meu dia a dia! He tingut molta sort amb els meus tutors de pràctiques a les escoles i és per això que vull fer possible el meu somni de ser mestra.

    Gràcies per aquesta entrada... molt emotiva!

    Besets!

    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sandra,
      no defalleixis ben aviat hi haurà moltes jubilacions; ja que mestres de la meva generació hi ha un munt.
      M'alegra veure que ets una mestra amb molta vocació, aprofita aquests anys per formar-te i tenir força recursos quan puguis exercir.
      Muac's
      Carme

      Elimina
  5. Gràcies! Sóc una d'aquestes estudiants en pràctiques. Estic realitzant-les a una escola i tot el treball que estan fent amb nosaltres és genial, personalment m'estic emportant moltes coses tant de les mestres com dels infants i estic aprenent moltíssim. És una experiència molt bonica.
    M'encantaria tenir en un futur el meu grup classe i ensenyar-lis tot el que se. Tot i que el futur és incert tal i com estan les coses actualment no perdo els ànims i m'agradaria seguir formant-me.

    Gràcies per aquesta entrada :)
    Molts petons!
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa,
      m'agrada molt que hagis deixat el teu comentari.
      És una sort ser tan positiva i saber valorar l'important aprenentatge que són les pràctiques.
      Com molt bé dius, el millor en aquests temps difícils és seguir formant-te; ja que cada vegada Fer de Mestres és més complicat.
      Bon cap de setmana!
      Carme

      Elimina
  6. M'ha agradat molt la teva entrada Carme, aquest és el meu 5è any que sóc mestra i el 1r que tindré una noia de pràctiques... Em fa molta il·lusió però també he de confesar que em fa bastanta por, ja que aprendrà d'algú que encara té molt per aprendre, però intentaré posar-hi moltes ganes i involucrar-la en el projecte i en la meva gran passió! M'has fet reflexionar sobre la meva actitud i m'has donat bones idees, gràcies!

    Ana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana, per molts anys que facis de mestra mai s'acaba d'aprendre!!!
      Encara que et sentis insegura, tu pots oferir el teu entusiasme, la teva experiència, els teus recursos... i seguir aprenent amb l'estudiant en pràctiques; ja que, t'obligarà a reflexionar sobre la teva tasca. Genial!
      Molts petonets!
      Carme

      Elimina
  7. Carmeeeeeeee quina entrada tant fantàstica !!!!!!
    M'encanta com expliques les tevés experiències , però això ja ho saps, i disfruto moltíssim perquè puc llegir les paraules d'una gran mestra.
    N'estic aprenent molt de tu, amiga i només vull dir-te una sola paraula: GRACIES !!!!!!
    Mil petons bonica i a cuidar-se moltíssim !!!!!!!
    MUAC'S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magda, gràcies per les teves dolces paraules. Ets un solete!
      Ja veus, les batalletes de les "velles glòries" de l'ensenyament ha,ha,ha.
      Una forta abraçada!
      Carme

      Elimina
  8. ¡Qué bonita entrada, Carme! Me ha emocionado. Menuda mano tienes para escribir. No se podría contar mejor. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Ana!
      Siempre me gustó escribir y ahora que lo hago desde la añoranza del día a día en la escuela parece que las palabras se escriben solas.
      Biquiños
      Carme

      Elimina
  9. Que entrada tan emotiva... :)
    Muchas gracias por compartir.
    Un beso :)

    ResponElimina
  10. totalmente de acuerdo. Tus entradas son tan... tan... que me emocionan siempre. un besote, corazón.

    ResponElimina
  11. Realment emociones quan expliques coses de la teva professió. Segur que molts nens han gaudit de la teva companyia i de la teva vocació. Felicitats per aquest esperit que traspúes fins i tot després d'haver deixat les aules. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Imagino que passat el dolor d'haver de deixar les aules per malaltia, he trobat la manera de seguir en elles encara que sigui virtualment ha,ha,ha.
      M'ho he passat tant bé "Fent de Mestra" que no ho puc explicar de cap altra manera.
      Petonets agraïts
      Carme

      Elimina
  12. Tens un premi al meu blog!!! http://petitesemocions.blogspot.com.es/

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il·lusió!
      Ara mateix passo a recollir-lo.
      Besets
      Carme

      Elimina
  13. Bona nit Carme,
    es nota que la teva professió ha estat quelcom que has estimat i estimes.
    Jo he tingut la sort de poder-te tenir a tu i la Lluïsa de tutores de pràctiques i tinc un record MERAVELLÓS d'aquells dies.
    Sempre ens veu tractar com unes companyes més i vaig aprendre moltíssimes coses.
    Gràcies per tot el que escrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saray,
      gràcies per deixar el teu comentari.
      La sort va ser nostra de poder gaudir d'una estudiant en pràctiques molt implicada a l'escola i amb veritable vocació.
      Petonets enyorats
      Carme

      Elimina