Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 25 d’octubre del 2012

L'ORDINADOR A P3

Fa uns dies, l’ordinador portàtil de casa va tenir una avaria que el va deixar a punt per llençar a la deixalleria. Com sabeu, era la meva finestra oberta al món i el disgust va ser força important.
Quan menys ho esperava, sobre la taula de l’estudi, vaig trobar-me una capsa embolicada amb un paper de regal i un gran llaç.
De l’emoció no podia desfer la bonica llaçada amb la rapidesa que desitjava; com que no em podia imaginar el contingut d’aquell paquet, tenia pressa per comprovar en què havien pensat aquelles persones que m’estimen.
En obrir-lo, vaig trobar-hi un dels regals que m’han fet més il·lusió: un petit ordinador portàtil per a mi sola!
Així, per experiència personal, què us he de dir de la importància d’ensenyar a l’escola l’ús de les noves tecnologies.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan integrades en el Currículum a través de totes les àrees; per això, el segon cicle de l’Educació Infantil n’incorpora activitats adequades a cada nivell.  

Utilitzar l'ordinador i el seu programari, permet, als infants, millorar el desenvolupament intel·lectual, potenciar la coordinació ull-mà i participar de les noves formes d’informació i de comunicació, aprenent a fer-ne un ús racional.
Algunes escoles tenen la sort de tenir “el racó de l’ordinador” a les classes i, en la majoria de centres escolars es troba una aula d’informàtica on hi tenen accés tots els nivells d'Educació Infantil i Primària.
Tenir  l’ordinador a l’aula permet d'utilitzar-lo en qualsevol moment de la jornada escolar amb programes que utilitzen, els nens i les nenes, per a realitzar activitats d’ampliació, de reforç o lúdiques.
També és un bon recurs com a suport  tècnic per explicar contes, ensenyar fotografies, fer projeccions...
Alguns infants, quan arriben a l’escola i comencem a aprendre l’ús de l’ordinador a P3, ja han fet les seves primeres passes a casa amb diversos jocs. Tot i això, crec que la programació d’informàtica s’ha d’iniciar amb activitats senzilles que motivin a tots els infants: aquells que ja han usat l’ordinador i aquells que és la seva primera vegada.
La primera sessió d’informàtica a P3 és important per afavorir la manipulació dels perifèrics sense por i cal dissenyar una activitat que motivi als infants des de les seves habilitats.
Una bona manera de fer-ho és aprofitant la coneixença que tenen els infants d’en Pingu, el personatge dels dibuixos animats, i treballar el CD-ROM Pingu. Segurament el trobareu a l’escola perquè, fa uns anys, el va lliurar el Departament d’Educació com a material informàtic.
Capacitats que es potencien amb aquesta activitat:
1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.­ Aprendre a pensar i a comunicar.
3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius a assolir:
·        Iniciar-se en l’ús de l’ordinador.
·        Conèixer el vocabulari relacionat: ordinador, monitor, teclat, ratolí...
·        Utilitzar els conceptes endavant i endarrere per moure el cursor amb el teclat.
· Progressar en el coneixement i domini de la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
Activitats d’ensenyament i aprenentatge per presentar l’ordinador a P3:
Acabat el procés d’adaptació a l’escola inicieu, amb la persona de reforç, el desdoblament del grup d’infants per assistir a l’aula d’informàtica una sessió setmanal.
Allà, sempre que es pugui, els ordinadors estaran en taules i cadires a la mida dels nens i nenes de P3.
L’activitat es durà a terme en cada ordinador per parelles i es respectaran les normes que al iniciar de cada sessió es recordaran:
·    Asseure’s sense tocar l’ordinador  fins que s’expliqui l’activitat i s’exposin les consignes a seguir.
·        El to de veu serà fluixet per tal de no molestar.
·        Es respectarà els companys i les companyes i les seves accions.
·        Es respectarà el material.
·        En acabar l’activitat s’ha de deixar l’aula ben endreçada.
L’ús del ratolí implica una destresa motriu que, en els primers trimestres,  no tots els nens i nenes tenen a la classe de tres anys. Així, és millor començar amb la utilització del teclat per moure el cursor. Prèviament es posarà un gomet sobre la tecla que s’usarà.

                                 
Mentre mostreu les imatges del CD-ROM Pingu en la pantalla, aprofiteu per introduir el vocabulari a treballar: ordinador, monitor, teclat i ratolí.
Recordeu, prèviament, posar un gomet en la tecla que mou el cursor endavant i d’instal·lar el programa a l’ordinador seguint les indicacions i acceptant els missatges que us vagin sortint durant el procés. En instal·lar-lo, de les tres opcions que apareixen, escolliu jocs i d’ells el “Passa gel”.

Aquest joc consisteix en prémer la tecla amb el gomet perquè es desplaci endavant en Pingu amb un regal per a la foca. Ell ha d’arribar a la festa d’aniversari, sobre una placa de gel, travessant els rius d’aigua.
S’activa el joc usant les tecles endavant i endarrere però en aquestes primeres sessions, únicament utilitzeu la tecla que mou endavant el personatge.
Si en Pingu cau a l’aigua mostra una esgarrifança que fa aparèixer les rialles en els nens i nenes.

S’acaba el joc amb una música de festa, quan en Pingu ha portat a la seva amiga la foca tots els regals d’aniversari. 
Si teniu auriculars per tothom, connectats a cada ordinador, els podeu utilitzar per evitar l’enrenou dels diversos sons continus. En cas contrari, poseu baixet el volum dels altaveus.
En properes sessions, quan ja es domina aquesta activitat amb una sola tecla, traieu el gomet  i deixeu que els infants reconeguin el sentit de les fletxes de les dues tecles que permet utilitzar el programa.
Quan dominin aquest joc podeu presentar el "Laberint de neu" i altres activitats que s'activen amb les tecles. 

L’observació sistemàtica servirà per avaluar l’adquisició de la destresa necessària, en cada infant, per començar a utilitzar el ratolí.




dissabte, 20 d’octubre del 2012

ELS ANIVERSARIS A L'ESCOLA

A casa, des de sempre, els aniversaris han estat un motiu per compartir un dia tota la família junta. Un dinar especial fet per la mare, el pastís amb les espelmes, el desig secret que s’ha de pensar en bufar-les, una cançó de felicitació força desafinada i el regal,  són els rituals que es fa a petits i a grans.



Aquesta emoció afectiva i familiar, ha fet que la volgués traslladar als infants de l’escola i gaudir  fent de l’aniversari un moment especial per celebrar amb la resta del seus companys i companyes.
Quan planifiquem unitats didàctiques per tractar el pas del temps, i mostrar com érem i com som ara, sempre el dia del naixement és el punt de partida i els aniversaris mostrem, als infants, que van creixent.
Els nens i nenes viuen amb il·lusió el dia del seu aniversari, es fan grans i la majoria se n’alegren. Saben que els fa protagonistes i que rebran algun regal.
Tot i la motivació inicial, la celebració dels aniversaris a l’escola genera un munt d’interrogants que els equips docents han de resoldre des de la reflexió.
A continuació, exposo les diverses qüestions que m’han sorgit al llarg de la meva activitat docent a l’aula i les alternatives que he conegut a diverses escoles:

·      Com s’exposen i es recorden els dies dels aniversaris dels nens i nenes de la classe?

Generalment, a cada aula es penja un cartell o mural on s’identifica el mes i el dia dels aniversaris dels infants.
·        Quan celebrem els aniversaris a l’aula?

En la majoria d’escoles es celebra el mateix dia. Quan la diada és el cap de setmana, s’acorda conjuntament amb la família un altre jornada per fer-lo.
Quan coincideixen diversos aniversaris la mateixa setmana, s’espera el divendres per bufar les espelmes junts.
Hi ha escoles que decideixen un dia al final de cada mes per celebrar-los tots els que coincideixen.
Escola Mas Masó (Salt)
I els nens i nenes, que fan l’aniversari quan l’escola és tancada per vacances? Alguns centres, aquests nens i nenes no ho celebren mai a l’escola.
Altres, si són per les festes de Nadal o de Pasqua, abans d’acabar el trimestre es fa una celebració conjunta.
Si l’aniversari és per l’estiu, hi ha escoles que el mes de juny abans de finalitzar el curs o el mes de setembre quan arriba el nou curs, fan el ritual d’aniversari.

·        Quin ritual fem per celebrar els aniversaris?

El més habitual és que es porti de casa l’esmorzar o berenar amb pa de pessic, pastes dolces, xocolata i sucs de fruita per beure.
Els pastissos, de vegades, són una preocupació: intoleràncies, al·lèrgies, qui en pot portar, qui no en pot portar... 
Una alternativa és “El nostre pastís d’aniversari”: un gran pastís fet amb capses de cartró i decoracions de plastilina fetes pels infants o capses de cartró folrades amb paper i cobertura de plastilina fet pels adults. 


















Com a regal de la classe, sempre es confecciona una corona decorada. Hi ha mestres que deixen triar el color i els gomets o la decoració amb papers de colors, es posa entre tots els nens i les nenes de la classe.
Hi ha mestres creatius que cada corona és converteix en un preciós regal sorpresa i, amb dedicació, fan un model diferent per a cada ocasió.


Imatge del Bloc Mama Recicla.
Altres, preparat com a felicitació, també tenen un petit detall per portar a casa:  un globus de paper amb el nom, la lletra inicial feta amb foamy, etc.
Imatges de Pinterest
El ritual comença quan l’infant amb la corona puja a una cadira, s’apaguen els  llums i es bufen unes espelmes molt lluïdes; mentre, els altres infants canten una cançó des del cor i, aleshores, arriben 25 petons voladors!!!
Alguns centres d’Educació infantil, atorguen el privilegi de ser el primer de la fila durant tot el dia.
Altres, elaboren un petit àlbum o quadre de cartolina amb els dibuixos de tothom de la classe.

·        Finalment, com ho fem amb els infants que per qüestions ideològiques dels pares no celebren els aniversaris?

Al llarg dels més de vint anys de mestra, únicament durant un curs vaig tenir una alumna a P3 que els seus pares, per motius religiosos, inicialment no la deixaven participar en els aniversaris.
Després de llargues xerrades amb la família, de reflexions sobre la importància de saber compartir emocions i d’explicacions sobre la càrrega pedagògica de les activitats dels aniversaris; vam consensuar que participaria en els esmorzars, com cada dia ho feia, però que en cap cas celebraria el seu aniversari.
Així que, vaig aprofitar l’activitat en la qual ella era “la protagonista de la setmana” perquè ens portés l’esmorzar, per regalar-li la seva lletra inicial de foamy i per fer-li la “corona de protagonista”.
La resta del grup d’infants, en agraïment, li va cantar una cançó que ella va triar i li van fer 25 petons voladors!
El dia del seu aniversari, al passar llista, amb il·lusió vaig comentar que feia 4 anys i que semblava que aquella nit s’havia fet una mica més gran... els seus ulls es van il·luminar!
Com ho feu vosaltres?

 Notes des de l’experiència:
·        No deixeu portar llaminadures per afavorir el projecte de salut dental.
·    Cal avisar prèviament  els altres nens i nenes de la classe, perquè no portin esmorzar. Demaneu que sigui l’infant que, a casa seva, faci una nota per a cadascú.
·      Per evitar discriminacions, és millor que a l'escola no es donin invitacions per a festes particulars d'aniversari. 


Per saber-ne més:

dimarts, 16 d’octubre del 2012

LA CAPSA MÀGICA

Quin mestre o quina mestra d’Educació infantil, a l’hora de l’esbarjo, no ha bufat les espelmes d’un pastís fet de sorra i de branquetes del pati? Qui no s’ha menjat el dinar fet amb la fireta del racó de joc simbòlic? Qui no ha fet parlar els titelles?...
Els nens i les nenes tenen moltes maneres d’expressar la fantasia. Són capaços de ser creatius amb materials molt senzills perquè, en ells, hi veuen noves possibilitats i a nosaltres, mestres, ens agrada participar d’aquests jocs.
Si heu fet l’audició de la gravació que es troba a Escoltem l’orla de fi de curs(maig, 2012), haureu comprovat que la capsa màgica va ser el que més va agradar als infants. Aquest fet, a la meva aula, es repetia any rere any.
La Capsa Màgica és el gran recurs de l’Educació Infantil per centrar l’atenció, crear expectació i fer il·lusionar els nens i nenes des del seu pensament màgic.
La Capsa Màgica de la classe.
El pensament dels infants de tres anys fins els set aproximadament, ha estat anomenat "pensament màgic". Es considera natural que aparegui en l'evolució de l’infant perquè ajuda a potenciar el joc, la imaginació, la descoberta i la creativitat. 
El pensament màgic consisteix a imaginar que els pensaments, les paraules i fins i tot els desitjos puguin tenir efectes físics directes sobre objectes inanimats.
El pensament màgic és diferent de les creences màgiques. Participant del primer  amb els infants d’Educació Infantil, en cap cas, es potencien aquestes últimes: el primer pertany només a la imaginació (somnis, art, fantasies), mentre que les creences màgiques són aquelles que suposen que la màgia té un efecte en el món real .
S’argumenta que la fantasia pot  jugar un paper clau en el sentiment de competència i efectivitat dels nens i nenes, per tant, promou el seu desenvolupament cognitiu i potencia la capacitat de pensament divergent, el qual motiva la recerca de solucions innovadores davant dels problemes.
Per aquests motius, en les meves programacions i planificacions de cada curs, sempre han estat presents algunes activitats amb la Capsa Màgica.
De capses màgiques, a la classe en tenia de tota mena i sempre estaven dissenyades per  relacionar-les amb les diferents activitats. 
Us les explicaré:
La Capsa Màgica de la classe ajuda a presentar les activitats diàries.
D’ella  n’apareixen els titelles que expliquen les rutines, els objectes per descobrir noves sensacions, els materials per fer experimentacions, etc.
Únicament hi ha una condició per poder obrir-la, dir les paraules màgiques:
Pataplís, pataplàs, una cosa ens portaràs.
Plis, plas, em toco el nas!
Com que és molt màgica, quan es fan les festes de colors”(març 2012) ella també hi participa canviant el seu color habitual.
La Capsa Màgica de la Festa del Color Groc.
La Capsa Màgica de música és el recurs per presentar els instruments, les cançons amb els titelles cantaires i els materials de les activitats de llenguatge musical.
La Capsa Màgica de Música.
La Capsa Màgica de la biblioteca està sempre plena de personatges i d’objectes dels contes. En veure’ls, els infants, hauran d’esbrinar a quin conte corresponen abans d’iniciar el relat.
La Capsa Màgica de la biblioteca.
A continuació,  us mostro el procés de realització d'una Capsa Màgica:


Cliqueu aquest enllaç per imprimir la plantilla del motiu decoratiu de la Capsa Màgica de la classe. L'haureu d’adaptar a les mides de la vostra capsa de cartró.
Com veieu fer una Capsa Màgica és molt senzill. Animeu-vos!!!

Per saber-ne més:

dimecres, 10 d’octubre del 2012

TALLER DE CUINA DE TARDOR


Veure’m entre fogons i cassoles és molt habitual. M’encanta cuinar!
A casa, quan em volen afalagar després d’un bon àpat, em diuen entre rialles, que sóc “Carmencita, la buena cocinera”. Aquest sobrenom, té origen en un llibre de receptes que, des de temps immemorial, ha estat a la lleixa dels llibres de cuina de la casa familiar.
La mare quan em vaig independitzar, com a ella li havia fet l’àvia, em va regalar un exemplar. Ara que s’ha independitzat el meu fill, per tradició i com que també li agrada cuinar, he fet el mateix. Som una família de “cuinetes”!
Amb aquests antecedents, us podeu imaginar que fer el taller de cuina a l’escola va ser per a mi un gran plaer. El que més m’agradava de tots, era el de la tardor perquè fou el més dolç i festiu; ja que en ell es preparaven algunes de les menges per a la Festa de la Castanyada.
Aquesta era una activitat de cicle: tots els nens i nenes passaven una vegada  pel “Taller de cuina de tardor” durant l’Educació Infantil.
Durant unes setmanes del mes d’octubre, en una sessió setmanal i amb infants dels tres nivells (p3, p4 i p5), elaboràvem les dolces roques de xocolata.
Fer activitats internivells, és molt interessant, perquè els nens i nenes més grans ajuden als més petits i tots junts aprenen el respecte als companys i a les companyes, comprenen la funcionalitat del treball en equip, desenvolupen l’autonomia, potencien les habilitats socials i reforcen les relacions afectives entre infants i mestres.
Capacitats:
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
·        Aprendre a conviure i habitar el món.
Objectius:
·        Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
·        Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
·        Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
·         Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
·        Crear la curiositat per les receptes de cuina i realitzar-les seguint les instruccions.
·        Gaudir de les tradicions i de les festes populars.

Desenvolupament de les sessions del taller de cuina de tardor:

La primera sessió sempre serveix per introduir l’activitat i, amb un full A3 i una tira de paper, fer un senzill i original  barret de cuiner o cuinera.


Com que hi ha nens i nenes de P3, encara no tenen prou habilitat per retallar, punxen alguna de les línies del barret i els més grans els ajuden a retallar les restants. Després es gira el full perquè no es vegin les línies dibuixades i es grapa la tira per fer l'amplada del barret de cada infant.
A l'Escola Bressol es poden tenir els barrets preparats.
Amb la indumentària, que els transforma en petits xefs, s’aprofita per aprendre la cançó: Sóc un cuiner.
Com a motivació, si a l’aula hi ha PDI o canó digital, es pot gaudir del següent filmet.


La segona sessió, propera a la diada de la Castanyada, preparats amb el barret, es realitzen els dolços que els infants del taller oferiran a les famílies en les diverses paradetes.
Ingredients per a fer les Roques de xocolata:
-         5 taules de xocolata “Fondant” de 200 gr.
-         1 paquet de cereals.
-         15 gr. de mantega (opcional).
-         Fruits secs variats: 150 gr. de pinyons, 250 gr. de nous,
     250 gr. d’ametlles o 250 gr. d’avellanes triturades.
Estris de cuina:
-         Bols de microones on s’hi desfarà la xocolata i s’hi farà la massa.
-         Culleres de fusta per remenar i de plàstic per fer les roques.
-         Paper vegetal
-         Tovallons.
-         Safates per servir.


Com heu vist, desfeu la xocolata al microones (jo portava el de la cuina de l'escola a l'aula) i barregeu els cereals que cadascú aixafa en el seu tovalló. Si es vol donar lluentó a la xocolata s’hi pot afegir la mantega.
Amb cura feu petits munts sobre el paper vegetal i deixeu-los refredar.
Quan hi ha infants celíacs, els cereals poden ser de blat de moro o substituir-los per fruits secs.
Si, a més, hi ha infants amb intolerància a la llet o als fruits secs, es tindrà cura que no tastin la barreja. Com que a tothom agrada anar tastant mentre es fa l’activitat, per aquests nens i nenes, es separarà algun dels ingredients que sí puguin menjar.
La festa de la Castanyada, amb el tastet de les roques de xocolata, és una bona cloenda del taller de cuina de tardor.
Si es considera oportú, es pot visitar el Museu de la Xocolata de Barcelona i participar en una de les activitats dels serveis educatius.
Cliqueu la imatge per accedir a l’enllaç del Museu i poder llegir-hi la informació referent a les visites escolars.
Museu de la Xocolata de Barcelona.
Per saber-ne més: