Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 25 de juny del 2012

PREMIS "BLOC PREFERIT"


Fa uns mesos, Estrella Vilar des del seu bloc  "Idees magistrals" va fer arribar a "Fer de Mestres" un dels seus Premis al Bloc Favorit.
Va ser una sorpresa molt agradable per a mi; doncs sempre ha estat un referent: quan treballava m'hi passava sovint a recollir "Idees Magistrals" i ara com a blocaire, tot i ser molt diferents, em mostra el camí a seguir.
Amb els dies, ha tornat a arribar des dels blocs Plastiquem i Un somriure neix al cor i floreix als llavis, si no els coneixeu us recomano que hi passeu.


Els orígens de la concessió del Premi Liebster Blog són una mica confusos, però el consens general és que es va originar a Alemanya ja que "Liebster" vol dir favorit o volgut.  La intenció d'aquest premi és fer difusió dels blocs amb menys de 200 seguidors.
Al acceptar el premi, el destinatari ha de pasar-lo a cinc blocs més.
Aquestes són les normes del premi:
1.   Mostrar, en el propi bloc,  l’agraïment al bloc que li ha donat el premi i fer-hi un enllaç.
2.   Triar cinc blocs dels seus preferits, amb menys de 200 seguidors, als quals se’ls adjudicarà el “Liebster”.
3.   Publicar en el bloc la llista dels blocaires premiats amb els enllaços als seus blocs. 
Vull deixar constància que triar-ne únicament cinc no ha estat gens fàcil. Així que, sense més preàmbuls, aquí teniu els Premis “Bloc Preferit” des de “Fer de Mestres”:
1.    A Joan Domènech  del bloc “DES DE L’ESCOLA” http://joandf.blogspot.com.es/ per donar-me punts de reflexió sobre la tasca dels mestres des del seu enfocament de l'educació lenta.
2.    A la Glòria Vivas del bloc “PAPERS DE COLORS” http://papersdecolors.blogspot.com.es/ pel munt de recursos que hi trobo quan vull posar l’últim detall a les carpetes, llibretes, capsetes,… i per la seva creativitat “escrap”.
3.    A L’Ana Miravet i a José Manuel del bloc  ”ELS GATETS" http://diesalcole.blogspot.com.es/ per compartir amb entusiame les activitats de la seva classe.  Un model fantàstic de bloc d’una aula d’Educació Infantil!

4.    A la Belén del bloc “NOSALTRES TAMBÉ SOM ARTISTES” http://plasticaeducacioinfantil.blogspot.com.es/ per compartir els seus recursos plàstics i per l’exploració en l'art.

5.    A Felipe Blasco del bloc “EPLION” http://eplion.blogspot.com.es/ per “estalviar temps i feina” a mestres d’Educació Infantil i Primària amb el seu ampli recull de recursos.

Gràcies a tots i totes per la vostra tasca!!
Carme Bonet

dissabte, 23 de juny del 2012

UNA PINZELLADA DE PRÀCTICA PSICOMOTRIU (II)


En “Una pinzellada psicomotriu I (març 2.012)” es va exposar una sessió de psicomotricitat des de la perspectiva del joc espontani com a una forma d'expressió de la vida afectiva dels infants.
Ara la perspectiva és des de l’Orientació educativa:

La pràctica psicomotriu educativa es basa en el moviment corporal per treballar el control d'aquest, la coordinació global i segmentària, l'equilibri, l'orientació en l'espai i en el temps, la lateralitat...

Els objectius són:

·        Desenvolupar la capacitat d’ajuts postural i domini de la lateralitat.

·        Adquirir el control de l'equilibri. 

·        Desenvolupar el control de la respiració i relaxació.

·        Desenvolupar el control tònic

·        Organitzar-se en l’espai i el temps a través dels seus moviments.

·        Desenvolupar la capacitat de realitzar diversos tipus de desplaçaments.

·   Treballar la capacitat de passar i rebre objectes, efectuant llançaments i recepcions.

·  Treballar la possibilitat  de colpejar un objecte, botant o xutant, per tal d’aconseguir el seu moviment i la seva conducció.
Les sessions s’estructuraran en tres temps:
El primer (15 minuts aprox.) serà el ritual d’entrada on es trauran les sabates amb la finalitat que puguin posar tot el peu a terra per descobrir la sensació al trepitjar, caminar, córrer, etc. i després d’endreçar-les s’asseuran en rotllana on s’anticiparà verbalment l’activitat que faran.

En el segon (30 minuts aprox.) es realitzaran les activitats programades (circuits, desplaçaments, jocs amb pilotes, equilibris, etc.).


Per últim, al acabar la sessió, es realitzarà el ritual de sortida on predominarà l'activitat de relaxació amb una música de fons que faciliti el repòs (15 minuts aprox.) i després recollida del material i posar-se les sabates.
El paper de l’adult será el de crear un clima acollidor, garantir el respecte de les normes, afavorir l’autonomia dels infants i valorar els progressos assolits.

L’espai haurà de ser ampli, ventilat, amb possibilitat d’acollir diferents materials que es distribuiran en funció dels objectius de la sessió (gimnàs). És aconsellable que tingui uns espais fixes (on dur a terme els rituals d’entrada i de sortida) i altres canviants per dur a terme les activitats psicomotrius en si mateixes.

L’avaluació es basarà en l’observació sistemàtica per recollir dades dels diferents moments del procés i poder comprovar el grau d’assoliment dels  objectius que constarà als informes. A més, ens permetrà reflexionar sobre la nostra tasca i modificar estratègies si cal.

divendres, 22 de juny del 2012

L’EDUCACIÓ LENTA


Us vull recomanar  per aquest estiu, quan segurament hi haurà més temps per a la lectura, un llibre que ha arribat a les meves mans de manera fortuïta mentre visitava la biblioteca de la meva ciutat.
Com ja sabeu, pateixo la Síndrome de Fatiga Crònica, una malaltia que m’obliga a viure la meva vida com ho fan els cargols: poc a poc i, de vegades, obligada a aturar-me un temps dins la closca.
El cargol, animal icona de la lentitud
Al principi se’m va fer estrany ja que estava acostumada a pensar en mil coses a la vegada, a menjar ràpidament, a córrer per arribar als llocs, a fer viatges llampec de cap de setmana,... En fi, a viure amb presses.
Passat el temps de dol per les meves limitacions i l’adaptació al nou ritme, he descobert que anant  lentament es pot assaborir millor la vida.
He après a gaudir del camí, on puc descobrir nous paisatges meravellosos mentre arribo al meu destí. Ara sé que les presses no aporten qualitat de vida i que sense ser-ne conscient, durant la meva vida professional he educat els infants perquè siguin competitius en una societat on es penalitza la calma.
Com us deia al principi, quan estava amb aquests pensaments, em va arribar un llibre que cal llegir amb calma, assaborir-lo i reflexionar sobre el tema: L’educació lenta.




DOMÈNECH FRANCESCH, JOAN (2009)
ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA 
Editorial Graó

L'autor es defineix en el seu bloc com "Aprenent de mestre. Reivindicador de la vida i l'educació lenta encara que, de vegades, vagi molt de pressa".
"Elogi de l'educació lenta" s'inicia amb una reflexió sobre la naturalesa de l’educació, per després relatar amb reflexions en els quinze  Principis de l’Educació Lenta:
1.   L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, i no a l’inrevés.
3.   En educació, menys és més.
4.   L’educació és un procés qualitatiu.
5.   El temps educatiu és global i està interrelacionat.
6.   La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.
7.   Cada infant- i cada persona- necessita un temps específic per aprendre.
8.   Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9.  Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10.       L’educació necessita temps sense temps.
11.       Cal retornar temps a la infància.
12.       Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13.       El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14.       L’escola ha d’educar el temps.
15.       L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.
Un dels últims capítols el dedica a exposar el "Decàleg per a una educació lenta". Us reprodueixo els cinc primers punts per anar-hi pensant:
1.   Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir  cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
2.   Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau  en la construcció d’un projecte educatiu.
3.   Prioritzar. Saber analitzar  i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
4.   Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
5.   Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
Finalitza amb cinquanta propostes per desaccelerar el temps a l'escola i a l'entorn familiar. 
L'epíleg, una exemplificació genial!!
Si us animeu a llegir-lo, espero compartir els vostres comentaris.
Per saber-ne més:

divendres, 15 de juny del 2012

RETALLADES! QUÈ PENSES FER?


Després d’alguns mesos sense poder anar a l’escola, ahir m'hi vaig acostar per estar-hi una estoneta. Allà, vam compartir el comiat dels infants que,  ja fa uns anys van arribar a la meva tutoria de P3  i, finalitzada la Primària, són nois i noies a punt d'encetar el camí de Secundària.
L’ambient era festiu però, entre els i les mestres, la preocupació per les conseqüències de les retallades en Educació era gran. A més de la manca d’inversió econòmica en el centre escolar, la plantilla es veurà reduïda pel proper curs.
Aquesta reducció provocarà  menys hores de suport als grups.  Com a conseqüència d’aquest fet, hi haurà una menor atenció a la diversitat, moltes de les activitats d’experimentació no es podran fer i els desdoblaments seran difícils de mantenir. En fi, la qualitat de l’ensenyament i la dinàmica metodològica de l’escola es preveu greument afectada.
Acabada la festa, vaig  encetar una conversa amb qui durant anys he compartit els cursos, els reforços, els racons, les metodologies, les lluites, les il·lusions, les crítiques, els somriures,... Ella, mestra i alhora amiga, interrogava amb indignació:
Què farem a l'escola després d’aquestes retallades? Com podrem tirar endavant la nostra metodologia activa i d'experimentació? Per què? Mestres d’arreu es fan avui les mateixes preguntes.
Les nostres idees, amb nosaltres assegudes entre joguines i pintures,  van anar agafant forma:
Cal seguir lluitant contra les retallades, omplir escoles i carrers de samarretes grogues, verdes i altres colors. 
També s’han de seguir exigint els recursos necessaris per a un ensenyament de qualitat perquè l’educació és part del futur d’una societat.

Mentre, s’ha  de reflexionar, en els claustres, sobre la importància de la docència. En aquests moments, més que mai, és necessari potenciar les activitats que desenvolupin i fomentin l’esperit crític, la participació activa en la construcció d’una societat democràtica i el rebuig a tot dogmatisme. Si en som capaços, els infants en un futur obriran nous camins cap a un món més just.

La manca de recursos materials i personals implicarà un nou plantejament. Els equips docents hauran de fer una selecció de continguts per  programar únicament els més importants. S'hauran de prioritzar les activitats imprescindibles per mantenir la qualitat, sense caure en el parany de realitzar només les que suposen una reproducció rutinària que faria retornar a la dinàmica de la vella escola.
"Mafalda". Tira de Quino

Caldrà sensibilitzar tota la comunitat educativa que les retallades en educació impliquen empobrir l'atenció a l'alumnat i afavorir les diferències.
Que el fracàs escolar pot augmentar donat que sovint no es podrà fer una atenció individualitzada. Que les especialitats com el llenguatge musical, l’anglès i l’educació física es podran veure afectades quan s'hagin de cobrir les baixes dels mestres.
Que algunes activitats no es podran fer com sempre, el concert de Nadal haurà de ser més senzill i no es podrà fer aquell teatre que es feia per Sant Jordi ja que no hi haurà possibilitat de desdoblar els grups per fer els assajos. Que si es fan racons no hi haurà disponibilitat de reforç per a fer experimentacions...
Però, tot i les poc esperançadores circumstàncies que envolten el món escolar, no es pot defallir en la tasca diària i s'ha de vetllar per l'educació dels infants perquè “fer de mestres” és un compromís amb els alumnes i per la qualitat de l’ensenyament.

dilluns, 11 de juny del 2012

PER COMENÇAR A P3...


Molts nens i nenes de les escoles bressol s’estan preparant per anar a l’escola “dels grans” on trobaran un món per descobrir.

Quasi sempre és un espai nou, on hi ha unes persones desconegudes de les quals, els infants i les seves famílies, no en saben res. També desconeixen com serà l’acollida que els faran el primer dia d’escola.
Per evitar que durant els mesos d’estiu aquestes incògnites els neguitegin, hi ha escoles bressol que intenten fer un traspàs de sensacions positives als infants fent una visita a l'escola de referència més propera.
Allà, els nens i nenes  de P3, els conviden a esmorzar i passen el matí junts. Descobreixen mestres, companys i companyes, les aules del proper curs i juguen junts al pati de l'escola. Els infants que acaben P3 es senten importants i els més petits estimats. Aquesta experiència és enriquidora per a tots i el seu record facilitarà l’adaptació a l’escola els primers dies.
En altres centres escolars, pensant en els infants de les escoles bressol i en els que no hi han anat, la primera setmana de juliol, es fan activitats d’acollida perquè els pares i mares puguin abordar l’entrada a l’escola dels seus fills i filles de forma confiada.
Com que a les “Jornades de Portes Obertes” ja s’informa sobre la línia educativa de l’escola, l'organització general i es mostren les instal·lacions escolars; l’objectiu d’aquestes activitats és donar informació per afavorir una bona expectativa vers l’escola i esperar el setembre amb il·lusió.
Una d’aquestes activitats és la xerrada amb els pares i mares per explicar el procés d’adaptació i, sempre que es pugui, conèixer la tutora o el tutor de P3. Saber el seu nom, escoltar la seva veu tranquil·litzadora i afable, sentir que és una persona propera, de fàcil accés i que sap escoltar, crea un clima de confiança molt important per aconseguir l'èxit de l'adaptació escolar.
També s’aprofita per donar unes pautes d’actuació per a l’estiu des de situacions reals que provocaran la reflexió i el diàleg. 
Es convidarà a estimular noves conductes que facilitin l’adaptació a l’escola dels seus fills i filles. Alguns dels temes a tractar són:
La sobreprotecció.
Ara ja ets gran i d’aquí uns dies aniràs a l’escola! diu un pare mentre empeny el cotxet on s’hi asseu l’infant amb un xumet a la boca. Arriben al parc i el pare treu una carmanyola amb la fruita triturada per berenar mentre el petit beu aigua amb un biberó.
Hi ha pares i mares a qui costa adonar-se que els seus fills i filles es van fent grans i que la sobreprotecció que exerceixen provoca en els petits la manca de maduració i potencia sentiments d’inseguretat davant les noves experiències.
Aquests infants al arribar a l’escola, segurament, mostraran la seva inquietud amb plors o altres manifestacions de rebuig pel nou entorn en que es troben sense la protecció de la família. Així, s’ha de fer èmfasi i fer participar els pares de la necessitat de treballar els hàbits d’autonomia.
L’estiu serà un bon moment per fer-ho: cal treure els bolquers i facilitar l’adquisició del control d’esfínters doncs és imprescindible per anar a l’escola, aprendre a menjar tot tipus d’aliments sòlids ajudarà a no angoixar-se quan s’hagin de quedar a dinar al menjador escolar, anar als llocs caminant millorarà la seva motricitat i independència,...
Expressions i ús del llenguatge.
“Ja ho veuràs ara quan vagis a l’escola!”, “A partir del setembre aniràs a l'escola, allà sí que t'espavilaran!”, són expressions que sovint escoltem dir als adults dirigint-se a nens i nenes de dos i tres anys quan encara no han iniciat el segon cicle d’educació infantil.
En elles hi ha implícita una visió de l’escola com un espai pertorbador pels infants i els petits fàcilment poden construir, en la seva fantasia, una imatge negativa que en cap cas facilitarà l’adaptació posterior.
És molt important tenir cura del llenguatge que s’utilitza amb els infants doncs sempre hi té implícit un missatge i en moltes ocasions no en som conscients.
Protagonistes:
“Quina sort que tens d’anar a l’escola!” “Què bé t’ho passaràs amb els altres nens i nenes de la classe!”. Aquests comentaris faran sentir els infants protagonistes d’un succés extraordinari, sentiran que són afortunats i es prepararan per iniciar la seva escolaritat des de la seguretat.
Els infants no han d’arribar a la nova escola sense que la família hagi explicat  com seran les jornades escolars: estaràs a una classe nova molt bonica amb una mestra que t'escoltarà si necessites demanar-li alguna cosa, hi ha haurà altres nens i nenes amb qui podràs jugar i passar-ho bé, estaràs a l'escola una estona i després et vindrem a buscar,... 
Per afavorir aquestes estones de conversa a casa, les quals aporten seguretat, hi ha escoles que aprofiten les activitats d’acollida a les noves famílies per lliurar la carpeta del protagonista amb uns pocs fulls per fer durant l’estiu.
"Cinta, ho explicaràs a l'escola!"
Aquests material l'usarà la mestra o el mestre durant els primers dies d'adaptació a l'escola i després com a presentació quan l'infant sigui "El protagonista de la setmana".
Gràcies a la Carme i la Cinta per les seves aportacions a l'article.

dijous, 7 de juny del 2012

ELS DEURES D'ESTIU


Al llarg del curs els infants d’Educació Infantil fan un esforç per seguir els horaris que comporta la seva llista d’activitats de cada dia: escola, piscina, taller de música, anglès,... 
Les seves jornades escolars són força llargues; alguns nens i nenes les inicien a les vuit del matí a l'hora d’acollida, dinen al menjador escolar i marxen del centre a les sis de la tarda quan finalitza l’activitat extraescolar.
En arribar l’estiu, inicien un temps necessari  per jugar, relacionar-se amb els altres  i descobrir nous espais.
Aquest temps de lleure per a algunes famílies és una preocupació perquè temen que els seus fills i filles tinguin massa temps d’oci i oblidin els continguts que s'han treballat a l’aula durant el curs. 
Aquesta raó compartida pels mestres d’alguns claustres,  motiva que a moltes escoles, al finalitzar el curs, es recomani un quadern de vacances (se'n poden trobar de diverses editorials).

Il·lustració de Pat Rocha
Fer el quadern de vacances té els seus avantatges però per a alguns alumnes representa continuar amb la part més feixuga de la dinàmica escolar i no mostren cap motivació per fer-lo. També pot ser un motiu de conflicte amb els pares i les mares, els quals es veuen en l'obligació de fer-lo acabar per portar-lo a l'escola en finalitzar les vacances.


A partir d’aquestes reflexions hi ha centres on s'ha decidit no demanar cap quadern de vacances obligatori per a l'educació infantil i es redacta un full d'activitats recomanades per a fer a l'estiu, algunes d'elles per compartir-les amb la família.
Aquest full s'adjunta a l’informe i s'explica als pares i mares en l'última entrevista del curs, a finals del tercer trimestre.
Aquestes recomanacions possibiliten assolir els objectius següents:  
  • Exercitar els continguts treballats durant el curs.
  • Donar una oportunitat per a l’aprenentatge autònom a partir d’activitats creatives.
  • Involucrar a les famílies en les tasques d’aprenentatge dels seus fills i filles durant l’estiu.
  • Donar autonomia als pares i mares per escollir l’opció de fer un quadern de vacances a més de realitzar les activitats recomanades.
Proposta d'activitats per a P3:
Benvolguts i benvolgudes:
Aquest estiu podeu aprofitar les activitats quotidianes per reforçar els diferents aspectes treballats aquest curs.
Cal anar treballant de forma lúdica i relaxada, graduant la dificultat i el nivell d’exigència segons els èxits que es vagin assolint:
  • Treure’s la roba deixant-la endreçada i posar-se-la sense ajuda.
  • Posar-se i treure’s les sabates. Endreçar-les.
  • Mocar-se sol/a.
  • Cordar i descordar botons.
  • Ordenar les seves coses.
  • Tenir autonomia en el control d’esfínters.
  • Rentar-se les mans sol/a.
  • Participar en les activitats quotidianes:
  • Parar i desparar taula.
  • Pelar fruita amb les mans (mandarines, plàtans,...).
  • Fer d’ajudant de cuina (batre ous, posar i remenar una salsa a la pasta,...).
  • Escoltar contes (llegits i explicats).
  • Explicar fets viscuts mantenint la coherència en el discurs.
  • Copiar o escriure el seu nom amb lletra de pal entenedora.
  • Copiar paraules amb lletra de pal (noms de la família, dels companys/es, llistes,...).
  • Comptar objectes ( petxines de la platja, pedretes del riu,...).
  • Copiar o escriure números ( telèfons, preus,...).
  • Dibuixar i pintar ( ceres, retoladors, pintura,...).
  • Fer  trencaclosques, encaixos, bufar bombolles,...
  • Arrugar, estripar i retallar paper vigilant que s’agafin correctament les tisores.
  • Fer tombarelles, pujar i baixar escales alternant els peus, caminar, córrer, saltar,...
  • Respectar les normes de convivència.
  • Fer jocs tradicionals (saltar a corda, fet i amagar,...).
  • Jugar amb la sorra ( per exemple fer castells a la platja).
  • Jugar amb l’aigua a la platja, piscines, bufar bombolles,...
  • Cantar cançons i gaudir d’audicions de música diversa.
  • Observar, explicar i gaudir de nous paisatges (muntanya, platja, etc.).
  • I sobretot, gaudir i passar-ho molt bé!  Bon estiu!!
TEXT PER AFEGIR A P4
  • Fer jocs de càlcul mental (sumes i restes).
  • Retallar paper vigilant que s’agafin correctament les tisores.
  • Fer jocs de taula (parxís, oca, dòmino, cartes de les famílies,...).

TEXT PER AFEGIR A P5
  • Copiar o escriure, en lletra de pal i lligada, paraules,  frases i petits textos  de forma  entenedora, vigilant que s’agafi bé el llapis i la direccionalitat de les lletres sigui correcta  
  • Llegir contes i petites històries en lletra de pal, lligada o impremta (segons les seves habilitats).

Sabem que hi ha famílies que, per diferents motius, els hi costa involucrar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles i, de ben segur, moltes d'aquestes activitats no les realitzaran, com tampoc farien el quadern de vacances. Tot i això, la valoració d’aquesta experiència i les avaluacions inicials de cada curs mostra que els objectius de les activitats recomanades com a deures d’estiu, s’assoleixen en la majoria dels infants. 

Idees per treballar durant l'estiu (P5) from Fer de Mestres

Què en penseu vosaltres dels deures d'estiu?

Recursos per fer a l'estiu:                          

dilluns, 4 de juny del 2012

PER A QUÈ FEM ELS ÀLBUMS?


L’últim dia de cada trimestre escolar, veiem com els nens i nenes s’enduen els seus àlbums amb la il·lusió d’una joguina nova.
Sabem que en arribar a casa alguns infants amb la seva família l’obriran i miraran els fulls amb deteniment. D’altres el miraran sols recordant les activitats que el van precedir i algú sense mirar-lo el deixarà en un racó per formar part, durant un temps, de les andròmines de la llar.
Quan a l’escola parlem dels àlbums, ens referim al recull de les tasques en paper que s’han fet durant el trimestre. L’àlbum té una tapa de cartolina generalment decorada amb alguna tècnica plàstica que el tutor o la tutora haurà de decidir.
La tapa, un dels “maldecaps” dels mestres!
Gairebé a tots els blocs d’educació hi podem trobar models de tapes. Hi ha tapes enginyoses, complicades, senzilles, ...
Fa uns anys, amb la meva companya ens vam plantejar la contradicció en la que ens trobàvem quan d’una banda cercàvem activitats per  potenciar la creativitat i les capacitats expressives dels nostres alumnes en les diferents tècniques plàstiques i alhora fomentàvem alguns treballs uniformes i repetitius com els de les tapes dels àlbums.

Imatge del Bloc de l'Escola Enric Grau Fontseré. Clica!
Des d’aquell dia, vam decidir que s’aprofitarien els racons de llenguatge plàstic per treballar una tècnica diferent cada trimestre i les produccions creatives de cadascú serien la seva tapa. 
Ara potser la presentació final no és tan acurada però precisament això, les fa perfectes! 
Imatge del bloc Artistes de Les Corts. Clica!
Aprofundint en la reflexió sobre els àlbums, ens vam adonar que per confegir-los som els adults els qui ordenem els fulls i qui els enfilem en els enquadernadors. I els nostres nens i nenes, des de P3 enfilant collarets, punxant,... per treballar la precisió en la motricitat fina!
Ara a la nostra escola, imagino que com a d’altres, l’última setmana de cada trimestre es programen unes sessions amb la persona de reforç per “muntar els àlbums”, excepte  a P3 que es fa cada curs a partir del segon trimestre.
Com que els fulls sempre estan ordenats en les safates individuals que hi ha a cada classe, un cop revisats pel mestre o la mestra, cada infant els anirà “enfilant” en els enquadernadors de tipus “fasteners” com es pot veure en el vídeo.
És una sessió molt gratificant perquè tot mirant els fulls, els nens i nenes fan memòria de les activitats realitzades i exerciten la motricitat fina mentre comparteixen les experiències viscudes al llarg del trimestre.